dilluns, 15 d’octubre del 2012

Aclariment amb els peus a terra.



Després de la gran actuació castellera del passat sis d’octubre i del digníssim retorn dels Nois –la meva colla- al concurs de castells de Tarragona, vaig veure publicat –en  diversos mitjans locals i comarcals- que havíem realitzat la tercera millor actuació de la nostra història.
Després de llegir els articles corresponents i d’observar que alguns integrants de la colla afirmaven i segueixen afirmant el mateix, vaig opinar i opino sobre la qüestió. Ho faig des de la diversitat d’opinió i el respecte al que pugui pensar altri, com no pot ser d’altre manera.

Cal puntualitzar les coses, per tal que –ja bé sigui per omissió, per descuit o per algun altre motiu- no desapareguin 34 anys de la nostra història. La nostra història...és la que és. I ho és, amb tot el bo i dolent que hem gaudit i patit.
Ja fa un temps que em pregunto quina necessitat tenim de comparar èpoques passades amb el gran moment casteller que estem vivint. Ara bé, si algú ho vol fer ha de ser molt curós ja que –potser sense voler-ho- pot ofendre el treball i la lluita que moltes persones han ofert als Nois durant tots aquests anys.

També voldria aclarir que de la mateixa manera que s’ha d’anar amb molta cura per tal de no desmerèixer tot allò aconseguit en el passat, no voldria que s’interpretés el meu parer com una minimització del que s’ha aconseguit els darrers anys. Per tant, que quedi clar que el que hem aconseguit darrerament és molt gran i obre les portes a un camí que ens pot dur al millor dels moments dels Nois des de que la Colla es va fundar, ara fa 37 anys.

Em ve al cap ara un altre cosa interessant que també es publica als mitjans i que fa referència al que anomenen època moderna dels Nois. Em torno a preguntar quina necessitat hi ha, què significa, què es vol donar a entendre i perquè comença fa 3 anys i no en fa 4, 5 o 10. Els titulars són molt necessaris per la premsa, però altre cop es poden mal interpretar certes afirmacions i esdevenir un tall en un moment determinat de la nostra història recent que desmereixi la feina feta anteriorment.

En referència a l’aclariment que també reclamava Baix Gaià diari, cal primer saber de quina manera es pot valorar la millor actuació de la nostra història. Per punts? Per altre tipus de valoracions que sempre seran subjectives? Algú ha puntualitzat i parla només de construccions castelleres, volent donar a entendre així, que els pilars no els hem de comptar. És a dir, que els pilar de sis no compten -n’hem fet 2 al llarg de la nostra història-. De totes maneres, tot i no tenir en compte el dos pilars de sis, l’actuació realitzada a l’avui coneguda com a TAP, tampoc és la nostra tercera millor actuació...cosa que no vol dir –repeteixo-, que no féssim una molt bona diada.

Dit això, és de suposar que qui vol fer aquest rànquing de les millors actuacions dels Nois, ho deu fer en base a algun tipus de puntuació i no se me n’acut cap altre de millor que la del concurs de Tarragona. Però, quina puntuació fem servir? La d’ara pels castells d’ara? La de l’any 77 pels castells d’aquell any? La del 82 pels castells assolits llavors? Mirem de facilitar-los la feina i fem servir les taules de punts actuals pels castells de fa 37 anys i pels d’ara.

Aquest rànquing virtual de les millors actuacions dels Nois de la Torre que no té en compte els pilars de sis assolits per la colla i en base a la taula de punts del concurs de castells de Tarragona 2012 seria la següent:

  1. Concurs de castells Tarragona 1982: 4d7a, Td7c, 3d7aps (194+300+249=743)
  2. Festa Major de Santa Rosalia any 1977: 3d7, 4d7, Td7 (131+125+375=631)
  3. Concurset 2011 i Santa Rosalia 2012: 5d7, 7d7, 4d7a (204+225+194=623)
  4. Concurs de castells Tarragona 2012: 5d7, 7d7, 3d7a (204+225+185=614)

Cal dir també, que no he tingut en compte la mitja dotzena de Td7 carregades. No sé del cert quins castells les van acompanyar i no m’he parat a fer recompte de dades. Això només pretén ser un aclariment per saber on som i per tenir els peus a terra. I no cal dir, que tant el 3d7a com el 7d7, no existeixen fins fa ben poc en el menú casteller. Per tant, és fàcil concloure que qui afirma de manera reiterada que l’actuació de dissabte és la tercera millor actuació de la nostra història s’equivoca.

Entenc perfectament la necessitat de superar el moment provocat per les dues caigudes dels intents de 3d7aps –tot i realitzar una grandíssima actuació, com he dit abans-, però que això no ens porti –erròniament sota el meu parer- a engrandir el present més del compte o a minimitzar el nostre passat. Moltes colles s’enorgulleixen dels castells que han assolit durant la seva història i això els serveix de motivació per tal de superar-se. No sé el perquè nosaltres no podríem fer el mateix.

De fet, penso que tot aquest tema és més subjectiu que altra cosa i més encara, quan comparem distintes etapes de la nostra colla. Hauríem de tenir en compte la dificultat afegida dels castells en un moment concret de la història –una colla acabada de néixer i assoleix el Pd6 i la Td7.
Subjectivament parlant, no podria entendre una “classificació” de les millors actuacions dels Nois de la Torre on no hi figurés cap dels dos Pd6 carregats ni la única Td7 descarregada.
Sentir integrants de la Joves de Valls reclamant l’últim 3d8 d’abans de la guerra civil espanyola i el primer posterior, hauria de fer entendre del que parlo. El moment històric en que es van realitzar aquells castells van ser d’una importància cabdal per la Joves –llavors Nova-. Així, també crec que els nostres Pd6 carregats i la nostra Td7 descarregada tenen una importància històrica que no s’ha de desmerèixer ni oblidar, ans al contrari, s’haurien de fer servir aquests castells com estímul i objectius de superació.
Alguns em titllaran de romàntic o d’estar massa arrelat al passat. No és aquesta la meva intenció. És bàsic mirar sempre endavant, però sense oblidar qui som, d’on venim i on som.

Finalment, cal recordar que portem dues temporades consecutives en el més alt nivell de castells de set i mig. Crec sincerament que, en aquesta cursa d’obstacles, és ben a prop la possibilitat de saltar la propera tanca, que ens permetria fer un salt qualitatiu mai vist fins ara. Tot arribarà si tenim els peus a terra.

prova

prova

I made this widget at MyFlashFetish.com.