divendres, 31 de juliol de 2009

Llibertat d'expressió i llibertat de pensament.



Un dels estendards que lluïa la democràcia en els seus inicis era el de la llibertat d’expressió. Poder expressar el que pensaves lliurement, sense por a possibles represàlies per part de l’estat, va donar als ciutadans un alliberament que la societat civil esperava amb candaletes.
Els anys han anat passant i sense adonar-nos-en, el gran nombre de lleis i regulacions que els polítics han aprovat a les diverses institucions estatals, ens han restringit les nostres llibertats d’una manera o altre.
Paradoxalment, esdeveniments recents, m’han fet adonar que la llibertat d’expressió és avui dia una quimera. No és convenient parlar de segons què amb segons qui, si més no, has de fer-ho en l’àmbit més reduït possible per evitar possibles problemes posteriors.
El millor de tot, i el que realment em fa sentir “lliure”, és la llibertat de pensament. Aquesta no me la trauran mai. Potser no podré expressar-ho públicament, però dins meu seguiré tenint aquells pensament i aquelles idees que potser em portarien a la foguera.

4 comentaris:

Lluís Suñé ha dit...

Comparteixo la teva opinió. Avui la llibertat d'expresió està més retallada que mai. La corona, unitat de espanya... són temes tabús i penalitzats pel còdig penal. Amb tot, també caldria afegir-hi una dosis d'hipocresia social.

Apa siau, i no et cremis massa a la foguera!

MIA ha dit...

txsssssssss...no cridis massa...q no et senti nungú...
Un abraçada.

Carles ha dit...

Plasplasplasplas!
;-)

A l'infern s'hi deu estar bé. Suposo que ens hi trobarem, un dia o altre.

Salut, company.

Negre

MIA ha dit...

Ei Negre! Espero que ens trobem abans en alguna plaça castellera :-)
Salut!


I made this widget at MyFlashFetish.com.