Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (I).

Eren poc més de dos quarts d'una del migdia quan vam tancar la pinya del 3 i els segons vam començar a pujar-hi. Podríem dir però, que aquest 3d7 havia començat unes hores abans, a les 8 del matí quan 50 Nois i Noies ens vam aplegar a les típiques matinades de Santa Rosalia. El caliu i ànims de la colla feien pensar en que el dia d'avui havia de ser el dia del Nois, el dia en que tornéssim a ser colla de set, el dia en que el destí fós just amb nosaltres i amb la tasca feta...i ho va ser. Per fi vam poder gaudir d'una diada plàcida, sense indecissions de la canalla, sense ensurts d'última hora, sense canvis inesperats a l'estrutura d'un castell per l'absènsia d'algun casteller, sense haver d'anar a buscar la gent a ca l'astut a l'hora d'actuar (això s'ha acabat)...i a més de tot això vam poder cel·lebrar la consecució del nostre castell de gamma extra, del nostre 3d7. El vam oferir a la Plaça de la Verdura, LA NOSTRA PLAÇA i a tota Torredembarra. Tots els castellers vam poder vibrar com mai i ho vam transmetre a la resta dels torrencs, que van quedar bocabadats amb la nostra actuació...segura, sòbria i prometedora en un futur molt proper. FELICITATS NOIS !!!!

Sant Fèlix 2008

Érem més de vint Nois a Vilafranca. Tot va començar la mar de bé amb un esmorzar com cal a Sant Pere Molanta a "La Posada". Els peus de porc, la cansalada i les butifarres anaven i venien acompanyades, això sí, d'un vinet negre que va fer les delícies de tots els que el van tastar. Fins i tot la meva xicota, la Montse, va canviar el croisant i el cafè amb llet per un bon tall de botifarra i un got de vi, aquest cop. Amb les piles carregades, vam fer cap a plaça una hora abans, tot i que ja estava ben plena. Vam buscar el millor lloc que vam poder i ens vam preparar per gaudir de la diada mentre vèiem carregar el pilar de sis per sota a càrrec dels falcons.

Els possibles dubtes es van esvaïr de seguida que vam veure als castellers de Vilafranca muntar el peu del seu primer castell, el 4d9fa. Senzillament majestuós i impecable d'execució. Al meu parer el millor que he vist mai...de mides, de rapidessa, de compenetració, de concentració en el que es fa...insuperable. La primera ronda la van completar tant la Joves com la Vella amb el 3d9f. El de la Joves agafat obert per una de les rengles (com sempre) i el de la Vella potser una mica obert, tot pensant en el següent castell de la diada. Minyons 3d9f.

La segona ronda va començar amb la Td9fm per part de Vilafranca. Molt més treballada que altres cops, van demostrar molt de saber estar, molt de treball i molt d'orgull casteller. Aquesta ronda però, va tenir com a protagonistes a la Colla Joves, amb un 5d9f executat de manera excepcional. Personalment, crec que no estava bé de mides, però tenen un 5d8 tant ben treballat aquest any que es van poder permetre el luxe de descarregar-lo tot i no tenir les millors mesures. Van demostrar que és un castell que aquest any poden completar en més d'una ocasió i que és una de les seves cartes de cara al concurs de Tarragona. Els altres protagonistes de la ronda, havien de ser els de la Vella i tembé ho són, però per la caiguda del 3d9fa. Castell inèdit, van voler-lo portar a plaça per Sant Fèlix, una mica perquè tenen un 3d8a molt maco i una mica per les presses que últimament s'han establert amb aquests tipus de castells...de voler ser els primers d'aconseguir-lo. Segurament el tenen molt millor del que va semblar i també els devia servir per adonar-se on té els veritables problemes aquest castell. Aposto perquè la colla Vella completi aquest castell molt abans del que ens pensem i segur que és una de les cartes que tenen pel concurs. Van completar la segona ronda amb el 3d8a. Minyons 5d9fc.

Ja sóm a la tercera ronda. Potser n'esperàvem una mica més de Castallers de Vilafranca. Mal acostumats a les grans construccions de fa uns anys i després que tot hagués anat a les mil meravelles a les dues primeres rondes, ens va semblar "poc" el 3d9f. Normalet, no ha estat dels millors. Aquest any no és la millor construcció que tenen i això fa preveure que ni 3d10fm, ni tampoc probablement 3d9fa seran castells pel concurs. De totes maneres aquestes grans colles poden preparar d'ara al concurs un grapat de castells que ens facin caure la babeta el dia 5 a Tarragona. Per acabar, la colla joves va descarregar un 4d9f molt treballat i perquè són qui són. La colla Vella va carregar una td9fm, després de molt de temps de no veure-n'hi cap. Em va resultar un pèl extrany, perquè sóc dels que penso que segurament aquest castell no servirà de res al concurs...crec que serà un castell sense folre el que el decidirà. De totes maneres, creia que veuríem un 3d8aps en comptes del 3d9f o del 2d9fm...ja que és un dels castells que Castellers de Vilafranca no han aconseguit mai i la Colla Vella en podia fer "ostentació", però potser ho veurem a La Torre. Minyons 4d9f.

A la ronda de pilars sí que tan Castellers de Vilafranca com Colla Vella van demostrar el seu gran potencial amb aquest castell i de ben segur que el veurem pel concurs. La colla Vella només el va carregar, però crec sincerament que només va ser circumstancial.

Acabada l'actuació el Jordi Canyellas em va trucar per dir-me que ell i el Luís Batet marxaven amb mi, la Montse i el Carlos. Van arrivar ell i el Guillem Bargalló i tots dos s'em van "tirar" a sobre com a llops... Saben de la meva "debilitat" per la Colla Vella i em van voler vacil.lar de l'actuació de la colla Joves. Cal dir, i no em fa cap vergonya reconèixer-ho, que van fer una grandíssima actuació, però segueixo penssant que de cara al concurs, tot i que el Jordi i el Guillem pensin diferent, la Joves estarà un pas per darrera de Vilafranca i Vella. És a dir, que com els darrers anys seran aquestes dues colles qui es jugaran el concurs. Particularment, aquest any veig amb més possibilitats a la Colla Vella que en els darrers i podria donar la sorpresa i emportar-se'l. La Colla Joves té el 5d9f i treballarà els castells sense folre, tant el 4d9 com la Td8, però haurien de fallar les altres dues colles per tenir aspiracions series de guanyar. En fi, això és el que penso, però ja ho veurem el dia 5 a Tarragona. Fins llavors, salut i castells!

Ens veiem el dia 7 a la Plaça de la Verdura! :-)

Sortida a Albinyana i Les Peces.

Aigua, aigua i més aigua...doncs això, que a Albinyana res de res. Va començar a ploure a bots i a barrals just quan començàvem a preparar la pinya del primer castell...no vam poder fer ni pilars.
A la setmana següent van avisar-nos per anar a Les Peces, una barriada d'Albinyana, per actuar-hi també amb els Nens del Vendrell. Ja portàvem uns quants assajos amb les probes del 3d7 i el cap de colla va decicir tirar-lo. Va ser el primer castell de la nit. El vam agafar bé de mides. Ningú va patir més del compte, almenys és el que he copsat després de parlar amb bona part del tronc i de la pinya. Hi havia gent que ni se n'havia adonat que estàvem tirant de 7. De totes maneres, les indecissions de la canalla, van fer que hi hagués més d'una rebrincada que va fer caure el castell abans que es carregués. La caiguda, no va ser dolenta. Sembla que ningú va prendre mal, tot i que la Patty es va endur un fort cop al peu.
En ronda de repetició, la Td6. Pels nervis de la canalla, va quedar en intent desmuntat i vam perdre ronda. En segona ronda 4d6a i en tercera 3d6. Per acabar pd5.
Podem treure la conclusió de que va ser una proba molt seriosa. S'haurà de fer un canvi a nivell de quarts que pot fer variar una mica l'estructura del 3. Pel demés, es va veure que és un castell que tenim plenament a l'abast i que hem des descarregar per Santa Rosalia. Aquesta setmana anirem a tope: dijous Festa Major, divendres assaig general amb ajuda dels diables i tothom que ens vulgui venir a fer un cop de mà, dissabte sortida al camping Barà que ens permetrà fer les darreres probes pel diumenge. Actuarem a la nostra plaça, tindrem moltes mans i pinya...és el dia per donar-ho tot i callar boques! Nois...apretem!!! Salut!!

DIA DEL CORRIOL CAMANEGRE

Per qui li interessi, és el dia 6 de setembre...juasjuasjuasjausjuasjausjuas

Poca feinaaa!!!!

Sortida a La Fatarella.

Molt bona actuació. Hi vam anar sols i la veritat que no es va notar. Diria que hi havia més gent que el dia de la Festa Major del Quadre.

Segons em va comentar el Quique, l'autocar de 73 places era ple i almenys unes 20 persones s'hi van acostar amb vehicles particulars...vam contabilitzar que vam ser capaços de mobilitzar pels volts del centenar de persones.

No coneixia el poble...de fet quasi em perdo, sort que em vaig trobar a la furgoneta del Pere Font amb el Txano, el Jaume i el Jordi que em van indicar...

La gent de La Fatarella molt maca i molt participativa. Crec que hi devien ser quasi tots a la plaça...molts fent pinya, d'altres gaudint dels catells i d'altres com l'alcalde fins i tot fent un pilar de quatre :-). Entre d'altres hi eren presents la pubilla i el fadrí del poble que ens van fer recordar temps passats a La Torre.

En quant a la nostre actuació, vam sortir de 3d6 que vam haver de repetir per una pinya un tant "desquadrada" i un pom de dalt una mica dubitatiu a l'hora de coronar-lo. Els dos cops va anar perfecte en quant a la seguretat que va transmetre a la resta de castellers.

Després la Td6. També molt segura. Ja en portem unes quantes aquest any i potser al final no sabrem dir quina ha estat la millor. Ben agafada de mides, poc bellugadissa i ben treballada quan es va carregar.

Per acabar, en tercera ronda 4d6a, també sense cap mena de problema. Per posar alguna "pega", tal i com ha passat en altres sortides, les agulles no treballen bé, i el segon del pilar està treballant fins que el castell es descarrega pràcticament sense "cap ma". De totes maneres no hem patit en cap ocasió, perquè els segons del pilar són experimentats, però altre gall cantaria si tot plegat ho pujéssim un pis més.

A la ronda de pilars vam recuperar altre cop el Lluís Batet pel 1d5 que només vam poder carregar a Renau. Potser més treballat que en altres ocasions, però al fi i al cap, un altre 1d5 descarregat cap el sarró.

Cal destacar el comiat que vam realitzar: 2 pilars de quatre, l'un que va desplegar una senyera i l'altre que va tenir com a segon destacat la Joana, que així va fer el seu segon pilar de quatre...si no es "perd" una esplèndida quart de pilar de sis i de torre de set.

Fins la propera, que serà a Albinyana amb els Nens del Vendrell, salut i bons assajos!

AMIC LLUÍS

Quin fàstic oi? Encendre el televisor i veure`t repudiat, menyspreat pels d'allà i pels d'aquí. Ara veuràs de debó què són els polítics, Lluís. Gent que fins fa 2 dies et feien costat, reien amb tu, xerraven i discutien...ara desapareixeran del teu voltant i et veuràs com sol i desamparat, però tu saps que realment no ho estàs. Tu no ets com ells. No t'hi esforssis ara. Et destrossaran com el lleó destrossa el cèrvol caçat. Com més els vulguis fer entendre el teu punt de vista, més miraran d'enfonsar-te, i tot, perquè has dit algo políticament incorrecte. Allò que parlem tu i jo a ca l'Astut, o que parlàvem a l'Stradivàrius o a l'auca, tot allò, no es pot dir fora d'aquests llocs. Davant el públic, hem de mentir, hem de ser falsos i no dir el que pensem. El que més dol, és que ells pensen com tu, però no ho diran, perquè en el que fins ara era el teu món, no es pot dir. No t'enganyis estimat Lluís, ja no és el teu món. Certament mai ho ha estat...ha estat un somni, una il.lusió, però et felicito per haver tingut el coratge d'haver-ho fet. Sempre volent canviar el món oi?? Amb les teves bones intencions, amb el teu bon fer...sempre volent anar recte, amb els teus ideals davant de tot, però de manera correcta. De què serveix ara tot això? Per res, perquè et vulguin humiliar i et fassin servir de carnassa. No els donis aquesta oportunitat. Sempre afable, rialler, amb moltes ganes de canviar el mon, començant per canviar les coses del dia a dia del teu poble...aquest és el Lluís Suñé que fa molts anys que conec. Mai m'ha fet mala cara, ni una mala contesta. Sempre amb les idees clares i sempre contra qualsevol acte violent.

Per molt que ens vulguin fer creure coses que no són, sempre seràs amic, Lluís. Per molt que et vulguin enfonsar, sempre podrem xerrar tot fent una cerveseta i sempre podràs posar-te la camisa blava i fotre un cop de mà als Nois...perquè ni per mi ni per molts dels que et coneixem no deixaràs de ser qui has estat sempre. Segueixes sent de les poques persones que concec que han dedicat part de la seva vida i el seu temps als demés per vocació.

Escolteu Manolos i companyia, si voleu fer un bé a Torredembarra, digueu qui és el Lluís i no tireu pedres contra ell per lapidar-lo i treure-vos-el de sobre en aquests moments. Persones com ell n'hi ha molt poques a la Torre...no deixeu que menyspreuin el nom de Torrredembarra ni el de Lluís Suñé. Penseu en el que sempre ha estat com a persona, company i torrenc i no en treure beneficis polítics...demostreu que els polítics de la Torre són fets d'una altre pasta!

Sé que el meu recolzament potser no t'ompli tot el que necessites en aquests moments, però al fi i al cap, d'aquí un temps...o potser fins i tot ara ja ho saps, gent del carrer com jo i d'altres que també tenim i tenen les nostres i les seves idees, és amb qui et sentiràs més a gust en el dia a dia de la teva vida.

Demà divendres tenim assaig de castells a les 9 i diumenge a les 17 actuem a La Fatarella...dos motius per distrure't, ajudar i sentir-te recolzat per la gent de la Torre...tot alhora.

M'acomiado i et desitjo el millor de la manera que tu has fet sempre, dient...
Salut company!!

DE SOPAR A CAL COCO

Per llepar-se els dits! Hi vam anar la Montse i jo, per cel·lebrar que feia un any que ens coneixíem. Va ser el passat dia 14, dimarts, vigília de Festa Major. La taula estava reservada per dos quarts d'onze i vam aprofitar que teníem mitja horeta per fer una cerveseta al bode, davant la platgeta, inmillorable...

Cap a cal coco. No hi havia massa gent...em va sorprendre. La veritat és que aquest any està sent bastant justet en tot el referent al turisme i qui ho paga són els negocis dedicats a la restauració. De totes maneres, cal dir que qui treballa amb ganes, bon gust, qualitat i bon servei, no ho notarà tant.







Tant la Montse com jo vam marxar amb la babeta que ens queia pel costat del llavi després de fotrens els plats ( i encara me'n deixo un i els postres) que tot seguit us mostro.

Favetes amb peril ibèric...mmm...i pensar que de petit no podia ni suportar les faves...juasssss.
Senzillament exquisit. Només de pensar-hi se'm fa la boca aigua.






Festival de closca. Un cargol per aquí, una navalla per allà, una cloïsa que ara xarrupo i un musclu que endrapo per poder fer-lo servir de barquet amb aquest suquet tant meravellós.

Carpaccio de vedella amb parmessà...bufff...que dir del típic carapccio....a pocs llocs l'amaneixen com a cal coco...deliciós :-)

Arròs a la caçola. Una de les meves debilitats. El trobo extraordinari. De gust sublim, un pèl dolç sí, però el gust i cocció, al meu parer són inmillorables. És el plat que sempre m'ha tingut el cor pres i ha fet que visiti regularment (quan l'economia m'ho permet) al meu amic Dani.

Pasta. Un dels dos plats de pasta que ens va pemetre tastar. Raviolis farcits de rovallons l'un i de bacallà l'altre. Em va sorprendre en tots dos molt favorablement; ja que mai havia tastat la pasta feta a cal coco i no trobo que tingui res que envejar a ningú.

Cal felicitar al Dani i la seva dona per la tasca que realitzen a baix a mar sent gent de fora, argentins, i sabent el complicat que és poder reeixir en les condicions que esmento. De fet, els conec de fa ja molts anys. Vaig coincidir amb ells quan van decidir fer-se amb els serveis de cal coco. Jo treballava a cal minet, a la seat, i els vaig vendre un cotxe d'ocasió que avui encara tenen i els funciona a la perfecció (la sort també m'ha acompanyat en aquest cas :-)). El Dani sempre m'ho recorda i està encantat amb la venta que li vaig fer.

De tracte exquisit tots dos. Atents i simpàtics sense ser pilotes ni llafiscosos. Afables. De tracte natural. Treballadors i bones persones. Cofois d'haver-te ofert un ventall de plats que has assaborit i has gaudit com el que gaudeix d'un esport, d'un quadre, d'una peça musical...

Un cop acabat el banquet vam fer una copa al No-se i a esperar la cel·lebració de l'any que ve.

SORTIDA A RENAU

Doncs sí, a Renau. No l'havia sentit anomenar mai aquest poble :-P. Diumenge 20 a la 1 del migdia, com ha de ser. Ens hi vam desplaçar amb cotxes particulars i vam ser força gent.

Em van acompanyar la Montse, la meva xicota, i també la meva filla Gemma i el meu fill Joan M. Feia molt que no anàvem tots plegats a una sortida castellera.

A la Gemma no li fan gens de gràcia els castells, però va estar distreta amb la Iris i la Maria. En canvi el Joan M. cada dia està més involucrat...crec que el veure al seu pare gaudir de les actuacions i dels assajos ajuda, i com no, que a les seves venes i corri sang castellera també deu comptar. Té moltes ganes de fer un pilar amb mi, ja m'ho ha dit diverses vegades i cada cop és més insistent. Al proper assaig haurem de provar si el podem fer...eh Jordi?

L'actuació de Renau va ser de Td6, id5d6, 4d6a, 1d5c. Les conclusions positives, una de les torres més segures que hem fet aquest any...cada cop ho és més. Aquesta construcció, com històricament ens ha passat als Nois, és de les que veig amb més projecció en un futur a curt termini. Em venen ganes de fer proves amb els quarts de la futurible Td7, però tampoc vull fer volar coloms abans d'hora ;-).

El cinc no es podia fer amb seguretat amb els efectius que anàvem (és el meu parer). Quedava desmanegat cada cop que el muntàvem, crec que hi influia el fet de només posar homes de darrera; ja que és una estrcutura massa complexa per quedar tan "suelta" i és per això que marxava només tancar la pinya.

El quatre sense cap problema, com tota la temporada, tot i que tinc crítiques a fer sobre la col·locació de les agulles i mans del pilar. Finalment, el 1d5 el va haver de fer el Jaume a segons i el Jordi com a terç. Ja van fer prou carregant-lo, ja que no l'havien assajat massa. El Lluís Batet, recent operat de la vista, va haver de prendre precaucions i va haver d'estar a peu de pinya fent les funcions del cap de colla. Cal dir que a la caiguda del pilar, el
Toni "de l'àncora" va prendre mal a l'esquena, però que està recuperat del cop, tot i que porta un "collaret" per prevenir...ahir el vaig veure i estava amb molt bon humor. Recupera't tiu!!

Finalment vull recordar que hem de seguir assajant i si tenim intenció de "tirar" el 3d7 pel setembre, s'han de planificar els 3d6 nets.. o no, amb la gent que ha de pujar al 3d7. Tots sabem de la importància que té la compenetració amb els teus companys de pis, així com amb les espatlles del casteller de que tens a sota i a sobre. Ànims, ambició i seny!!

El Pilar i l'homenatge dels Canyellas

Ja portàvem dies amb la conya del pilar de la família Canyellas. Al Jaume li feia molta il·lusió, també al Jordi, però el Jaume és l'avi, i com a tal, és el que més s'ha d'emocionar en aquests casos. Ja el van assajar un parell de cops als darrers divendres al local. El Jaume, l'avi, de segon; el Jordi, el pare, de terç i el Roger, el net, d'enxaneta. Poques famílies ho poden fer i quan es pot, cal fer-ho. Jo per exemple, tot i ser casteller desde petit, i tot i tenir una de les famílies amb més implicació castellera de la província, no ho he pogut fer. El que no sap molta gent potser, és que encara n'hi ha menys de famílies, que ho pugui repetir en un salt generacional. Parlo de que aquest pilar ja s'ha fet...si, si...el de la família Canyellas. L'avi i segon, era el Salvador, co-fundador dels Nois amb el meu pare; el terç i pare, era el Jaume, el que avui és l'avi i segon, i finalment, l'enxaneta i fill, era el Jordi, l'avui cap de colla i pare. Moltes felicitats per l'exemple de tradició que heu donat i seguiu donant avui. Pit i amunt!

Dins el marc de la Festa Major del Quadre, el dia 15 també vam ser presents a la tradicional processó del Quadre, acompanyats pel seguici dels pebrots :-P Un cop acabada, es va fer al saló de Plens de l'Ajuntament, un homenatge a tota la família Canyellas, tant dedicada sempre al món casteller ien concret al món casteller del nostre pooble, a la nostre colla, els Nois de la Torre. Felicitats a tots per aquest merescut moment de "glòria".

L'actuació del quadre.

Vam fer el que tocava. Com sempre, nervis al començament de l'actuació, que probablement van provocar la caiguda del pom de dalt del 5d6, els dos acotxadors i l'enxaneta. Per tant a primera ronda, 5d6 carregat. A segona ronda Td6. Vam haver de desmuntar la primera, l'acotxador no es podia col·locar, a més d'estar tancada i molt tremolosa. El segon intent va anar molt millor, tot i estar una mica girada, encara que no va patir en cap moment. La tercera ronda era la que feia dies donava a parlar. Després de l'intent de 3d6 net de Sant Joan i dels últims assajos, semblava que el 3d7 agafava força com a terder castell de l'actuació. Un imprevist succeït el dia abans, la caiguda en moto d'un dels quarts, va fer que el que era més que probable feia uns dies, ara passés a ser molt poc probable. Des d'aquí aprofito per donar ànims i esperar la pronta recuperació de l'Albert perquè aviat pugui tornar a fer castells amb tots nosaltres. Finalment, 4d6a. Cap problema. Crec que va ser la decisió més encertada i coherent. El treball que s'està fent fins ara, és bo i prometedor, no valia la pena espatllar-lo per ser massa impulsiu. És cert que vam fer dues proves molt maques al darrer assaig, però se n'han de fer moltes més i al setembre, Déu dirà... Per acabar, 1/5 sense complicacions, com tots els d'aquest any.

Pel que fa a les altres dues colles convidades, Castellers de Vilafranca va descarregar amb una autoritat i seguretat "insultants", 3d9f, 4d9f, Td8f, aquesta darrera, amb un folre hiperreduit que eren manilles de la propera Td9fm. Van acabar amb un esplèndit 1d7f amb la mateixa "classe" que va fer la Vella per Sant Joan a la plaça del Blat.

La Jove de Tarragona, 3d8, 4d8, t/8f. Cal dir que em va semblar una de les millors torres que els he vist. Molt segura, quasi de postal. Més que correcta l'actuació de la Jove.

La cloenda de l'actuació del quadre es va fer amb el pilar de la familia Cañellas, que explicaré en un altre post. A seguir treballant !! Visca els Nois!!