AMIC LLUÍS

Quin fàstic oi? Encendre el televisor i veure`t repudiat, menyspreat pels d'allà i pels d'aquí. Ara veuràs de debó què són els polítics, Lluís. Gent que fins fa 2 dies et feien costat, reien amb tu, xerraven i discutien...ara desapareixeran del teu voltant i et veuràs com sol i desamparat, però tu saps que realment no ho estàs. Tu no ets com ells. No t'hi esforssis ara. Et destrossaran com el lleó destrossa el cèrvol caçat. Com més els vulguis fer entendre el teu punt de vista, més miraran d'enfonsar-te, i tot, perquè has dit algo políticament incorrecte. Allò que parlem tu i jo a ca l'Astut, o que parlàvem a l'Stradivàrius o a l'auca, tot allò, no es pot dir fora d'aquests llocs. Davant el públic, hem de mentir, hem de ser falsos i no dir el que pensem. El que més dol, és que ells pensen com tu, però no ho diran, perquè en el que fins ara era el teu món, no es pot dir. No t'enganyis estimat Lluís, ja no és el teu món. Certament mai ho ha estat...ha estat un somni, una il.lusió, però et felicito per haver tingut el coratge d'haver-ho fet. Sempre volent canviar el món oi?? Amb les teves bones intencions, amb el teu bon fer...sempre volent anar recte, amb els teus ideals davant de tot, però de manera correcta. De què serveix ara tot això? Per res, perquè et vulguin humiliar i et fassin servir de carnassa. No els donis aquesta oportunitat. Sempre afable, rialler, amb moltes ganes de canviar el mon, començant per canviar les coses del dia a dia del teu poble...aquest és el Lluís Suñé que fa molts anys que conec. Mai m'ha fet mala cara, ni una mala contesta. Sempre amb les idees clares i sempre contra qualsevol acte violent.

Per molt que ens vulguin fer creure coses que no són, sempre seràs amic, Lluís. Per molt que et vulguin enfonsar, sempre podrem xerrar tot fent una cerveseta i sempre podràs posar-te la camisa blava i fotre un cop de mà als Nois...perquè ni per mi ni per molts dels que et coneixem no deixaràs de ser qui has estat sempre. Segueixes sent de les poques persones que concec que han dedicat part de la seva vida i el seu temps als demés per vocació.

Escolteu Manolos i companyia, si voleu fer un bé a Torredembarra, digueu qui és el Lluís i no tireu pedres contra ell per lapidar-lo i treure-vos-el de sobre en aquests moments. Persones com ell n'hi ha molt poques a la Torre...no deixeu que menyspreuin el nom de Torrredembarra ni el de Lluís Suñé. Penseu en el que sempre ha estat com a persona, company i torrenc i no en treure beneficis polítics...demostreu que els polítics de la Torre són fets d'una altre pasta!

Sé que el meu recolzament potser no t'ompli tot el que necessites en aquests moments, però al fi i al cap, d'aquí un temps...o potser fins i tot ara ja ho saps, gent del carrer com jo i d'altres que també tenim i tenen les nostres i les seves idees, és amb qui et sentiràs més a gust en el dia a dia de la teva vida.

Demà divendres tenim assaig de castells a les 9 i diumenge a les 17 actuem a La Fatarella...dos motius per distrure't, ajudar i sentir-te recolzat per la gent de la Torre...tot alhora.

M'acomiado i et desitjo el millor de la manera que tu has fet sempre, dient...
Salut company!!

DE SOPAR A CAL COCO

Per llepar-se els dits! Hi vam anar la Montse i jo, per cel·lebrar que feia un any que ens coneixíem. Va ser el passat dia 14, dimarts, vigília de Festa Major. La taula estava reservada per dos quarts d'onze i vam aprofitar que teníem mitja horeta per fer una cerveseta al bode, davant la platgeta, inmillorable...

Cap a cal coco. No hi havia massa gent...em va sorprendre. La veritat és que aquest any està sent bastant justet en tot el referent al turisme i qui ho paga són els negocis dedicats a la restauració. De totes maneres, cal dir que qui treballa amb ganes, bon gust, qualitat i bon servei, no ho notarà tant.







Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.

Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.






Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.

Carpaccio de vedella amb parmessà...bufff...que dir del típic carapccio....a pocs llocs l'amaneixen com a cal coco...deliciós :-)

Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.

Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.

Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.

De tracte exquisit tots dos. Atents i simpàtics sense ser pilotes ni llafiscosos. Afables. De tracte natural. Treballadors i bones persones. Cofois d'haver-te ofert un ventall de plats que has assaborit i has gaudit com el que gaudeix d'un esport, d'un quadre, d'una peça musical...

Un cop acabat el banquet vam fer una copa al No-se i a esperar la cel·lebració de l'any que ve.

SORTIDA A RENAU

Doncs sí, a Renau. No l'havia sentit anomenar mai aquest poble :-P. Diumenge 20 a la 1 del migdia, com ha de ser. Ens hi vam desplaçar amb cotxes particulars i vam ser força gent.

Em van acompanyar la Montse, la meva xicota, i també la meva filla Gemma i el meu fill Joan M. Feia molt que no anàvem tots plegats a una sortida castellera.

A la Gemma no li fan gens de gràcia els castells, però va estar distreta amb la Iris i la Maria. En canvi el Joan M. cada dia està més involucrat...crec que el veure al seu pare gaudir de les actuacions i dels assajos ajuda, i com no, que a les seves venes i corri sang castellera també deu comptar. Té moltes ganes de fer un pilar amb mi, ja m'ho ha dit diverses vegades i cada cop és més insistent. Al proper assaig haurem de provar si el podem fer...eh Jordi?

L'actuació de Renau va ser de Td6, id5d6, 4d6a, 1d5c. Les conclusions positives, una de les torres més segures que hem fet aquest any...cada cop ho és més. Aquesta construcció, com històricament ens ha passat als Nois, és de les que veig amb més projecció en un futur a curt termini. Em venen ganes de fer proves amb els quarts de la futurible Td7, però tampoc vull fer volar coloms abans d'hora ;-).

El cinc no es podia fer amb seguretat amb els efectius que anàvem (és el meu parer). Quedava desmanegat cada cop que el muntàvem, crec que hi influia el fet de només posar homes de darrera; ja que és una estrcutura massa complexa per quedar tan "suelta" i és per això que marxava només tancar la pinya.

El quatre sense cap problema, com tota la temporada, tot i que tinc crítiques a fer sobre la col·locació de les agulles i mans del pilar. Finalment, el 1d5 el va haver de fer el Jaume a segons i el Jordi com a terç. Ja van fer prou carregant-lo, ja que no l'havien assajat massa. El Lluís Batet, recent operat de la vista, va haver de prendre precaucions i va haver d'estar a peu de pinya fent les funcions del cap de colla. Cal dir que a la caiguda del pilar, el
Toni "de l'àncora" va prendre mal a l'esquena, però que està recuperat del cop, tot i que porta un "collaret" per prevenir...ahir el vaig veure i estava amb molt bon humor. Recupera't tiu!!

Finalment vull recordar que hem de seguir assajant i si tenim intenció de "tirar" el 3d7 pel setembre, s'han de planificar els 3d6 nets.. o no, amb la gent que ha de pujar al 3d7. Tots sabem de la importància que té la compenetració amb els teus companys de pis, així com amb les espatlles del casteller de que tens a sota i a sobre. Ànims, ambició i seny!!

El Pilar i l'homenatge dels Canyellas

Ja portàvem dies amb la conya del pilar de la família Canyellas. Al Jaume li feia molta il·lusió, també al Jordi, però el Jaume és l'avi, i com a tal, és el que més s'ha d'emocionar en aquests casos. Ja el van assajar un parell de cops als darrers divendres al local. El Jaume, l'avi, de segon; el Jordi, el pare, de terç i el Roger, el net, d'enxaneta. Poques famílies ho poden fer i quan es pot, cal fer-ho. Jo per exemple, tot i ser casteller desde petit, i tot i tenir una de les famílies amb més implicació castellera de la província, no ho he pogut fer. El que no sap molta gent potser, és que encara n'hi ha menys de famílies, que ho pugui repetir en un salt generacional. Parlo de que aquest pilar ja s'ha fet...si, si...el de la família Canyellas. L'avi i segon, era el Salvador, co-fundador dels Nois amb el meu pare; el terç i pare, era el Jaume, el que avui és l'avi i segon, i finalment, l'enxaneta i fill, era el Jordi, l'avui cap de colla i pare. Moltes felicitats per l'exemple de tradició que heu donat i seguiu donant avui. Pit i amunt!

Dins el marc de la Festa Major del Quadre, el dia 15 també vam ser presents a la tradicional processó del Quadre, acompanyats pel seguici dels pebrots :-P Un cop acabada, es va fer al saló de Plens de l'Ajuntament, un homenatge a tota la família Canyellas, tant dedicada sempre al món casteller ien concret al món casteller del nostre pooble, a la nostre colla, els Nois de la Torre. Felicitats a tots per aquest merescut moment de "glòria".

L'actuació del quadre.

Vam fer el que tocava. Com sempre, nervis al començament de l'actuació, que probablement van provocar la caiguda del pom de dalt del 5d6, els dos acotxadors i l'enxaneta. Per tant a primera ronda, 5d6 carregat. A segona ronda Td6. Vam haver de desmuntar la primera, l'acotxador no es podia col·locar, a més d'estar tancada i molt tremolosa. El segon intent va anar molt millor, tot i estar una mica girada, encara que no va patir en cap moment. La tercera ronda era la que feia dies donava a parlar. Després de l'intent de 3d6 net de Sant Joan i dels últims assajos, semblava que el 3d7 agafava força com a terder castell de l'actuació. Un imprevist succeït el dia abans, la caiguda en moto d'un dels quarts, va fer que el que era més que probable feia uns dies, ara passés a ser molt poc probable. Des d'aquí aprofito per donar ànims i esperar la pronta recuperació de l'Albert perquè aviat pugui tornar a fer castells amb tots nosaltres. Finalment, 4d6a. Cap problema. Crec que va ser la decisió més encertada i coherent. El treball que s'està fent fins ara, és bo i prometedor, no valia la pena espatllar-lo per ser massa impulsiu. És cert que vam fer dues proves molt maques al darrer assaig, però se n'han de fer moltes més i al setembre, Déu dirà... Per acabar, 1/5 sense complicacions, com tots els d'aquest any.

Pel que fa a les altres dues colles convidades, Castellers de Vilafranca va descarregar amb una autoritat i seguretat "insultants", 3d9f, 4d9f, Td8f, aquesta darrera, amb un folre hiperreduit que eren manilles de la propera Td9fm. Van acabar amb un esplèndit 1d7f amb la mateixa "classe" que va fer la Vella per Sant Joan a la plaça del Blat.

La Jove de Tarragona, 3d8, 4d8, t/8f. Cal dir que em va semblar una de les millors torres que els he vist. Molt segura, quasi de postal. Més que correcta l'actuació de la Jove.

La cloenda de l'actuació del quadre es va fer amb el pilar de la familia Cañellas, que explicaré en un altre post. A seguir treballant !! Visca els Nois!!

25è aniversari de la mort de l'enxaneta David Sànchez

A les 17h ens vam anar trobant totes les colles davant el monument en homenatge a l'enxaneta David Sànchez. També hi eren una nombrosa representació de la família i representants de l'Ajuntament. Vam alçar un pilar cada colla i es va fer ofrena de diversos rams de flors al peu del monument. Vaig tenir l'honor de poder parar a segons el pilar en representació dels Nois. Agraïment especial pels Minyons de l'Arboç, que van fer arribar prou efectius per alçar el seu pilar en ofrena, tot i no haver d'actuar a la nostre plaça, com si havien de fer els Castellers de Vilafranca i la Jove delTot plegat molt emotiu i sincer. Mai no farem prou en la seva memòria. Des d'on sigui, els Nois de la Torre sempre el durem al nostre cor.

I qui té dret a les armes nuclears?

Avui recordo quan era petit, a l'escola, amb la bata posada...jugant al camp de "futbito". Ens ho passàvem d'allò més bé...quins temps! Una vegada però, van venir a jugar uns nens que eren més grans que nosaltres. Ho recordo com si fos avui, perquè tot i que ells eren més grans i jugaven amb avantatge, també li van posar una bena als ulls del nostre porter. Així doncs vam perdre aquell partit per 22-0, tot i que ens hi vam esforçar molt. Alguns dels meus companys van acabar plorant d'impotència i de ràbia...no hi podíem fer res, perquè ells eren més grans i havíem d'admetre les regles que ens van imposar. Si no ho haguéssim fet així, ens hauríen pegat i hauria estat pitjor... vam haver de seguir-los-hi la beta tal com ells volien. Ara però, veint-ho amb la perspectiva del temps, me n'adono que les coses no han canviat gaire. Ja no sóc un nen de 8 anys, sóc un adult de 37, però la impotència segueix sent la mateixa i les benes es seguiexen possant davant els ulls de la gent més feble, perquè es sentin d'allò més impotents i desemparats... De tant en tant, apareix algú que es rebel·la contra tot això, i mira de poder jugar el partit en igualtat de condicions però... ja se'n guardaran prou de poder-ho fer, oi?

Sense comentaris

La gent gran de la Torre s'ha quedat sense l'escultura que hi havia davant de "les monges". Un bastó i dues mans, representaven la gent gran que seu als bancs, la fant petar o prenen la fresca. Algú amb molta mala baba, que segurament no sap ni què representava allò que ha robat, una gamberrada, el que hagi estat...però la gent gran, que amb poca cosa es conforma i que a la Torre ens l'estimem molt s'ha quedat orfe d'homenatge.

L'excavadora

Mare de Déu. Enacara estic conmocionat del que vaig veure ahir al telenotícies. I encara ho estic més, de cóm s'ha donat la notícia. S'ha donat com una cosa més, com si no hagués passat res, com si fós el més natural del món... Jo no sé si el tiu que hi havia dins l'excavadora era un terrorista o no, la veritat. Crec que la policía israelí tampoc. O potser li van preguntar abans d'apretar el gallet? Matar, assassinar a sang freda, amb la pistola al cap, un tret rera un altre...em va sembla esfareidor. Van matar un home com el que mata una mosca... I això que representa que són els civilitzats, els aprenents de yankee... Ja sé que ara semblaré una mica innocent, però la pressumpció d'inocència està per damunt de tot, no? I si al paio se li va espatllar la màquina? O si simplement volia escapar? Però és el de menys, encara que ho hagués fet expressament, a les societats civilitzades, a la gent se la jutja, no se l'assassina. No em puc imaginar, que això pugui passar aquí, de fet no m'ho vull imaginar...perquè seria per apretar a còrrer. Definitivament, el que passa entre Palestina i Israel és de "jutjat de guàrdia". Els jueus ja fa molts anys que s'estan prenent la justícia com ells volen i ningú els diu res. L'holocaust nazi, sembla que sigui l'excusa perquè puguin fer i desfer el que vulguin. Això s'està sortint de mare i algú els hauria de parar els peus! De fet, la meva opinió, és que el poble palestí ja fa massa que aguanta, però tampoc vull dir tot el que penso, que encara seré el pròxim que pelin :-O

http://es.youtube.com/watch?v=5JVGWylXHpc

Independentistes de pà sucat amb oli.

Què voleu que us digui. Vaig veure el partit, vull dir que parlo d'Espanya i Alemanya, eh! Doncs això, que vaig anar a casa ma germana Susanna, al Vendrell. Mireu que el futbol m'agrada i reconec que "la roja" va fer un molt bon campionat i el millor joc de totes les seleccions presents, però cada cop que he probat d'emocionar-me una mica amb el coi de sel·lecció apareixen en primer plà els qui representen el sentiment del poble, uns paios disfressats de toreros mig mamats.

Amics, tot segueix igual, desenganyeu-vos, l'Espanya de la "pandereta", la del toro, les "castañuelas" i les "sevillanas" segueix ben viva, tant, que cada dia és més representativa de l'Espanya actual. La tenim aquí, a casa nostra. Són la nova generació que ha crescut a Catalunya, fills d'immigrants que no han volgut saber res de la nostra llengua, de les nostres costums...són els "killos", una nova cultura, els tenim aquí...són els "neeeengs de Castefaaa" !!

Miro cap a Euskadi i penso...ells sí que els tenen ben posats. Nosaltres som els "quiero i no puedo", independentistes de pà sucat amb oli, xerrem molt i no fem res, no serem mai ningú. Fart potser del seny català dels collons, potser ens hauríem d'espabilar una mica. És ben senzill i clar que sóm una nació amb una identitat pròpia...xerrameques!! Sí, xerrameques!! Polítics manipuladors, que feu servir el sentiment d'un poble pel vostre profit. Feu servir el sentiment d'un poble, per després berellar-vos per quatre "duros", per l'economia, o pel que toqui...

Fart de sentir que el més important per nosaltres és l'economia, els calers, que facin carreteres, o que ens donin les competències de no se què... Senyors!! N'hi ha que sou representants d'un sentiment i un cop teniu el vot li gireu l'esquena, no us fa vergonya?

Deixeu-vos de parlaments inútils i foteu un cop de puny damunt la taula ja!

Us hi heu fixat? He fet com ells, he començat parlant de futbol i he acabat parlant de política...jejeje...si és que tot s'enganxa.

Assajant el pilar per la Festa Major

El Cap de colla, Jordi Canyellas, assajant el pilar amb el seu fill, el Roger, que pel "Quadre" ha de fer el seu primer pilar de quatre juntament amb l'avi Jaume.

PD. Ara ja em deixaràs fer la torre? :-P

Inaugurant l'església a l'hora del bermut

Curiosament, tot i ser un acte on TOTES les entitats del seguici i eren convidades, només hi vam ser presents: els castellers, els diables, els trabucaires i els gegants...perquè després critiquin, diguin que no hi ha pressupost o que no saben com distribuir el local de l'escorxador...ntchssss.

De totes maneres, encara gràcies que erem els que erem, perquè d'altre manera, potser hauríem fet els pilars a l'hora de dinar en comptes de a l'hora del bermut. Voleu dir que n'hi havia per quasi 2 hores de missa? Déu n'hi do mossèn.