dilluns, 15 de setembre del 2008

Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (II).

Bé doncs. Ja passada l'eufòria dels primers moments, anem a fer una mica d'anàlisi de com va anar la diada i mirem de treure'n tot el suc. Encara no tinc les fotos de l'actuació al complet, però no patiu que un pic les aconsegueixi, les penjaré.
El 3d7, es va agafar amb moltes ganes i molt bé de mides. No vam patir. Es van notar els nervis lògics després de carregar-lo, però poc més. Tampoc van patir gens la gent de la pinya: ni baixos, ni cosses, ni agulles, ni homes del darrera. Gràcies a tots vosaltres, per l'esforç que vau realitzar, així com a les primeres, les laterals, els daus i tota la pinya en general. Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit! El castell està perfeste, genial, molt segur (com feia molts anys que no estava) i n'hauríem de fer algun altre abans que s'acabi la temporada castellera. Si seguim treballant seriosament com fins ara, aposto pel 3d7a per l'any que ve. Es pot retocar aquest 3, baixar-lo de pes i "fer castellers nous", i treballar-lo també per un futurible 5d7, però encara el veig massa lluny a hores d'ara. Es poden rectificar i millorar coses encara d'aquest castell, com per exemple a nivell de quarts... es tanca massa i hem de mirar que això no passi. Tenim prou experiència en aquest pis per poder mantindre les mides. També sabem que el pom de dalt és tendre, però tenim futur i l'hem de treballar i aprofitar.
En quan al segon castell, la Td6, com les demés. En portem moltes aquest any. A més, tenim la possibilitat de fer canvis en aquesta estructura. La fiabilitat alta d'aquest castell, ens ha de portar a noves fites... Que ningú es posi nerviós ara, eh! ;-). Això no vol dir que ens hàgim de plantejar tot seguit la Td7, sinó que aprofitant els bons moments que passem amb aquesta torre, podríem començar a treballar-la per poder "fabricar" els futuribles components de la Td7.
El 5d6. Tampoc és el primer que fem. Ineteressant per poder fer un pom de dalt molt més ampli. Ara per ara, no tenim ni l'experiència ni els castellers per pensar en pujar-lo un pis, però sí que et permet la possibilitat de que hi hagi presència d'un bon nombre de castellers que d'altre manera potser no pujarien. És un castell que fa "colla".
Dit això, veig un bon futur...hem de mirar de créixer com sigui. Les ganes de treballar i la il·lusió hi són... Anem als assajos, diem a la gent de la Torre que necessitem més mans, més torrencs que ens facin costat. Responsabilitzem-nos a fer cadasqu de nosaltres algun nou casteller i també nous socis. Ànim Nois! El futur és davant nostre, seguim fent passes!!

I made this widget at MyFlashFetish.com.