DE SOPAR A CAL COCO

Per llepar-se els dits! Hi vam anar la Montse i jo, per cel·lebrar que feia un any que ens coneixíem. Va ser el passat dia 14, dimarts, vigília de Festa Major. La taula estava reservada per dos quarts d'onze i vam aprofitar que teníem mitja horeta per fer una cerveseta al bode, davant la platgeta, inmillorable...

Cap a cal coco. No hi havia massa gent...em va sorprendre. La veritat és que aquest any està sent bastant justet en tot el referent al turisme i qui ho paga són els negocis dedicats a la restauració. De totes maneres, cal dir que qui treballa amb ganes, bon gust, qualitat i bon servei, no ho notarà tant.







Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.

Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.






Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.

Carpaccio de vedella amb parmessà...bufff...que dir del típic carapccio....a pocs llocs l'amaneixen com a cal coco...deliciós :-)

Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.

Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.

Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.

De tracte exquisit tots dos. Atents i simpàtics sense ser pilotes ni llafiscosos. Afables. De tracte natural. Treballadors i bones persones. Cofois d'haver-te ofert un ventall de plats que has assaborit i has gaudit com el que gaudeix d'un esport, d'un quadre, d'una peça musical...

Un cop acabat el banquet vam fer una copa al No-se i a esperar la cel·lebració de l'any que ve.