diumenge, 30 de maig del 2010

divendres, 28 de maig del 2010

Carta juassssssssssss

No ho he escrit pas jo, però m'ha fet gràcia. Salut!

Muy señores míos:

Por la presente lamento comunicarles que he decidido pagar un 5% menos en el recibo mensual de la hipoteca que tengo con su banco. Ha sido una decisión difícil pero me es imprescindible recortar gastos para salvar mi economía particular y reducir mi déficit.

En situaciones como ésta es cuando todos debemos arrimar el hombro por lo que les pido comprensión y solidaridad.

Al fin y al cabo yo, como el resto de ciudadanos, colaboré en su día en la inyección de liquidez que recibieron ustedes para salvar el sistema financiero.

En realidad me he visto forzado a tomar esta decisión porque mis padres, al ver el saldo de mi cuenta corriente, temen verse en la obligación de dejarme dinero y ustedes, como banqueros que son, saben mejor que nadie que no tiene sentido poner capital si no es para conseguir pingües beneficios.

Me he informado y sé que es lícito tomar este tipo de decisiones de forma unilateral y sin previa negociación (Hay precedentes, ver declaraciones del Presidente del Gobierno en el parlamento el pasado 12 de mayo).

Aprovecho la ocasión para comunicarles que ya dispongo de suficientes sartenes y no necesito que me regalen ninguna más.

Atentamente,

Un funcionario hipotecado.

diumenge, 23 de maig del 2010

divendres, 14 de maig del 2010

Em sorpren? No.

Gens ni mica. Era d'esperar. He llegit el post del Negre i he de dir que a mi la billis encara em surt i encara no puc païr el que va dir el fill de la gran puta del Zapatero. Jo no sóc pensionista, però ho seré. No tinc previst tenir més fills, però n'he tingut un fa poc. I no sóc funcionari, però hi ha gent propera que ho és, i us asseguro que ni cobra un gran sou ni es toca els ous.
Mireu, jo això ho veig com una economia familiar. Si visc en una mansió, tinc un ferrari, un iot i vaig cada dia a jugar a golf, el primer que he de fer és estar-me de totes aquestes grandeses. El que no he de fer és deixar de menjar i morir-me de gana! És lògic, que si menjava entrecots i marisc, ara menjaré bistec i pelaies...però ni tindré un ferrari, ni viuré en una mansió ni aniré a jugar al golf cada dia....si és que "és de ser inútiles!"
Això ja no es tracta de ser d'esquerres o ser de dretes, es tracta de tenir sentit comú. Parlo amb gent del carrer cada dia i em fa l'efecte que tenim molt més seny que els senyorets polítics dels collons.
Esforç? Primer que mirin on han de mirar: a les pensions vitalícies dels polítis; a la financiació que fem entres tots dels putus partits; al pou sense fons dels putus reis i demés; a les bicoques de les borses; a les lladres de guant blanc, és a dir la banca; etc. Que retallin les grans despeses injustificables davant del gran model que ens volen vendre de sostenibilitat. Tot això és "sostenible"?
Quin collons d'esforç ens han de demanar a nosaltres? Perquè suposo que sabeu que això encara no ha acabat. Ara vindrà l'augment de l'IVA i d'aquí no res, una nova pujada d'impostos.
El problema principal és la dependència que tenim del sistema financer. Potser no tinc ni puta idea d'economia, però diria que estem davant d'un enfonsament del que fins ara es coneixia com a capitalisme i també davant el desprestigi total de l'actual classe política. Sincerament, té molt mala pinta tot plegat.

dilluns, 3 de maig del 2010

SOR LORETO

Aquest matí he anat a fer una cafè abans d'entrar a treballar i fullejant el Diari de Tarragona m'he topat amb una desagradable notícia: Sor Loreto ha mort.
Durant tot el dia m'han vingut a la ment imatges de quan era petit i anava a les monges. Records que no creia que tingués retinguts dins meu i que han anat aflorant. Recods en majúscules, perquè els he assimilat com els millors de la meva infantesa. El pati de les monges amb aquell immens "tubugan" i el no menys impactant "laberintu" on hi anàvem a fer els valents. Més d'un cop m'havia caigut per un dels forats mentre em posava d'enpeus dalt de tot com si fes d'enxaneta d'un castell. Al cap del temps em vaig adonar que ni l'un ni l'altre eren tan immensos com em pensava, però que graaans que els veia jo amb 4 o 5 anyets! Recordo vagament les aules però si que veig clarament l'hort que hi havia darrera i on Sor Loreto o Sor Madalena m'havien donat més d'un cop algun tomàquet acabat de collir de la tomaquera. Qué bons que estaven!!!
També m'han vingut a la memòria petites anècdotes que Sor Loreto havia protagonitzat amb petites xerrades que tenía amb les meves germanes. Que si Sor Loreto era un home o una dona!!!!??? (La meva germana Sussana, no ho tenia gens clar, perquè deia que tenia bigoti!). També hi havia qui s'embolicava amb el seu nom i n'estava ben segur que es deia Sorloreto (tal com raja).
De petits crec que molts "temíem" a Sor Loreto perquè era bastant estricte i pel seu aspecte físic, però després ens n'adonavem que no n'hi havia per tant.
En fi... records i pensaments que en aquest trist dia m'han tranportat en el temps. Un temps llunyà on un nen era feliç pujant al "tubugan" i menjant tomàquets acabats de collir de mans de Sor Loreto.

En pau descansi.

I made this widget at MyFlashFetish.com.