Tornen els assajos

Torredembarra, 31 de Gener de 2009

Benvolguts socis i castellers:



La temporada passada, és història. Cadascú de nosaltres guardem ara a la nostra memòria els records dels bons moments viscuts, i dels objectius aconseguits, fruit de l’esforç de tots.

Ens equivocaríem, no obstant, si penséssim que ja està tot fet. Hem de ser exigents amb nosaltres mateixos i ser conscients que hem posat una pedra més, ben posada, però només una pedra, en la construcció de la història de la nostra Colla Castellera.

El nostre objectiu, que esperem que comparteixis, consisteix en col·locar moltes més pedres, tantes como en siguem capaços. És per això que, com sempre, et necessitem al nostre costat, i no pensis ni per un moment que sense tu també podem, perquè no és cert.

Ser Casteller, significa sacrifici, entrega, constància, responsabilitat.., si, és veritat , molt pels temps que corren: això és el que ens fa especials..



Comencem un nou any casteller! i tornem a trobar-nos, petits i grans, al primer assaig el divendres 6 de febrer a les 20:30h.



Volem per últim, donar-vos els noms dels components de la Junta Directiva, tal i com va quedar, després dels canvis esdevinguts a la darrera assemblea ordinària:

Junta Directiva:

President: Enric Gibert Sedó
Sotspresident: Salvador Peig Lapiedra
Secretària: Ester Cerezuela Romero
Tresorer: Luís Matías Redondo Saiz
Assegurances: Rosa Maymó Nadal
Vestuari: Yolanda Tarrés Capdevila
Noves tecnologies: Carles Quirós Lucas
Juventut: Marc Garcia Capdevila

Junta Tècnica:

Cap de Colla: Jordi Canyellas Moreno
2n Cap de Colla: Lluís Batet Miracle
Cap de Pinya: Salvador Canyellas Curtó
2n Cap de Pinya: Joan Maria Busquets Inglés
Responsable de la Canalla: Jordi Canyellas Moreno




Pit i amunt


La junta Directiva

SERÀ POSSIBLE!!!!!

No em puc creure la prepotència, avarícia, fam de poder i fàstic que pot fer algun tipus de gent. Ara resulta que els d’anar per casa som els que hem fet aquesta crisi. Els “senyors” (fixeu-vos bé que ho escrit entre cometes, perquè de senyors aquests porcs no en tenen res i com diu la dita popular, de porc i de senyor se’n ve de mena) diuen que gràcies a ells no ens afecta més la crisi. Els mils de milions d’euros que han fet de beneficis trepitjant-nos com si no fóssim res, no hi té res a veure. Asfixiant-nos amb interessos altíssims per a crèdits, hipoteques i demés mandangues; comissions d’obertura o de cancel·lació, per mantenir la llibreta, la targeta de dèbit o de crèdit, cobrant pels apunts bancaris, per cada rebut que s’emet...voleu que segueixi? Segueixo, perquè no s’acaba aquí la cosa. Els molt fills de puta han fet calers amb tot això i amb els diners de les famílies estalviadores que miren de fer una mica de racó. Aquests “senyors” fan negoci amb els nostres calers, amb els diners que els donem per guardar-los i encara diuen que som nosaltres els culpables de la crisi, que ara no deixen diners per por de no cobrar.
Us imagineu que ara jo us digui que si em doneu, per exemple mil euros, us cobraré una mica per guardar-vos-els i a sobre que mentre els tingui podré fer el negoci de "Roberto de las cabras"? Ara, això sí, si no soc prou destre em queixaré a qui faci falta perquè us retorni els diners que perdré amb la meva mala gestió i avarícia per tenir-ne com més millor. On s’ha vist que algú hagi de pagar per DONAR ELS SEUS DINERS?????
Porcs! Sou vosaltres que heu donat hipoteques a tort i a dret sabent que molts no podrien suportar l’alça d’interessos i així els tindríeu ben acollats. I tot, perquè la vostra avarícia sempre ha estat suprema. Que no voleu pisos? I tant que els voleu! Entres a un banc i sembla que siguin els Deus de l’Olimp aquests paios! Què s’han pensat? Dominen les nostres vides i això s’ha d’acabar. I us ho dic convençut: s’acabarà a les bones o a les dolentes!

La Torre...de set

Tres franges horàries i tres dies diferents per poder escollir quan ens va millor poder escoltar el programa casteller setmanal d'Ona La Torre. Escolta'l i fes-me arribar qualsevol comentari, crítica, etc. a duiamia@msn.com

DIVENDRES 18H
DISSABTE 14,30H
DIUMENGE 22H


Enllaç del darrer programa (16/07/2009)

Click To Play

Les dues primeres tertúlies castelleres (09 i 14/10/2008)
http://www.sendspace.com/file/j9dnw5

Click to Play

Click To Play

Enllaç del programa (23/10/2008)
http://www.sendspace.com/file/yqppck

Click To Play

Enllaç del programa (30/10/2008)
http://www.sendspace.com/file/cl98sj

Click To Play

Enllaç del programa (06/11/2008)
http://www.sendspace.com/file/453ybm

Click To Play

Enllaç del programa (13/11/2008)
http://www.sendspace.com/file/i4h4tk

Click To Play

Enllaç del programa (27/11/2008)
http://www.sendspace.com/file/5uwhe5

Click To Play

Enllaç del programa (04/12/2008)
http://www.sendspace.com/file/yc0wkj

Click To Play

Enllaç dels 2 programes (09 i 16/12/2008)
http://www.sendspace.com/file/5rlzie

Click To Play

Click To Play

Enllaç del programa (23/12/2008)
http://www.sendspace.com/file/rj2snl

Click To Play

Enllaç del programa (08/01/2009)
http://www.sendspace.com/file/v4o1wg

Click To Play

Enllaç del programa (13/01/2009)
http://www.sendspace.com/file/7igois

Click To Play

Enllaç del programa (20/01/2009)
http://www.sendspace.com/file/b3wm5s

Click To Play

Enllaç del programa (27/01/2009)
http://www.sendspace.com/file/nx24hn

Click To Play

Enllaç del programa (03/02/2009)
http://www.sendspace.com/file/jmf7tn

Click To Play

Enllaç del programa (10/02/2009)
http://www.sendspace.com/file/wlfnpc

Click To Play

Enllaç del programa (17/02/2009)
http://www.sendspace.com/file/nb3hji

Click To Play

Enllaç del programa (24/02/2009)
http://www.sendspace.com/file/rrul7l

Click To Play

Enllaç del programa (03/03/2009)
http://www.sendspace.com/file/55ww0k





Click To Play
Enllaç del programa (10/03/2009)
http://www.sendspace.com/file/bsuyzc

Click To Play

Enllaç del programa (17/03/2009)
http://www.sendspace.com/file/ho36jw

Click To Play

Enllaç del programa (24/03/2009)
http://www.sendspace.com/file/345lg2

Click To Play

Enllaç del programa (26/03/2009)
http://www.sendspace.com/file/yz47y9

Click To Play

Enllaç del programa (15/04/2009)
http://www.sendspace.com/file/ah63dv

Click To Play

Enllaç del programa (21/04/2009)
http://www.sendspace.com/file/eeea6o

Click To Play

Enllaç del programa (30/04/2009)
http://www.sendspace.com/file/igqc66

Click To Play

Enllaç del programa (05/05/2009)
http://www.sendspace.com/file/q247kb

Click To Play

Enllaç del programa (12/05/2009)
http://www.sendspace.com/file/9o4dpy

Click To Play

Enllaç del programa (19/05/2009)
http://www.sendspace.com/file/y7h7cq

Click To Play

Enllaç del programa (26/05/2009)
http://www.sendspace.com/file/y75w24

Click To Play

Enllaç del programa (02/06/2009)
http://www.sendspace.com/file/p3587t

Click To Play

Enllaç del programa (09/06/2009)
http://www.sendspace.com/file/qguptw

Click To Play

Assaig casteller perico a Sitges.

El proper dia 31 de gener, dissabte, a les 17,00h es convoca el primer assaig de castellers pericos al local de la colla Jove de Sitges. El motiu de l'assig és poder col·laborar amb un castell fet exclusivament per castellers simpatitzants de l'Espanyol, el dia de la inaguració del nou estadi de futbol. Qui estigui interessat que es posi en contacte amb mi.

Que la coordinadora mani bé? De què?

Arrel d’un intercanvi d’opinions exposades al bloc del Carles Feiner (amb l’Albert) sobre el post titulat “Capdevila, em sembla que l’encertes”, faré unes consideracions o reflexions sobre el tema de l’essència del Castells, com els entenc, cap on van i cap en els volen fer anar. També, com no, sobre l’obsessió de certs periodistes castellers a l’hora de voler influir en el fet casteller, en tant que els seus interessos o la seva visó sobre els castells així els ho demana.

El castells, tal i com els he conegut d’un bon començament, i tal i com els entenc particularment, no han necessitat ni crec que necessitin un poder suprem que els faci anar “pel bon camí” perquè no s’esguerrin... Han estat de les poques activitats que han viscut d’una manera anàrquica molts anys. Això els ha fet i ens ha fet (a molts castellers) com som. El que es pretén ara, volent donar un poder exagerat a la coordinadora, és precisament liquidar, finiquitar, exterminar, qualsevol vestigi que pugui quedar d’aquestes reminiscències passades. L’expressió: “la coordinadora que mani, però que mani bé” em fa por...que voleu que us digui.
Socialment, aquesta mena de “gestió anàrquica” és una de les coses que més ha atret al nouvingut al fet casteller. La integració social , el fet de sentir-se identificat amb el color d’una camisa i de fer una activitat conjunta, que no requereix quasi bé de normes “establertes”...fer caliu; conèixer gent; comprometre’s en quelcom que fins ara era desconegut; sentir-se útil d’un col·lectiu mentre per altra banda ets sents menystingut per la societat que t’envolta...I em volue dir que son els castells sinó això? El sentit comú és la millor manera de manar.

Albert, dius que la meva colla ha canviat coses i que s’adapta als nous temps...sí, és clar, tens raó. Jo no hi estic en contra pas d’això. Per exemple, el fet de la incorporació de la dona al castells, saps que als Nois de la Torre fa moooolts anys que hi és present, fins i tot amb la participació d’elles exclusivament, fent castells per mèrits propis, fent-les sentir, com són, part participativa i important del fet casteller. I això senyors, no és nou d’ara ni de fa deu anys, ni és cosa exclusiva del Minyons, en fa molts més. Ull, que amb això no vull dir que els Minyons no tinguin importància en aquest tema, perquè la tenen i molta.
El tema de la seguretat. No puc pas estar en contra de fer servir un casc per la canalla, però ull amb aquest tema també...a veure on anem a parar. I em refereixo concretament a que la seguretat es faci servir perquè se’ns vegi amb bons ulls a tot arreu. Que la “necessitat” obsessiva de voler fer dels castells quelcom “VENDIBLE” (i aquí arribem al cor del debat real), no converteixi el fet casteller que hem conegut pels nostres pares i avis en allò irreconeixible per ells.

Ho diré clar i català, perquè s’entengui bé. El motiu que no me’n refiï de certs periodistes castellers i de les seves intencions...de voler influir de manera intencionada i sense amagar-se’n sobre el que ha de fer la coordinadora o de com ha de ser el concurs de Tarragona, o de les puntuacions dels castells, o de com fer més vistosa una actuació, etc. Tot això i molt més va encaminat a convertir-nos en un espectacle com més vistós millor, això sí, que sigui tot ben segur i que ningú pugui dir que som gent boja. Poder vendre l’espectacle dels castells arreu, a la televisió catalana, espanyola, estrangera? Em podeu dir...i què hi ha de dolent en tot això? ...però si així donarem a conèixer el fet casteller arreu? I jo us contesto que no em vull convertir en un animal de circ per donar-los a conèixer, ni vendre'm i deixar de ser com he estat per afavorir el negoci d'alguns. Prefereixo quedar-me com estic. Que em mani el cap de colla i que em mani bé.

El que hauria d'haver estat i no va ser.

Volem consolidar-nos com a colla de set per començar a treballar i poder fer l’any que ve algun castell de set i mig. Sembla ser, que en això tots hi estem dacord, però quin és el camí a seguir? Aquest era l’argument que havia de seguir la reunió de divendres passat al local del Nois, però els continguts de la meteixa no van estar a l’alçada que alguns esperàvem.
Sabem que el nostre punt d’inflexió serà irremediablement el nou local que ens ha de projectar de manera molt més forta al nostre poble i al Món casteller. Però mentrestant què? Ens hem de quedar de braços creuats? Hem d’esperar que la sort o l’experiència ens solucioni les nostres mancances? La meva resposta és rotundament NO.

1. La feina que ja s’està fent amb el Pla d’Entorn, és el primer que s’ha de cuidar i potenciar. Aquesta tasca ens ha donat els darrers anys fruits que no hem sabut aprofitar del tot. Aquest any n’hem tret, sense anar més lluny, una enxaneta i un dos amb molta projecció. Sembla però, que la resta de les adquisicions són “palla” i no hauria de ser així. Hauríem de buscar la manera de potenciar la incorporació d’aquests nous castellers junt amb el seu entorn…potser hi ha nens que ara no valen i d’aquí 5 anys seran uns cracks (en tenim diversos exemples a la colla) i el més remarcable a curt termini, els pares, mares, tiets, cosins, etc. d’aquests nens ens poden ser de gran ajut! Hauríem de treballar la manera de beure d’aquesta aigua!!
Per altre banda, potser valdria la pena d’aprofitar l’experiència dels que han treballat en aquest Pla, per engrandir-lo, és a dir, per fer-lo arribar a instituts i altres col·lectius que creiem adients. Un Pla d’Entorn per adults?

2. Un segon lloc on hem d’anar a recollir els nostres fruits, és a dir la nova entrada de castellers que tant ens fa falta, és en el propi comprimís intern del castellers. Aquells que portem el color blau cel a les venes i ens l’estimem hauríem de contagiar els nostres sentiments a la gent que ens envolta i aconseguir que aquests puguin veure els Nois de la Torre desde la perspectiva que volem i els empenyi a voler-nos conèixer i formar-hi part. Incentivar d’alguna manera aquest fet (potse algú ho necessita), podria ajudar…

3. El programa de ràdio La Torre…de set, mira de fer una tasca de cultura castellera al nostre poble, és a dir, donar-nos a conèixer, donar una visió actualitzada del que ara som i del que vol la colla i mirar de fer desparèixer antics estereotips que la gent del nostre poble té de nosaltres. Hauríem d’aprofitar encara més aquesta nova eina que tenim ara, per acostar-nos una mica més a la gent de la Torre.

4. La figura d’un “padrí”, com es va insinuar a la reunió, és del tot necessària per aconseguir una acollida com Déu mana als nouvinguts. Si ja és difícil que algú s’acosti per iniciativa pròpia al carrer freginal, hem de ser prou acurats a l’hora de fer-lo sentir un més de nosaltres.

5. La imatge de la Colla ha millorat darrerament, és la meva percepció i la de molts altres, però encara ho ha de fer més. No és tolerable que la mala imatge de certs individus, que ademés no aporten res de positiu al nostre colectiu, deteriori la de la resta i llenci per terra els esforços de molts de nosaltres.

6. Popularitzar els assajos. Amb el bon temps, tenim la nostra plaça al costat i en ple estiu, aquesta zona és plena de gent. Molts fent una cervesa a la plaça de la font, d’altres passejant…Acostar els assajos al poble, a la gent de la Torre i també a turistes, perquè no, ens pot aportar la col·laboració espontània de gent que no vindrà al nostre local però que potser sí s’acostarà a donar-nos un cop de ma. “Si la montaña no va a Mahoma , Mahoma va a la montaña”, crec que és així... Això ens podria ajudar a poder gaudir d’unes pinyes que ens peremetessin fer molt més sovint assajos de castells de set. Fins i tot això pot descubrir un nou món a gent que desconeix els castells i podríem incorporar més d’un casteller.

7. Un dels punts on hem fet figa sempre i que hauríem de rectificar… Es tracta de la col·laboració amb altres colles, sobretot en assajos conjunts. N’hem d’aprendre molt i a més ens permetria poder probar castells de set sense patiments. Els Castellers d’Altafulla ens han passat la ma per la cara en aquest aspecte…ens ho hauríem de fer mirar, no? Reflexionem!!

Unes pincellades al que hauríem de fer ja mateix. El local nou ja arribarà quan toqui, però quan ho faci, hem d’estar preparats. No esperem a que el local social ens ho arregli tot. Tenim rao a demanar-lo, és cert que no es por assajar en condicions on som ara, és cert que no tenim projecció…però no ens amaguem darrera de tot això ni ens fem els víctimes. Treballem i busquem solucions ara!

En temps de crisi...

...la matèria primera es treu d'on faci falta...juasjuasjuasjausjaus ;-)

Causa i efecte

Sóc a la plaça de la font, a Tarragona, a les festes de Santa Tecla. Fa un dia perfecte. No fa ni una gota d’aire, el cel és completament blau i tot i que al sol la calor apreta força, una cervesa gelada em refrigera i em fa sentir molt més a gust. Els matalassers són a punt de fer un intent de 3 de 9 amb folre. Amb els terços ja agafats i els quarts col·locats sonen les gralles i el castell tira amunt… Tot va com s’espera, una mica de bellugueig al començament però poc a poc el castell s’assenta i agafa una figura prou maca… L’acotxador s’enxarranca damunt els dosos i l’enxaneta és apunt de fer les tres passes…la primera, la segona i quan comença la tercera per traspassar el castell i fer l’aleta, s’endú tot el pom de dalt i la rebrincada fa que la resta del 3 cedeixi i caigui. Per Sant Magí l’havien descarregat després de molts anys de no fer-ho i tot prometia que aquesta temporada fos molt exitosa. Aquesta caiguda però, farà que les expectatives quedin estroncades i tot comenci a anar malament…
Què ha passat? Mala sort? excés de confiança? La pressió i responsabilitat davant els seus rivals directes els ha passat factura?
A l’laltre banda de la plaça de la font també hi són presents els baietes, que després d’un desafortunat Sant Magí amb caiguda inclosa de 4 de 9 amb folre, afronten Santa Tecla amb les esperances renovades…Descarreguen el 3 de 9 amb folre i carreguen el 5 de 8. De manera inversemblant, es capgiren els papers respecte a Sant Magí i els baietes acabaran fent una gran temporada, tornant a descarregar el 3 de 9 amb folre pel Concurs i descarregant el 5 de 8 a El Vendrell.
Qué ha passat? Bona sort? Molta feina als assajos que ha donat el seu fruit? La pressió i les ganes de revenja els ha ajudat a recuperar-se i a no defallir?
Deixo caure un got i es trenca en mil bocins. Cada bocí té el seu lloc i no un altre. He deixat caure el got amb una inclinació, força, etc. determinades, que han produït una ruptura determinada del got. Si el mateix got el pogués deixar caure variant la inclinació o la força, etc de manera infinitament minúscula, el resultat hagués estat diferent, els bocins haguessin tingut un lloc diferent al terra de la cuina.
Tots el que succeix en el nostre entorn és efecte d’una causa anterior. Un efecte pot estar vinculat a dues causes, a deu causes, a mil causes, a milions de causes, etc.
El 3 de 9 dels matalassers va caure, va ser l’efecte, esdevingut per moltíssimes causes que van provocar que l’enxaneta s’endués el pom de dalt. Aquest és un dels casos més enrebessats que podría trobar per tal de justificar que el destí ja està predeterminat per una o unes causes primeres que han provocat una serie d’esdeveniments que alhora han estat efectes de la causa final que és la caiguda del castell.
Les nostres accions diaries, com ara anar a comprar el pa, rascarme el cap, o menjar també són producte de causes que esdevenen efectes.
El meu parer és que tot plegat ja té un final i que per molt que ens sembli que dominem el que fem, això no és cert. És una il·lusió que tenim i necessitem per no caure en el derrotisme i la depressió que això ens comportaria.
Estic escrivint aquest article perquè vull? No, ho vaig per una sèrie d’esdeveniments/causes que han provocat aquest efecte final.
I podria seguir tot el dia…Quicir…

Avui fa 16 anys...

...que no el tinc per poder parlar, riure, jugar, discutir, enfadar-m'hi. No ha pogut gaudir del 4d9 ni de la Td8 de Vilafranca...encara recordo un dels primeríssims intents de la torre de nou amb folre i "ajuts" (perquè allò no eren manilles ni res que s'hi assemblés) i la cara del meu pare desfigurada mentre remugaba: "Estan bojos aquests..." Per cert, aquest any han tornat a guanyar el Concurs, van sobrats... Ai Joan M. si veiéssis el que els meu ulls han pogut veure... Em sento privilegiat dels moments castellers que m'ha tocat viure...I tu? Em diries que estic ben sonat si et pogués explicar tota aquesta bogeria... Si tingués uns segons per parlar-te, ho faria de castells, segur, del que va ser la teva il·lusió i et donava ganes de viure. Et contaria que aquest any hem recuperat el tres de set després d'anys de no aconseguir-lo i que he tingut l'honor de fer-lo a segons...et posaries les mans al cap mig molest, però te n'alegraries i em voldries donar lliçons del que hauríem de fer per recuperar l'estatus que en els teus dies vam tenir. Et recordaria que els meus ulls s'humitegen quan em venen a la memòria les imatges d'aquell 4d9 amb folre de Santa Úrsula l'any 1981, amb tu al meu costat... Què donaria per explicar-te que aquella colla de Terrassa, no els Castellers... l'altre, els Minyons, s'han posicionat al davant del panorama casteller i ens fan morir d'enveja a molts de nosaltres...aquest any han fet el 3d9 amb folre i agulla. Només sentir-ho te n'enfotries...ho sé, però ara les coses són molt diferents... Si se'm permetés veure't un sol cop...em vestiria de "gala" amb la camisa blau cel dels Nois de la Torre i et diria que molta gent et recorda en el món dels castells i que a La Torre segueixes sent "el Cap de Colla".

Cada setmana fem un progama de ràdio anomenat "La Torre... de set", és una tertúlia castellera on hi diem la nostra...segur que t'hauria agradat participar-hi...la teva ironia, el teu sarcasme, els teus coneixements castellers i la teva intel·ligència haurien estat un ingredient genial. On siguis mira d'escoltar-lo i així estaràs al dia del que anem fent i es fa en aquest Món nostre...

Vas marxar quan més interessant eres per mi, quan més m'hauries pogut ensenyar...sovint hi penso i em fa ràbia no tenier-te aprop per poder-te preguntar, per anar plegats a Sant Fèlix, a Santa Úrsula, al Concurs... ens ho passaríem tan bé... Malgrat tot, et vull dir que el teu amor pels castells perdura en mi, estigues tranquil.

El 12 d 7!!

Per aquells incrèdols que posaben en dubte les possibilitats de fer un 6, amb el 4 com a base...i per mostrar-vos que les prediccions del 12 de....no eren cap bogeria, aquí teniu aquest regalet de la Joves de Valls.

El tercer 3d7, aquest cop carregat.

Bona actuació a Cerdanyola amb el tercer 3d7 de la temporada, aquest cop carregat. va saltar el pom de dalt just quan sortia l'enxaneta. Potser un pèl descompensat d'alçades a nivell de quarts, es va tancar excessivament a nivell de dosos, cosa que feia pràcticament impossible el pas de la Jessica. Tot i aquests inconvenients, va aconseguir carregar-lo. Felicitats a tota la colla i en especial a la valenta enxaneta que tenim, laJessica! La caiguda, encara que espectacular, no ha provocat cap baixa. Algunaa contusió que altre i ràbia per no haber-lo descarregat.

De nou el Jordi va prendre les decissions correctes en els moments adients. Després de descarregar en primera ronda la Td6 (millor que les 2 darreres, tot i que treballada) i de carregar l'esmentat 3d7, va decidir apostar pel 4d6, deixant aparcat per l'any vinent el 4d7. Un 4d6 que no es va moure i es va agafar perfecte de mides...i que ens va transmetre molt bones vibracions. Per acabar l'enèssim Pd5 que no va presentar més problemes dels previstos. Ah...i també fer esment dels dos Pd4 de la Joana i l'Àxel com a segons...molt bona notícia d'aquests dos craks amb un gran futur casteller davant seu.

Tota la colla va demostrar molta alegria per aquest final de temporada, per les nostres actuacions i també pel fet que el nostre rival directe no aconseguís ni de bon troç els objectius que s'havia plantejat.

Ha acabat la temporada, també els assajos. Ara, estem tots convocats per una xerrada del cap de colla el divendres 28, al local...Ens hi veiem!

Quanta raó tens Lluís!

Fa dies que el Lluís Suñé ha "capat" l'accés a comentar els escrits del seu bloc. És de suposar que fart d'haver de llegir segons quines xufles cap a la seva persona, o pensant en la possiblitat de l'aparició de certs incendiaris després de tot el que ha passat, hagi pres la decissió d'escriure el que pensa i prou. És una pena perquè ens veiem privats d'aplaudir escrits com els d'avui...

Penso fil per randa el mateix que hi diu...el paga i calla, està a l'ordre del dia.

Lluís, permètem que faci meu també el teu escrit i el traslladi aquí perquè tothom que ho vulgui et pugui felicitar pel que hi dius...

Per la meva part, el comentari seria: PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS

"L’estat que ja no parla del finançament de Catalunya, -amb la complicitat i silenci de la majoria dels partits polítics catalans-. La gallina dels ous d’or –la construcció- ja s’acabat, els serveis bàsics cap a la ciutadania comencen a perillar, els diners dels ciutadans utilitzats per “aguantar el sistema capitalista”, donant-los als bancs i caixes per que puguin continuar cedint diners a canvi d’espectaculars guanys, les hipotèques de 750 euros, fa 5 anys, s’han convertit en 1.200 (en els millors dels casos). L’atur, les pensions, la sanitat... i a casa pugem els impostos. Per que sí, per que tenim que continuar mantenint la casa gran a qualsevol preu. Importa ben poc les necessitats d’aquella persona o familia, paga!. Es el sistema, no n’hi ha d’altre, paga o t’embarguem, paga ho sortiràs a la llista de morosos de no se on, paga, o et deixarem sense habitatge, paga!
I els polítics ens dediquem a collonades d’interès estratosfèric, un exemple, de que collons serveix l’Oficina d’habitatge jove que gestiona el Departament de Joventut de la Generalitat?, per que?, algú m’ho pot dir?, es que avui l’accés a l’habitatge no es un problema quant tens 50 anys, o 30, o 80?. I el pensionista? Amb la miserable paga mensual que rep a final de mes, que deu pensar de tot plegat?. A Euskadi ja fa 15 anys que fan polítiques d’habitatge, fomentant el lloguer per damunt de la compra, facilitant així la garantia al dret de l’habitatge.
Vivim de l’il·lusionisme més estèril, hem viscut les eleccions dels Estats Units com si fossin les del nostre poble, -Osama, Osama, hem cridat tots- però no qüestionem el sistema, no qüestionem que aquest bon home per arribar al poder a tingut que acceptar els diners dels poderosos per finançar la seva campanya, diners que hauran de ser recompensats amb escreixos per part del candidat guanyador, però de moment ja tenim un conill de txistera per anar tirant, per anat tapant les indecències de la política i dels seus gestors.
La gallina dels ous d’or s’acabat, el finaçament just per Catalunya no serà mai una realitat...
Però les administracions ja tenen la sol·lució per continuar finançant les seves pròpies misèries, paga i calla!"

“Quina merda d’organització!!!” Juasssss :-P (El sopar)

Semblava que la pluja ens havia d’espatllar tots els actes de la Diada però gràcies a Déu no va ser així. Després d’una estona de relaxació al sofà de casa, el temps es va tirar a sobre i sense adonar-nos-en es va fer l’hora del sopar. Tothom més o menys ben arreglat, fent-la petar i esperant que donessin el permís per poder accedir al restaurant Clamar… N’hi havia que miràvem de reüll l’anyorat Long Play per si reneixia de les seves cendres… Fins i tot el Jordi Cañellas em recordaba els temps passats del Còmik i m’indicava la possibilitat de que li servís una copa després del sopar ;-).
Aproximadament 140 comensals, no tants com camises a la plaça… A la taula presidencial a més del cap de colla i membres de la junta, la Susana Navarro i la Rosa M. Guasch, ambdues compartint la responsabilitat de la regidoria de l’Ajuntament de la que hem depès durant aquest any. El Pere Font, com a casteller i com a representant de l’alcalde que no hi va ser present.
La Montse i jo vam seure en un dels extrems d’una de les llargues taules, compartint tertúlia amb l’Angel Oriol (gràcies pel pin) i la Trini; el Marcos i la Pepita; El Joan M. Busquets i el Tony de l’àncora (parella de fet d’aquella nit) i l’Eloi Riudeubas, que s’ho beu i fuma tot.
Molt agradable tot el sopar, xerrant d’això i d’allò…i bevent bastant…jejeje. Tothom va estar al seu lloc i no es va haver de lamentar cap sortida de tó ni cap bestiesa de ningú.
A l’hora del cafè, es va dur a terme una de les noves iniciatives que cal remarcar: l’elecció del casteller/a de l’any. Molt bona iniciativa, veient el casteller en qüestió recompensat l’esforç de tot l’any amb la votació cap a la seva persona dels seus companys de “lluita”. Moments de gloria davant de la Colla que aquest any van recaure damunt la IRIS, que es va quedar sense paraules quan el Salvador Cañellas, mestre de cerimònies, li va apropar el micròfon. De fet però, va anar tot molt igualat entre ella, el CALVO i la MARIA…i durant tot el recompte, els tres, van rebre el recolzament de la Colla.
Tot seguit, els habituals parlaments per part de polítics i dirigents de la Colla. Estrany en mi, però hauré de dir que tots van estar a l’alçada. Com he comentat a l’anterior post, l’Enric Gibert, va fer esment a la tasca de l’anterior junta, sense la qual no s’haurien aconseguit els èxits de la present temporada.

De totes maneres, el que va exaltar més al públic i fins i tot als màxims representants de l’entitat, va ser l’anunci de la visita a Altafulla l’any vinent, així com l’”apretada” a la regidora, fent-li saber les mancança de lloc d’assaig que tenim… Crits joiosos de satisfacció i també de molltes ganes de veure’ns les cares amb els nostres rivals més directes i a casa seva…després de la desil·lusió viscuda aquest any. Dedicatòria per part del Jordi Cañellas a tota la colla dels 3d7 aconseguits aquest any i moltes ganes de seguir la tasca començada l’any que ve.
I la grata sorpresa, el discurs de la Rosa M. Guasch il·lusionant a tota la Colla amb la proximitat d’un nou local pels Nois de la Torre…sincerament, espero que no hagi estat una estrategia política per surtir del pas.
Tot el que he explicat, regat amb cava i unes copetes de licor…Poc després uns gin-tònics per ballar una mica a la pista improvisada que hi havien preparat els del Clamar i per aguantar fins a les 6 a la Masia…no recordo l’últim cop que hi havia posat els peus, però no ha canviat gens. No cal dir que l’endemà ni la Montse ni jo valíem per res, però ens ho vam passar de muerte…a que sí cari??