Sensacional actuació de les tres colles que participàvem a la tradicional diada de les festes del Quadre de Santa Rosalia.
La plaça de la Vila o de la Verdura, com a mi m’agrada dir, ahir es va fer més gran i el seu nom s’escriu avui amb majúscules, gràcies al gran esforç realitzat pels Castellers de Vilafranca, la colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre. Les tres colles van donar el màxim, van portar a plaça els castells límit que tenen a aquestes alçades de temporada i van estar, totes elles, a l’alçada que la plaça torrenca amb més pedigrí casteller, exigia.
Els Nois vam triar obrir plaça. Hi havia molts, però molts nervis... Massa gent parlant i cridant. Ja sé que és típic a la nostra colla, però ahir va ser molt evident. Un cop vam ser damunt la pinya, els segons del quatre de set vam decidir desmuntar-lo. Realment no hi havia per on agafar-lo. Tornem a muntar i aquest cop està quadradet i tira amunt. El castell va be, remena una mica, però el parem un cop els dosos s’han col·locat i quan ja sonaven les gralles avisant-nos de l’imminent toc de l’aleta, incomprensiblement la canalla tira avall. Les coses no comencen com havíem planejat. En ronda de repetició, tornem a muntar el quatre. Estic girat. Parlo amb el meu baix, l’Enric, i es posa a “puestu”, però un segon més tard es torna a girar...Li com
ento al Jordi, el cap de colla... el castell està desquadrat, mirem d’adreçar-lo, li dic que ja està be, que tirem amunt... Només han pujat terços i el quatre remena per tot arreu, la Carol es posa a cridar perquè baixem, el Marcos s’ha desmaiat fent de crossa i no respon. Encara més nervis. Finalment es recupera i només ha estat un ensurt. Perdem ronda.
Moment complicat. La tècnica ha de prendre una decisió complicada i arrisca amb el tres de set. Encerta plenament. Surt l’orgull de la colla i descarreguem el primer tres de set de la temporada. Jo destrosso el “calvo”, el meu baix de tres. Des de la pujada de la canalla estic repenjat d’esquerres i tot i que aconsegueixo parar el moviment i mantenir la posició, no puc aconseguir repartir el pes i queda tocat per la resta de l’actuació. De totes maneres aixequem la moral de tota la colla i es torna a parlar del quatre en tercera ronda.
Sincerament, després de les baixes d’una crossa i un baix confirmades i d’altres membres de la pinya tocats, no pensava que ens poguéssim plantejar el tornar a tirar el quatre de set però el Joan M. Busquets, cap de pinya, va aconseguir reestructurar el peu del castell i el Jordi Canyelles, cap de colla, va decidir tornar-lo a tirar en tercera ronda.
Perfecte de mides, a la primera. La gent molt més callada i concentrada. Aquest cop es descarrega, no sense problemes també amb la pinya...El Lluís Batet acaba girat, el meu baix també exhaust, però el que compte és que es descarrega el castell. Després de bastants anys descarreguem el tres i el quatre a la mateixa diada i, el fet més remarcable, a la Torre i a les festes el Quadre.
Acabem amb un vano de cinc, fet també molt remarcable i que posa la cirereta al pastís.
La crítica amb lletres petites... Ens hem carregat baixos, crosses i les pinyes han estat patint massa. No és agradable per un segon per patir la gent de sota. Necessitem assajos de pinya perquè no ens torni a succeir el mateix en properes diades. Podem millorar molt en aquest aspecte. Busquem alternatives, com ara els recents assajos a la plaça de la font (molt be), col·laboració amb altres colles, etc.
Castellers de Vilafranca, sublims. 4d8a, 3d9f, 4d9f, Pd7f. És el màxim que se’ls pot demanar a aquestes alçades de la temporada. Cal valorar-ho en la mesura justa. Es senten a gust a Torredembarra i saben de la importància de la plaça que trepitgen. “Passen” de la diada de la Cultura i de TV3 i ho donen tot el diumenge a la Torre. Poden tenir defectes, tots en tenim, però estant aconseguint que la meva plaça, la nostra plaça, una de les places castelleres amb més importància a la història dels castells, la plaça de la Verdura, torni al lloc que li correspon i això... NO TÉ PREU!
Jove dels Xiquets de Tarragona, donant-t’ho tot, també. Tiren el seu particular “pepino”, el 5d8, a la Torre. Preciós i quasi be perfecte fins a la carregada. Després s'obre a nivell de treços del tres, però el treballen molt be. Completen la seva actuació amb 3d8 i 4d8. Cal felicitar-los. Han sabut aprofitar la plaça de Torredembarra i l’han fet servir com a impuls, inici de la part important de la temporada.
La Torre deixa de ser plaça de tràmit per convertir-se en una plaça important i on es dóna el tret de sortida dels moments àlgids de la temporada castellera. Donen una lliçó de “saber fer” als seus “eterns rivals” en una plaça fins ara compartida i que aquest any no ho serà.
L’anècdota. Em sap greu per ell, però no me’n puc estar. Es tanca la pinya del 4d8. Un noi de la Jove, que va amb crosses, es dirigeix cap a mi i cap a l’Eloi Riudeubas i ens diu:
- Ei, Altafulla! Acosteu-vos a la pinya, si us plau! Juasjuasjuas
Ja us podeu imaginar la cara de poker de l’Eloi i meva mentre li deiem:
- No anem be per aquí, noi...
Evidentment, se’n va adonar al moment de la “cagada” que havia comés i es disculpava mentre ens acostàvem a la pinya. També, un cop descarregat el castell...em va mirar i es va disculpar mentre tots dos dúiem una rialla sarcàstica a la nostre cara.
I això va ser tot. Fins la propera!
.jpg){kind=link}