Ahir, quan vaig acabar de treballar me'n vaig anar a casa com sempre. Mentre em preparava una amanida, vaig posar el 3/24 on hi feien un debat parlamentari. Un dels temes era la reprobació del conseller Saura en relació a la seva incopetència en els darrers fets succeïts en motiu de la ventada. Res d'estrany, ja s'intuia alguna cosa així, ja que els polítics -siguin d'un color o d'un altre- aprofiten l'avinentesa de qualsevol situació -per desgraciada que sigui aquesta- per llençar-se al coll del seu adversari polític. Vaig escoltar el que deien, alguns deixaven anar menys bajanades que d'altres, però si fa o no fa tots en van dir per un igual, en fi... Però una de les coses que em va cridar l'atenció va ser l'absència del propi conseller, sobre el qual n'estaven parlant i deixant-lo verd. Ho van esmentar també diversos parlamentaris quan feien la seva oratòria. Vaig pensar -pobre i innocent de mi- que no hi era per una causa major, per malaltia, per una reunió important del propi govern... Bé doncs, davant la meva sorpresa, un cop acabada la xerrera dels distinguits parlamentaris, van començar a entrar a l'hemicicle tot un seguit d'il·lustres polítics -amb l'acta sota el braç- com si tornessin de l'hora del pati. I tal com us deveu estar imaginant molts de vosaltres també hi era l'honorable conceller en qüestió, que de seguida va seure al seu lloc i xerrava amb el company del costat perquè el posés al dia de tot el que s'havia dit en contra de la seva persona. Tots van entrar perquè era l'hora de votar. La votació va durar molt pocs minuts i acte seguit va continuar la sessió, coincidint -fixeu-vos quines coses- amb la desaparició de tres quartes parts dels senyors parlamentaris, que segur que devien anar a fer un pipí.
Tot plegat vergonyós, esperpèntic i que deixa ben clar el nivell polític d'aquest païs. Veure el Sr. Montilla, president de la generalitat que passa del parlament com de la merda, em fot pena i em fa sentir vergonya de ser català. Que ningú em vingui ara dient que el Montilla, el Saura, el Carod, el Mas i tota la resta estaven treballant pel païs fora de l'hemicicle, perquè l'engegaré a... L'obligació de tots aquests individus és estar-se sentats, escoltant el que s'hi diu i fent debats constructius que facin il·lusionar a la ciutadania. Al Parlament s'hi ha d'anar -com sempre m'han dit a casa quan he anat a algun lloc de compromís- cagat i pixat! En aquest cas el Montilla, com a president de la Generalitat i sobretot, el conceller Saura que era la persona de qui es parlava tenien l'obligació política de ser-hi. I no només aquesta, sinó també l'obligació moral davant els ciutadans que els han votat, o no, i que veuen cada dia per la televisió tota aquesta patomima i representació teatral esperpèntica. Tots aquests paios no es mereixen que ni tan sols ens prenguem la molèstia d'anar a votar. La meva "obligació" a partir d'ara, senyors, es fer-vos la punyeta tant com em sigui possible i el primer que faré serà donar-vos ben pel cul abstenint-me d'anar a votar les properes eleccions. El que us deia, tot plegat...vergonyós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada