Knopfler ja té nou disc. Lluny de l’estereotip que molt dels seus fans li volen penjar, de persona vaga i falta d’idees, treu a la llum el sisè disc en solitari.
El segell Knopfler segueix vigent en aquest nou treball i s’endinsa en sons folk i blues amb tocs de música celta que sempre l’han atret. No es tracta d’un disc amb característiques celtes molt marcades com va ser Golden Heart, però sí que hi estan presents en distintes introduccions que s’amanyaguen amb la resta de la composició. Ressaltaria temes com Border Reiver, You can’t beat the house o la grandíssima Piper to the end, on Knopfler fa gala del do especial que té per comunicar-se amb la guitarra.
Es tracte d’un disc tranquil, per escoltar al sofà de casa amb un whisky de Malta a la mà.
Lluny de les faraòniques gires a les que ens tenia acostumats amb Dire Straits, Knopfler comença la seva gira per acabar-la prop de les nostres contrades. De fet, hi ha previstos de moment fins a cinc concerts a l’estat espanyol, sent una de les ciutats agraciades Badalona, on ja hi va ser present l’any 2001 durant la gira de Sailing to Philadelphia.
Knopfler també està a la moda i ens trobem amb la possibilitat de baixar-nos des de iTunes i amazon dues cançons extra, Early Bird i Time in the sun. També podem trobar el disc a Spotify.
Després d’haver escoltat el disc un parell de cops, he de dir que no m’ha decepcionat de cap de les maneres. Evidentment que no té res a veure amb composicions mítiques com Sultans of Swing, Telegraph road, Brothers in arms, o el més proper Speedwat at Nazareth, però l’he trobat molt complert i on els fans de knopfler podem gaudir de moments que enyoràvem. Us el recomano.
El passat dia 09 de setembre, Knopfler va està present en el Pricess Trust. Aquí teniu una gravació no professional del tema que dona títol al disc. Espero que us agradi.
El segell Knopfler segueix vigent en aquest nou treball i s’endinsa en sons folk i blues amb tocs de música celta que sempre l’han atret. No es tracta d’un disc amb característiques celtes molt marcades com va ser Golden Heart, però sí que hi estan presents en distintes introduccions que s’amanyaguen amb la resta de la composició. Ressaltaria temes com Border Reiver, You can’t beat the house o la grandíssima Piper to the end, on Knopfler fa gala del do especial que té per comunicar-se amb la guitarra.
Es tracte d’un disc tranquil, per escoltar al sofà de casa amb un whisky de Malta a la mà.
Lluny de les faraòniques gires a les que ens tenia acostumats amb Dire Straits, Knopfler comença la seva gira per acabar-la prop de les nostres contrades. De fet, hi ha previstos de moment fins a cinc concerts a l’estat espanyol, sent una de les ciutats agraciades Badalona, on ja hi va ser present l’any 2001 durant la gira de Sailing to Philadelphia.
Knopfler també està a la moda i ens trobem amb la possibilitat de baixar-nos des de iTunes i amazon dues cançons extra, Early Bird i Time in the sun. També podem trobar el disc a Spotify.
Després d’haver escoltat el disc un parell de cops, he de dir que no m’ha decepcionat de cap de les maneres. Evidentment que no té res a veure amb composicions mítiques com Sultans of Swing, Telegraph road, Brothers in arms, o el més proper Speedwat at Nazareth, però l’he trobat molt complert i on els fans de knopfler podem gaudir de moments que enyoràvem. Us el recomano.
El passat dia 09 de setembre, Knopfler va està present en el Pricess Trust. Aquí teniu una gravació no professional del tema que dona títol al disc. Espero que us agradi.
