La meva camisa és blau cel.

L’any 2000 jo era cap de colla dels Nois de la Torre. Feia un parell d’anys havia conegut al Raúl Martin al servei d’urgències de Joan XXIII; ja que la seva dona i la meva estaven embaraçades i per motius mèdics erem allà. M’hi vaig atençar i vam començar a parlar de seguida de castells i de la diada de Santa Úrsula que s’acostava.
La casualitat ens va portar a tots dos al front de la tècnica de les nostres respectives colles (els Nois de la Torre i la Colla Vella dels Xiquets de Valls) i això ho vam voler aprofitar per fer un intercanvi d’ajuts per surtir-ne tots beneficiats. Aquests van consistir, per part nostra en fer-los costat en el darrer assaig i en el mateix dia del Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2000. A canvi, tant el Raúl com altres membres de la colla Vella van assistir a un parell d’assajos nostres per tal de fer correccions i recolzar-nos en la nostra difícil tasca. Entre d’altres hi recordo al dos actuals quarts de la Td9fm, per exemple... Va ser l’inici del que volíem que fos una relació més dinàmica amb la Colla Vella, que ens hauria pogut dur molts beneficis…però part de la nostra colla no ho va veure així. Dic que “volíem”, perquè llavors la cara visible de la directiva era el “Pitu” (Josep M. Cortés) i en això tots dos vam estar molt d’acord i ens vam fer costat. No ha estat del tot valorat el “Pitu”…ni jo ni molts altres no vam saber veure en el seu moment l’empenta que estava donant desde la directiva (potser en parlaré en un altre post). Parlem de l’any 2000…ja ha plogut força i el temps va passant. És una asignatura pendent nostra, el ser més humils i saber aprendre. No en sabem tant com molts es pensen i ens quedarem estancats, sense evolucionar, si no busquem ajuts i recolzaments d’altres.
Dit això, qui em coneix sap que no soporto veure a companys meus de Colla amb un altre camisa. Aquest any s’ha posat encara més de moda i crec que tant la tècnica com la directiva haurien de començar a prendre alguna mesura. No crec que ens hagin d’identificar als Nois de la Torre amb la Colla de Sant Pere i Sant Pau (dit clarament i sense embuts i amb tot el respecte cap aquesta colla que no en té cap culpa del que parlo) ni amb cap altre. Tothom pot fer el que vol és clar…ho sé…però aquest desviure que tenen alguns castellers de mirar d’implicar a d’altres, no el comparteixo i crec que no s’hauria de permetre. Frases que he hagut d’escoltar com “Em tracten millor els de SP i SP que els de la meva colla” que després es dediquen a escampar per fer nous “reclutes” ens fan molt de mal. Demano reflexió sobre el tema.
Amb tot això vull dir que col·laboració i intercanvi d’ajuts amb d’altres colles, sí…tot el que faci falta i més…és necessari i imprescindible. Ara bé, la subordinació i el reclutament deixem-lo per l’exèrcit…

A Ona La Torre: "La Torre...de set"

He tancat l'enquesta sobre el nom que li havíem de posar al programa d'Ona La Torre sobre castells. Finalment ha quedat així la votació:

La Torre...de set---> 18 vots
Pilar de sis----> 5 vots

Així doncs, ja tenim el títol escollit: La Torre...de set ;-)
Gràcies a tots els que heu votat per la vostra col·laboració.

Recordeu que avui és OBLIGATÒRIA l'assistència a l'assaig! :-P
Ens veiem al vespre...Salut companys!

El fill de puta del jutge de l'audiència nacional...

Llibertat pels companys que van cremar les fotos de l'innominable ara fa un any...
D'aquí una estona m'hi poso...ara tinc feina. A més estic en calent i encara em fotrien a la garjola segons el que digués....grrrrrrrr

Segueixo en calent, però algo hauré d'escriure...juas.

El tal Vazquez Honrubia es va quedar a gust fent mofa del nostre idioma durant el judici que es va cel·lebrar ahir a l'audiència nacional. Finalment es va veure forçat a absoldre tots els acusats; ja que el fiscal va rebaixar les acusacions a desordre públic i pel que sembla l'audiència no és competent de jutjar aquests càrrecs...

El prepotent jutge, no se'n va estar ni un moment d'enriurese'n de tot allò que fes referència al català...tant a l'hora de fer servir un intèrpret com a l'hora d'enfotrese'n de la nostra sort de ser bilingües quan es parla de català-castellà. El paio es sentia com el Rei Salomó em fa l'efecte...El sujetu aquest estava rabiós, doncs se li feia repetir el judici que ja havia realitzat per no deixar parlar als nois en el seu/nostre idioma.

Vaig sentir diversos talls per la ràdio i em van venir basques. Quina angúnia de tio!! La veritat es que em van venir ganes d'inflar-lo a òsties...juas. Gent així et fan bullir la sang i després passa el que passa...

En fi, crec que el gobern català no hauria de permetre que això quedés així...que s'hauria de fer sentir la protesta del poble català davant personatges tant patètics com el jutge en qüestió. Exigir-li les diculpes pertinents així com les de l'estat espanyol que és a qui representa i així de passada, com el qui no vol la cosa i aprofitant la vinantesa que ens deixin ser un poble lliure d'una vegada...no?

Els castells part de la cultura catalana? De què?

Escric aquest post, arran de diverses afirmacions i comentaris de molts que ara s'omplen la boca amb els castells com a gran vaixell insigne de la cultura catalana i se n'obliden que fa quatre dies del llobregat en amunt (com alguns diuen) ningú ens tenia per res.

Content de que cada dia es conegui més el fet casteller, sí. Content que es valorin cada cop més els castells, sí. Era i és l'obligació dels polítics de fer-ho i ha estat una mancança des que en tinc record. Ara bé, em desmarco i mostro la meva repulsa cap els polítics que se n'aprofiten per fer-los seus i per convertir-los en catalans i projectar-los com a cultura catalana...mai ho han estat. Són part de la cultura del camp de Tarragona, baix i alt penedès i poc més...tots sabem quina és la zona tradicional dels castells. Sabem on anàven els nostres avis, besavis i rebesavis a fer-los, caminant o amb carros...

Ara, s'ha extès la coneixença del que són; hi han colles castelleres per tot Catalunya; tothom en parla i se'n fa l'entès; fan programes de televisió de les diades; el fet mediàtic està engolint la tradició...però d'aquí a que els fiambreres també es vulguin apropiar del fet casteller com a part de la seva cultura, n'hi va un troç... Algú em dirà ranci, i? Potser he de reconèixer que amb la tradició ho sóc i molt, i miraré de defensar amb totes les meves forces el que en part considero "meu".

Ja el tenim aquí...

Per fi ha nascut el Marc. El Marc Caixal Huguet. El meu nebot i el meu fillol. El dia 22 d'Octubre del 2008, a les 13 hores i 17 minuts...després de sortir de contes i mirar de provocar-li el part a la Montse, el metge va decidir de fer una cesària. La mare està bé, una mica nerviosa per tot plegat i adolorida de l'operació i dels punts...El pare aprenent les primeres lliçons que li donem els no-novells, sobre com canviar al nen, com agafar-lo per fer el rotet sense que semblis un babau,et. Aviat se'n podran anar a caseta i poder gaudir d'aquests moments inoblidables. Aisssssssssssss

ES SUSPEN LA SORTIDA A ALTAFULLA PER SAN MARTÍ

Per motius que no cal entrar a qüestionar, sembla ser que la sortida a Altafulla per San Martí ha estat suspesa... Amb les ganes que teníem d'anar-hi! Les dues colles estem en un bon moment i hagués estat molt interessant i atractiva aquesta diada...que hi farem!

Gràcies a tots per la vostra participació a l'enquesta sobre els castells que hi havíem de fer. Els resultats han estat:

3d7,4d7,Td6,Pd5...TOMAAA-----> 12 vots
3d7,Td6,5d6,Pd5...MODERACIÓ SI US PLAU-----> 5 vots
3d6, 4d6,Td6,Pd4...PASSOTISME------> 3 vots

Doncs això, que tanco l'enquesta aquesta. Apretem fort que queda molt poc per acabar la temporada... i encara ens queden reptes per complir companys!

Salut!

...i en van 2!

La fi del Món i el començament del Big Ban

L'11 de setembre no només el recordarem d'ara en endavant per ser la nostra Diada Nacional i per ser l'aniversari del malaurat atemptat de les torres bessones... ara també hi haurem d'afegir el dia en que una fallada elèctrica va evitar (de moment) la desaparició de la nostra estimada Terra i de part de l'Univers conegut.


Notícies extretes de diferents noticiaris i revistes:

"...L'Alba i el Dídac, dos científics catalans d'entre els deu mil que treballaven al CERN, miraven d'impedir que l'inmens colapsador de partícules es posés en funcionament després dels seus darrers experiments. Aquests donaven per certa la teoria que preveia l'aparició d'un forat negre al seu interior, el qual engolliria en un no res el nostre planeta... http://www.youtube.com/watch?v=E96RRHzg13Q" Extreta el quinze de setembre del 2008 del Cientifical and Universal newspaper.

"Instants després d'haver-se iniciat amb èxit la posada en marxa del colapsador, (i de que el món sencer es quedés meravellat amb les explicacions científiques sobre les possibles obtencions d'informació de l'origen de l'univers) aquest es va parar. Es sospita que s'ha boicotejat l'experiment de manera malintencionada i flagrant desde el mateix CERN..." Extreta el setze de setembre del 2008 de la prestigiosa revista The future is now.


"Ara, cinquanta anys després, sabem que no hi seríem si no hagués estat per la desobediència i rebel·lió dels dos agoserats científics catalans, que van acabar donant la seva vida i salvant la de mils de milions de terrícoles..." Extret l'onze de setembre del 2058 de la prestigiosa revista científica de casa nostra Científics d'ara i sempre.




Salut i llarga vida al nostre planeta ;-)

Senyor metge, tinc esquizofrènia castellera?

Torredembarra, 11 d'octubre de 2008.

Senyor metge, li escric aquesta carta, perquè sé que vosté m'entendrà. Aquests metges d'avui no els puc explicar el que em passa, perquè em prendrien per boig... però vosté que ha viscut els castells amb la força i el sentiment que ho va fer el meu pare, vostè que en sap tant del que li parlo...segur que em sabrà dir què he de fer...almenys és el que espero i pensar-ho em reconforta.

Sap qùe passa? Que darrerament, el que jo creia inamobible està canviant...els meus pensaments i fonaments castellers sembla que variin per moments. M'en vaig adonar l'altre dia, al concurs de Tarragona, sap?

Jo sempre hi he anat al concurs, be com espectador, be com a casteller...sempre me l'he estimat el concurs de Tarragona. I ara, sembla com si s'allunyés de mi...

Ho vaig trobar tot molt estrany. Només entrar a la plaça de "torus" ja vaig sentir una veu estrident que donava la benvinguda a les colles...on era aquella veu segura i també castellera del meu "conceller en cap"? Més aviat em va semblar entrar al pavelló d'esports a veure un partit de bàsquet o a una retransmisió d'aquell programa que tot el dia veu el meu fill Joan M...com es diu? Ah sí, el "pressing cach" dels pebrots! Doncs així d'estrany em vaig sentir...veient durant les 5 hores de castells les bufandes, pitos, i banderes gegants de l'afecció dels Castellers de Vilafrana; les barres inflables de la colla Vella...

Hi va haver tan sols un moment senyor metge, que em va recordar temps passats, quan la plaça sencera es va posar en tensió durant 5 minuts, tot esperant que el jurat decidís si la torre de vuit de Vilafranca era carregada o no...Aquells moments de crits, xiulades i posicionament divers de la gent va ser memorable...els uns per voler sentenciar el Concurs 2008 i els altres pequè no volíem de cap de les maneres que allò s'acabés en aquells instants com així va ser.

Tinc unes sensacions estranyes doctor...perquè per altre banda, em fa ràbia tot el que hi vaig veure allà...tot aquell ambient del grans esports de competició. Aquelles pantalles gegants (on hi vèiem la repetició dels moments més importants del castell), més pròpies dels grans espectacles musicals...Aiii senyor doctor que ara em roda el cap!

Sóc en part culpable d'arrivar on hem arrivat? Jo no ho vull això pels meus castells. L'altre dia em vaig emocionar veient una foto d'un 3 de 7 "net" que van fer dels Castellers de Vilafranca per la cel·lebració dels 60è aniversari de la colla i conmemorant la foto del mateix castell que van bastir el Xiquets de Valls al segle XIX.

Senyor metge, a mi m'emocionaria més tornar a veure fer el pilar de cinc amb el porró, sap? M'agradaria veure com alguna colla gosa fer un pilar de set amb folre a La Torre i alhora s'atreveix a fer 14 passes caminant. Gaudeixo anant a esmorzar una butifarra amb mogetes o una espineta amb caragolins quan toca, en comptes de mejar cereals com aconsellen avui en dia...

Senyor metge, no sé on soc! Els meus companys em diuen que això és imparable...els pseudoperiodistes només burxen per aconseguir que tot el que envolta els castells sigui més mediàtic, volen globalitzar els castells i que se'n facin d'una punta a l'altre del món...i jo no ho vull això tampoc. On puc veure un ambient millor...? A quina plaça no puc estar més a gust veient una diada castellera sino és a Valls i a la plaça del Blat? Recordo el que deia el Sr. Mañé i Flaquer... aquell periodista del meu poble, que escrivia cròniques castelleres el segle XIX pel Brusi i que després en va ser director...sap de qui li parlo oi? Doncs ell li comentava al seu superior que el millor lloc per veure un gran "corrida de toros" era a Sevilla i que pel mateix, els castells s'havien de veure al camp de Tarragona.

Voldria que les grans colles castelleres del meu País tornessin a fer els més grans castells a la meva "plaça de la verdura", al meu poble que tants i tans castells ha vist en els darrers dos-cents anys...

Senyor metge, jo que no podia ni veure als Minyons, jo que els tenia per uns superbs, que despreciaven la zona històrica i tradicional castellera...ara...m'identifico amb molts dels seus postulats i m'agraden i em reconforten moltes de les seves opinions...És normal això que em passa senyor metge? Esteu segur que no tinc una esquizofrènia castellera? I si no és així, que em passa? Diguim alguna cosa alego, perquè els castells són la meva passió i sense ells no sabria viure... El que sí que li dic és que me'ls estimo molt i no deixaré que ningú me'ls prengui.

Rebi les meves salutacions mentre espero una resposta el més breu possible.

Joan M. Huguet

ONA LA TORRE

Ja fa temps que se'n parla de fer un programa de castells per la ràdio i sembla que finalment el podrem dur a terme. El Tony "de l'àncora" ens ha donat l'última empenteta i la cosa ja és un fet.

Ahir ens vam aplegar a l'emisora de ràdio local, el Jordi Cañellas (cap de colla dels Nois), el Salvador Cañellas (cap de pinya), el Guillem Bargalló i jo mateix per fer un col·loqui, tertúlia o com en volgueu dir. Aquest cop vam parlar principalment del Concurs de Tarragona i de la propera sortida que tenim els Nois de la Torre a Caldes de Montbui. Sembla ser que l'emisió serà els diumenges, però encara s'ha de confirmar el dia i hora exacta en que finalment s'emetrà el programa. La intenció és de fer-lo cada setmana i de ganes no ens en falten. Esperem que serveixi per difondre el fet casteller a La Torre, per explicar als torrencs qui sóm i què fem, i sobretot per acostar el nostre poble i la nostre gent a la SEVA colla...volem que s'acostin al carrer freginal i ens ajudin a que la colla sigui cada dia més gran i tots ens en poguem sentir encara més orgullosos.

Quan ja marxàvem, vam sortir a la conversa el nom que hauria de tenir el programa...se'n van dir uns quants...sembla que els que ens van agradar més van ser: La TORRE...DE SET i PILAR DE SIS... El primer amb connotacions castelleres i també amb referències clares al nom del nostre poble i el segon com a castell emblemàtic dels Nois de la Torre i també fent l'ullet al programa emès per la ràdio d'Altafulla "Pilar de vuit". Perquè ens ajudeu a poder-ho decidir, enceto una enquesta on espero que hi digueu la vostra.

Raul: "A la Vella les "locures" es van acabar amb mi".

Va ser la seva resposta quan li vaig dir: Ara per collons heu d'anar a per la Td9f, oi?

Ja s'ha dit tot el que s'havia de dir dels Concurs 2008. Castellers de Vilafranca van estar immensos, insuperables i ho van donar tot. Van fer més del que havien de fer i això és d'agraïr...

Comentaré un parell de coses que m'han vingut al cap, una conseqüència de l'altre...i són:

- L'"esportarització" del fet casteller. Ho hem vist sobretot en els afeccionats vilfranquins. Bufandes, grans banderes que desplegaven per damunt els caps...només hi faltaven les trompetes aquelles d'aire comprimit...jejeje. És ben lloable i fins i tot envejable una afecció tan entregada com la vilafranquina. El que no m'ha agradat és el que cada any s'hagi vist més l'espectacle casteller com un partit de futbol entre dues afeccions, la vilafranquina i la vallenca. Aquesta bipolarització no és bona de cap de les maneres. Que l'essència del fet casteller com a tradició, folclore...es perdi en favor de l'espectacle de l'esport. Em temo que d'aquí no res es parli de la profesionalització dels castels i tot...:-P

- A ran d'això, m'ha sobtat l'article que el Carles feiner ha publicat en el seu bloc i on promou un debat a fons en el sí dels Minyons per una possible assistència al concurs del 2010. Just ara, que les bases del fonament casteller s'estan diluint en el concurs i tendeixen a anar cap un esport pur i dur, ens surt amb que els Minyos no han de perdre el carro del món casteller... Ara, que jo, defensor del concurs a mort i detractor dels innovadors i menyspreadors de la tradició castellera com son els Minyons... Ara, que començava a entendre una mica el posicionament de Minyons per no acudir a Tarragona cada dos anys, em surt "el negre" amb aquestes.... Parla fins i tot de la rivalitat castellera com mai havia sentit parlar a un minyó, de fet, podria semblar que parla algú de la Vella, en sèrio! El motiu real però, d'anar al concurs és, segons ell, per no perdre el fil del món casteller; per estar davant dels qui han de dir com i què són els castells; ser liders junt amb els que faran de "l'ortoxia castellera" (com ell diu), una ciència... El que jo en trec, és que vol ser-hi per poder fer política...Minyons no poden ser menys que Vilafranca o la Vella.... A més, això de predre el tren i no poder manar deu fer molta ràbia.

El sis de...

Al darrer assaig, parlàvem el Lluís Batet, el Jordi Cañellas i jo, de l'estructura de sis...de com devia ser, de si era un quatre amb una torre; una torre amb dues torres més afegides (a l'estil del cinc), de com es posoven els dosos, etc.

He trobat aquest sis de set fet pels castellers de Vilafranca el 21 de gener del 1997. Segons sembla, és l'unic del que es té constància... Com podeu comprobar, la torre central no porta ni acotxador ni enxaneta... Molt a discutir, no?

El que jo crec és que els dosos de la torre central hi sobren. Els dosos de les dues torres de "fora" haurien d'anar lligats a la torre del mig amb un dels dos "obert", com en el nou ded la Vella... Tot això, si seguim l'estructura que han fet els Castellers de Vilafranca. Ara que, si jo l'hagués de dur a terme, el faria amb un quatre i una torre enganxada...com ho veieu valtros?

L'assaig de la Colla Vella.

S'acosta el Concurs...de fet ja no queda res. Ahir vaig anar al local de la colla Vella amb la Montse i la meva germana Susana. No hi havia molta gent, bueno, no hi havia la gent per poder fer folres i manilles i tal...ja voldria jo que els Nois tinguessim cada divendres a l'assaig la meitat de gent que hi havia ahir al local de la vella :-P. Estava una mica intrigat per veure per on anaven els trets i més o menys vaig poder veure les proves que m'esperava...de Td8, de 5d9f, de 3d9fa, de 4d9fa i de pd8fm. Què em va semblar? Molt interessant. Tot i que podria opinar amb molta més coherència després de l'assaig de divendres, em va sorprendre molt gratament l'assaig de Td8. Respecte la Td8 anterior, un canvi destacable a nivell de terços, deixant el Raul el lloc al seu germà Alexis. Els castell baixa de pes i no va semblar que perdés seguretat. De totes maneres no sé si el canvi és definitiu. La prova va ser de Td7 neta amb acotxador posat. Aquí us deixo una foto d'una prova de Td8, que he trobat pel món virtual i on es diu que és de l'assaig de diumenge passat.

Pel que vaig poder copsar amb alguna conversa amb algun membre de la colla, sembla que la sortida és de pd8fm en primera ronda i de 5d9f en segona. La tercera, seria la determinant i en funció de com anessin les altres colles suposo. Allò que algú deia de 3d10fm...ni es planteja...

Ara, nervis fins diumenge...