Fa molt temps ja, que passo bastant dels diaris esportius. De tant en tant encara en fullejo algun, però de cap manera amb el delit que ho feia fa vint anys. Hi va haver un temps que es deia que l'Sport era del Barça i El mundo deportivo era de l'Espanyol. Si en tenia algun dubte, diumenge se'm va esvaïr del tot. Després de la mala llet que portava després del derbi de dissabte, només em va faltar veure les 3 primeres planes del diari en qüestió...
Diumenge al matí vam anar a pedalar una estona pel passeig, amb bici, el Joan M., la Montse i jo. La Gemma va fer la mandrosa per variar i es va quedar amb la seva àvia, ajudant-la segons ella, a fer els preparatius del típic dinar familiar dels diumenges. Més tard ens vam trobar al bodegón amb les meves germanes, cunyats, neboda, mare i filla. La Sussana, el Joan i la Paula havien arribat feia unes horetes de Disneyland-París amb tren. El Joan és una apassionat del futbol i un forofo del Barça (per tant un torrecollons) i llegia El Mundo deportivo per assabantar-se dels fets del partit de dissabte, ja que no el va poder veure. Després de les típiques pica-baralles entre culé i periquito, viag voler fullejar el diari per veure, sobretot, el que se'n deia dels incidents deplorables que van provocar els boixos nois a l'Estadi de Montjuich. Bé doncs, va ser depriment per mi veure que les fotos principals eren les que tenien com a protagonistes els seguidors de l'espanyol trencant les tanques o rodejats de bengales (sense saber d'on procedien). La foto d'una bengala creuant el cel en direcció als afeccionats pericos, va ser situada en un racó de la primera plana i en un format ben petit. L'estructura de la notícia fullejant les tres primeres planes, era la de: "que brètols els periquitos trencant les tanques de protecció"...ho vaig comentar indignat als meus dos cunyats i es van posar a riure, assentint i donant-me la raó.
Pos eso, que els del Mundo deportivo, del Barça un bon rato; manipuladors de notícies, un bon rato; però de l'Espanyol res de res.
