L’any 2000 jo era cap de colla dels Nois de la Torre. Feia un parell d’anys havia conegut al Raúl Martin al servei d’urgències de Joan XXIII; ja que la seva dona i la meva estaven embaraçades i per motius mèdics erem allà. M’hi vaig atençar i vam començar a parlar de seguida de castells i de la diada de Santa Úrsula que s’acostava.
La casualitat ens va portar a tots dos al front de la tècnica de les nostres respectives colles (els Nois de la Torre i la Colla Vella dels Xiquets de Valls) i això ho vam voler aprofitar per fer un intercanvi d’ajuts per surtir-ne tots beneficiats. Aquests van consistir, per part nostra en fer-los costat en el darrer assaig i en el mateix dia del Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2000. A canvi, tant el Raúl com altres membres de la colla Vella van assistir a un parell d’assajos nostres per tal de fer correccions i recolzar-nos en la nostra difícil tasca. Entre d’altres hi recordo al dos actuals quarts de la Td9fm, per exemple... Va ser l’inici del que volíem que fos una relació més dinàmica amb la Colla Vella, que ens hauria pogut dur molts beneficis…però part de la nostra colla no ho va veure així. Dic que “volíem”, perquè llavors la cara visible de la directiva era el “Pitu” (Josep M. Cortés) i en això tots dos vam estar molt d’acord i ens vam fer costat. No ha estat del tot valorat el “Pitu”…ni jo ni molts altres no vam saber veure en el seu moment l’empenta que estava donant desde la directiva (potser en parlaré en un altre post). Parlem de l’any 2000…ja ha plogut força i el temps va passant. És una asignatura pendent nostra, el ser més humils i saber aprendre. No en sabem tant com molts es pensen i ens quedarem estancats, sense evolucionar, si no busquem ajuts i recolzaments d’altres.
Dit això, qui em coneix sap que no soporto veure a companys meus de Colla amb un altre camisa. Aquest any s’ha posat encara més de moda i crec que tant la tècnica com la directiva haurien de començar a prendre alguna mesura. No crec que ens hagin d’identificar als Nois de la Torre amb la Colla de Sant Pere i Sant Pau (dit clarament i sense embuts i amb tot el respecte cap aquesta colla que no en té cap culpa del que parlo) ni amb cap altre. Tothom pot fer el que vol és clar…ho sé…però aquest desviure que tenen alguns castellers de mirar d’implicar a d’altres, no el comparteixo i crec que no s’hauria de permetre. Frases que he hagut d’escoltar com “Em tracten millor els de SP i SP que els de la meva colla” que després es dediquen a escampar per fer nous “reclutes” ens fan molt de mal. Demano reflexió sobre el tema.
Amb tot això vull dir que col·laboració i intercanvi d’ajuts amb d’altres colles, sí…tot el que faci falta i més…és necessari i imprescindible. Ara bé, la subordinació i el reclutament deixem-lo per l’exèrcit…
La casualitat ens va portar a tots dos al front de la tècnica de les nostres respectives colles (els Nois de la Torre i la Colla Vella dels Xiquets de Valls) i això ho vam voler aprofitar per fer un intercanvi d’ajuts per surtir-ne tots beneficiats. Aquests van consistir, per part nostra en fer-los costat en el darrer assaig i en el mateix dia del Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2000. A canvi, tant el Raúl com altres membres de la colla Vella van assistir a un parell d’assajos nostres per tal de fer correccions i recolzar-nos en la nostra difícil tasca. Entre d’altres hi recordo al dos actuals quarts de la Td9fm, per exemple... Va ser l’inici del que volíem que fos una relació més dinàmica amb la Colla Vella, que ens hauria pogut dur molts beneficis…però part de la nostra colla no ho va veure així. Dic que “volíem”, perquè llavors la cara visible de la directiva era el “Pitu” (Josep M. Cortés) i en això tots dos vam estar molt d’acord i ens vam fer costat. No ha estat del tot valorat el “Pitu”…ni jo ni molts altres no vam saber veure en el seu moment l’empenta que estava donant desde la directiva (potser en parlaré en un altre post). Parlem de l’any 2000…ja ha plogut força i el temps va passant. És una asignatura pendent nostra, el ser més humils i saber aprendre. No en sabem tant com molts es pensen i ens quedarem estancats, sense evolucionar, si no busquem ajuts i recolzaments d’altres.
Dit això, qui em coneix sap que no soporto veure a companys meus de Colla amb un altre camisa. Aquest any s’ha posat encara més de moda i crec que tant la tècnica com la directiva haurien de començar a prendre alguna mesura. No crec que ens hagin d’identificar als Nois de la Torre amb la Colla de Sant Pere i Sant Pau (dit clarament i sense embuts i amb tot el respecte cap aquesta colla que no en té cap culpa del que parlo) ni amb cap altre. Tothom pot fer el que vol és clar…ho sé…però aquest desviure que tenen alguns castellers de mirar d’implicar a d’altres, no el comparteixo i crec que no s’hauria de permetre. Frases que he hagut d’escoltar com “Em tracten millor els de SP i SP que els de la meva colla” que després es dediquen a escampar per fer nous “reclutes” ens fan molt de mal. Demano reflexió sobre el tema.
Amb tot això vull dir que col·laboració i intercanvi d’ajuts amb d’altres colles, sí…tot el que faci falta i més…és necessari i imprescindible. Ara bé, la subordinació i el reclutament deixem-lo per l’exèrcit…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada