dimecres, 25 de juny de 2008

Sopar de Sant Joan amb sorpresa



El dia 23 em va tocar ser l'amfitrió juntament amb el meu fill del sopar de Sant Joan. Erem 12 comensals: ma mare; la Susi, el Joan i la Paula; la Montse i el Jordi; la Rosalia, l'Octavi i Octavi fill; la Gemma, el Joan M. i jo. El Joan M. estava molt emocionat amb el seu sant. Pel matí ja li havia fet el regal: unes bambes de bàsquet i una camiseta del Pau Gasol, que va lluir amb molta xuleria i li quedaven d'allò més bé. Ell i la Gemma van decidir dos dels plats que volien incloure en el menú del sopar. D'entrant volien amanida d'arròs tant sí com no i de plat mandonguilles "especialitat del papa" i així ho vaig fer. Vam combinar l'amanida amb altres entrants lleugers, una truita de patates, uns llagostins a la plantxa, clamars a la "romana", "gaspatxo" i les típiques olives, daus de formatge etc. Tot molt bo, almenys això em van dir...jejeje. El postre no em va quedar bé, perquè volia preparar els plats amb tres trossos de fruita variada: plàtan, poma i kiwi, i completar-lo amb dues boles de gelat de xocolata. La idea era bona, però vaig cometre la "cagada" de posar les tarrines de gelat a la nevera en comptes del congelador...què hi farem. Tot seguit coques per tots els gustos i cava. Llavors va aparèixer la meva germana Montse amb un regal pel Joan M. que va obrir de manera apresurada. Va reultar ser una tovallola del Barça de platja i no li va faltar temps per demanar de poder-la estrenar l'endemà, com així va ser. La sorpresa, va venir tot seguit. He d'admetre que no m'ho esperava i que em va emocionar. La Montse també se'm va acostar i em va donar el que semblava un regal estrany ben embolicadet. Fixcant-m'hi millor, em vaig adonar que semblava una mena de pergamí o cartulina enrotllada. Sense més temps a perdre, vaig treure el paper que recobria el que era un tros de cartulina enrotllada. La vaig obrir i era una petició escrita... La meva germana Montse està embarassada i du un nen al que li posaran el nom de Marc. Des d'una foto de l'última ecografia on es veia tota la forma del seu cos, el Marc em demanava que fós els seu padrí. Em va fer molta il·lusió i em va emocionar i vaig acceptar, és clar. Gràcies per la responsabilitat i confiança que heu dipositat en mi...miraré de fer-ho el millor possible.


Després d'aquestes emocions, no van trigar massa els petits en voler-se aixecar de la cadira per començar a llençar les primeres cebetes... Vam decidir anar a la platja i seguir la revetlla amb l'ambient vora el mar. Ma mare volia recollir tota la taula i la cuina, però la vaig convèncer perquè s'afegís a la festa i em deixès la feina per l'endemà. Vam estar una bona estona fent petar xines, cebetes, traques i fonts al passeig fins que es van fer quasi bé la 1 de la matinada. Alguns encara es van animar i van anar a fer una cervesa a la Travi, però jo i els nens vam anar cap a casa, a dormir, que l'endemà havíem de recollir tota la casa i anar a la platja per estrenar la tovallola nova del Barça!

2 comentaris:

Unknown ha dit...

Com a germaneta he de dir que estic segura de que ho faràs molt bé això de ser padrí. N'estic convençuda!!!!

MIA ha dit...

I com a mare de la criatura, més em val fer-ho bé, oi?? juasjausjasujaus


I made this widget at MyFlashFetish.com.