dissabte, 31 de maig de 2008

JOAN MARIA HUGUET I ELS NOIS DE LA TORRE


L'any 1992. Quin any oi? Les Olimpíades a Barcelona, la copa d'Europa del Barça a Wembley... Malauradament jo el recordo per un altre fet. El dia 20 de novembre va morir el meu pare. Deu anys després, se'm va ocòrrer fer-li algun tipus d'homenatge...De fet, ell va ser una persona molt coneguda a la Torre i molt especialment a l'entorn dels castells. Era un tipus amb molt de carisma i que es feia estimar per tothom. Va ser fundador de la colla castellera dels Nois de la Torre i cap de colla els primers anys, els de més esplendor casteller.
Bé doncs, com deia, l'homenatge va acabar sent un llibre de la seva vida i la relació que aquesta va tenir amb l'ambit casteller i concretament amb la seva colla, que avui també és la meva. Ho vaig aconseguir després de fer nombroses entrevistes (unes vint) a castellers en actiu o retirats que d'una manera o altre havien conegut el meu pare i també el desenvolupament dels inicis del Nois de la Torre. El llibre es va editar en l'àmbit local gràcies a la col·laboració del Patronat de cultura de Torredembarra i a la colla castellera dels Nois. De vegades em trobo gent pel carrer que em pregunta pel llibre, per si hi ha exemplars encara... He trobat oportú el fet de penjar el text aquí, en aquest bloc, per tots aquells que el vulguin llegir. Cal dir, que hi ha una part molt important del llibre que no trobareu en l'arxiu que us comento, ja que és la part fotogràfica...almenys de moment. Finalment comentar-vos que també us he pujat l'arxiu corresponent al pròleg del llibre, el qual va ser redactat per un del amics casteller més conegut dels darrers anys gràcies al món de la política. Es tracta del Josep Bargalló, ex conceller en cap, i gràcies a les seves aportacions, ajuts i correccions (ortogràfics, gramaticals, d'estructura de text i demés) el llibre va sortir a la llum. A qui el llegeixi, li desitjo que li porti bons records del meu pare i de la seva colla.

4 comentaris:

Txapulín ha dit...

Sembla un gran i emotiu projecte personal.

MIA ha dit...

Doncs sí, en el moment que ho vaig fer, en tenia la necessitat. Era com un deute que tenia pendent amb el meu pare. Em va omplir molt :-)

torrenc ha dit...

El teu pare era fill d'un feixista assassí que no va tindre ni la decéncia de mirar a la cara als fills de les víctimes del seu pare

atentament un company casteller

MIA ha dit...

I tu qui ets, q no tens la decència de mostrar-te? I q ens saps tu del meu pare o la meva familia? No sé qui ets, però el teu missatge només em demostra que ets un pobre desgraciat.


I made this widget at MyFlashFetish.com.