divendres, 31 de juliol del 2009

Llibertat d'expressió i llibertat de pensament.



Un dels estendards que lluïa la democràcia en els seus inicis era el de la llibertat d’expressió. Poder expressar el que pensaves lliurement, sense por a possibles represàlies per part de l’estat, va donar als ciutadans un alliberament que la societat civil esperava amb candaletes.
Els anys han anat passant i sense adonar-nos-en, el gran nombre de lleis i regulacions que els polítics han aprovat a les diverses institucions estatals, ens han restringit les nostres llibertats d’una manera o altre.
Paradoxalment, esdeveniments recents, m’han fet adonar que la llibertat d’expressió és avui dia una quimera. No és convenient parlar de segons què amb segons qui, si més no, has de fer-ho en l’àmbit més reduït possible per evitar possibles problemes posteriors.
El millor de tot, i el que realment em fa sentir “lliure”, és la llibertat de pensament. Aquesta no me la trauran mai. Potser no podré expressar-ho públicament, però dins meu seguiré tenint aquells pensament i aquelles idees que potser em portarien a la foguera.

dilluns, 27 de juliol del 2009

LA MATA - XXXI APLEC DELS PORTS (26072009)

Pd4cam
3d6
4d6a
3d6a
Pd5
Pd4aps






































divendres, 17 de juliol del 2009

Estel o Pol?


Aquest és l'aspecte aproximat que té ara. Ahir, tot va anar la mar de bé a l’ecografia. Tot correcte…no li falta de res i tot està perfectament ubicat i desarrollat :-). La Montse i jo estem molt contents i il·lusionats amb l’esdeveniment i cada cop queda menys pel gran dia…el temps passa volant.
Finalment será nena i per tant serà l’Estel i no el Pol el que ens acompanyi a partir del 23 de novembre. Petons per tots!

dilluns, 13 de juliol del 2009

Excepcional diada del Quadre

Sensacional actuació de les tres colles que participàvem a la tradicional diada de les festes del Quadre de Santa Rosalia.
La plaça de la Vila o de la Verdura, com a mi m’agrada dir, ahir es va fer més gran i el seu nom s’escriu avui amb majúscules, gràcies al gran esforç realitzat pels Castellers de Vilafranca, la colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre. Les tres colles van donar el màxim, van portar a plaça els castells límit que tenen a aquestes alçades de temporada i van estar, totes elles, a l’alçada que la plaça torrenca amb més pedigrí casteller, exigia.
Els Nois vam triar obrir plaça. Hi havia molts, però molts nervis... Massa gent parlant i cridant. Ja sé que és típic a la nostra colla, però ahir va ser molt evident. Un cop vam ser damunt la pinya, els segons del quatre de set vam decidir desmuntar-lo. Realment no hi havia per on agafar-lo. Tornem a muntar i aquest cop està quadradet i tira amunt. El castell va be, remena una mica, però el parem un cop els dosos s’han col·locat i quan ja sonaven les gralles avisant-nos de l’imminent toc de l’aleta, incomprensiblement la canalla tira avall. Les coses no comencen com havíem planejat. En ronda de repetició, tornem a muntar el quatre. Estic girat. Parlo amb el meu baix, l’Enric, i es posa a “puestu”, però un segon més tard es torna a girar...Li comento al Jordi, el cap de colla... el castell està desquadrat, mirem d’adreçar-lo, li dic que ja està be, que tirem amunt... Només han pujat terços i el quatre remena per tot arreu, la Carol es posa a cridar perquè baixem, el Marcos s’ha desmaiat fent de crossa i no respon. Encara més nervis. Finalment es recupera i només ha estat un ensurt. Perdem ronda.
Moment complicat. La tècnica ha de prendre una decisió complicada i arrisca amb el tres de set. Encerta plenament. Surt l’orgull de la colla i descarreguem el primer tres de set de la temporada. Jo destrosso el “calvo”, el meu baix de tres. Des de la pujada de la canalla estic repenjat d’esquerres i tot i que aconsegueixo parar el moviment i mantenir la posició, no puc aconseguir repartir el pes i queda tocat per la resta de l’actuació. De totes maneres aixequem la moral de tota la colla i es torna a parlar del quatre en tercera ronda.
Sincerament, després de les baixes d’una crossa i un baix confirmades i d’altres membres de la pinya tocats, no pensava que ens poguéssim plantejar el tornar a tirar el quatre de set però el Joan M. Busquets, cap de pinya, va aconseguir reestructurar el peu del castell i el Jordi Canyelles, cap de colla, va decidir tornar-lo a tirar en tercera ronda.
Perfecte de mides, a la primera. La gent molt més callada i concentrada. Aquest cop es descarrega, no sense problemes també amb la pinya...El Lluís Batet acaba girat, el meu baix també exhaust, però el que compte és que es descarrega el castell. Després de bastants anys descarreguem el tres i el quatre a la mateixa diada i, el fet més remarcable, a la Torre i a les festes el Quadre.
Acabem amb un vano de cinc, fet també molt remarcable i que posa la cirereta al pastís.

La crítica amb lletres petites... Ens hem carregat baixos, crosses i les pinyes han estat patint massa. No és agradable per un segon per patir la gent de sota. Necessitem assajos de pinya perquè no ens torni a succeir el mateix en properes diades. Podem millorar molt en aquest aspecte. Busquem alternatives, com ara els recents assajos a la plaça de la font (molt be), col·laboració amb altres colles, etc.



Castellers de Vilafranca, sublims. 4d8a, 3d9f, 4d9f, Pd7f. És el màxim que se’ls pot demanar a aquestes alçades de la temporada. Cal valorar-ho en la mesura justa. Es senten a gust a Torredembarra i saben de la importància de la plaça que trepitgen. “Passen” de la diada de la Cultura i de TV3 i ho donen tot el diumenge a la Torre. Poden tenir defectes, tots en tenim, però estant aconseguint que la meva plaça, la nostra plaça, una de les places castelleres amb més importància a la història dels castells, la plaça de la Verdura, torni al lloc que li correspon i això... NO TÉ PREU!



Jove dels Xiquets de Tarragona, donant-t’ho tot, també. Tiren el seu particular “pepino”, el 5d8, a la Torre. Preciós i quasi be perfecte fins a la carregada. Després s'obre a nivell de treços del tres, però el treballen molt be. Completen la seva actuació amb 3d8 i 4d8. Cal felicitar-los. Han sabut aprofitar la plaça de Torredembarra i l’han fet servir com a impuls, inici de la part important de la temporada. La Torre deixa de ser plaça de tràmit per convertir-se en una plaça important i on es dóna el tret de sortida dels moments àlgids de la temporada castellera. Donen una lliçó de “saber fer” als seus “eterns rivals” en una plaça fins ara compartida i que aquest any no ho serà.

L’anècdota. Em sap greu per ell, però no me’n puc estar. Es tanca la pinya del 4d8. Un noi de la Jove, que va amb crosses, es dirigeix cap a mi i cap a l’Eloi Riudeubas i ens diu:
- Ei, Altafulla! Acosteu-vos a la pinya, si us plau! Juasjuasjuas
Ja us podeu imaginar la cara de poker de l’Eloi i meva mentre li deiem:
- No anem be per aquí, noi...
Evidentment, se’n va adonar al moment de la “cagada” que havia comés i es disculpava mentre ens acostàvem a la pinya. També, un cop descarregat el castell...em va mirar i es va disculpar mentre tots dos dúiem una rialla sarcàstica a la nostre cara.

I això va ser tot. Fins la propera!







divendres, 10 de juliol del 2009

Telegraph road - Lyo, abril 2005

Eloi i Guille. Aquí teniu la segona meitat de Telegraph Road, interpretada pel Knopfler l'abril del 2005. Segons molts dels que l'anem seguint fa molts anys, és una de les millors interpretacions d'aquesta peça clàssica del rock. M'estalvio molts dels adjectius que venen de mans de fans, preferiria que fóssiu valtros mateixos que s'agenollessiu i féssiu reverència davant aquest mite vivent de la música moderna. Espero que en gaudiu com ho faig sempre que l'escolto. Encara tinc els pèls de punta. Salut companys!
Per cert, d'aquí poc hi haurà post com cal del nou disc del Knopfler: GET LUCKY. Crec que estarà a la venda el proper setembre i l'any vinent, gira.

Assajos d'estiu


dimarts, 7 de juliol del 2009

Bebe


La infumable Bebe ja torna a estar entre nosaltres. Després d'uns anys de pau i tranquilitat, ens l'haurem de tornar a menjar amb patates. Diu que ha estat 5 anys apartada de la intoxicació de la fama, per poder-se intoxicar d'una altre manera i poder tornar com l'autèntic animal que és. Doncs per mi ja es podia haver quedat ben amagadeta amb els seus aliments psicotròpics i fent-se companyia mútua amb l'Albert Pla, un altre anat de l'olla com ella... En fi, a tot li diuen ser aritsta avui en dia.

I made this widget at MyFlashFetish.com.