Ja portàvem dies amb la conya del pilar de la família Canyellas. Al Jaume li feia molta il·lusió, també al Jordi, però el Jaume és l'avi, i com a tal, és el que més s'ha d'emocionar en aquests casos. Ja el van assajar un parell de cops als darrers divendres al local. El Jaume, l'avi, de segon; el Jordi, el pare, de terç i el Roger, el net, d'enxaneta. Poques famílies ho poden fer i quan es pot, cal fer-ho. Jo per exemple, tot i ser casteller desde petit, i tot i tenir una de les famílies amb més implicació castellera de la província, no ho he pogut fer. El que no sap molta gent potser, és que encara n'hi ha menys de famílies, que ho pugui repetir en un salt generacional. Parlo de que aquest pilar ja s'ha fet...si, si...el de la família Canyellas. L'avi i segon, era el Salvador, co-fundador dels Nois amb el meu pare; el terç i pare, era el Jaume, el que avui és l'avi i segon, i finalment, l'enxaneta i fill, era el Jordi, l'avui cap de colla i pare. Moltes felicitats per l'exemple de tradició que heu donat i seguiu donant avui. Pit i amunt!
Dins el marc de la Festa Major del Quadre, el dia 15 també vam ser presents a la tradicional processó del Quadre, acompanyats pel seguici dels pebrots :-P Un cop acabada, es va fer al saló de Plens de l'Ajuntament, un homenatge a tota la família Canyellas, tant dedicada sempre al món casteller ien concret al món casteller del nostre pooble, a la nostre colla, els Nois de la Torre. Felicitats a tots per aquest merescut moment de "glòria".