La pell de gallina. Sense paraules... Felicitats Castellers de Vilafranca!
dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
El Mundo Deportivo de l'Espanyol? juasjuasjuas
Fa molt temps ja, que passo bastant dels diaris esportius. De tant en tant encara en fullejo algun, però de cap manera amb el delit que ho feia fa vint anys. Hi va haver un temps que es deia que l'Sport era del Barça i El mundo deportivo era de l'Espanyol. Si en tenia algun dubte, diumenge se'm va esvaïr del tot. Després de la mala llet que portava després del derbi de dissabte, només em va faltar veure les 3 primeres planes del diari en qüestió...
Diumenge al matí vam anar a pedalar una estona pel passeig, amb bici, el Joan M., la Montse i jo. La Gemma va fer la mandrosa per variar i es va quedar amb la seva àvia, ajudant-la segons ella, a fer els preparatius del típic dinar familiar dels diumenges. Més tard ens vam trobar al bodegón amb les meves germanes, cunyats, neboda, mare i filla. La Sussana, el Joan i la Paula havien arribat feia unes horetes de Disneyland-París amb tren. El Joan és una apassionat del futbol i un forofo del Barça (per tant un torrecollons) i llegia El Mundo deportivo per assabantar-se dels fets del partit de dissabte, ja que no el va poder veure. Després de les típiques pica-baralles entre culé i periquito, viag voler fullejar el diari per veure, sobretot, el que se'n deia dels incidents deplorables que van provocar els boixos nois a l'Estadi de Montjuich. Bé doncs, va ser depriment per mi veure que les fotos principals eren les que tenien com a protagonistes els seguidors de l'espanyol trencant les tanques o rodejats de bengales (sense saber d'on procedien). La foto d'una bengala creuant el cel en direcció als afeccionats pericos, va ser situada en un racó de la primera plana i en un format ben petit. L'estructura de la notícia fullejant les tres primeres planes, era la de: "que brètols els periquitos trencant les tanques de protecció"...ho vaig comentar indignat als meus dos cunyats i es van posar a riure, assentint i donant-me la raó.
Pos eso, que els del Mundo deportivo, del Barça un bon rato; manipuladors de notícies, un bon rato; però de l'Espanyol res de res.
dijous, 25 de setembre del 2008
Llinxaments públics
L'altre dia mentre donaven la notícia de l'accident d'autobús a Barcelona, i miraven de trobar el culpable de la dona i la nena mortes, pensava en la necessitat que tenim els ciutadans de trobar sempre el responsable del fet en qüestió per poder-lo llinxar davant tothom. Em va venir a la memòria aquest pensament, no ja per aquesta situació en concret del conductor de l'autobús; sinó per moltes altres situacions que cada dia podem copsar en qualsevol mitja de comunicació...sense anar més lluny, el llinxament públic que se li va fer al company Luís Suñe i que de ben segur encara no ha acabat. Avui, les coses ja no passen perquè sí, o per mala sort, o per accident, no, sempre hi ha d'haver un culpable que pagui els plats trencats, algú sobre el qui poguem avocar tota la merda que portem dins.
Si be és cert que la persona, família o gent propera a l'afectat sempre té la reacció impulsiva lògica del moment i a la qual té dret, la societat, en principi, hauria de ser molt més il·lustrada i freda en aquest sentit. Hi ha fets que passen i punt, però acostumats com estem a demanar responsabilitats en tots els aspectes i situacions de la vida, en moltes ocasions volem disfressar de dimonis a simples mortals com nosaltres.
dissabte, 20 de setembre del 2008
Santa Tecla (I)
14 de setembre. El primer diumenge de festes. Vella de Valls, Castellers de Vilafranca, Xiquets i Jove de Tarragona...la cosa promet.
Parlo amb els nens per veure les ganes que tenen d'anar-hi i copso, sorprenentment en ells, la il·lusió que poques vegades els castells han provocat. Després d'esmorzar i estar llestos per marxar, em ve al cap que la Montse havía de trucar a l'Isa perquè fes cap a la Plaça de la Font amb els seus fills i entenc d'on venen les espectatives que la Gemma i el Joan Maria han posat en aquesta sortideta a Tarragona.
És un quart de dotze i Tarragona estar a petar...veuràs tu per aparcar! Entro pel portal de Sant Antoni i tiro amunt i trobo un lloc solitari davant la Universitat. És meu! Ufff...hem estat de sort. Au anem! Ara tot és baixada cap a la plaça de la font. Hi arribem just quan entra a plaça la colla vella...entrem amb ells. Trobo al "Melo" de la Pobla. Tinc la sensació que no hi ha massa ambient a la plaça...Podem triar on posar-nos i ho fem a la nostre esquerra que és on hi tenim l'ombra. la vella al costadet, davant els xiquets i a l'altre banda Vilafranca i la jove.
La Montse s'ha posat en contacte amb l'Isa i sembla que no podrà venir amb els seus fills...la cara de la Gemma i el Joan Maria ha canviat, toca resignar-se. Comença la diada, ho fa la Jove, sona el toc de castell...
L'actuació.
Jove de Tarragona. Td8f, 3d9f, 5d8c, pd5.
Xiquets de Tarragona. Td8f, 3d9fc??, pd5.
Colla Vella. 3d9f, 5d8, 4d8a, pd7f.
Catellers de Vilafranca. 3d9f, 4d9f, 4d8a, pd7f.
Gran dia per la Jove. Al contrari que a Sant Magí, se'ls va veure molt segurs d'ells mateixos i van mostrar un gran poder de reacció. Tot i que només van carregar el 5d8, crec que tenen les 3 estructures que van fer molt ben treballades i poden donar més d'una sorpresa al Concurs. No m'estranyaria gens tornar a veure la mateixa actuació completa, el dia de Santa Tecla.
Rarament podem trobar-nos un dia on les dues colles castelleres "enemigues"desde el seu naixement surtin guanyadores de plaça i aquest cop no havia de ser diferent. Per Sant Magí uns triomfants xiquets sortien de la mítica plaça de les cols amb un 3d9f molt matiner i es prometien una Santa Tecla d'allò més exitosa. Sens dubte que hauria pogut ser així, però els nervis van fer una mala passada als matalassers, que després d'una terrible caiguda en el 3d9f, van decidir no actuar a la tercera ronda. Cal desitjar una pronta recuperació tant física com psicològica ja que el dia 23 tenen l'actuació pròpia de Santa Tecla i el Concurs està a dues passes.
La colla vella i vilafranca van estar molt insegures. No van venir tots els efectius que elles mateixes s'esperaven...en fi. Si haguéssim de fer cas d'aquesta actuació com a referència pel concurs no haniríem gens be, però tots sabem que no serà així. Deixeu-me que em torni a fer pesat amb la Td9fm...a que ve?? No ho entenc, de debó..digueu-me cegato, però no ho veig per cap lloc :-O. N'hi ha que potser pensin que són assajos de manilles per un possible 3d10fm pel concurs, però jo no ho crec.La Vella pefila el 5d9f com a castell pel concurs, així com el pd8fm. L'às sota la màniga, ha de ser el 3d9fa i també algun castell sense folre.
Vilafranca no està com altres anys. Pel que s'ha vist en aquesta actuació i pel que vaig poder veure a Sant Fèlix, el 4d9fa és segur pel concurs iel tenen impecable i també el pd8fm. El 3 no el tenen per tirar cohets, encara que la seva experiència els pot dur també a un possible 3d9fa. Crec també que aniran per algun castell sense folre.
Ara toca esperar al 23 per veure com ha anat la recuperació dels xiquets. Em preocupa l'estat anímic de la colla, però els encoratjo a tirar endavant i donar-ho tot en el que resta de temporada. Salut!
dijous, 18 de setembre del 2008
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (III)
I ja per no ser pesat...aquest darrer text també extret del mateix lloc on després de la decadència dels castells, parla de la renaixença. Podeu veure la importància que torna a tenir La Torre, ja que la Nova de Valls hi carrega el primer 3d8 abans de la guerra i el primer 4d8 de la post-guerra.
A títol personal, us puc explicar que el meu avi, l'Esteve Huguet Viada, anava cada any a Vilafranca per Sant Fèlix i contractava les colles que havien de venir a La Torre (de la seva butxaca)...
Diguin el que diguin, Torredembarra ha estat sempre molt important dins el món casteller i per la meva part miraré de que ho segueixi sent i recuperi l'"estatus" que sempre havia tingut i mai hauria d'haver perdut. Salut!
La renaixença
A partir dels anys vint, s'entrelluca una certa voluntat de sortir d'aquest pou d'ensopiment casteller que havia caracteritzat els últims trenta anys. Una vegada més va ser la rivalitat el que va esperonar uns i altres. De primer, per Santa Úrsula del 1922 els Xiquets de Valls aconsegueixen el tres de set aixecat per sota, a més de tres i quatre de set i pilar de cinc. Tres anys més tard apareix una primerenca colla castellera a Tarragona i al 1926 succeeix el mateix al Vendrell, amb els Nens. Entre les dues de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, eren ja, doncs, quatre les colles existents i, és clar, tothom volia fer el castell més alt. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i les de Valls es fusionen durant un període de dos anys, quan es tornarien a divorciar. El 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella, i el 1932 es crea una tercera colla al Vendrell, els Nens. En tots aquests anys també hi va haver algun intent sense èxit de crear una colla a Vilafranca.D'aquests primers anys, doncs, se'n pot deduir que ni que no s'assolissin castells de massa volada, sí que s'havia recuperat la inquietud per fer castells, es veien unes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Amb l'estímul de tenir les colles del Vendrell i de Tarragona que els anaven al darrera, la Vella de Valls va ser la colla que primer va despuntar de les altres en carregar el primer carro gros de la nova època el 28 d'agost de 1932 a l'Arboç, a més de descarregar també la primera torre de set. S'havia encès la metxa de la recuperació: un any més tard la Nova de Valls descarregava el quatre de vuit per Sant Fèlix, i al 1934 un altre cop la Nova carregava el primer tres de vuit, a Torredembarra. La Guerra Civil, però, va truncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.
A títol personal, us puc explicar que el meu avi, l'Esteve Huguet Viada, anava cada any a Vilafranca per Sant Fèlix i contractava les colles que havien de venir a La Torre (de la seva butxaca)...
Diguin el que diguin, Torredembarra ha estat sempre molt important dins el món casteller i per la meva part miraré de que ho segueixi sent i recuperi l'"estatus" que sempre havia tingut i mai hauria d'haver perdut. Salut!
La renaixença
A partir dels anys vint, s'entrelluca una certa voluntat de sortir d'aquest pou d'ensopiment casteller que havia caracteritzat els últims trenta anys. Una vegada més va ser la rivalitat el que va esperonar uns i altres. De primer, per Santa Úrsula del 1922 els Xiquets de Valls aconsegueixen el tres de set aixecat per sota, a més de tres i quatre de set i pilar de cinc. Tres anys més tard apareix una primerenca colla castellera a Tarragona i al 1926 succeeix el mateix al Vendrell, amb els Nens. Entre les dues de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, eren ja, doncs, quatre les colles existents i, és clar, tothom volia fer el castell més alt. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i les de Valls es fusionen durant un període de dos anys, quan es tornarien a divorciar. El 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella, i el 1932 es crea una tercera colla al Vendrell, els Nens. En tots aquests anys també hi va haver algun intent sense èxit de crear una colla a Vilafranca.D'aquests primers anys, doncs, se'n pot deduir que ni que no s'assolissin castells de massa volada, sí que s'havia recuperat la inquietud per fer castells, es veien unes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Amb l'estímul de tenir les colles del Vendrell i de Tarragona que els anaven al darrera, la Vella de Valls va ser la colla que primer va despuntar de les altres en carregar el primer carro gros de la nova època el 28 d'agost de 1932 a l'Arboç, a més de descarregar també la primera torre de set. S'havia encès la metxa de la recuperació: un any més tard la Nova de Valls descarregava el quatre de vuit per Sant Fèlix, i al 1934 un altre cop la Nova carregava el primer tres de vuit, a Torredembarra. La Guerra Civil, però, va truncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (II)
Text tret de "La Fura"...http://lafura.cat/suplements/castells/historia3.asp
Més o menys diu el mateix q l'anterior, però potser una mica més explítit...
Època d'or dels castells
L'època d'or dels castells engega, segons reconeixement popular, el 1851, quan es descarrega a Tarragona, per Santa Tecla, el primer castell de la història dels castells, el tres de nou amb folre. El primer intent d'aquest castell s'havia fet a Valls el 1845, i no va ser fins un any més tard que es va carregar. De fet, es té coneixement que el 1835 els vallencs ja van fer el tres de vuit i el pilar de set; i al 1841 es parla de dos Balls de Valencians que a Tarragona aconsegueixen el tres de vuit, la torre de vuit i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.El 1853 ja es parla d'una diada a Torredembarra amb tres i quatre de nou, torre de vuit, cinc de vuit, tres de vuit aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. Entre el 1851 i 1853 també hi ha referències al pilar de set net (sense folre), la torre de vuit aixecada per sota i el tres de nou net (Torredembarra, setembre del 1952). Després d'uns quants anys afectats per les epidèmies de còlera, es tornen a plantar castells de la màxima magnitud i amb una freqüència inusitada, per totes les viles del camp de Tarragona i també al Penedès. El 19 d'agost de 1958 es diu que una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll, i cinc dies més tard el basteix l'altra colla de l'Alt Camp a Alió. Recordem que en aquell temps únicament es comptaven com a vàlids els castells que es descarregaven; els carregats tan sols quedaven en anècdota i sovint ni es recollien a les cròniques castelleres.Una referència del 1873 esmenta que aquest any es podria haver plantat, possiblement a Tarragona, el quatre de nou amb agulla, tot i que no n'hi ha la certesa. Vilafranca, Valls, Tarragona, el Vendrell, Vallmoll, Alió, Torredembarra, el Catllar, Alcover, la Bisbal, l'Arboç, Montblanc, Igualada, en fi, a qualsevol de les poblacions que entraven dins el triangle que formaven Vilafranca, Tarragona i Valls, s'hi plantaven els castells de més entitat. És per això que aquestes terres són les considerades com a tradicionalment castelleres: les comarques de Tarragona i el Penedès
Més o menys diu el mateix q l'anterior, però potser una mica més explítit...
Època d'or dels castells
L'època d'or dels castells engega, segons reconeixement popular, el 1851, quan es descarrega a Tarragona, per Santa Tecla, el primer castell de la història dels castells, el tres de nou amb folre. El primer intent d'aquest castell s'havia fet a Valls el 1845, i no va ser fins un any més tard que es va carregar. De fet, es té coneixement que el 1835 els vallencs ja van fer el tres de vuit i el pilar de set; i al 1841 es parla de dos Balls de Valencians que a Tarragona aconsegueixen el tres de vuit, la torre de vuit i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.El 1853 ja es parla d'una diada a Torredembarra amb tres i quatre de nou, torre de vuit, cinc de vuit, tres de vuit aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. Entre el 1851 i 1853 també hi ha referències al pilar de set net (sense folre), la torre de vuit aixecada per sota i el tres de nou net (Torredembarra, setembre del 1952). Després d'uns quants anys afectats per les epidèmies de còlera, es tornen a plantar castells de la màxima magnitud i amb una freqüència inusitada, per totes les viles del camp de Tarragona i també al Penedès. El 19 d'agost de 1958 es diu que una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll, i cinc dies més tard el basteix l'altra colla de l'Alt Camp a Alió. Recordem que en aquell temps únicament es comptaven com a vàlids els castells que es descarregaven; els carregats tan sols quedaven en anècdota i sovint ni es recollien a les cròniques castelleres.Una referència del 1873 esmenta que aquest any es podria haver plantat, possiblement a Tarragona, el quatre de nou amb agulla, tot i que no n'hi ha la certesa. Vilafranca, Valls, Tarragona, el Vendrell, Vallmoll, Alió, Torredembarra, el Catllar, Alcover, la Bisbal, l'Arboç, Montblanc, Igualada, en fi, a qualsevol de les poblacions que entraven dins el triangle que formaven Vilafranca, Tarragona i Valls, s'hi plantaven els castells de més entitat. És per això que aquestes terres són les considerades com a tradicionalment castelleres: les comarques de Tarragona i el Penedès
dimecres, 17 de setembre del 2008
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (I)
Ei torrencs i demés gent que llegiu el meu bloc. Un article tret de la viquipèdia on es parla de l'època d'or dels castells. El primer d'uns quants que aniré penjant, perquè tots ens sentim ben orgullosos de la nostra plaça i del fet casteller a La Torre. Salut!
Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.
Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Nova castellera a la famili??
L'altre dia a l'assaig el Guillem Bargalló em comentava que la tradició castellera de la família Huguet s'acabava amb mi...i té raó, no hi havia pensat. Per això encara em va fer més il·lusió que la meva neboda, la Paula, filla de la meva germana Susanna (castellera també en la seva infància), em digués que volia pujar als castells i que fes anar de corcoll a sa mare i son pare, per portar-la divendres per la tarda a casa desde El Vendrell per anar a l'assaig i després quedar-se a dormir a casa. I la veritat és que ens va sorprendre gratament a tots. Va fer algunes proves a terra d'acotxador i també alguns pilanets a terra amb el meu fill Joan Maria i al final de l'assaig li vaig comentar al Jordi per fer un pilar de quatre. Es va sorprendre una mica, però va ser dit i fet.
Ella primer es va quedar una mica parada quan va veure que jo pujava dalt la pinya, però ja no tenia marxa enrera i va pujar-hi...era el primer cop que ho feia.
dilluns, 15 de setembre del 2008
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (III). Les altres colles.
Xiquets.
3d8, maco. Seguint treballant el tronc pel 3d9f.
Td8fc, amb algun dubte. Cert que no hauria d'haver caigut...algun motiu hi deu haver.
5d7, també treball de tronc de cara al 5d8.
Vella.
5d8 de la Vella. Pensant en el 5d9f pel concurs.
4d8. Sense comentaris.
3d8, maco. Seguint treballant el tronc pel 3d9f.
Td8fc, amb algun dubte. Cert que no hauria d'haver caigut...algun motiu hi deu haver.
5d7, també treball de tronc de cara al 5d8.
El que jo crec és que la parada de Sant Magí ha passat factura. Pot ser que sigui la parada, així com un excès de confiança. Com diuen ells, als baietes, l'excés de confiança i la prepotència els va portar un temps al "racó de pensar", espero que no caiguin a la mateixa errada.
Vella.
5d8 de la Vella. Pensant en el 5d9f pel concurs.
Td8f. Pensant en què? No entenc quina mania tenen amb la Td9fm...perquè torno a dir que al concurs no servirà de res, a més de que és un castell de molt alt risc per la Vella. En fi...
4d8. Sense comentaris.
Pobre actuació. A la Vella se li paga com a colla de nou i com a colla de primeríssima línea que és. Com a mínim haurien d'haver provat de fer un castell de nou i més encara en any de Concurs. La falta de camises no és excusa.
Sincerament crec que s'ha de parlar seriosament amb les dues colles. Santa Rosalia és una diada molt important en el Món Casteller. Sempre ho ha estat i volem que ho segueixi sent durant molt anys. Les colles que venen a la Torre, coneixen la nostra plaça i el "pedigrí" que té. Ara no és qüestió de començar a explicar la història de la Plaça de la Verdura, però si cal, ho faré.
Senyors dels Xiquets! A la Torre no s'hi va de vacances. Si realment penseu que la Torre és la plaça més important que teniu fora de Tarragona, no vingueu sense rodatge, sense haver assajat el que tocaba. Quan una colla ho dona tot, no es pot exigir més, però quan s'hi va de passeig, els torrencs com jo ens emprenyem i molt.
A totes dues, però en molt més grau de responsabilitat a la Colla Vella:
1. A La Torre s'hi va amb les camises que toca i no amb les justetes per cumplir!!!
2. Santa Rosalia seguirà sent una Festa Major de renom, gràcies entres d'altres coses als castells. Ho ha estat en els moments difícils de la història castellera i ara ho ha de ser encara més per mèrits propis. La Plaça de la Verdura no ha de tenir menys importància per colles com les vostres que la que té La Bisbal, L'Arboç, El Catllar o El Vendrell... Entre tots volem portar la nostra plaça al lloc que es mereix...hi heu estat convidades, no ens falleu!
Salut!
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (II).
Bé doncs. Ja passada l'eufòria dels primers moments, anem a fer una mica d'anàlisi de com va anar la diada i mirem de treure'n tot el suc. Encara no tinc les fotos de l'actuació al complet, però no patiu que un pic les aconsegueixi, les penjaré.
El 3d7, es va agafar amb moltes ganes i molt bé de mides. No vam patir. Es van notar els nervis lògics després de carregar-lo, però poc més. Tampoc van patir gens la gent de la pinya: ni baixos, ni cosses, ni agulles, ni homes del darrera. Gràcies a tots vosaltres, per l'esforç que vau realitzar, així com a les primeres, les laterals, els daus i tota la pinya en general. Sense vosaltres no ho hauríem aconseguit! El castell està perfeste, genial, molt segur (com feia molts anys que no estava) i n'hauríem de fer algun altre abans que s'acabi la temporada castellera. Si seguim treballant seriosament com fins ara, aposto pel 3d7a per l'any que ve. Es pot retocar aquest 3, baixar-lo de pes i "fer castellers nous", i treballar-lo també per un futurible 5d7, però encara el veig massa lluny a hores d'ara. Es poden rectificar i millorar coses encara d'aquest castell, com per exemple a nivell de quarts... es tanca massa i hem de mirar que això no passi. Tenim prou experiència en aquest pis per poder mantindre les mides. També sabem que el pom de dalt és tendre, però tenim futur i l'hem de treballar i aprofitar.
En quan al segon castell, la Td6, com les demés. En portem moltes aquest any. A més, tenim la possibilitat de fer canvis en aquesta estructura. La fiabilitat alta d'aquest castell, ens ha de portar a noves fites... Que ningú es posi nerviós ara, eh! ;-). Això no vol dir que ens hàgim de plantejar tot seguit la Td7, sinó que aprofitant els bons moments que passem amb aquesta torre, podríem començar a treballar-la per poder "fabricar" els futuribles components de la Td7.
El 5d6. Tampoc és el primer que fem. Ineteressant per poder fer un pom de dalt molt més ampli. Ara per ara, no tenim ni l'experiència ni els castellers per pensar en pujar-lo un pis, però sí que et permet la possibilitat de que hi hagi presència d'un bon nombre de castellers que d'altre manera potser no pujarien. És un castell que fa "colla".
Dit això, veig un bon futur...hem de mirar de créixer com sigui. Les ganes de treballar i la il·lusió hi són... Anem als assajos, diem a la gent de la Torre que necessitem més mans, més torrencs que ens facin costat. Responsabilitzem-nos a fer cadasqu de nosaltres algun nou casteller i també nous socis. Ànim Nois! El futur és davant nostre, seguim fent passes!!
divendres, 12 de setembre del 2008
Robant cotxes
Eren cap allà les dues del migdia i la Montse i jo anàvem passejant pel passeig de la sort a buscar el cotxe. Havíem quedat amb part de la familia a baix a mar per anar a fer una arròs tots plegats. Normalment hi haguéssim anat caminant, però com que van anunciar la possibilitat que hi hagués fortes tempestes, vam decidir anar-hi amb el cotxe. El teníem aparcat a l'aparcament de terra del costat de la barberia del Vila, tocant la carretera...sabeu on dic oi? Va ser arribar-hi i haver-me de posar les mans al cap. Fa cosa d'un mes, més o menys, em van trencar el vidre i em van robar l'equip de música. Llavors, no vaig ser lúnic, vam ser cinc o sis els obsequiats amb el mateix regal. Aquest cop, van rebentar el pany del conductor, el de l'acompanyant, van doblegar la porta del conductor i també, lògicament, em van fotre l'equip de música. Com podeu veure qualsevol de vosaltres, la vigilància pel voltants és practicament nula i el més vergonyós és que tot i sabent el que està passant amb els robatoris, l'Ajuntafems es renta les mans. Algun fanalet potser? No home no... Més llum, perquè? Llavors el lladres potser no podran fer be la seva feina...però és clar, després vaig pensar...potser aquesta és la manera que la gent aparqui a les zones blaves i no als aparcaments gratuïts. Sí, sí...ja ho sé que a la nit no es paga, però sempre hi ha despistats que a les nou no han posat el tiquet, i d'altres que no s'han adonat que han aparcat a la zona de càrrega i descàrrega, i senyors, tot això és fer calaix, oi??!! Que mal pensats que som els torrencs!
dilluns, 8 de setembre del 2008
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (I).
Eren poc més de dos quarts d'una del migdia quan vam tancar la pinya del 3 i els segons vam començar a pujar-hi. Podríem dir però, que aquest 3d7 havia començat unes hores abans, a les 8 del matí quan 50 Nois i Noies ens vam aplegar a les típiques matinades de Santa Rosalia. El caliu i ànims de la colla feien pensar en que el dia d'avui havia de ser el dia del Nois, el dia en que tornéssim a ser colla de set, el dia en que el destí fós just amb nosaltres i amb la tasca feta...i ho va ser. Per fi vam poder gaudir d'una diada plàcida, sense indecissions de la canalla, sense ensurts d'última hora, sense canvis inesperats a l'estrutura d'un castell per l'absènsia d'algun casteller, sense haver d'anar a buscar la gent a ca l'astut a l'hora d'actuar (això s'ha acabat)...i a més de tot això vam poder cel·lebrar la consecució del nostre castell de gamma extra, del nostre 3d7. El vam oferir a la Plaça de la Verdura, LA NOSTRA PLAÇA i a tota Torredembarra. Tots els castellers vam poder vibrar com mai i ho vam transmetre a la resta dels torrencs, que van quedar bocabadats amb la nostra actuació...segura, sòbria i prometedora en un futur molt proper. FELICITATS NOIS !!!!
dilluns, 1 de setembre del 2008
Sant Fèlix 2008
Érem més de vint Nois a Vilafranca. Tot va començar la mar de bé amb un esmorzar com cal a Sant Pere Molanta a "La Posada". Els peus de porc, la cansalada i les butifarres anaven i venien acompanyades, això sí, d'un vinet negre que va fer les delícies de tots els que el van tastar. Fins i tot la meva xicota, la Montse, va canviar el croisant i el cafè amb llet per un bon tall de botifarra i un got de vi, aquest cop. Amb les piles carregades, vam fer cap a plaça una hora abans, tot i que ja estava ben plena. Vam buscar el millor lloc que vam poder i ens vam preparar per gaudir de la diada mentre vèiem carregar el pilar de sis per sota a càrrec dels falcons.
Els possibles dubtes es van esvaïr de seguida que vam veure als castellers de Vilafranca muntar el peu del seu primer castell, el 4d9fa. Senzillament majestuós i impecable d'execució. Al meu parer el millor que he vist mai...de mides, de rapidessa, de compenetració, de concentració en el que es fa...insuperable. La primera ronda la van completar tant la Joves com la Vella amb el 3d9f. El de la Joves agafat obert per una de les rengles (com sempre) i el de la Vella potser una mica obert, tot pensant en el següent castell de la diada. Minyons 3d9f.
La segona ronda va començar amb la Td9fm per part de Vilafranca. Molt més treballada que altres cops, van demostrar molt de saber estar, molt de treball i molt d'orgull casteller. Aquesta ronda però, va tenir com a protagonistes a la Colla Joves, amb un 5d9f executat de manera excepcional. Personalment, crec que no estava bé de mides, però tenen un 5d8 tant ben treballat aquest any que es van poder permetre el luxe de descarregar-lo tot i no tenir les millors mesures. Van demostrar que és un castell que aquest any poden completar en més d'una ocasió i que és una de les seves cartes de cara al concurs de Tarragona. Els altres protagonistes de la ronda, havien de ser els de la Vella i tembé ho són, però per la caiguda del 3d9fa. Castell inèdit, van voler-lo portar a plaça per Sant Fèlix, una mica perquè tenen un 3d8a molt maco i una mica per les presses que últimament s'han establert amb aquests tipus de castells...de voler ser els primers d'aconseguir-lo. Segurament el tenen molt millor del que va semblar i també els devia servir per adonar-se on té els veritables problemes aquest castell. Aposto perquè la colla Vella completi aquest castell molt abans del que ens pensem i segur que és una de les cartes que tenen pel concurs. Van completar la segona ronda amb el 3d8a. Minyons 5d9fc.
Ja sóm a la tercera ronda. Potser n'esperàvem una mica més de Castallers de Vilafranca. Mal acostumats a les grans construccions de fa uns anys i després que tot hagués anat a les mil meravelles a les dues primeres rondes, ens va semblar "poc" el 3d9f. Normalet, no ha estat dels millors. Aquest any no és la millor construcció que tenen i això fa preveure que ni 3d10fm, ni tampoc probablement 3d9fa seran castells pel concurs. De totes maneres aquestes grans colles poden preparar d'ara al concurs un grapat de castells que ens facin caure la babeta el dia 5 a Tarragona. Per acabar, la colla joves va descarregar un 4d9f molt treballat i perquè són qui són. La colla Vella va carregar una td9fm, després de molt de temps de no veure-n'hi cap. Em va resultar un pèl extrany, perquè sóc dels que penso que segurament aquest castell no servirà de res al concurs...crec que serà un castell sense folre el que el decidirà. De totes maneres, creia que veuríem un 3d8aps en comptes del 3d9f o del 2d9fm...ja que és un dels castells que Castellers de Vilafranca no han aconseguit mai i la Colla Vella en podia fer "ostentació", però potser ho veurem a La Torre. Minyons 4d9f.
A la ronda de pilars sí que tan Castellers de Vilafranca com Colla Vella van demostrar el seu gran potencial amb aquest castell i de ben segur que el veurem pel concurs. La colla Vella només el va carregar, però crec sincerament que només va ser circumstancial.
Acabada l'actuació el Jordi Canyellas em va trucar per dir-me que ell i el Luís Batet marxaven amb mi, la Montse i el Carlos. Van arrivar ell i el Guillem Bargalló i tots dos s'em van "tirar" a sobre com a llops... Saben de la meva "debilitat" per la Colla Vella i em van voler vacil.lar de l'actuació de la colla Joves. Cal dir, i no em fa cap vergonya reconèixer-ho, que van fer una grandíssima actuació, però segueixo penssant que de cara al concurs, tot i que el Jordi i el Guillem pensin diferent, la Joves estarà un pas per darrera de Vilafranca i Vella. És a dir, que com els darrers anys seran aquestes dues colles qui es jugaran el concurs. Particularment, aquest any veig amb més possibilitats a la Colla Vella que en els darrers i podria donar la sorpresa i emportar-se'l. La Colla Joves té el 5d9f i treballarà els castells sense folre, tant el 4d9 com la Td8, però haurien de fallar les altres dues colles per tenir aspiracions series de guanyar. En fi, això és el que penso, però ja ho veurem el dia 5 a Tarragona. Fins llavors, salut i castells!
Ens veiem el dia 7 a la Plaça de la Verdura! :-)
Sortida a Albinyana i Les Peces.
Aigua, aigua i més aigua...doncs això, que a Albinyana res de res. Va començar a ploure a bots i a barrals just quan començàvem a preparar la pinya del primer castell...no vam poder fer ni pilars.
A la setmana següent van avisar-nos per anar a Les Peces, una barriada d'Albinyana, per actuar-hi també amb els Nens del Vendrell. Ja portàvem uns quants assajos amb les probes del 3d7 i el cap de colla va decicir tirar-lo. Va ser el primer castell de la nit. El vam agafar bé de mides. Ningú va patir més del compte, almenys és el que he copsat després de parlar amb bona part del tronc i de la pinya. Hi havia gent que ni se n'havia adonat que estàvem tirant de 7. De totes maneres, les indecissions de la canalla, van fer que hi hagués més d'una rebrincada que va fer caure el castell abans que es carregués. La caiguda, no va ser dolenta. Sembla que ningú va prendre mal, tot i que la Patty es va endur un fort cop al peu.
En ronda de repetició, la Td6. Pels nervis de la canalla, va quedar en intent desmuntat i vam perdre ronda. En segona ronda 4d6a i en tercera 3d6. Per acabar pd5.
Podem treure la conclusió de que va ser una proba molt seriosa. S'haurà de fer un canvi a nivell de quarts que pot fer variar una mica l'estructura del 3. Pel demés, es va veure que és un castell que tenim plenament a l'abast i que hem des descarregar per Santa Rosalia. Aquesta setmana anirem a tope: dijous Festa Major, divendres assaig general amb ajuda dels diables i tothom que ens vulgui venir a fer un cop de mà, dissabte sortida al camping Barà que ens permetrà fer les darreres probes pel diumenge. Actuarem a la nostra plaça, tindrem moltes mans i pinya...és el dia per donar-ho tot i callar boques! Nois...apretem!!! Salut!!
A la setmana següent van avisar-nos per anar a Les Peces, una barriada d'Albinyana, per actuar-hi també amb els Nens del Vendrell. Ja portàvem uns quants assajos amb les probes del 3d7 i el cap de colla va decicir tirar-lo. Va ser el primer castell de la nit. El vam agafar bé de mides. Ningú va patir més del compte, almenys és el que he copsat després de parlar amb bona part del tronc i de la pinya. Hi havia gent que ni se n'havia adonat que estàvem tirant de 7. De totes maneres, les indecissions de la canalla, van fer que hi hagués més d'una rebrincada que va fer caure el castell abans que es carregués. La caiguda, no va ser dolenta. Sembla que ningú va prendre mal, tot i que la Patty es va endur un fort cop al peu.
En ronda de repetició, la Td6. Pels nervis de la canalla, va quedar en intent desmuntat i vam perdre ronda. En segona ronda 4d6a i en tercera 3d6. Per acabar pd5.
Podem treure la conclusió de que va ser una proba molt seriosa. S'haurà de fer un canvi a nivell de quarts que pot fer variar una mica l'estructura del 3. Pel demés, es va veure que és un castell que tenim plenament a l'abast i que hem des descarregar per Santa Rosalia. Aquesta setmana anirem a tope: dijous Festa Major, divendres assaig general amb ajuda dels diables i tothom que ens vulgui venir a fer un cop de mà, dissabte sortida al camping Barà que ens permetrà fer les darreres probes pel diumenge. Actuarem a la nostra plaça, tindrem moltes mans i pinya...és el dia per donar-ho tot i callar boques! Nois...apretem!!! Salut!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)