“Quina merda d’organització!!!” Juassss :-P

Frase ja mítica i que no té res a veure amb el desenvolupament de la nostra diada. He de dir que un 10 sobre 10. Moltes felicitats a les dues juntes, la tècnica i la directiva per l’èxit obtingut aquesta temporada.
Ens hem de felicitar per l’actuació castellera d’ahir a la plaça de la vila amb els castellers de Cerdanyola. Des de les 8 del matí, amb les matinades, tots els actes van anar sortint d’allò més bé. L’esmorzar per agafar forces, tot just acabar les matinades; la visita al cementeri amb els tradicionals pilars i la missa castellera amb el també tradicional pilar. En surtir de l’església l’acte principal amb l’actuació esmentada. Vam realitzar la Td6, 4d6a, 5d6 i Pd5. Vam patir més del compte amb la torre. Va anar exactament igual que la de Caldes... la mateixa xurriacada a la sotida de la canalla, però aquest cop la vaig poder salvar tot i que amb patiment. Cert és que em fa una mica de ràbia perquè tenim una torre preciosa i no hauríem de patir el més mínim. Cal dir, que personalment crec que eren els castells que havíem de fer amb la gent que hi havia a plaça; ja no pel tronc, que hi era tot, sinó per la pinya que podíem aconseguir, insuficient per fer un castell de set. Felicito al Jordi per estar tranquil i no calentar-se amb els rumors veïns sobre cincs de set i d’altres barbaritats que s’anuncien per Sant Martí, que sens dubte només son això, rumors…ells sabran el que es fan.
Seguidament el vermut popular i els jocs i cucanyes…Va estar molt bé, molt distret i participatiu, per part de la nostra canalla i també de la colla convidada. Menció a part ha de tenir el divertimento de tota la colla deixant en ridícul a uns quants castellers, fent-nos trencar l’olla…fent-se un fart de riure tots plegats de la poca punteria que teníem a l’hora d’encertar a trencar-la amb el bastó que portàvem. Un servidor va haver de patir les riotes d’uns quants…sigui dit que tot plegat amb molt d’humor ;-). Vam acabar estirant la corda homes contra dones i marxant a dinar pasades les tres. L’ambient va ser molt distés i em va donar la sensació que la gent no hagués marxat i ho hagués fet durar molta més estona…el que deia al començar l’escrit un 10.
Dit això, em faig resó d’una part del discurs del president durant el festiu sopar de dissabte que també faig meu, on va fer referència al necessari reconeixement de la tasca realitzada per les anteriors juntes. Els mals moments son necessaris de vegades per aconseguir arribar a d’altres de bons. El mantenir el vaixell dels Nois surant sense permetre que s’enfonsés, ha estat la desagraïda tasca que ha realitzat durant aquests anys la junta sortint. Per tant cal felicitar-los tant o més que a l’actual i saber apreciar tot l’esforç que han fet…sense cap embut dir-los que les alegries d’avui són en gran part gràcies a ells. Lluís Escuredo i Josep Roig, com a caps visibles i també a la resta de castellers que els heu envoltat…el tres de set també és vostre!! ;-)
Eiii…ja sé que falta el sopar…jejeje. Ara m’hi poso ;-)