dilluns, 28 de desembre del 2009

Els Nois del Baix Gaià

Després de molts dies de converses i reunions d'amagades entre els dirigents de les dues colles del Baix Gaià (Nois de la Torre i Castellers d'Altafulla), s’ha pres la decisió de fusionar ambdues entitats. La Colla resultant rep el nom de Nois del Baix Gaià i seguirà amb el color blau cel dels Nois de la torre. Els assajos es realitzaran a cavall de Torredembarra i Altafulla, en els locals socials dels ja antics Nois de la Torre i Castellers d’Altafulla.
La notícia ha esclatat com una bomba dins els col·lectius d’ambdues colles i ja s’han demanat per part del dels castellers unes reunions extraordinàries per aclarir els fets.
Sembla ser que la idea va sorgir del nostre estimat Salvador Cañellas després de buscar amb altres companys de colla un possible revulsiu, per aconseguir fer de vuit la colla torrenca.
Finalment, hem aconseguit saber que el conegut altafullenc Eloi Calvet, ha declinat la tasca de ser segon cap de colla dels Xiquets de Tarragona i molts ja ho veuen com el pas previ a portar les regnes de la nova colla castellera.
Us agrairé de bona manera qualssevol aclariment que feu d'aquesta impactant notícia de les nostres comarques.
Salut!

diumenge, 15 de novembre del 2009

Per fi, ja ha arribat. Benvinguda Estel !!!

Les primeres rialles


Els primers segons de vida amb la mama i el papa





dimecres, 4 de novembre del 2009

dimecres, 21 d’octubre del 2009

Ja queda poquet.



L'Estel ja fa 8 mesos que és al ventre de la Montse i ara ja no para ni un instant. Tot són patadetes i cops de puny d'una banda a l'altre de la panxa. És molt gratificant poder seguir l'evolució de la teva filla i notar, des de ja fa uns mesos, com va movent-se i fent la seva per allà dins. Aquest mes que queda es farà llarg. Ja tinc ganes de veure-la i la Montse encara més! :-)

dimecres, 14 d’octubre del 2009

El mal perdre del Joan Albert Blanch


En la darrera emissió del programa de ràdio d’Altafulla “pilar de vuit”(el podeu escoltar aquí http://pilardevuit.blogspot.com/), el Sr. Joan Albert Blanch, membre dels castellers d'Altafulla, ex cap de colla...i graller (juas Vadó) es va quedar a gust. Va dir literalment, que el concurset estava fet a mida de la colla organitzadora, és a dir dels Nois de la Torre. Tot envoltat d'una gran dosi de raonament (juas)...que si... “cóm és que el pilar de cinc val més que la torre de sis?” (Ein? Mande? On viu aquest?) És clar Joan Albert, valtros teniu una gran torre i la nostre fa figa per tot arreu...per això puntuem més el pilar de cinc que la torre de sis...juasjuasjuas. I tu ets el que dius (amb el Calvet) que naltros estem pendents d'Altafulla? Ja veus, fins aquests extrems arribem... Tot gira al voltant dels castellers d'Altafulla, tot el concurset es fa perque els Nois de la Torre surtin victoriosos davant els tafullencs. Quin fart de riure txec. Saps? Ja hem decidit que al proper concurset les demés colles tindran dues rondes, mentre que naltros en tindrem quatre i, naturalment, totes puntuables...així tindràs raons per dir que ens el fem a mida. Un altre... "cóm pot ser que no hi hagi quarta ronda per millorar? Està fet a la seva mida i després les coses van com van." És a dir, que hi ha tongo, fem trampes, i ho tenim tot ben preparat a la nostra conveniència. T’has lluït paio. T’has quedat a gust. Després del rampell sobre els talivans del Fontxo, ara surts tu per petaneres. Que no teníeu les bases com els demés? Que dius que què, que volíeu fer el pilar de cinc en tercera ronda i en quarta el tres de set amb el pilar? Ahhh...és clar...és per culpa d'això, de l'estratègia que no el vau poder fer. En fi...per partir-se la caixa tot plegat.
Mira, el que ha passat és que no heu aconseguit les vostres fites i has de buscar excuses barates, perquè no assimiles haver quedat per darrera els Nois. Que no pots dormir per les nits? Txec, després de tants anys encara estem així? Encara no t’has acostumat? Si porteu tota la vida al nostre darrera! Però lo d’aquest any ha fet pupa oi? Ho vau tenir a tocar, però noi…les coses són així. Tens molt mal perdre. Què vol dir això que els Nois vam saludar als d'Altafulla perquè vam guanyar i que si no hagués estat així no ho hauríem fet? Mare meva... Sort que les teves rabietes no tenen res a veure amb el gran nivell i exquisit comportament que tenen el Manolín (cap de colla) i l’Artur (segon cap de colla). En fi…si et pica, et rasques o…que s'hi posi fulles com deia aquell.
Naltros vam aconseguir la millor actuació després de vint-i-tres anys i ho vam cel·lebrar...i tant que ho vam cel·lebrar...no saps com va córrer el cava a la plaça de la Font per la tarda. Ah si, també insinuen que no vam ser prou respectuosos perquè ho vam cel·lebrar fins a tres cops abans que els Castellers d'Altafulla peparessin la seva pinya...i??? Au va Eloi! Tant et pica a tu també aquest tema? Doncs rasca't també ;-)
Organitzar el millor concurset de les set edicions i quedar en quarta posició es fantàstic, però fer el tres de set amb l’agulla i quedar per davant dels castallers d’Altafulla:” NO TIENE PRECIO”.

divendres, 9 d’octubre del 2009

Nou logo Madrid 2020


Juasjuasjuasjuasjuasjuasjuasjuasjuasssssssssssssssssssss


dimarts, 6 d’octubre del 2009

Un 10 per l'organització i els col·laboradors.

En referència al concurset en general, ha estat tot un èxit de participació, col·laboració torrenca i d'exhició castellera de les colles. El nivell casteller ha estat el mateix que han exhibit els organitzadors del concurset. Moltes felicitats a la Junta directiva dels Nois, al Lluis Suñé i tots els col·laboradors que han fet possible aquest gran esdeveniment per Torredembarra.


“Ha estat un gran concurs, no ha durat més del necessàri, gairebé sense llenyes, el que si que s'ha vist la diferència entre les colles de 7 i les de 6.Però molt més emocionant, l'organització exquisita, també.I per part de Matossers, un gran cap de setmana .”

“Felicitats per l'organització i felicitats a totes les colles participants.Bons castells, molt bon ambient i gran matinal casteller.Felicitats a tots.”

Opinions extretes del foro casteller La pinya.

“Hem qualificat de Gran el Concur-Set d’aquest 2009. Per ritme de rondes i de construccions, per emoció i per la millora general de nivell en relació a edicions anteriors.”

Extret de l’article del Foncho Blanc. Lleigiu-lo complert aquí, no té desperdici :-)
http://paualtafulla.blogspot.com/

"Gran concurset, grans construccions, molts amics i un ambient immillorable."

Extret de la web dels Salats de Súria.

“La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.”

Extret de La malla. Aquí l’article complert: http://www.lamalla.cat/castellers/croniques/article?id=296367

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Concurset 2009 o la canica de la Mireia. La crònica.


No sé per on començar. El que es va viure ahir a la Plaça del Castell és molt GRAN. MOLT GRAN per nosaltres, el Nois de la Torre. Ahir, vam fer història. Després de 23 anys, que està molt aviat dit, vam descarregar altre vegada un castell de set i mig. El tres de set amb l’agulla, castell molt difícil per nosaltres. Hi hem posat moltes hores i molta il•lusió i hem rebut la nostra recompensa. Treball i més treball als assajos. Problemes a l’hora de preparar la pinya, per evitar que es desfigurés... Però cada dia que passava, les coses sortien una mica millor, cada dia que marxava de l’assaig me n’adonava que anàvem progressant... Molta gent que s’ha implicat en aquesta recta final de temporada. Increïble la feina feta per tots, des del Cap de colla fins a la darrera persona del cordó. Hem lluitat moltíssim i ens ho mereixem!
Sento molt d’orgull de pertànyer a aquesta colla. Molt d’orgull de portar la camisa blau cel i de que Torredembarra torni a ser notícia gràcies als castells. Molt d’orgull d’haver participat en aquest cosncurset, sense cap mena de dubte el millor dels set que s’han fet. Molt d’orgull d’aportar el meu granet de sorra a la meva colla, d’haver contribuït com molts d’altres, a poder arribar a on som avui, cinc d’octubre del dos mil nou. Aquest castell és de TOTS, també de molts que han estat treballant durant anys i que han permès que seguíssim vius en aquesta selva castellera. I també, com no, molt d’orgull del meu cognom i de poder dedicar aquesta gran gesta a la memòria del meu pare. Sempre hi somiava, que algun dia poguéssim fer algo GRAN per poder pensar en ell... i ahir va poder ser.

El que no sabeu molts, és que tot el que es va fer ahir, va ser gràcies a una canica...si, sí...la canica de la Mireia. Després del despenjament de la Mireia el dia abans en el tres de sis net amb l’agulla, la nena no estava tranqui-la i va buscar refugi en el seu gran talismà. Va parlar amb la seva mare, la Iolanda i li va dir que se la posaria a la butxaca, perquè li portava molt bona sort. Així doncs, va ser gràcies a la Mireia i a la seva canica que tot va ser possible ahir!! Jajajajajaja. Petonetssssssssss

Concurset 2009 o la canica de la Mireia










dimecres, 30 de setembre del 2009

No se'n poden estar



Finalitzant un article sobre les festes de Santa Tecla, en Xavier Brotons, no s’ha pogut aguantar. Igual que molts altres anomenats periodistes castellers, agafa la mala costum de voler: encaminar el fet casteller, organitzar-lo, crear unes directrius, normes de comportament, etc.
De fet l’article exposa, sense més, els castells aconseguits per les colles de Tarragona durant el primer diumenge de festes i la diada de Santa Tecla. Tot correcte. Aiiiii....però no es podia acabar així la cosa, perquè llavors hagués estat una article més...i no, no s’ho pot permetre. Les tres darreres ratlles de l’article diuen així:
“Per acabar, la nota negativa han estat algunes provocacions i botifarres que hem vist. En aquest sentit s’agrairia que les juntes directives de les colles hi fessin alguna cosa: ja cansa tanta rucada”.
Buenuuu...ara ja estem d’estat policial dins l’àmbit casteller, de pam pam al culet, de portat bé o no tindràs postres, o de comporteu-vos que hi ha unes normes que ni els castellers es poden saltar.
Què és el que han de fer les Juntes? Donar un toc d’atenció? Portar al racó de pensar als que han fet les botifarres? Aconsellar-los que passin pel confessionari? Multar-los? Suposo que el que voldria en Xavier és qualsevol cosa que quedés políticament correcte, com fan tots els polítics mediocres d’aquest país. Doncs prefereixo veure una botifarra en un moment d’excitació que ser un fals i un mediocre.
En fi, a mi el que em cansa són aquestes ganes de liderar un no sé què, per posar-nos a tots els castellers en cintura. Trobo que sooobren aquestes ratlles, si més no, la darrera frase. I ara que ningú vingui a dir que jo estic d’acord amb les botifarres i les males maneres, no. Si algú em vol entendre ja m’entendrà. Prou de voler donar lliçons de política barata i de comportament. Prou de voler fer de gos de tura per portar-nos a tots al corral. Això si que cansa.

divendres, 25 de setembre del 2009

D'inútils i torrecollons el món n'està ple.

El senador per Tarragona, Josep Maldonado, ha remés a la portaveu del Grup Parlamentari Socialista de la Cambra Alta, Carmen Silva, una carta de protesta en la que exigeix "una rectificació pública" al senador del PSOE Francisco Javier Sanz per associar "els castellers amb el maltractament a les persones". Maldonado ha subratllat que aquestes declaracions suposen “una falta de respecte cap al poble català” perquè els Castellers són una “expressió cultural i folklòrica de Catalunya”. Les declaracions de Sanz es van produir ahir en el transcurs del debat d’una iniciativa al ple de la Cambra en la que es demanava la retirada de la categoria d’Interès Turístic en aquelles festes en les que es produís algun tipus de maltractament cap als animals o cap a les persones.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Get Lucky


Knopfler ja té nou disc. Lluny de l’estereotip que molt dels seus fans li volen penjar, de persona vaga i falta d’idees, treu a la llum el sisè disc en solitari.
El segell Knopfler segueix vigent en aquest nou treball i s’endinsa en sons folk i blues amb tocs de música celta que sempre l’han atret. No es tracta d’un disc amb característiques celtes molt marcades com va ser Golden Heart, però sí que hi estan presents en distintes introduccions que s’amanyaguen amb la resta de la composició. Ressaltaria temes com Border Reiver, You can’t beat the house o la grandíssima Piper to the end, on Knopfler fa gala del do especial que té per comunicar-se amb la guitarra.
Es tracte d’un disc tranquil, per escoltar al sofà de casa amb un whisky de Malta a la mà.
Lluny de les faraòniques gires a les que ens tenia acostumats amb Dire Straits, Knopfler comença la seva gira per acabar-la prop de les nostres contrades. De fet, hi ha previstos de moment fins a cinc concerts a l’estat espanyol, sent una de les ciutats agraciades Badalona, on ja hi va ser present l’any 2001 durant la gira de Sailing to Philadelphia.
Knopfler també està a la moda i ens trobem amb la possibilitat de baixar-nos des de iTunes i amazon dues cançons extra, Early Bird i Time in the sun. També podem trobar el disc a Spotify.
Després d’haver escoltat el disc un parell de cops, he de dir que no m’ha decepcionat de cap de les maneres. Evidentment que no té res a veure amb composicions mítiques com Sultans of Swing, Telegraph road, Brothers in arms, o el més proper Speedwat at Nazareth, però l’he trobat molt complert i on els fans de knopfler podem gaudir de moments que enyoràvem. Us el recomano.

El passat dia 09 de setembre, Knopfler va està present en el Pricess Trust. Aquí teniu una gravació no professional del tema que dona títol al disc. Espero que us agradi.




dimecres, 9 de setembre del 2009

I ara què?


Doncs més del mateix.

1. La nostra actuació, molt fluixa. És cert que els assajos després de les festes del Quadre han estat patètics. Falta de gent, desgana, sortides per anar a passar l’estona (alguna anul•lada per falta de gent), etc. A més, hi hem de sumar la falta d’entesa entre la tècnica i la directiva que ha arribat en el pitjor moment. Tot plegat ha creat desencís, preocupació i desunió dins la colla. Resultat: l’actuació de Santa Rosalia. No hem donat la talla i punt. I això no vol dir que podíem haver fet més, no. Vol dir el que he dit, que no hem estat a l’alçada pels motius que siguin. El que resta de temporada, tenint com a horitzó el Concurs, no ens podem permetre més badades, ni més disputes, ni esquivar responsabilitats... Ara mateix tenim el que tenim perquè ens ho hem guanyat a pols. Entre tots hem de tirar endavant aquesta situació. No tinc cap dubte que donarem la talla el dia 4 d’octubre i tornarem a ser on ens toca.

2. La Colla Vella, segueix pel mateix camí. Després del punt anterior, sembla que una crítica cap a la Vella, no tindria massa sentit, però em sento amb el dret i el deure de poder-la fer. De la mateixa manera que sóc crític amb la meva colla i amb tot el que està passant, també ho seré amb una colla que sense cap mena de dubte, fa uns anys que ha baixat el llistó a La Torre. No pertanyo ni a la Junta directiva ni a la tècnica, per això crec que és responsabilitat seva tenir una diada de Santa Rosalia equiparable a la del Quadre i pel que sembla, la colla Vella “no está por la labor”. S’han de buscar solucions i alternatives.

3. Molt bé Castellers de Barcelona. Després de les vacances del mes d’agost era tota una incògnita el seu rendiment. Van portar a plaça el màxim que tenen en aquests moments, és a dir, que han seguit la mateixa línea que abans de començar les vacances. Remarcar un grandíssim pilar de sis que no tardarem massa a veure’l dalt d’un folre. Des del meu punt de vista, això no vol dir que el buit deixat pels Xiquets estigui cobert, ni molt menys.

4. Buf...Tenim una feinada que fa por. Aquest any per arreglar els problemes interns que tenim d’una vegada i aconseguir el nivell que tots desitgem pel Concurs. I de cara a l’any vinent, aconseguir una Festa Major de Santa Rosalia com la Torre es mereix.

dijous, 3 de setembre del 2009

Santa Rosalia 2009


... i resar. No es pot fer res més.

divendres, 31 de juliol del 2009

Llibertat d'expressió i llibertat de pensament.



Un dels estendards que lluïa la democràcia en els seus inicis era el de la llibertat d’expressió. Poder expressar el que pensaves lliurement, sense por a possibles represàlies per part de l’estat, va donar als ciutadans un alliberament que la societat civil esperava amb candaletes.
Els anys han anat passant i sense adonar-nos-en, el gran nombre de lleis i regulacions que els polítics han aprovat a les diverses institucions estatals, ens han restringit les nostres llibertats d’una manera o altre.
Paradoxalment, esdeveniments recents, m’han fet adonar que la llibertat d’expressió és avui dia una quimera. No és convenient parlar de segons què amb segons qui, si més no, has de fer-ho en l’àmbit més reduït possible per evitar possibles problemes posteriors.
El millor de tot, i el que realment em fa sentir “lliure”, és la llibertat de pensament. Aquesta no me la trauran mai. Potser no podré expressar-ho públicament, però dins meu seguiré tenint aquells pensament i aquelles idees que potser em portarien a la foguera.

dilluns, 27 de juliol del 2009

LA MATA - XXXI APLEC DELS PORTS (26072009)

Pd4cam
3d6
4d6a
3d6a
Pd5
Pd4aps






































divendres, 17 de juliol del 2009

Estel o Pol?


Aquest és l'aspecte aproximat que té ara. Ahir, tot va anar la mar de bé a l’ecografia. Tot correcte…no li falta de res i tot està perfectament ubicat i desarrollat :-). La Montse i jo estem molt contents i il·lusionats amb l’esdeveniment i cada cop queda menys pel gran dia…el temps passa volant.
Finalment será nena i per tant serà l’Estel i no el Pol el que ens acompanyi a partir del 23 de novembre. Petons per tots!

dilluns, 13 de juliol del 2009

Excepcional diada del Quadre

Sensacional actuació de les tres colles que participàvem a la tradicional diada de les festes del Quadre de Santa Rosalia.
La plaça de la Vila o de la Verdura, com a mi m’agrada dir, ahir es va fer més gran i el seu nom s’escriu avui amb majúscules, gràcies al gran esforç realitzat pels Castellers de Vilafranca, la colla Jove dels Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre. Les tres colles van donar el màxim, van portar a plaça els castells límit que tenen a aquestes alçades de temporada i van estar, totes elles, a l’alçada que la plaça torrenca amb més pedigrí casteller, exigia.
Els Nois vam triar obrir plaça. Hi havia molts, però molts nervis... Massa gent parlant i cridant. Ja sé que és típic a la nostra colla, però ahir va ser molt evident. Un cop vam ser damunt la pinya, els segons del quatre de set vam decidir desmuntar-lo. Realment no hi havia per on agafar-lo. Tornem a muntar i aquest cop està quadradet i tira amunt. El castell va be, remena una mica, però el parem un cop els dosos s’han col·locat i quan ja sonaven les gralles avisant-nos de l’imminent toc de l’aleta, incomprensiblement la canalla tira avall. Les coses no comencen com havíem planejat. En ronda de repetició, tornem a muntar el quatre. Estic girat. Parlo amb el meu baix, l’Enric, i es posa a “puestu”, però un segon més tard es torna a girar...Li comento al Jordi, el cap de colla... el castell està desquadrat, mirem d’adreçar-lo, li dic que ja està be, que tirem amunt... Només han pujat terços i el quatre remena per tot arreu, la Carol es posa a cridar perquè baixem, el Marcos s’ha desmaiat fent de crossa i no respon. Encara més nervis. Finalment es recupera i només ha estat un ensurt. Perdem ronda.
Moment complicat. La tècnica ha de prendre una decisió complicada i arrisca amb el tres de set. Encerta plenament. Surt l’orgull de la colla i descarreguem el primer tres de set de la temporada. Jo destrosso el “calvo”, el meu baix de tres. Des de la pujada de la canalla estic repenjat d’esquerres i tot i que aconsegueixo parar el moviment i mantenir la posició, no puc aconseguir repartir el pes i queda tocat per la resta de l’actuació. De totes maneres aixequem la moral de tota la colla i es torna a parlar del quatre en tercera ronda.
Sincerament, després de les baixes d’una crossa i un baix confirmades i d’altres membres de la pinya tocats, no pensava que ens poguéssim plantejar el tornar a tirar el quatre de set però el Joan M. Busquets, cap de pinya, va aconseguir reestructurar el peu del castell i el Jordi Canyelles, cap de colla, va decidir tornar-lo a tirar en tercera ronda.
Perfecte de mides, a la primera. La gent molt més callada i concentrada. Aquest cop es descarrega, no sense problemes també amb la pinya...El Lluís Batet acaba girat, el meu baix també exhaust, però el que compte és que es descarrega el castell. Després de bastants anys descarreguem el tres i el quatre a la mateixa diada i, el fet més remarcable, a la Torre i a les festes el Quadre.
Acabem amb un vano de cinc, fet també molt remarcable i que posa la cirereta al pastís.

La crítica amb lletres petites... Ens hem carregat baixos, crosses i les pinyes han estat patint massa. No és agradable per un segon per patir la gent de sota. Necessitem assajos de pinya perquè no ens torni a succeir el mateix en properes diades. Podem millorar molt en aquest aspecte. Busquem alternatives, com ara els recents assajos a la plaça de la font (molt be), col·laboració amb altres colles, etc.



Castellers de Vilafranca, sublims. 4d8a, 3d9f, 4d9f, Pd7f. És el màxim que se’ls pot demanar a aquestes alçades de la temporada. Cal valorar-ho en la mesura justa. Es senten a gust a Torredembarra i saben de la importància de la plaça que trepitgen. “Passen” de la diada de la Cultura i de TV3 i ho donen tot el diumenge a la Torre. Poden tenir defectes, tots en tenim, però estant aconseguint que la meva plaça, la nostra plaça, una de les places castelleres amb més importància a la història dels castells, la plaça de la Verdura, torni al lloc que li correspon i això... NO TÉ PREU!



Jove dels Xiquets de Tarragona, donant-t’ho tot, també. Tiren el seu particular “pepino”, el 5d8, a la Torre. Preciós i quasi be perfecte fins a la carregada. Després s'obre a nivell de treços del tres, però el treballen molt be. Completen la seva actuació amb 3d8 i 4d8. Cal felicitar-los. Han sabut aprofitar la plaça de Torredembarra i l’han fet servir com a impuls, inici de la part important de la temporada. La Torre deixa de ser plaça de tràmit per convertir-se en una plaça important i on es dóna el tret de sortida dels moments àlgids de la temporada castellera. Donen una lliçó de “saber fer” als seus “eterns rivals” en una plaça fins ara compartida i que aquest any no ho serà.

L’anècdota. Em sap greu per ell, però no me’n puc estar. Es tanca la pinya del 4d8. Un noi de la Jove, que va amb crosses, es dirigeix cap a mi i cap a l’Eloi Riudeubas i ens diu:
- Ei, Altafulla! Acosteu-vos a la pinya, si us plau! Juasjuasjuas
Ja us podeu imaginar la cara de poker de l’Eloi i meva mentre li deiem:
- No anem be per aquí, noi...
Evidentment, se’n va adonar al moment de la “cagada” que havia comés i es disculpava mentre ens acostàvem a la pinya. També, un cop descarregat el castell...em va mirar i es va disculpar mentre tots dos dúiem una rialla sarcàstica a la nostre cara.

I això va ser tot. Fins la propera!







divendres, 10 de juliol del 2009

Telegraph road - Lyo, abril 2005

Eloi i Guille. Aquí teniu la segona meitat de Telegraph Road, interpretada pel Knopfler l'abril del 2005. Segons molts dels que l'anem seguint fa molts anys, és una de les millors interpretacions d'aquesta peça clàssica del rock. M'estalvio molts dels adjectius que venen de mans de fans, preferiria que fóssiu valtros mateixos que s'agenollessiu i féssiu reverència davant aquest mite vivent de la música moderna. Espero que en gaudiu com ho faig sempre que l'escolto. Encara tinc els pèls de punta. Salut companys!
Per cert, d'aquí poc hi haurà post com cal del nou disc del Knopfler: GET LUCKY. Crec que estarà a la venda el proper setembre i l'any vinent, gira.

Assajos d'estiu


dimarts, 7 de juliol del 2009

Bebe


La infumable Bebe ja torna a estar entre nosaltres. Després d'uns anys de pau i tranquilitat, ens l'haurem de tornar a menjar amb patates. Diu que ha estat 5 anys apartada de la intoxicació de la fama, per poder-se intoxicar d'una altre manera i poder tornar com l'autèntic animal que és. Doncs per mi ja es podia haver quedat ben amagadeta amb els seus aliments psicotròpics i fent-se companyia mútua amb l'Albert Pla, un altre anat de l'olla com ella... En fi, a tot li diuen ser aritsta avui en dia.

dimarts, 30 de juny del 2009

Montblanc

4d6ac
5d6
3d6
Pd5

Pl Fort Pienc - Barcelona

3d6
4d6
4d6a
2Pd4

Altafulla

4d6a
Td6
Pd4

Sant Jordi - Torredembarra

4d6a
3d6
4d6
Pd5

Rubí

4d6a
Td6
3d6
Pd5


Sant Pere i Sant Pau - Tarragona

4d6a
Td6
3d6
Pd5







I made this widget at MyFlashFetish.com.