El que hauria d'haver estat i no va ser.

Volem consolidar-nos com a colla de set per començar a treballar i poder fer l’any que ve algun castell de set i mig. Sembla ser, que en això tots hi estem dacord, però quin és el camí a seguir? Aquest era l’argument que havia de seguir la reunió de divendres passat al local del Nois, però els continguts de la meteixa no van estar a l’alçada que alguns esperàvem.
Sabem que el nostre punt d’inflexió serà irremediablement el nou local que ens ha de projectar de manera molt més forta al nostre poble i al Món casteller. Però mentrestant què? Ens hem de quedar de braços creuats? Hem d’esperar que la sort o l’experiència ens solucioni les nostres mancances? La meva resposta és rotundament NO.

1. La feina que ja s’està fent amb el Pla d’Entorn, és el primer que s’ha de cuidar i potenciar. Aquesta tasca ens ha donat els darrers anys fruits que no hem sabut aprofitar del tot. Aquest any n’hem tret, sense anar més lluny, una enxaneta i un dos amb molta projecció. Sembla però, que la resta de les adquisicions són “palla” i no hauria de ser així. Hauríem de buscar la manera de potenciar la incorporació d’aquests nous castellers junt amb el seu entorn…potser hi ha nens que ara no valen i d’aquí 5 anys seran uns cracks (en tenim diversos exemples a la colla) i el més remarcable a curt termini, els pares, mares, tiets, cosins, etc. d’aquests nens ens poden ser de gran ajut! Hauríem de treballar la manera de beure d’aquesta aigua!!
Per altre banda, potser valdria la pena d’aprofitar l’experiència dels que han treballat en aquest Pla, per engrandir-lo, és a dir, per fer-lo arribar a instituts i altres col·lectius que creiem adients. Un Pla d’Entorn per adults?

2. Un segon lloc on hem d’anar a recollir els nostres fruits, és a dir la nova entrada de castellers que tant ens fa falta, és en el propi comprimís intern del castellers. Aquells que portem el color blau cel a les venes i ens l’estimem hauríem de contagiar els nostres sentiments a la gent que ens envolta i aconseguir que aquests puguin veure els Nois de la Torre desde la perspectiva que volem i els empenyi a voler-nos conèixer i formar-hi part. Incentivar d’alguna manera aquest fet (potse algú ho necessita), podria ajudar…

3. El programa de ràdio La Torre…de set, mira de fer una tasca de cultura castellera al nostre poble, és a dir, donar-nos a conèixer, donar una visió actualitzada del que ara som i del que vol la colla i mirar de fer desparèixer antics estereotips que la gent del nostre poble té de nosaltres. Hauríem d’aprofitar encara més aquesta nova eina que tenim ara, per acostar-nos una mica més a la gent de la Torre.

4. La figura d’un “padrí”, com es va insinuar a la reunió, és del tot necessària per aconseguir una acollida com Déu mana als nouvinguts. Si ja és difícil que algú s’acosti per iniciativa pròpia al carrer freginal, hem de ser prou acurats a l’hora de fer-lo sentir un més de nosaltres.

5. La imatge de la Colla ha millorat darrerament, és la meva percepció i la de molts altres, però encara ho ha de fer més. No és tolerable que la mala imatge de certs individus, que ademés no aporten res de positiu al nostre colectiu, deteriori la de la resta i llenci per terra els esforços de molts de nosaltres.

6. Popularitzar els assajos. Amb el bon temps, tenim la nostra plaça al costat i en ple estiu, aquesta zona és plena de gent. Molts fent una cervesa a la plaça de la font, d’altres passejant…Acostar els assajos al poble, a la gent de la Torre i també a turistes, perquè no, ens pot aportar la col·laboració espontània de gent que no vindrà al nostre local però que potser sí s’acostarà a donar-nos un cop de ma. “Si la montaña no va a Mahoma , Mahoma va a la montaña”, crec que és així... Això ens podria ajudar a poder gaudir d’unes pinyes que ens peremetessin fer molt més sovint assajos de castells de set. Fins i tot això pot descubrir un nou món a gent que desconeix els castells i podríem incorporar més d’un casteller.

7. Un dels punts on hem fet figa sempre i que hauríem de rectificar… Es tracta de la col·laboració amb altres colles, sobretot en assajos conjunts. N’hem d’aprendre molt i a més ens permetria poder probar castells de set sense patiments. Els Castellers d’Altafulla ens han passat la ma per la cara en aquest aspecte…ens ho hauríem de fer mirar, no? Reflexionem!!

Unes pincellades al que hauríem de fer ja mateix. El local nou ja arribarà quan toqui, però quan ho faci, hem d’estar preparats. No esperem a que el local social ens ho arregli tot. Tenim rao a demanar-lo, és cert que no es por assajar en condicions on som ara, és cert que no tenim projecció…però no ens amaguem darrera de tot això ni ens fem els víctimes. Treballem i busquem solucions ara!