Enquesta 25N

I perquè no fem una enquesta?

El quatre de nou (4d9) en "casteller" correcte.

La setmana passada, en Carles Esteve va publicar al @bloccasteller un article titulat En “casteller” correcte direm torre o 2de9sm. No és el primer ni serà l’últim que opini sobre la nomenclatura castellera però no m’ha agradat el to doctrinal que destil·la.

L’article es basa en una proposta de mínims presentada pel lingüista Xavier Brotons, que sembla ha estat acceptada unànimement per la comissió assessora del Concurs de castells. A més, emfatitza que es fomenti l’ús d’aquesta norma entre castellers i afeccionats, donant per fet que tant les colles com els organismes del món casteller  l’han d’emprar sí o sí.

Aquesta norma creu, per exemple, que tant el tres com el quatre de nou base porten folre, així com la torre o dos de vuit. Per tant es pretén que aquests castells s’anomenin tres de nou (3de9), quatre de nou (4de9) o torre de vuit (Tde8) donant per fet dues coses:

1. Que el lector o receptor del missatge (en un futur proper o llunyà) ja sap que aquests castells porten folre.
2. Que és cert que aquests castells base són amb folre i l’anomalia és fer-los sense.

El més senzill que pot fer el món casteller per a qualsevol afeccionat amb o sense coneixements, és facilitar la “feina” i no complicar les coses a límits inimaginables. En aquests casos qui ha de parlar és la lògica. Si un tres de nou porta folre ho escrivim i ens evitem qualsevol dubte -3d9f-. Si un castell porta manilles ho escrivim i ens evitem qualsevol dubte -Td9fm-. Si un castell no porta manilles no ho escrivim i ens evitem qualsevol dubte -Td9f-. Tan senzill com això.

Seguint aquest fil, on està escrit que el tres de nou ha de portar folre? On està escrit que la torre de nou ha de portar manilles? Ho suposem, però tot i que sigui raonable suposar-ho, segueix sent infinitament inequívoca la nomenclatura: 3d9f (si porta folre), 3d9 (si no porta folre); Td9fm (si porta folre i manilles), Td9f (si no porta manilles).

Em sembla inversemblant que es faci servir una nomenclatura “arcaica” amb el moderns que volen ser alguns en altres cosetes. I em sembla inversemblant, perquè encara avui, molts historiadors castellers s’estiren els cabells per saber si es va arribar a fer el 3d9 o no. Clar, com que llavors es servaven peus de terços o el castell era “sucio” o “limpio”... Els cronistes castellers de l’època, veient el que se’ns proposa avui, ja van fer prou. Dic això perquè el que es farà amb la nomenclatura que es vol “imposar” és complicar molt més la vida als neòfits i fer molt menys entenedor el lèxic casteller. El contrari del que realment es vol aconseguir.

Si finalment fem servir la proposta, haurem d’escriure torre de nou (si porta folre i manilles). Imagineu-vos quins grans debats tindríem avui, si trobéssim un escrit on es digués que durant la festa major de Santa Rosalia de l’any delamariacastanya es va fer la torre de nou. Portava manilles, folre o res? Es va poder arribar a fer la torre de nou sense manilles i sense folre? Potser en un futur s’arribi a fer...i llavors què? Haurem d’inventar-nos una nova nomenclatura més complicada encara o farem servir la que ens diu la lògica?

En fi, tot això és complicar-se la vida i les coses com més senzilles millor, no us sembla?

Aclariment amb els peus a terra.

Després de la gran actuació castellera del passat sis d’octubre i del digníssim retorn dels Nois –la meva colla- al concurs de castells de Tarragona, vaig veure publicat –en  diversos mitjans locals i comarcals- que havíem realitzat la tercera millor actuació de la nostra història.

Després de llegir els articles corresponents i d’observar que alguns integrants de la colla afirmaven i segueixen afirmant el mateix, vaig opinar i opino sobre la qüestió. Ho faig des de la diversitat d’opinió i el respecte al que pugui pensar altri, com no pot ser d’altre manera.

Cal puntualitzar les coses, per tal que –ja bé sigui per omissió, per descuit o per algun altre motiu- no desapareguin 34 anys de la nostra història. La nostra història...és la que és. I ho és, amb tot el bo i dolent que hem gaudit i patit.

Ja fa un temps que em pregunto quina necessitat tenim de comparar èpoques passades amb el gran moment casteller que estem vivint. Ara bé, si algú ho vol fer ha de ser molt curós ja que –potser sense voler-ho- pot ofendre el treball i la lluita que moltes persones han ofert als Nois durant tots aquests anys.

També voldria aclarir que de la mateixa manera que s’ha d’anar amb molta cura per tal de no desmerèixer tot allò aconseguit en el passat, no voldria que s’interpretés el meu parer com una minimització del que s’ha aconseguit els darrers anys. Per tant, que quedi clar que el que hem aconseguit darrerament és molt gran i obre les portes a un camí que ens pot dur al millor dels moments dels Nois des de que la Colla es va fundar, ara fa 37 anys.

Em ve al cap ara un altre cosa interessant que també es publica als mitjans i que fa referència al que anomenen època moderna dels Nois. Em torno a preguntar quina necessitat hi ha, què significa, què es vol donar a entendre i perquè comença fa 3 anys i no en fa 4, 5 o 10. Els titulars són molt necessaris per la premsa, però altre cop es poden mal interpretar certes afirmacions i esdevenir un tall en un moment determinat de la nostra història recent que desmereixi la feina feta anteriorment.

En referència a l’aclariment que també reclamava Baix Gaià diari, cal primer saber de quina manera es pot valorar la millor actuació de la nostra història. Per punts? Per altre tipus de valoracions que sempre seran subjectives? Algú ha puntualitzat i parla només de construccions castelleres, volent donar a entendre així, que els pilars no els hem de comptar. És a dir, que els pilar de sis no compten -n’hem fet 2 al llarg de la nostra història-. De totes maneres, tot i no tenir en compte el dos pilars de sis, l’actuació realitzada a l’avui coneguda com a TAP, tampoc és la nostra tercera millor actuació...cosa que no vol dir –repeteixo-, que no féssim una molt bona diada.

Dit això, és de suposar que qui vol fer aquest rànquing de les millors actuacions dels Nois, ho deu fer en base a algun tipus de puntuació i no se me n’acut cap altre de millor que la del concurs de Tarragona. Però, quina puntuació fem servir? La d’ara pels castells d’ara? La de l’any 77 pels castells d’aquell any? La del 82 pels castells assolits llavors? Mirem de facilitar-los la feina i fem servir les taules de punts actuals pels castells de fa 37 anys i pels d’ara.

Aquest rànquing virtual de les millors actuacions dels Nois de la Torre que no té en compte els pilars de sis assolits per la colla i en base a la taula de punts del concurs de castells de Tarragona 2012 seria la següent:

1. Concurs de castells Tarragona 1982: 4d7a, Td7c, 3d7aps (194+300+249=743)
2. Festa Major de Santa Rosalia any 1977: 3d7, 4d7, Td7 (131+125+375=631)
3. Concurset 2011 i Santa Rosalia 2012: 5d7, 7d7, 4d7a (204+225+194=623)
4. Concurs de castells Tarragona 2012: 5d7, 7d7, 3d7a (204+225+185=614)

Cal dir també, que no he tingut en compte la mitja dotzena de Td7 carregades. No sé del cert quins castells les van acompanyar i no m’he parat a fer recompte de dades. Això només pretén ser un aclariment per saber on som i per tenir els peus a terra. I no cal dir, que tant el 3d7a com el 7d7, no existeixen fins fa ben poc en el menú casteller. Per tant, és fàcil concloure que qui afirma de manera reiterada que l’actuació de dissabte és la tercera millor actuació de la nostra història s’equivoca.

Entenc perfectament la necessitat de superar el moment provocat per les dues caigudes dels intents de 3d7aps –tot i realitzar una grandíssima actuació, com he dit abans-, però que això no ens porti –erròniament sota el meu parer- a engrandir el present més del compte o a minimitzar el nostre passat. Moltes colles s’enorgulleixen dels castells que han assolit durant la seva història i això els serveix de motivació per tal de superar-se. No sé el perquè nosaltres no podríem fer el mateix.

De fet, penso que tot aquest tema és més subjectiu que altra cosa i més encara, quan comparem distintes etapes de la nostra colla. Hauríem de tenir en compte la dificultat afegida dels castells en un moment concret de la història –una colla acabada de néixer i assoleix el Pd6 i la Td7.

Subjectivament parlant, no podria entendre una “classificació” de les millors actuacions dels Nois de la Torre on no hi figurés cap dels dos Pd6 carregats ni la única Td7 descarregada.

Sentir integrants de la Joves de Valls reclamant l’últim 3d8 d’abans de la guerra civil espanyola i el primer posterior, hauria de fer entendre del que parlo. El moment històric en que es van realitzar aquells castells van ser d’una importància cabdal per la Joves –llavors Nova-. Així, també crec que els nostres Pd6 carregats i la nostra Td7 descarregada tenen una importància històrica que no s’ha de desmerèixer ni oblidar, ans al contrari, s’haurien de fer servir aquests castells com estímul i objectius de superació.

Alguns em titllaran de romàntic o d’estar massa arrelat al passat. No és aquesta la meva intenció. És bàsic mirar sempre endavant, però sense oblidar qui som, d’on venim i on som.

Finalment, cal recordar que portem dues temporades consecutives en el més alt nivell de castells de set i mig. Crec sincerament que, en aquesta cursa d’obstacles, és ben a prop la possibilitat de saltar la propera tanca, que ens permetria fer un salt qualitatiu mai vist fins ara. Tot arribarà si tenim els peus a terra.

prova

prova

Carta oberta als Nois de la Torre.

Després de molts anys entre els Nois compartint bons i mals moments em dirigeixo a vosaltres per acomiadar-me.

Els motius no tenen importància ara. M’emporto els anys de lluita i els èxits aconseguits. M’emporto haver pogut col·laborar amb el meu granet de sorra -amb més o menys encert- a la revifalla d’aquesta colla que tant estimo.

Us desitjo de tot cor que tingueu una gran temporada i que els èxits assolits fins ara quedin petits davant els que vindran.

En aquest moments complicats per a mi, voldria agrair el recolzament que he rebut de molts de vosaltres.

Espero que algun dia les circumstàncies em permetin poder tornar a ser entre vosaltres.

Una abraçada.

Joan M. Huguet

Noidelatorre - MIA