Eren del 8 del vespre de divendres. Vaig anar depressa a fitxar, em vaig acomiadar del meu "jefe" i vaig sortir pitant amb el cotxe que tenia aparcat davant la porta del taller, cap el cole de la meva filla. Després de quasi 9 anys a la mateixa escola, feien una festa especial les 3 classes de sisè per acomiadar-se de l'escola que els ha acollit i format, al mateix temps que se'ls feia entrega a tots els alumnes de l'orla amb la fotografia de tots els companys de promoció.
Vaig arribar a temps de veure-ho tot, encara que em vaig quedar a la porta d'entrada del gimnàs; ja que estava ple com un ou i a més hi feia una calor insupotable. Abans de l'entrega individual de les orles, diferents alumnes de l'escola van fer interpretacions musicals amb piano, volins, xelos...va ser interessant i no es va fer gens llarg. Després, cada tutor va fer entrega als alumnes de la seva classe de l'orla corresponent. Ho van fer per ordre, així que vaig haver d'esperar una mica per poder veure la Gemma en aquest moment superemocionant per ella. Estava sentada a l'altre banda d'on era jo, però de seguida em va veure i jo a ella, com és normal debia estar esperant l'arribada del seu papa. El Joan M. estava molt aprop meu 
i em va clitxar aviat, es va aixecar de la cadira i em va venir a fer un petó i a mostrar-me el seu nou pentinat i lo guapo que estava. Bé dons, després de 6è A i 6è B, el torn era per la classe de la Gemma. Va ser molt maco poder-la veure en aquest moment, estava alegre i molt bonica, amb el cabell recollit amb un munt de monyos petitons per tot el cap que deixaven veure la seva carona. Després de l'entrega, el director del centre, va fer ús de la paraula per acomiadar-se de tots els nens i desitjar-los el millor en les seves vides i per fer introducció d'una sorpresa que el Pere conserge havia estat preparant. Era una composició amb Power point del resum dels 9 anys de "vida" a l'Antoni Roig de tos els nens i nenes que s'acomiadaven. Fotos i videos de diferents moments de tots aquests anys. Tothom es fa ver un fart de riure veient els canvis que havien sofert en aquest temps. La Gemma va aprèixer en diverses fotografies, de petiteta amb el cabellet curt, més endevant amb cuetes i sense dents!! Va ser una estona molt distreta, divertida i amb el punt d'emoció just. Al final, un video que havien estat preparant tots els alumnes de 6è on cantaven tots junts una cançò d'acomiat. Acabat l'acte ens vam dirigir tots al menjador on es va fer un pica-pica. Vaig esperar a l'entrada del menjador, fins que arribés la meva nena i la vaig poder abraçar, fer-li un petó i felicitar-la. Venia amb el Joan M. i el seu tutor, el Josep Maria i vaig aprofitar per fer unes fotos del moment, ja que a dins el gimnàs va ser quasi impossible i les que vaig fer van quedar molt malament (aviat espero poder-les pujar, així com d'altres). Moments d'aquests són emotius i encara més quan al cap del temps els recordes amb les persones implicades. Espero poder gaudir de moltes més estones com la de divendres...la vida m'omple i la gaudeixo amb moments com aquests.
i em va clitxar aviat, es va aixecar de la cadira i em va venir a fer un petó i a mostrar-me el seu nou pentinat i lo guapo que estava. Bé dons, després de 6è A i 6è B, el torn era per la classe de la Gemma. Va ser molt maco poder-la veure en aquest moment, estava alegre i molt bonica, amb el cabell recollit amb un munt de monyos petitons per tot el cap que deixaven veure la seva carona. Després de l'entrega, el director del centre, va fer ús de la paraula per acomiadar-se de tots els nens i desitjar-los el millor en les seves vides i per fer introducció d'una sorpresa que el Pere conserge havia estat preparant. Era una composició amb Power point del resum dels 9 anys de "vida" a l'Antoni Roig de tos els nens i nenes que s'acomiadaven. Fotos i videos de diferents moments de tots aquests anys. Tothom es fa ver un fart de riure veient els canvis que havien sofert en aquest temps. La Gemma va aprèixer en diverses fotografies, de petiteta amb el cabellet curt, més endevant amb cuetes i sense dents!! Va ser una estona molt distreta, divertida i amb el punt d'emoció just. Al final, un video que havien estat preparant tots els alumnes de 6è on cantaven tots junts una cançò d'acomiat. Acabat l'acte ens vam dirigir tots al menjador on es va fer un pica-pica. Vaig esperar a l'entrada del menjador, fins que arribés la meva nena i la vaig poder abraçar, fer-li un petó i felicitar-la. Venia amb el Joan M. i el seu tutor, el Josep Maria i vaig aprofitar per fer unes fotos del moment, ja que a dins el gimnàs va ser quasi impossible i les que vaig fer van quedar molt malament (aviat espero poder-les pujar, així com d'altres). Moments d'aquests són emotius i encara més quan al cap del temps els recordes amb les persones implicades. Espero poder gaudir de moltes més estones com la de divendres...la vida m'omple i la gaudeixo amb moments com aquests.
2 comentaris:
Es bonic veure com un home parla com parla del seus fills, a vegades,em crea emveja sana, per la meva part d´inplicació amb tú, fa encara emocionar-me més, de saber que ets un home tant especial.
Jo no ser si algún dia podre anar a la orla d´algú meu, pero ha de ser el més bonic del m´on, veura que una part teva, va creixent, madurant, errant i aprenent alhora.T´estimo
Va ser molt especial aquest dia per mi però el va acabar d'omplir el poder estar amb tu. Si sé que hi ets, encara els gaudiré més aquests moments. Jo tb t'estimo cari.
Publica un comentari a l'entrada