L'Estel ja fa 8 mesos que és al ventre de la Montse i ara ja no para ni un instant. Tot són patadetes i cops de puny d'una banda a l'altre de la panxa. És molt gratificant poder seguir l'evolució de la teva filla i notar, des de ja fa uns mesos, com va movent-se i fent la seva per allà dins. Aquest mes que queda es farà llarg. Ja tinc ganes de veure-la i la Montse encara més! :-)
4 comentaris:
anim Mia, ja comences a veure la llum. una forta abraçada d' un amic.ens veiem a l' assaig
Gràcies Joan M. Siiii...Ja no recordava lo emocionant que és tot això ;-) Ens veiem al vespre.
Si en una plaza de toros, preguntásemos si están a favor de la fiesta, seguro que el 98% diría que si.
Es lo mismo que preguntar sobre la independencia de Catalunya.Más del 90% de los que participan, están a favor, y algunos se toman la molestia de contestar que están en contra.Pero alguien sabe en profundidad las consecuencias políticas y sociales del cambio???
Ei Marcelo.
Sota el meu punt de vista, una comparació una mica desafortunada.
Els catalans ja som grandets per saber què volem i Catalunya com a nació té prou història per saber tots plegats que ens en podem sortir solets.
Gràcies pel comentari.
Publica un comentari a l'entrada