LES MILLORS JUNTES TÈCNIQUES DE LA HISTÒRIA.

Recentment el Gerard Recasens, casteller dels nois de la torre i articulista assidu del Baix Gaià diari va redactar aquest article titulat la pipa de la pau.

Un cop llegit, mastegat i digerit –cosa un pèl complicada- m’atreveixo a contestar-lo després de fer-me algunes preguntes.

Perquè la junta tècnica actual és la millor de la història dels nois? En què es basa el Gerard Recasens per fer una afirmació d’aquesta magnitud? És conscient de la falta de respecte a molta gent que ha donat el seu temps i la seva estima cap aquesta colla a canvi de res? Coneix el sentiment, els raonaments i les opinions de la suficient gent de la colla per tal de fer aquest article? És necessari crear contínuament una comparació amb gestes passades, per tal de manipular i enfrontar-les amb el present i tot plegat per enaltir una persona o un grup de persones? I tot per fer una etiqueta? I tot per crear una notícia que no és real? Una veritat virtual?

La meva resposta és que és un article d’opinió, punt. No té base, ni fonaments, ni rigor periodístic. Tant necessari és avui pel periodisme crear etiquetes? Tan necessari és per fer-se escoltar? Tan necessari és incorporar pilotes d’or futboleres al món dels castells?

Sense embuts: Aquesta, la d’ara, sense cap mena de dubte, NO és la millor junta tècnica de la història.

Potser, les millors juntes tècniques de la història són aquelles que amb quatre gats –això sí, ben avinguts- han estat capaces de mantenir la colla viva durant molts anys i aconseguir arribar al final del desert sense aigua ni oasi on descansar.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, són aquelles que han treballat pel bé comú i per tenir un millor futur, sense mirar-se el melic ni necessitar reconeixements per tal de continuar.

Potser, les millor juntes tècniques de la història, no han volgut tenir més poder del que els pertocava.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, no amenaçaven als components de la colla amb dimitir cada cop que el resultat d’alguna votació no els agradava.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, han fet de junta tècnica i no de directiva. Potser, el cap de colla va fer de cap de colla i no de president.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, van trencar amb un passat recent tèrbol, per tal de posar ordre i seguir endavant. Potser, no voldrien que avui es tornés a repetir.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, lluitaven per no perdre ni un sol casteller. Potser els valoraven tal i com es mereixien.

Potser, les millors juntes tècniques de la història s'equivocaven, admetien els seus errors i miraven de rectificar.

Potser en les millors juntes tècniques de la història, no s’utilitzaven els mitjans per tal de manipular informació i crear una direcció de pensament únic.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, respectaven les decisions preses per les juntes directives i les assemblees i n’assumien els resultats, els agradessin o no.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, eren dialogants i demòcrates.

Potser, les millors juntes tècniques de la història, no haurien de caure en l’oblit i haurien de tenir el nom i el cognom d’aquelles persones que van veure afectada la seva feina, la seva vida familiar i social, per tal de tirar endavant un projecte que avui pot donar els seus fruits.

I els noms i cognoms són els dels caps de colla que encapçalaven aquelles tècniques durant els anys de travessia pel desert: Joan Busquets, Josep Roig, Salvador Cañellas, Lluís Escuredo i un servidor.

Moltes gràcies a ells i a tots els que van formar part d’aquelles tècniques, les millors juntes tècniques de la història dels Nois de la Torre.