dijous, 24 de juliol de 2008

DE SOPAR A CAL COCO

Per llepar-se els dits! Hi vam anar la Montse i jo, per cel·lebrar que feia un any que ens coneixíem. Va ser el passat dia 14, dimarts, vigília de Festa Major. La taula estava reservada per dos quarts d'onze i vam aprofitar que teníem mitja horeta per fer una cerveseta al bode, davant la platgeta, inmillorable...

Cap a cal coco. No hi havia massa gent...em va sorprendre. La veritat és que aquest any està sent bastant justet en tot el referent al turisme i qui ho paga són els negocis dedicats a la restauració. De totes maneres, cal dir que qui treballa amb ganes, bon gust, qualitat i bon servei, no ho notarà tant.







Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.

Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.






Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.






Carpaccio de vedella amb parmessà...bufff...que dir del típic carapccio....a pocs llocs l'amaneixen com a cal coco...deliciós :-)








Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.






Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.





Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.




De tracte exquisit tots dos. Atents i simpàtics sense ser pilotes ni llafiscosos. Afables. De tracte natural. Treballadors i bones persones. Cofois d'haver-te ofert un ventall de plats que has assaborit i has gaudit com el que gaudeix d'un esport, d'un quadre, d'una peça musical...




Un cop acabat el banquet vam fer una copa al No-se i a esperar la cel·lebració de l'any que ve.

10 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

collons com vos cuideu!!!!

Anònim ha dit...

Jo crec que us he de felicitar a tots dos. I desitjar-vos que aneu fent aniversaris.Petons
Ah! les fotos dels plats son un bon reclam, quan pogui en provaré algun.

MIA ha dit...

Ei Jordi! Doncs un cop a l'any pq no! Tu tb ho hauries de fer...segur q la teva dona hi està dacord ;-)
Ei anònim, gràcies per les felicitacions. Mirarem de fer-te cas tots dos. Per cert, q ja tenim els sofas nous...per si els vols venir a probar. Petonets!

Anònim ha dit...

Hola parella. Felicitats pel vostre 1r. aniversari que espero es repeteixi l'any vinent.Eiii "NO EM DEFRAUDEU" val? Si voleu acceptar un petit consell es reflexa en un refran molt antic i diu"QUE QUAN UN ESTIRI L'ALTRE ARRONSI", per molt antic que sigui us asseguro que no té caducitat. Feume cas i poseu.lo en pràctica i ja m'ho direu, tan sols hi ha d'haver voluntat per ambdós parts.FELICITACIONS PELS DOS.

Anònim ha dit...

Gràcies per part meva,estic totalment d´acort,mentres alguns en diuen incompatibilitat, jo ho reconec com aquesta frase be diu.Potser les més antigues són les millors i més encertades i les que tothom passa per alt perque només pensen en ells mateixos.Ningú diu que sigui fàcil compartir peró l´amor i la voluntat ajuda a solventar-ho.Diguem somia truites.Un peto a anònim.

Anònim ha dit...

¿Has apadrinado ya tu niño extremeño?

MIA ha dit...

Ei Tarradellas...ja fa temps...anys q l'he apadrinat. De fet més d'un sembla ;-). Salut!!

Anònim ha dit...

Gracias, no se que haríamos sin los espléndidos catalanes que haceis todo sin pedir nada a cambio y jamás echais nada en cara.
Muchas gracias

MIA ha dit...

De res. A disposar!


I made this widget at MyFlashFetish.com.