L'altre dia mentre donaven la notícia de l'accident d'autobús a Barcelona, i miraven de trobar el culpable de la dona i la nena mortes, pensava en la necessitat que tenim els ciutadans de trobar sempre el responsable del fet en qüestió per poder-lo llinxar davant tothom. Em va venir a la memòria aquest pensament, no ja per aquesta situació en concret del conductor de l'autobús; sinó per moltes altres situacions que cada dia podem copsar en qualsevol mitja de comunicació...sense anar més lluny, el llinxament públic que se li va fer al company Luís Suñe i que de ben segur encara no ha acabat. Avui, les coses ja no passen perquè sí, o per mala sort, o per accident, no, sempre hi ha d'haver un culpable que pagui els plats trencats, algú sobre el qui poguem avocar tota la merda que portem dins.
Si be és cert que la persona, família o gent propera a l'afectat sempre té la reacció impulsiva lògica del moment i a la qual té dret, la societat, en principi, hauria de ser molt més il·lustrada i freda en aquest sentit. Hi ha fets que passen i punt, però acostumats com estem a demanar responsabilitats en tots els aspectes i situacions de la vida, en moltes ocasions volem disfressar de dimonis a simples mortals com nosaltres.
