
Per llepar-se els dits! Hi vam anar la Montse i jo, per cel·lebrar que feia un any que ens coneixíem. Va ser el passat dia 14, dimarts, vigília de Festa Major. La taula estava reservada per dos quarts d'onze i vam aprofitar que teníem mitja horeta per fer una cerveseta al bode, davant la platgeta, inmillorable...

Cap a cal coco. No hi havia massa gent...em va sorprendre. La veritat és que aquest any està sent bastant justet en tot el referent al turisme i qui ho paga són els negocis dedicats a la restauració. De totes maneres, cal dir que qui treballa amb ganes, bon gust, qualitat i bon servei, no ho notarà tant.
Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.

Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.

Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.

Carpaccio de vedella amb parmessà...bufff...que dir del típic carapccio....a pocs llocs l'amaneixen com a cal coco...deliciós :-)

Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.
Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.
Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.

De tracte exquisit tots dos. Atents i simpàtics sense ser pilotes ni llafiscosos. Afables. De tracte natural. Treballadors i bones persones. Cofois d'haver-te ofert un ventall de plats que has assaborit i has gaudit com el que gaudeix d'un esport, d'un quadre, d'una peça musical...
Un cop acabat el banquet vam fer una copa al No-se i a esperar la cel·lebració de l'any que ve.
10 comentaris:
collons com vos cuideu!!!!
Jo crec que us he de felicitar a tots dos. I desitjar-vos que aneu fent aniversaris.Petons
Ah! les fotos dels plats son un bon reclam, quan pogui en provaré algun.
Ei Jordi! Doncs un cop a l'any pq no! Tu tb ho hauries de fer...segur q la teva dona hi està dacord ;-)
Ei anònim, gràcies per les felicitacions. Mirarem de fer-te cas tots dos. Per cert, q ja tenim els sofas nous...per si els vols venir a probar. Petonets!
Hola parella. Felicitats pel vostre 1r. aniversari que espero es repeteixi l'any vinent.Eiii "NO EM DEFRAUDEU" val? Si voleu acceptar un petit consell es reflexa en un refran molt antic i diu"QUE QUAN UN ESTIRI L'ALTRE ARRONSI", per molt antic que sigui us asseguro que no té caducitat. Feume cas i poseu.lo en pràctica i ja m'ho direu, tan sols hi ha d'haver voluntat per ambdós parts.FELICITACIONS PELS DOS.
Gràcies per part meva,estic totalment d´acort,mentres alguns en diuen incompatibilitat, jo ho reconec com aquesta frase be diu.Potser les més antigues són les millors i més encertades i les que tothom passa per alt perque només pensen en ells mateixos.Ningú diu que sigui fàcil compartir peró l´amor i la voluntat ajuda a solventar-ho.Diguem somia truites.Un peto a anònim.
¿Has apadrinado ya tu niño extremeño?
Ei Tarradellas...ja fa temps...anys q l'he apadrinat. De fet més d'un sembla ;-). Salut!!
Gracias, no se que haríamos sin los espléndidos catalanes que haceis todo sin pedir nada a cambio y jamás echais nada en cara.
Muchas gracias
De res. A disposar!
Publica un comentari a l'entrada