dissabte, 31 de maig de 2008

Moments d'angoixa

Què vols de mi? Perquè em poses a prova cada moment que respiro?
Miro davant meu i no veig res. Vull pensar, però no penso res. Em miro a mi mateix, dins meu, al meu darrera i tampoc veig res. Només hi ha dos llums que caminen en aquesta merda de foscor. Dos llums que m’il-luminen, però que em ceguen alhora i que em tenen presoner.
Ara no hi ha res més aquí. Tampoc hi vull ningú més al meu voltant... Marxeu tots d’aquí, sortiu de mí i marxeu lluny!
On és el fons d’aquest pou? Deix que vegi el seu fons....si hi ha terra, ciment o aigua. Deixa’m veure’l per així poder-lo reconèixer i lluitar contra ell. Però ni això em permetràs. On és el límit? On vols arrivar? Quin és el meu camí? A qui més he de fer mal?
D’aquí una estona permetràs que deixi de compadir-me i de plorar per poder atacar amb més força el pròxim cop. Ets així només amb mi o ho ets amb tothom? Digam-ho per estalviar el patiment dels qui no et mereixes. Maleeixo el dia que et vaig conèixer, que vam riure i plorar junts...hipòcrita! Sabies que volies de mi, on em portaves, però no vas dir res. Segueixes sense parlar-me i estrenyent més els meu dies, perquè això és el fas i seguiràs fent mentres visqui... Oi, tenebrosa i maquiavèlica VIDA?

I made this widget at MyFlashFetish.com.