Vam fer el que tocava. Com sempre, nervis al començament de l'actuació, que probablement van provocar la caiguda del pom de dalt del 5d6, els dos acot
xadors i l'enxaneta.
Per tant a primera ronda, 5d6 carregat. A segona ronda Td6. Vam haver de desmuntar la primera, l'acotxador no es podia col·locar, a més d'estar tancada i molt tremolosa. El segon intent va anar molt millor, tot i estar una mica girada, encara que no va patir en cap moment. La tercera ronda era la que feia dies donava a parlar. Després de l'intent de 3d6 net de Sant Joan i dels últims assajos, semblava que el 3d7 agafava força com a terder castell de l'actuació. Un imprevist succeït el dia abans, la caiguda en moto d'un dels quarts, va fer que el que era més que probable feia uns dies, ara 
passés a ser molt poc probable. Des d'aquí aprofito per donar ànims i esperar la pronta recuperació de l'Albert perquè aviat pugui tornar a fer castells amb tots nosaltres. Finalment, 4d6a. Cap problema. Crec que va ser la decisió més encertada i coherent. El treball que s'està fent fins ara, és bo i prometedor, no valia la pena espatllar-lo per ser massa impulsiu. És cert que vam fer dues proves molt maques al darrer assaig, però se n'han de fer moltes més i al setembre, Déu dirà... Per acabar, 1/5 sense complicacions, com tots els d'aquest any.
3 comentaris:
Força Xics!
Eiii...potser ens trobem algun dia en alguna plaça del món casteller!!!
Salut Carles!!!
fent castells de sis i mig tots contents ... jo el primer .No cal exprimir i menys el que no tenim.
Pero el dia que fem de set...quina festa!!!! . salut i castells.
Publica un comentari a l'entrada