Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.
Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.
Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.
Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.
Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.
Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.