Escric aquest post, arran de diverses afirmacions i comentaris de molts que ara s'omplen la boca amb els castells com a gran vaixell insigne de la cultura catalana i se n'obliden que fa quatre dies del llobregat en amunt (com alguns diuen) ningú ens tenia per res.
Content de que cada dia es conegui més el fet casteller, sí. Content que es valorin cada cop més els castells, sí. Era i és l'obligació dels polítics de fer-ho i ha estat una mancança des que en tinc record. Ara bé, em desmarco i mostro la meva repulsa cap els polítics que se n'aprofiten per fer-los seus i per convertir-los en catalans i projectar-los com a cultura catalana...mai ho han estat. Són part de la cultura del camp de Tarragona, baix i alt penedès i poc més...tots sabem quina és la zona tradicional dels castells. Sabem on anàven els nostres avis, besavis i rebesavis a fer-los, caminant o amb carros...
Ara, s'ha extès la coneixença del que són; hi han colles castelleres per tot Catalunya; tothom en parla i se'n fa l'entès; fan programes de televisió de les diades; el fet mediàtic està engolint la tradició...però d'aquí a que els fiambreres també es vulguin apropiar del fet casteller com a part de la seva cultura, n'hi va un troç... Algú em dirà ranci, i? Potser he de reconèixer que amb la tradició ho sóc i molt, i miraré de defensar amb totes les meves forces el que en part considero "meu".