En temps de crisi...

...la matèria primera es treu d'on faci falta...juasjuasjuasjausjaus ;-)

Causa i efecte

Sóc a la plaça de la font, a Tarragona, a les festes de Santa Tecla. Fa un dia perfecte. No fa ni una gota d’aire, el cel és completament blau i tot i que al sol la calor apreta força, una cervesa gelada em refrigera i em fa sentir molt més a gust. Els matalassers són a punt de fer un intent de 3 de 9 amb folre. Amb els terços ja agafats i els quarts col·locats sonen les gralles i el castell tira amunt… Tot va com s’espera, una mica de bellugueig al començament però poc a poc el castell s’assenta i agafa una figura prou maca… L’acotxador s’enxarranca damunt els dosos i l’enxaneta és apunt de fer les tres passes…la primera, la segona i quan comença la tercera per traspassar el castell i fer l’aleta, s’endú tot el pom de dalt i la rebrincada fa que la resta del 3 cedeixi i caigui. Per Sant Magí l’havien descarregat després de molts anys de no fer-ho i tot prometia que aquesta temporada fos molt exitosa. Aquesta caiguda però, farà que les expectatives quedin estroncades i tot comenci a anar malament…
Què ha passat? Mala sort? excés de confiança? La pressió i responsabilitat davant els seus rivals directes els ha passat factura?
A l’laltre banda de la plaça de la font també hi són presents els baietes, que després d’un desafortunat Sant Magí amb caiguda inclosa de 4 de 9 amb folre, afronten Santa Tecla amb les esperances renovades…Descarreguen el 3 de 9 amb folre i carreguen el 5 de 8. De manera inversemblant, es capgiren els papers respecte a Sant Magí i els baietes acabaran fent una gran temporada, tornant a descarregar el 3 de 9 amb folre pel Concurs i descarregant el 5 de 8 a El Vendrell.
Qué ha passat? Bona sort? Molta feina als assajos que ha donat el seu fruit? La pressió i les ganes de revenja els ha ajudat a recuperar-se i a no defallir?
Deixo caure un got i es trenca en mil bocins. Cada bocí té el seu lloc i no un altre. He deixat caure el got amb una inclinació, força, etc. determinades, que han produït una ruptura determinada del got. Si el mateix got el pogués deixar caure variant la inclinació o la força, etc de manera infinitament minúscula, el resultat hagués estat diferent, els bocins haguessin tingut un lloc diferent al terra de la cuina.
Tots el que succeix en el nostre entorn és efecte d’una causa anterior. Un efecte pot estar vinculat a dues causes, a deu causes, a mil causes, a milions de causes, etc.
El 3 de 9 dels matalassers va caure, va ser l’efecte, esdevingut per moltíssimes causes que van provocar que l’enxaneta s’endués el pom de dalt. Aquest és un dels casos més enrebessats que podría trobar per tal de justificar que el destí ja està predeterminat per una o unes causes primeres que han provocat una serie d’esdeveniments que alhora han estat efectes de la causa final que és la caiguda del castell.
Les nostres accions diaries, com ara anar a comprar el pa, rascarme el cap, o menjar també són producte de causes que esdevenen efectes.
El meu parer és que tot plegat ja té un final i que per molt que ens sembli que dominem el que fem, això no és cert. És una il·lusió que tenim i necessitem per no caure en el derrotisme i la depressió que això ens comportaria.
Estic escrivint aquest article perquè vull? No, ho vaig per una sèrie d’esdeveniments/causes que han provocat aquest efecte final.
I podria seguir tot el dia…Quicir…

Avui fa 16 anys...

...que no el tinc per poder parlar, riure, jugar, discutir, enfadar-m'hi. No ha pogut gaudir del 4d9 ni de la Td8 de Vilafranca...encara recordo un dels primeríssims intents de la torre de nou amb folre i "ajuts" (perquè allò no eren manilles ni res que s'hi assemblés) i la cara del meu pare desfigurada mentre remugaba: "Estan bojos aquests..." Per cert, aquest any han tornat a guanyar el Concurs, van sobrats... Ai Joan M. si veiéssis el que els meu ulls han pogut veure... Em sento privilegiat dels moments castellers que m'ha tocat viure...I tu? Em diries que estic ben sonat si et pogués explicar tota aquesta bogeria... Si tingués uns segons per parlar-te, ho faria de castells, segur, del que va ser la teva il·lusió i et donava ganes de viure. Et contaria que aquest any hem recuperat el tres de set després d'anys de no aconseguir-lo i que he tingut l'honor de fer-lo a segons...et posaries les mans al cap mig molest, però te n'alegraries i em voldries donar lliçons del que hauríem de fer per recuperar l'estatus que en els teus dies vam tenir. Et recordaria que els meus ulls s'humitegen quan em venen a la memòria les imatges d'aquell 4d9 amb folre de Santa Úrsula l'any 1981, amb tu al meu costat... Què donaria per explicar-te que aquella colla de Terrassa, no els Castellers... l'altre, els Minyons, s'han posicionat al davant del panorama casteller i ens fan morir d'enveja a molts de nosaltres...aquest any han fet el 3d9 amb folre i agulla. Només sentir-ho te n'enfotries...ho sé, però ara les coses són molt diferents... Si se'm permetés veure't un sol cop...em vestiria de "gala" amb la camisa blau cel dels Nois de la Torre i et diria que molta gent et recorda en el món dels castells i que a La Torre segueixes sent "el Cap de Colla".

Cada setmana fem un progama de ràdio anomenat "La Torre... de set", és una tertúlia castellera on hi diem la nostra...segur que t'hauria agradat participar-hi...la teva ironia, el teu sarcasme, els teus coneixements castellers i la teva intel·ligència haurien estat un ingredient genial. On siguis mira d'escoltar-lo i així estaràs al dia del que anem fent i es fa en aquest Món nostre...

Vas marxar quan més interessant eres per mi, quan més m'hauries pogut ensenyar...sovint hi penso i em fa ràbia no tenier-te aprop per poder-te preguntar, per anar plegats a Sant Fèlix, a Santa Úrsula, al Concurs... ens ho passaríem tan bé... Malgrat tot, et vull dir que el teu amor pels castells perdura en mi, estigues tranquil.

El 12 d 7!!

Per aquells incrèdols que posaben en dubte les possibilitats de fer un 6, amb el 4 com a base...i per mostrar-vos que les prediccions del 12 de....no eren cap bogeria, aquí teniu aquest regalet de la Joves de Valls.

El tercer 3d7, aquest cop carregat.

Bona actuació a Cerdanyola amb el tercer 3d7 de la temporada, aquest cop carregat. va saltar el pom de dalt just quan sortia l'enxaneta. Potser un pèl descompensat d'alçades a nivell de quarts, es va tancar excessivament a nivell de dosos, cosa que feia pràcticament impossible el pas de la Jessica. Tot i aquests inconvenients, va aconseguir carregar-lo. Felicitats a tota la colla i en especial a la valenta enxaneta que tenim, laJessica! La caiguda, encara que espectacular, no ha provocat cap baixa. Algunaa contusió que altre i ràbia per no haber-lo descarregat.

De nou el Jordi va prendre les decissions correctes en els moments adients. Després de descarregar en primera ronda la Td6 (millor que les 2 darreres, tot i que treballada) i de carregar l'esmentat 3d7, va decidir apostar pel 4d6, deixant aparcat per l'any vinent el 4d7. Un 4d6 que no es va moure i es va agafar perfecte de mides...i que ens va transmetre molt bones vibracions. Per acabar l'enèssim Pd5 que no va presentar més problemes dels previstos. Ah...i també fer esment dels dos Pd4 de la Joana i l'Àxel com a segons...molt bona notícia d'aquests dos craks amb un gran futur casteller davant seu.

Tota la colla va demostrar molta alegria per aquest final de temporada, per les nostres actuacions i també pel fet que el nostre rival directe no aconseguís ni de bon troç els objectius que s'havia plantejat.

Ha acabat la temporada, també els assajos. Ara, estem tots convocats per una xerrada del cap de colla el divendres 28, al local...Ens hi veiem!

Quanta raó tens Lluís!

Fa dies que el Lluís Suñé ha "capat" l'accés a comentar els escrits del seu bloc. És de suposar que fart d'haver de llegir segons quines xufles cap a la seva persona, o pensant en la possiblitat de l'aparició de certs incendiaris després de tot el que ha passat, hagi pres la decissió d'escriure el que pensa i prou. És una pena perquè ens veiem privats d'aplaudir escrits com els d'avui...

Penso fil per randa el mateix que hi diu...el paga i calla, està a l'ordre del dia.

Lluís, permètem que faci meu també el teu escrit i el traslladi aquí perquè tothom que ho vulgui et pugui felicitar pel que hi dius...

Per la meva part, el comentari seria: PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS

"L’estat que ja no parla del finançament de Catalunya, -amb la complicitat i silenci de la majoria dels partits polítics catalans-. La gallina dels ous d’or –la construcció- ja s’acabat, els serveis bàsics cap a la ciutadania comencen a perillar, els diners dels ciutadans utilitzats per “aguantar el sistema capitalista”, donant-los als bancs i caixes per que puguin continuar cedint diners a canvi d’espectaculars guanys, les hipotèques de 750 euros, fa 5 anys, s’han convertit en 1.200 (en els millors dels casos). L’atur, les pensions, la sanitat... i a casa pugem els impostos. Per que sí, per que tenim que continuar mantenint la casa gran a qualsevol preu. Importa ben poc les necessitats d’aquella persona o familia, paga!. Es el sistema, no n’hi ha d’altre, paga o t’embarguem, paga ho sortiràs a la llista de morosos de no se on, paga, o et deixarem sense habitatge, paga!
I els polítics ens dediquem a collonades d’interès estratosfèric, un exemple, de que collons serveix l’Oficina d’habitatge jove que gestiona el Departament de Joventut de la Generalitat?, per que?, algú m’ho pot dir?, es que avui l’accés a l’habitatge no es un problema quant tens 50 anys, o 30, o 80?. I el pensionista? Amb la miserable paga mensual que rep a final de mes, que deu pensar de tot plegat?. A Euskadi ja fa 15 anys que fan polítiques d’habitatge, fomentant el lloguer per damunt de la compra, facilitant així la garantia al dret de l’habitatge.
Vivim de l’il·lusionisme més estèril, hem viscut les eleccions dels Estats Units com si fossin les del nostre poble, -Osama, Osama, hem cridat tots- però no qüestionem el sistema, no qüestionem que aquest bon home per arribar al poder a tingut que acceptar els diners dels poderosos per finançar la seva campanya, diners que hauran de ser recompensats amb escreixos per part del candidat guanyador, però de moment ja tenim un conill de txistera per anar tirant, per anat tapant les indecències de la política i dels seus gestors.
La gallina dels ous d’or s’acabat, el finaçament just per Catalunya no serà mai una realitat...
Però les administracions ja tenen la sol·lució per continuar finançant les seves pròpies misèries, paga i calla!"

“Quina merda d’organització!!!” Juasssss :-P (El sopar)

Semblava que la pluja ens havia d’espatllar tots els actes de la Diada però gràcies a Déu no va ser així. Després d’una estona de relaxació al sofà de casa, el temps es va tirar a sobre i sense adonar-nos-en es va fer l’hora del sopar. Tothom més o menys ben arreglat, fent-la petar i esperant que donessin el permís per poder accedir al restaurant Clamar… N’hi havia que miràvem de reüll l’anyorat Long Play per si reneixia de les seves cendres… Fins i tot el Jordi Cañellas em recordaba els temps passats del Còmik i m’indicava la possibilitat de que li servís una copa després del sopar ;-).
Aproximadament 140 comensals, no tants com camises a la plaça… A la taula presidencial a més del cap de colla i membres de la junta, la Susana Navarro i la Rosa M. Guasch, ambdues compartint la responsabilitat de la regidoria de l’Ajuntament de la que hem depès durant aquest any. El Pere Font, com a casteller i com a representant de l’alcalde que no hi va ser present.
La Montse i jo vam seure en un dels extrems d’una de les llargues taules, compartint tertúlia amb l’Angel Oriol (gràcies pel pin) i la Trini; el Marcos i la Pepita; El Joan M. Busquets i el Tony de l’àncora (parella de fet d’aquella nit) i l’Eloi Riudeubas, que s’ho beu i fuma tot.
Molt agradable tot el sopar, xerrant d’això i d’allò…i bevent bastant…jejeje. Tothom va estar al seu lloc i no es va haver de lamentar cap sortida de tó ni cap bestiesa de ningú.
A l’hora del cafè, es va dur a terme una de les noves iniciatives que cal remarcar: l’elecció del casteller/a de l’any. Molt bona iniciativa, veient el casteller en qüestió recompensat l’esforç de tot l’any amb la votació cap a la seva persona dels seus companys de “lluita”. Moments de gloria davant de la Colla que aquest any van recaure damunt la IRIS, que es va quedar sense paraules quan el Salvador Cañellas, mestre de cerimònies, li va apropar el micròfon. De fet però, va anar tot molt igualat entre ella, el CALVO i la MARIA…i durant tot el recompte, els tres, van rebre el recolzament de la Colla.
Tot seguit, els habituals parlaments per part de polítics i dirigents de la Colla. Estrany en mi, però hauré de dir que tots van estar a l’alçada. Com he comentat a l’anterior post, l’Enric Gibert, va fer esment a la tasca de l’anterior junta, sense la qual no s’haurien aconseguit els èxits de la present temporada.

De totes maneres, el que va exaltar més al públic i fins i tot als màxims representants de l’entitat, va ser l’anunci de la visita a Altafulla l’any vinent, així com l’”apretada” a la regidora, fent-li saber les mancança de lloc d’assaig que tenim… Crits joiosos de satisfacció i també de molltes ganes de veure’ns les cares amb els nostres rivals més directes i a casa seva…després de la desil·lusió viscuda aquest any. Dedicatòria per part del Jordi Cañellas a tota la colla dels 3d7 aconseguits aquest any i moltes ganes de seguir la tasca començada l’any que ve.
I la grata sorpresa, el discurs de la Rosa M. Guasch il·lusionant a tota la Colla amb la proximitat d’un nou local pels Nois de la Torre…sincerament, espero que no hagi estat una estrategia política per surtir del pas.
Tot el que he explicat, regat amb cava i unes copetes de licor…Poc després uns gin-tònics per ballar una mica a la pista improvisada que hi havien preparat els del Clamar i per aguantar fins a les 6 a la Masia…no recordo l’últim cop que hi havia posat els peus, però no ha canviat gens. No cal dir que l’endemà ni la Montse ni jo valíem per res, però ens ho vam passar de muerte…a que sí cari??

“Quina merda d’organització!!!” Juassss :-P

Frase ja mítica i que no té res a veure amb el desenvolupament de la nostra diada. He de dir que un 10 sobre 10. Moltes felicitats a les dues juntes, la tècnica i la directiva per l’èxit obtingut aquesta temporada.
Ens hem de felicitar per l’actuació castellera d’ahir a la plaça de la vila amb els castellers de Cerdanyola. Des de les 8 del matí, amb les matinades, tots els actes van anar sortint d’allò més bé. L’esmorzar per agafar forces, tot just acabar les matinades; la visita al cementeri amb els tradicionals pilars i la missa castellera amb el també tradicional pilar. En surtir de l’església l’acte principal amb l’actuació esmentada. Vam realitzar la Td6, 4d6a, 5d6 i Pd5. Vam patir més del compte amb la torre. Va anar exactament igual que la de Caldes... la mateixa xurriacada a la sotida de la canalla, però aquest cop la vaig poder salvar tot i que amb patiment. Cert és que em fa una mica de ràbia perquè tenim una torre preciosa i no hauríem de patir el més mínim. Cal dir, que personalment crec que eren els castells que havíem de fer amb la gent que hi havia a plaça; ja no pel tronc, que hi era tot, sinó per la pinya que podíem aconseguir, insuficient per fer un castell de set. Felicito al Jordi per estar tranquil i no calentar-se amb els rumors veïns sobre cincs de set i d’altres barbaritats que s’anuncien per Sant Martí, que sens dubte només son això, rumors…ells sabran el que es fan.
Seguidament el vermut popular i els jocs i cucanyes…Va estar molt bé, molt distret i participatiu, per part de la nostra canalla i també de la colla convidada. Menció a part ha de tenir el divertimento de tota la colla deixant en ridícul a uns quants castellers, fent-nos trencar l’olla…fent-se un fart de riure tots plegats de la poca punteria que teníem a l’hora d’encertar a trencar-la amb el bastó que portàvem. Un servidor va haver de patir les riotes d’uns quants…sigui dit que tot plegat amb molt d’humor ;-). Vam acabar estirant la corda homes contra dones i marxant a dinar pasades les tres. L’ambient va ser molt distés i em va donar la sensació que la gent no hagués marxat i ho hagués fet durar molta més estona…el que deia al començar l’escrit un 10.
Dit això, em faig resó d’una part del discurs del president durant el festiu sopar de dissabte que també faig meu, on va fer referència al necessari reconeixement de la tasca realitzada per les anteriors juntes. Els mals moments son necessaris de vegades per aconseguir arribar a d’altres de bons. El mantenir el vaixell dels Nois surant sense permetre que s’enfonsés, ha estat la desagraïda tasca que ha realitzat durant aquests anys la junta sortint. Per tant cal felicitar-los tant o més que a l’actual i saber apreciar tot l’esforç que han fet…sense cap embut dir-los que les alegries d’avui són en gran part gràcies a ells. Lluís Escuredo i Josep Roig, com a caps visibles i també a la resta de castellers que els heu envoltat…el tres de set també és vostre!! ;-)
Eiii…ja sé que falta el sopar…jejeje. Ara m’hi poso ;-)