dimecres, 25 de juny del 2008

Sopar de Sant Joan amb sorpresa



El dia 23 em va tocar ser l'amfitrió juntament amb el meu fill del sopar de Sant Joan. Erem 12 comensals: ma mare; la Susi, el Joan i la Paula; la Montse i el Jordi; la Rosalia, l'Octavi i Octavi fill; la Gemma, el Joan M. i jo. El Joan M. estava molt emocionat amb el seu sant. Pel matí ja li havia fet el regal: unes bambes de bàsquet i una camiseta del Pau Gasol, que va lluir amb molta xuleria i li quedaven d'allò més bé. Ell i la Gemma van decidir dos dels plats que volien incloure en el menú del sopar. D'entrant volien amanida d'arròs tant sí com no i de plat mandonguilles "especialitat del papa" i així ho vaig fer. Vam combinar l'amanida amb altres entrants lleugers, una truita de patates, uns llagostins a la plantxa, clamars a la "romana", "gaspatxo" i les típiques olives, daus de formatge etc. Tot molt bo, almenys això em van dir...jejeje. El postre no em va quedar bé, perquè volia preparar els plats amb tres trossos de fruita variada: plàtan, poma i kiwi, i completar-lo amb dues boles de gelat de xocolata. La idea era bona, però vaig cometre la "cagada" de posar les tarrines de gelat a la nevera en comptes del congelador...què hi farem. Tot seguit coques per tots els gustos i cava. Llavors va aparèixer la meva germana Montse amb un regal pel Joan M. que va obrir de manera apresurada. Va reultar ser una tovallola del Barça de platja i no li va faltar temps per demanar de poder-la estrenar l'endemà, com així va ser. La sorpresa, va venir tot seguit. He d'admetre que no m'ho esperava i que em va emocionar. La Montse també se'm va acostar i em va donar el que semblava un regal estrany ben embolicadet. Fixcant-m'hi millor, em vaig adonar que semblava una mena de pergamí o cartulina enrotllada. Sense més temps a perdre, vaig treure el paper que recobria el que era un tros de cartulina enrotllada. La vaig obrir i era una petició escrita... La meva germana Montse està embarassada i du un nen al que li posaran el nom de Marc. Des d'una foto de l'última ecografia on es veia tota la forma del seu cos, el Marc em demanava que fós els seu padrí. Em va fer molta il·lusió i em va emocionar i vaig acceptar, és clar. Gràcies per la responsabilitat i confiança que heu dipositat en mi...miraré de fer-ho el millor possible.


Després d'aquestes emocions, no van trigar massa els petits en voler-se aixecar de la cadira per començar a llençar les primeres cebetes... Vam decidir anar a la platja i seguir la revetlla amb l'ambient vora el mar. Ma mare volia recollir tota la taula i la cuina, però la vaig convèncer perquè s'afegís a la festa i em deixès la feina per l'endemà. Vam estar una bona estona fent petar xines, cebetes, traques i fonts al passeig fins que es van fer quasi bé la 1 de la matinada. Alguns encara es van animar i van anar a fer una cervesa a la Travi, però jo i els nens vam anar cap a casa, a dormir, que l'endemà havíem de recollir tota la casa i anar a la platja per estrenar la tovallola nova del Barça!

El Nois a Sant Pere i Sant Pau.

Hi vam anar diumenge a la tarda, a les 7. Bona preparació pel Sant Joan de Baix a mar. El Joan M. em va voler acompanyar però la Gemma va preferir quedar-se a casa. Havíem cel·lebrat l'aniversari de la meva germana Susanna (35) a casa la meva mare. Pel matí havém anagt a la platja del canyadell...un matí preciós de platja.
Ja a Tarragona, el Joan M. va estar amb l'Adrià, el fill del Salvador Canyelles, jugant amb ell...però en tot moment estava pendent de si pujava jo, de si estava bé, de si volia aigua...és un encant i m'estima moltíssim. En quant als castells, vam sortir de 5/6 que vam haver de desmuntar després que l'enxaneta fes la primera aleta. El castell estava parat però l'acotxadora de la torre tenia problemes per posar-s'hi. Vam repetir el mateix castell i va passar exactament el mateix i vam perdre ronda. A segona ronda 2/6. Va sortir perfecte. Molt ben lligat de pinya, encara que els segons vam haver de rectificar la posició dels baixos perquè estava una mica girada. Va durar molt perquè l'acotxadora té problemes per enfilar-se amb lleugeresa. No va patir en cap moment tot i durar moltíssim. En tercera ronda vam insistir amb el 5/6 i aquest cop, tot i patir problemes similars l'acotxadora va aconseguir possar-s'hi i el vam descarregar. Per acavar 1/5. Diada que ens va servir per preparar els castells que s'havien de fer per Sant Joan a Baix a mar i que ens va demostrar que tenim una 2/6 molt parada i que podem començar a pensar que enguany dominarem sense problemes el ventall de castells de 6 1/2. Després un pica-pica i encara vaig arrivar a casa a temps per veure com es classificava "la roja".

I made this widget at MyFlashFetish.com.