Ei torrencs i demés gent que llegiu el meu bloc. Un article tret de la viquipèdia on es parla de l'època d'or dels castells. El primer d'uns quants que aniré penjant, perquè tots ens sentim ben orgullosos de la nostra plaça i del fet casteller a La Torre. Salut!
Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada