dimecres, 30 de setembre del 2009

No se'n poden estar



Finalitzant un article sobre les festes de Santa Tecla, en Xavier Brotons, no s’ha pogut aguantar. Igual que molts altres anomenats periodistes castellers, agafa la mala costum de voler: encaminar el fet casteller, organitzar-lo, crear unes directrius, normes de comportament, etc.
De fet l’article exposa, sense més, els castells aconseguits per les colles de Tarragona durant el primer diumenge de festes i la diada de Santa Tecla. Tot correcte. Aiiiii....però no es podia acabar així la cosa, perquè llavors hagués estat una article més...i no, no s’ho pot permetre. Les tres darreres ratlles de l’article diuen així:
“Per acabar, la nota negativa han estat algunes provocacions i botifarres que hem vist. En aquest sentit s’agrairia que les juntes directives de les colles hi fessin alguna cosa: ja cansa tanta rucada”.
Buenuuu...ara ja estem d’estat policial dins l’àmbit casteller, de pam pam al culet, de portat bé o no tindràs postres, o de comporteu-vos que hi ha unes normes que ni els castellers es poden saltar.
Què és el que han de fer les Juntes? Donar un toc d’atenció? Portar al racó de pensar als que han fet les botifarres? Aconsellar-los que passin pel confessionari? Multar-los? Suposo que el que voldria en Xavier és qualsevol cosa que quedés políticament correcte, com fan tots els polítics mediocres d’aquest país. Doncs prefereixo veure una botifarra en un moment d’excitació que ser un fals i un mediocre.
En fi, a mi el que em cansa són aquestes ganes de liderar un no sé què, per posar-nos a tots els castellers en cintura. Trobo que sooobren aquestes ratlles, si més no, la darrera frase. I ara que ningú vingui a dir que jo estic d’acord amb les botifarres i les males maneres, no. Si algú em vol entendre ja m’entendrà. Prou de voler donar lliçons de política barata i de comportament. Prou de voler fer de gos de tura per portar-nos a tots al corral. Això si que cansa.

divendres, 25 de setembre del 2009

D'inútils i torrecollons el món n'està ple.

El senador per Tarragona, Josep Maldonado, ha remés a la portaveu del Grup Parlamentari Socialista de la Cambra Alta, Carmen Silva, una carta de protesta en la que exigeix "una rectificació pública" al senador del PSOE Francisco Javier Sanz per associar "els castellers amb el maltractament a les persones". Maldonado ha subratllat que aquestes declaracions suposen “una falta de respecte cap al poble català” perquè els Castellers són una “expressió cultural i folklòrica de Catalunya”. Les declaracions de Sanz es van produir ahir en el transcurs del debat d’una iniciativa al ple de la Cambra en la que es demanava la retirada de la categoria d’Interès Turístic en aquelles festes en les que es produís algun tipus de maltractament cap als animals o cap a les persones.

dimecres, 16 de setembre del 2009

Get Lucky


Knopfler ja té nou disc. Lluny de l’estereotip que molt dels seus fans li volen penjar, de persona vaga i falta d’idees, treu a la llum el sisè disc en solitari.
El segell Knopfler segueix vigent en aquest nou treball i s’endinsa en sons folk i blues amb tocs de música celta que sempre l’han atret. No es tracta d’un disc amb característiques celtes molt marcades com va ser Golden Heart, però sí que hi estan presents en distintes introduccions que s’amanyaguen amb la resta de la composició. Ressaltaria temes com Border Reiver, You can’t beat the house o la grandíssima Piper to the end, on Knopfler fa gala del do especial que té per comunicar-se amb la guitarra.
Es tracte d’un disc tranquil, per escoltar al sofà de casa amb un whisky de Malta a la mà.
Lluny de les faraòniques gires a les que ens tenia acostumats amb Dire Straits, Knopfler comença la seva gira per acabar-la prop de les nostres contrades. De fet, hi ha previstos de moment fins a cinc concerts a l’estat espanyol, sent una de les ciutats agraciades Badalona, on ja hi va ser present l’any 2001 durant la gira de Sailing to Philadelphia.
Knopfler també està a la moda i ens trobem amb la possibilitat de baixar-nos des de iTunes i amazon dues cançons extra, Early Bird i Time in the sun. També podem trobar el disc a Spotify.
Després d’haver escoltat el disc un parell de cops, he de dir que no m’ha decepcionat de cap de les maneres. Evidentment que no té res a veure amb composicions mítiques com Sultans of Swing, Telegraph road, Brothers in arms, o el més proper Speedwat at Nazareth, però l’he trobat molt complert i on els fans de knopfler podem gaudir de moments que enyoràvem. Us el recomano.

El passat dia 09 de setembre, Knopfler va està present en el Pricess Trust. Aquí teniu una gravació no professional del tema que dona títol al disc. Espero que us agradi.




dimecres, 9 de setembre del 2009

I ara què?


Doncs més del mateix.

1. La nostra actuació, molt fluixa. És cert que els assajos després de les festes del Quadre han estat patètics. Falta de gent, desgana, sortides per anar a passar l’estona (alguna anul•lada per falta de gent), etc. A més, hi hem de sumar la falta d’entesa entre la tècnica i la directiva que ha arribat en el pitjor moment. Tot plegat ha creat desencís, preocupació i desunió dins la colla. Resultat: l’actuació de Santa Rosalia. No hem donat la talla i punt. I això no vol dir que podíem haver fet més, no. Vol dir el que he dit, que no hem estat a l’alçada pels motius que siguin. El que resta de temporada, tenint com a horitzó el Concurs, no ens podem permetre més badades, ni més disputes, ni esquivar responsabilitats... Ara mateix tenim el que tenim perquè ens ho hem guanyat a pols. Entre tots hem de tirar endavant aquesta situació. No tinc cap dubte que donarem la talla el dia 4 d’octubre i tornarem a ser on ens toca.

2. La Colla Vella, segueix pel mateix camí. Després del punt anterior, sembla que una crítica cap a la Vella, no tindria massa sentit, però em sento amb el dret i el deure de poder-la fer. De la mateixa manera que sóc crític amb la meva colla i amb tot el que està passant, també ho seré amb una colla que sense cap mena de dubte, fa uns anys que ha baixat el llistó a La Torre. No pertanyo ni a la Junta directiva ni a la tècnica, per això crec que és responsabilitat seva tenir una diada de Santa Rosalia equiparable a la del Quadre i pel que sembla, la colla Vella “no está por la labor”. S’han de buscar solucions i alternatives.

3. Molt bé Castellers de Barcelona. Després de les vacances del mes d’agost era tota una incògnita el seu rendiment. Van portar a plaça el màxim que tenen en aquests moments, és a dir, que han seguit la mateixa línea que abans de començar les vacances. Remarcar un grandíssim pilar de sis que no tardarem massa a veure’l dalt d’un folre. Des del meu punt de vista, això no vol dir que el buit deixat pels Xiquets estigui cobert, ni molt menys.

4. Buf...Tenim una feinada que fa por. Aquest any per arreglar els problemes interns que tenim d’una vegada i aconseguir el nivell que tots desitgem pel Concurs. I de cara a l’any vinent, aconseguir una Festa Major de Santa Rosalia com la Torre es mereix.

dijous, 3 de setembre del 2009

Santa Rosalia 2009


... i resar. No es pot fer res més.


I made this widget at MyFlashFetish.com.