dijous, 20 de novembre de 2008

Avui fa 16 anys...


















...que no el tinc per poder parlar, riure, jugar, discutir, enfadar-m'hi. No ha pogut gaudir del 4d9 ni de la Td8 de Vilafranca...encara recordo un dels primeríssims intents de la torre de nou amb folre i "ajuts" (perquè allò no eren manilles ni res que s'hi assemblés) i la cara del meu pare desfigurada mentre remugaba: "Estan bojos aquests..." Per cert, aquest any han tornat a guanyar el Concurs, van sobrats... Ai Joan M. si veiéssis el que els meu ulls han pogut veure... Em sento privilegiat dels moments castellers que m'ha tocat viure...I tu? Em diries que estic ben sonat si et pogués explicar tota aquesta bogeria... Si tingués uns segons per parlar-te, ho faria de castells, segur, del que va ser la teva il·lusió i et donava ganes de viure. Et contaria que aquest any hem recuperat el tres de set després d'anys de no aconseguir-lo i que he tingut l'honor de fer-lo a segons...et posaries les mans al cap mig molest, però te n'alegraries i em voldries donar lliçons del que hauríem de fer per recuperar l'estatus que en els teus dies vam tenir. Et recordaria que els meus ulls s'humitegen quan em venen a la memòria les imatges d'aquell 4d9 amb folre de Santa Úrsula l'any 1981, amb tu al meu costat... Què donaria per explicar-te que aquella colla de Terrassa, no els Castellers... l'altre, els Minyons, s'han posicionat al davant del panorama casteller i ens fan morir d'enveja a molts de nosaltres...aquest any han fet el 3d9 amb folre i agulla. Només sentir-ho te n'enfotries...ho sé, però ara les coses són molt diferents... Si se'm permetés veure't un sol cop...em vestiria de "gala" amb la camisa blau cel dels Nois de la Torre i et diria que molta gent et recorda en el món dels castells i que a La Torre segueixes sent "el Cap de Colla".

Cada setmana fem un progama de ràdio anomenat "La Torre... de set", és una tertúlia castellera on hi diem la nostra...segur que t'hauria agradat participar-hi...la teva ironia, el teu sarcasme, els teus coneixements castellers i la teva intel·ligència haurien estat un ingredient genial. On siguis mira d'escoltar-lo i així estaràs al dia del que anem fent i es fa en aquest Món nostre...

Vas marxar quan més interessant eres per mi, quan més m'hauries pogut ensenyar...sovint hi penso i em fa ràbia no tenier-te aprop per poder-te preguntar, per anar plegats a Sant Fèlix, a Santa Úrsula, al Concurs... ens ho passaríem tan bé... Malgrat tot, et vull dir que el teu amor pels castells perdura en mi, estigues tranquil.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Es un escrit molt emotiu,estic segura que el teu pare t´ha seguit i et segueix en tota la teva trajectoria,i desde dalt com deia el meu pare quan era petita ens vigila desde un tubet molt prim.Segur que es sent l´home més orgullos del món igual que tu cap a ell,el que passa que la gent quan vivim no ens diem lo que sentim i ho hauriem de fer més,perque després ja no tens oportonitat i et quedes sense poder expresar tot alló que penses o sents.A mi particularment m´hagués agradat molt coneixe´l i disfrutar-lo,segur que ens haguessim portat super bé.Gràcies per coneixer el teu pare a traves de tu,de les teves explicacions i anecdotes i del llibre que has escrit sobre ell,perque així he pogut disfrutar d´ell com si haguès estat amb nosaltres.
T´estimo.

Anònim ha dit...

M'he conectat al teu bloc segura de que avui trobaria un escrit com el que es fet. No m'has decebut. Podries dedicar com a petit homenatge alguns minuts del programa a entrevistar algun dels antics castellers per parlar de la seva persona i el seu caracter tan especial. Les persones perduren entre nosaltres si els mantenim presents.

Anònim ha dit...

M'he conectat al teu bloc amb la seguretat que trobaria algun escrit com el que has fet. No m'has decebut. En el programa de radio podries com a petit homenatge entrevistar antics castellers per parlar d'ell. Les persones perduren entre nosaltres si no els oblidem.

MIA ha dit...

Gràcies cari :-). T'estimo.

MIA ha dit...

Ei! Era la meva intenció recordar la seva figura en el programa setmanal La torre...de set, però malauradament per problemes d'agenda avui no s'ha pogut grabar.

Anònim ha dit...

No et puc descriure els meus sentiments al llegir l'escrit, però suposo que t'ho imagines...
A mi també m'hagués agradat gaudir una mica més d'ell i més ara que coneixeria el seu net. Però la vida és així, no hi podem fer res!!!
Un petonet
Montse

MIA ha dit...

Tens rao...Ara podem gaudir d'aquest nen tan petitóoooooo i tan boniquet que me'l manejaria...jejejeje
Un petonet germaneta i gràcies pel comentari ;-)

Juan Cañellas ha dit...

Mia, tenies que haver sigut periodista, i ho dic sense conya, seriosament. Se´t dona bé això d´escriure.
Per "culpa" teva m´ha caigut bastant més que alguna llàgrima... M´agradaria poder fer-li arrivar a ell el meu agraïment per haver dut la colla al seu punt més alt; i a tu i a tots plegats per continuar la tasca. S´ha d´intentar dur la colla altre cop allà dalt.
És curiòs, però saps que jo molts cops ho he comentat? Si el meu pare, (aquest mes també va ser el d´ell) o el teu) aixequés/sin el cap no s´ho creuria/en tot el es que fa en castells...
No signaré, però això que escric no és pas anònim, segur que ja saps qui ho escriu això, però per si de cas... mira´t la foto del teu pare...En fi, felicitats per escrit.
PIT I AMUNT, FORÇA NOIS!!

MIA ha dit...

Ei Joan!!! Gràcies per seguir-nos desde els Brasils...jejeje.
Espero veure't aviat fent castells amb els castellers do Brasil, no??? ;-).
Salut!!!


I made this widget at MyFlashFetish.com.