Dissabte 14 feien al pabelló Sant Jordi de Torredembarra, la festa d'acomiat de temporada del basquet. El Joan M. ha trobat un esport on gaudeix i s'ho passa d'allò més bé. Dijous passat em va trucar a casa i em va explicar tot el que farien al pabelló durant tot el dissabte. Vam estar una bona estona parlant...ell m'anava llegint tot il·lusionat totes les activitats una per una. A les 13h hi havia preparat un partidet entre pares i emtrenadors i de seguida em va preguntar: "que hi jugaràs tu papa?" I, és clar, jo li vaig respondre que sí. Doncs ja em veus dissabte a les 13h quan plego de treballar a cambiar-me de roba corrents i cap el pabelló. Ja havia començat el partidet quan vaig arribar, però vaig poder participar de 3/4 de partit. Erem força pares i mares i va ser molt distret, encara que també esgotador i humiliant :-P. Els pares no encistellavem ni volent, jo mateix vaig errar 3 ó 4 cistelles claríssimes...en fi, a tot això li hem de sumar que als 2 minuts de sortir ja estàvem traient el fetge per la boca...jausjuajuas. De totes maneres hi tornaria a anar, només pel que em va dir el Joan M: "Bueno papa, l'important és que ho has intentat..." Com t'estimo fillet.
dilluns, 16 de juny del 2008
L'orla de la Gemma
Eren del 8 del vespre de divendres. Vaig anar depressa a fitxar, em vaig acomiadar del meu "jefe" i vaig sortir pitant amb el cotxe que tenia aparcat davant la porta del taller, cap el cole de la meva filla. Després de quasi 9 anys a la mateixa escola, feien una festa especial les 3 classes de sisè per acomiadar-se de l'escola que els ha acollit i format, al mateix temps que se'ls feia entrega a tots els alumnes de l'orla amb la fotografia de tots els companys de promoció.
Vaig arribar a temps de veure-ho tot, encara que em vaig quedar a la porta d'entrada del gimnàs; ja que estava ple com un ou i a més hi feia una calor insupotable. Abans de l'entrega individual de les orles, diferents alumnes de l'escola van fer interpretacions musicals amb piano, volins, xelos...va ser interessant i no es va fer gens llarg. Després, cada tutor va fer entrega als alumnes de la seva classe de l'orla corresponent. Ho van fer per ordre, així que vaig haver d'esperar una mica per poder veure la Gemma en aquest moment superemocionant per ella. Estava sentada a l'altre banda d'on era jo, però de seguida em va veure i jo a ella, com és normal debia estar esperant l'arribada del seu papa. El Joan M. estava molt aprop meu i em va clitxar aviat, es va aixecar de la cadira i em va venir a fer un petó i a mostrar-me el seu nou pentinat i lo guapo que estava. Bé dons, després de 6è A i 6è B, el torn era per la classe de la Gemma. Va ser molt maco poder-la veure en aquest moment, estava alegre i molt bonica, amb el cabell recollit amb un munt de monyos petitons per tot el cap que deixaven veure la seva carona. Després de l'entrega, el director del centre, va fer ús de la paraula per acomiadar-se de tots els nens i desitjar-los el millor en les seves vides i per fer introducció d'una sorpresa que el Pere conserge havia estat preparant. Era una composició amb Power point del resum dels 9 anys de "vida" a l'Antoni Roig de tos els nens i nenes que s'acomiadaven. Fotos i videos de diferents moments de tots aquests anys. Tothom es fa ver un fart de riure veient els canvis que havien sofert en aquest temps. La Gemma va aprèixer en diverses fotografies, de petiteta amb el cabellet curt, més endevant amb cuetes i sense dents!! Va ser una estona molt distreta, divertida i amb el punt d'emoció just. Al final, un video que havien estat preparant tots els alumnes de 6è on cantaven tots junts una cançò d'acomiat. Acabat l'acte ens vam dirigir tots al menjador on es va fer un pica-pica. Vaig esperar a l'entrada del menjador, fins que arribés la meva nena i la vaig poder abraçar, fer-li un petó i felicitar-la. Venia amb el Joan M. i el seu tutor, el Josep Maria i vaig aprofitar per fer unes fotos del moment, ja que a dins el gimnàs va ser quasi impossible i les que vaig fer van quedar molt malament (aviat espero poder-les pujar, així com d'altres). Moments d'aquests són emotius i encara més quan al cap del temps els recordes amb les persones implicades. Espero poder gaudir de moltes més estones com la de divendres...la vida m'omple i la gaudeixo amb moments com aquests.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)