Després de la gran
actuació castellera del passat sis d’octubre i del digníssim retorn dels Nois
–la meva colla- al concurs de castells de Tarragona, vaig veure publicat –en diversos mitjans locals i comarcals- que
havíem realitzat la tercera millor actuació de la nostra història.
Després de llegir
els articles corresponents i d’observar que alguns integrants de la colla
afirmaven i segueixen afirmant el mateix, vaig opinar i opino sobre la qüestió.
Ho faig des de la diversitat d’opinió i el respecte al que pugui pensar altri,
com no pot ser d’altre manera.
Cal puntualitzar
les coses, per tal que –ja bé sigui per omissió, per descuit o per algun altre
motiu- no desapareguin 34 anys de la nostra història. La nostra història...és
la que és. I ho és, amb tot el bo i dolent que hem gaudit i patit.
Ja fa un temps que em
pregunto quina necessitat tenim de comparar èpoques passades amb el gran moment
casteller que estem vivint. Ara bé, si algú ho vol fer ha de ser molt curós ja
que –potser sense voler-ho- pot ofendre el treball i la lluita que moltes
persones han ofert als Nois durant tots aquests anys.
També voldria
aclarir que de la mateixa manera que s’ha d’anar amb molta cura per tal de no
desmerèixer tot allò aconseguit en el passat, no voldria que s’interpretés el
meu parer com una minimització del que s’ha aconseguit els darrers anys. Per
tant, que quedi clar que el que hem aconseguit darrerament és molt gran i obre
les portes a un camí que ens pot dur al millor dels moments dels Nois des de
que la Colla es
va fundar, ara fa 37 anys.
Em ve al cap ara un
altre cosa interessant que també es publica als mitjans i que fa referència al
que anomenen època moderna dels Nois. Em torno a preguntar quina necessitat hi
ha, què significa, què es vol donar a entendre i perquè comença fa 3 anys i no
en fa 4, 5 o 10. Els titulars són molt necessaris per la premsa, però altre cop
es poden mal interpretar certes afirmacions i esdevenir un tall en un moment
determinat de la nostra història recent que desmereixi la feina feta
anteriorment.
En referència a
l’aclariment que també reclamava Baix Gaià diari, cal primer saber de quina
manera es pot valorar la millor actuació de la nostra història. Per punts? Per altre
tipus de valoracions que sempre seran subjectives? Algú ha puntualitzat i parla
només de construccions castelleres, volent donar a entendre així, que els
pilars no els hem de comptar. És a dir, que els pilar de sis no compten -n’hem
fet 2 al llarg de la nostra història-. De totes maneres, tot i no tenir en
compte el dos pilars de sis, l’actuació realitzada a l’avui coneguda com a TAP,
tampoc és la nostra tercera millor actuació...cosa que no vol dir –repeteixo-,
que no féssim una molt bona diada.
Dit això, és de
suposar que qui vol fer aquest rànquing de les millors actuacions dels Nois, ho
deu fer en base a algun tipus de puntuació i no se me n’acut cap altre de
millor que la del concurs de Tarragona. Però, quina puntuació fem servir? La
d’ara pels castells d’ara? La de l’any 77 pels castells d’aquell any? La del 82
pels castells assolits llavors? Mirem de facilitar-los la feina i fem servir
les taules de punts actuals pels castells de fa 37 anys i pels d’ara.
Aquest rànquing
virtual de les millors actuacions dels Nois de la Torre que no té en compte
els pilars de sis assolits per la colla i en base a la taula de punts del
concurs de castells de Tarragona 2012 seria la següent:
- Concurs de castells Tarragona 1982: 4d7a, Td7c, 3d7aps (194+300+249=743)
- Festa Major de Santa Rosalia any 1977: 3d7, 4d7, Td7 (131+125+375=631)
- Concurset 2011 i Santa Rosalia 2012: 5d7, 7d7, 4d7a (204+225+194=623)
- Concurs de castells Tarragona 2012: 5d7, 7d7, 3d7a (204+225+185=614)
Cal dir també, que
no he tingut en compte la mitja dotzena de Td7 carregades. No sé del cert quins
castells les van acompanyar i no m’he parat a fer recompte de dades. Això només
pretén ser un aclariment per saber on som i per tenir els peus a terra. I no
cal dir, que tant el 3d7a com el 7d7, no existeixen fins fa ben poc en el menú casteller. Per tant, és fàcil concloure
que qui afirma de manera reiterada que l’actuació de dissabte és la tercera
millor actuació de la nostra història s’equivoca.
Entenc perfectament
la necessitat de superar el moment provocat per les dues caigudes dels intents
de 3d7aps –tot i realitzar una grandíssima actuació, com he dit abans-, però
que això no ens porti –erròniament sota el meu parer- a engrandir el present
més del compte o a minimitzar el nostre passat. Moltes colles s’enorgulleixen
dels castells que han assolit durant la seva història i això els serveix de
motivació per tal de superar-se. No sé el perquè nosaltres no podríem fer el
mateix.
De fet, penso que
tot aquest tema és més subjectiu que altra cosa i més encara, quan comparem
distintes etapes de la nostra colla. Hauríem de tenir en compte la dificultat afegida
dels castells en un moment concret de la història –una colla acabada de néixer i
assoleix el Pd6 i la Td7.
Subjectivament
parlant, no podria entendre una “classificació” de les millors actuacions dels
Nois de la Torre
on no hi figurés cap dels dos Pd6 carregats ni la única Td7 descarregada.
Sentir integrants
de la Joves de
Valls reclamant l’últim 3d8 d’abans de la guerra civil espanyola i el primer
posterior, hauria de fer entendre del que parlo. El moment històric en que es
van realitzar aquells castells van ser d’una importància cabdal per la Joves –llavors Nova-. Així,
també crec que els nostres Pd6 carregats i la nostra Td7 descarregada tenen una
importància històrica que no s’ha de desmerèixer ni oblidar, ans al contrari,
s’haurien de fer servir aquests castells com estímul i objectius de superació.
Alguns em titllaran
de romàntic o d’estar massa arrelat al passat. No és aquesta la meva intenció.
És bàsic mirar sempre endavant, però sense oblidar qui som, d’on venim i on
som.
Finalment, cal
recordar que portem dues temporades consecutives en el més alt nivell de
castells de set i mig. Crec sincerament que, en aquesta cursa d’obstacles, és
ben a prop la possibilitat de saltar la propera tanca, que ens permetria fer un
salt qualitatiu mai vist fins ara. Tot arribarà si tenim els peus a terra.
