“Quina merda d’organització!!!” Juasssss :-P (El sopar)

Semblava que la pluja ens havia d’espatllar tots els actes de la Diada però gràcies a Déu no va ser així. Després d’una estona de relaxació al sofà de casa, el temps es va tirar a sobre i sense adonar-nos-en es va fer l’hora del sopar. Tothom més o menys ben arreglat, fent-la petar i esperant que donessin el permís per poder accedir al restaurant Clamar… N’hi havia que miràvem de reüll l’anyorat Long Play per si reneixia de les seves cendres… Fins i tot el Jordi Cañellas em recordaba els temps passats del Còmik i m’indicava la possibilitat de que li servís una copa després del sopar ;-).
Aproximadament 140 comensals, no tants com camises a la plaça… A la taula presidencial a més del cap de colla i membres de la junta, la Susana Navarro i la Rosa M. Guasch, ambdues compartint la responsabilitat de la regidoria de l’Ajuntament de la que hem depès durant aquest any. El Pere Font, com a casteller i com a representant de l’alcalde que no hi va ser present.
La Montse i jo vam seure en un dels extrems d’una de les llargues taules, compartint tertúlia amb l’Angel Oriol (gràcies pel pin) i la Trini; el Marcos i la Pepita; El Joan M. Busquets i el Tony de l’àncora (parella de fet d’aquella nit) i l’Eloi Riudeubas, que s’ho beu i fuma tot.
Molt agradable tot el sopar, xerrant d’això i d’allò…i bevent bastant…jejeje. Tothom va estar al seu lloc i no es va haver de lamentar cap sortida de tó ni cap bestiesa de ningú.
A l’hora del cafè, es va dur a terme una de les noves iniciatives que cal remarcar: l’elecció del casteller/a de l’any. Molt bona iniciativa, veient el casteller en qüestió recompensat l’esforç de tot l’any amb la votació cap a la seva persona dels seus companys de “lluita”. Moments de gloria davant de la Colla que aquest any van recaure damunt la IRIS, que es va quedar sense paraules quan el Salvador Cañellas, mestre de cerimònies, li va apropar el micròfon. De fet però, va anar tot molt igualat entre ella, el CALVO i la MARIA…i durant tot el recompte, els tres, van rebre el recolzament de la Colla.
Tot seguit, els habituals parlaments per part de polítics i dirigents de la Colla. Estrany en mi, però hauré de dir que tots van estar a l’alçada. Com he comentat a l’anterior post, l’Enric Gibert, va fer esment a la tasca de l’anterior junta, sense la qual no s’haurien aconseguit els èxits de la present temporada.

De totes maneres, el que va exaltar més al públic i fins i tot als màxims representants de l’entitat, va ser l’anunci de la visita a Altafulla l’any vinent, així com l’”apretada” a la regidora, fent-li saber les mancança de lloc d’assaig que tenim… Crits joiosos de satisfacció i també de molltes ganes de veure’ns les cares amb els nostres rivals més directes i a casa seva…després de la desil·lusió viscuda aquest any. Dedicatòria per part del Jordi Cañellas a tota la colla dels 3d7 aconseguits aquest any i moltes ganes de seguir la tasca començada l’any que ve.
I la grata sorpresa, el discurs de la Rosa M. Guasch il·lusionant a tota la Colla amb la proximitat d’un nou local pels Nois de la Torre…sincerament, espero que no hagi estat una estrategia política per surtir del pas.
Tot el que he explicat, regat amb cava i unes copetes de licor…Poc després uns gin-tònics per ballar una mica a la pista improvisada que hi havien preparat els del Clamar i per aguantar fins a les 6 a la Masia…no recordo l’últim cop que hi havia posat els peus, però no ha canviat gens. No cal dir que l’endemà ni la Montse ni jo valíem per res, però ens ho vam passar de muerte…a que sí cari??