Dissabte 14 feien al pabelló Sant Jordi de Torredembarra, la festa d'acomiat de temporada del basquet. El Joan M. ha trobat un esport on gaudeix i s'ho passa d'allò més bé. Dijous passat em va trucar a casa i em va explicar tot el que farien al pabelló durant tot el dissabte. Vam estar una bona estona parlant...ell m'anava llegint tot il·lusionat totes les activitats una per una. A les 13h hi havia preparat un partidet entre pares i emtrenadors i de seguida em va preguntar: "que hi jugaràs tu papa?" I, és clar, jo li vaig respondre que sí. Doncs ja em veus dissabte a les 13h quan plego de treballar a cambiar-me de roba corrents i cap el pabelló. Ja havia començat el partidet quan vaig arribar, però vaig poder participar de 3/4 de partit. Erem força pares i mares i va ser molt distret, encara que també esgotador i humiliant :-P. Els pares no encistellavem ni volent, jo mateix vaig errar 3 ó 4 cistelles claríssimes...en fi, a tot això li hem de sumar que als 2 minuts de sortir ja estàvem traient el fetge per la boca...jausjuajuas. De totes maneres hi tornaria a anar, només pel que em va dir el Joan M: "Bueno papa, l'important és que ho has intentat..." Com t'estimo fillet.
2 comentaris:
Espero amb impaciència el dia que me'n pugui anar a jugar a bàsquet amb la meva filla. Ara com no li agradi...
El meu fill no és massa alt, però li ha agafat una falera amb el bàsquet!! Però és emocionant vere'l implicat i esforçant-se als entrenaments i tot...el tio ho viu!! És molt xulo i passa molt depressa...amb el temps vas valorant moltes coses. Potser jo les valoro més al ser separat, no ho sé.
Publica un comentari a l'entrada