No ho he escrit pas jo, però m'ha fet gràcia. Salut!
Muy señores míos:
Por la presente lamento comunicarles que he decidido pagar un 5% menos en el recibo mensual de la hipoteca que tengo con su banco. Ha sido una decisión difícil pero me es imprescindible recortar gastos para salvar mi economía particular y reducir mi déficit.
En situaciones como ésta es cuando todos debemos arrimar el hombro por lo que les pido comprensión y solidaridad.
Al fin y al cabo yo, como el resto de ciudadanos, colaboré en su día en la inyección de liquidez que recibieron ustedes para salvar el sistema financiero.
En realidad me he visto forzado a tomar esta decisión porque mis padres, al ver el saldo de mi cuenta corriente, temen verse en la obligación de dejarme dinero y ustedes, como banqueros que son, saben mejor que nadie que no tiene sentido poner capital si no es para conseguir pingües beneficios.
Me he informado y sé que es lícito tomar este tipo de decisiones de forma unilateral y sin previa negociación (Hay precedentes, ver declaraciones del Presidente del Gobierno en el parlamento el pasado 12 de mayo).
Aprovecho la ocasión para comunicarles que ya dispongo de suficientes sartenes y no necesito que me regalen ninguna más.
Atentamente,
Un funcionario hipotecado.
divendres, 28 de maig del 2010
diumenge, 23 de maig del 2010
divendres, 14 de maig del 2010
Em sorpren? No.
Gens ni mica. Era d'esperar. He llegit el post del Negre i he de dir que a mi la billis encara em surt i encara no puc païr el que va dir el fill de la gran puta del Zapatero. Jo no sóc pensionista, però ho seré. No tinc previst tenir més fills, però n'he tingut un fa poc. I no sóc funcionari, però hi ha gent propera que ho és, i us asseguro que ni cobra un gran sou ni es toca els ous.
Mireu, jo això ho veig com una economia familiar. Si visc en una mansió, tinc un ferrari, un iot i vaig cada dia a jugar a golf, el primer que he de fer és estar-me de totes aquestes grandeses. El que no he de fer és deixar de menjar i morir-me de gana! És lògic, que si menjava entrecots i marisc, ara menjaré bistec i pelaies...però ni tindré un ferrari, ni viuré en una mansió ni aniré a jugar al golf cada dia....si és que "és de ser inútiles!"
Això ja no es tracta de ser d'esquerres o ser de dretes, es tracta de tenir sentit comú. Parlo amb gent del carrer cada dia i em fa l'efecte que tenim molt més seny que els senyorets polítics dels collons.
Esforç? Primer que mirin on han de mirar: a les pensions vitalícies dels polítis; a la financiació que fem entres tots dels putus partits; al pou sense fons dels putus reis i demés; a les bicoques de les borses; a les lladres de guant blanc, és a dir la banca; etc. Que retallin les grans despeses injustificables davant del gran model que ens volen vendre de sostenibilitat. Tot això és "sostenible"?
Quin collons d'esforç ens han de demanar a nosaltres? Perquè suposo que sabeu que això encara no ha acabat. Ara vindrà l'augment de l'IVA i d'aquí no res, una nova pujada d'impostos.
El problema principal és la dependència que tenim del sistema financer. Potser no tinc ni puta idea d'economia, però diria que estem davant d'un enfonsament del que fins ara es coneixia com a capitalisme i també davant el desprestigi total de l'actual classe política. Sincerament, té molt mala pinta tot plegat.
Mireu, jo això ho veig com una economia familiar. Si visc en una mansió, tinc un ferrari, un iot i vaig cada dia a jugar a golf, el primer que he de fer és estar-me de totes aquestes grandeses. El que no he de fer és deixar de menjar i morir-me de gana! És lògic, que si menjava entrecots i marisc, ara menjaré bistec i pelaies...però ni tindré un ferrari, ni viuré en una mansió ni aniré a jugar al golf cada dia....si és que "és de ser inútiles!"
Això ja no es tracta de ser d'esquerres o ser de dretes, es tracta de tenir sentit comú. Parlo amb gent del carrer cada dia i em fa l'efecte que tenim molt més seny que els senyorets polítics dels collons.
Esforç? Primer que mirin on han de mirar: a les pensions vitalícies dels polítis; a la financiació que fem entres tots dels putus partits; al pou sense fons dels putus reis i demés; a les bicoques de les borses; a les lladres de guant blanc, és a dir la banca; etc. Que retallin les grans despeses injustificables davant del gran model que ens volen vendre de sostenibilitat. Tot això és "sostenible"?
Quin collons d'esforç ens han de demanar a nosaltres? Perquè suposo que sabeu que això encara no ha acabat. Ara vindrà l'augment de l'IVA i d'aquí no res, una nova pujada d'impostos.
El problema principal és la dependència que tenim del sistema financer. Potser no tinc ni puta idea d'economia, però diria que estem davant d'un enfonsament del que fins ara es coneixia com a capitalisme i també davant el desprestigi total de l'actual classe política. Sincerament, té molt mala pinta tot plegat.
dilluns, 3 de maig del 2010
SOR LORETO
Aquest matí he anat a fer una cafè abans d'entrar a treballar i fullejant el Diari de Tarragona m'he topat amb una desagradable notícia: Sor Loreto ha mort.
Durant tot el dia m'han vingut a la ment imatges de quan era petit i anava a les monges. Records que no creia que tingués retinguts dins meu i que han anat aflorant. Recods en majúscules, perquè els he assimilat com els millors de la meva infantesa. El pati de les monges amb aquell immens "tubugan" i el no menys impactant "laberintu" on hi anàvem a fer els valents. Més d'un cop m'havia caigut per un dels forats mentre em posava d'enpeus dalt de tot com si fes d'enxaneta d'un castell. Al cap del temps em vaig adonar que ni l'un ni l'altre eren tan immensos com em pensava, però que graaans que els veia jo amb 4 o 5 anyets! Recordo vagament les aules però si que veig clarament l'hort que hi havia darrera i on Sor Loreto o Sor Madalena m'havien donat més d'un cop algun tomàquet acabat de collir de la tomaquera. Qué bons que estaven!!!
També m'han vingut a la memòria petites anècdotes que Sor Loreto havia protagonitzat amb petites xerrades que tenía amb les meves germanes. Que si Sor Loreto era un home o una dona!!!!??? (La meva germana Sussana, no ho tenia gens clar, perquè deia que tenia bigoti!). També hi havia qui s'embolicava amb el seu nom i n'estava ben segur que es deia Sorloreto (tal com raja).
De petits crec que molts "temíem" a Sor Loreto perquè era bastant estricte i pel seu aspecte físic, però després ens n'adonavem que no n'hi havia per tant.
En fi... records i pensaments que en aquest trist dia m'han tranportat en el temps. Un temps llunyà on un nen era feliç pujant al "tubugan" i menjant tomàquets acabats de collir de mans de Sor Loreto.Durant tot el dia m'han vingut a la ment imatges de quan era petit i anava a les monges. Records que no creia que tingués retinguts dins meu i que han anat aflorant. Recods en majúscules, perquè els he assimilat com els millors de la meva infantesa. El pati de les monges amb aquell immens "tubugan" i el no menys impactant "laberintu" on hi anàvem a fer els valents. Més d'un cop m'havia caigut per un dels forats mentre em posava d'enpeus dalt de tot com si fes d'enxaneta d'un castell. Al cap del temps em vaig adonar que ni l'un ni l'altre eren tan immensos com em pensava, però que graaans que els veia jo amb 4 o 5 anyets! Recordo vagament les aules però si que veig clarament l'hort que hi havia darrera i on Sor Loreto o Sor Madalena m'havien donat més d'un cop algun tomàquet acabat de collir de la tomaquera. Qué bons que estaven!!!
També m'han vingut a la memòria petites anècdotes que Sor Loreto havia protagonitzat amb petites xerrades que tenía amb les meves germanes. Que si Sor Loreto era un home o una dona!!!!??? (La meva germana Sussana, no ho tenia gens clar, perquè deia que tenia bigoti!). També hi havia qui s'embolicava amb el seu nom i n'estava ben segur que es deia Sorloreto (tal com raja).
De petits crec que molts "temíem" a Sor Loreto perquè era bastant estricte i pel seu aspecte físic, però després ens n'adonavem que no n'hi havia per tant.
En pau descansi.
divendres, 26 de febrer del 2010
On és la dreta? On és l'esquerra?
Més d'un ja deu estar pensant en el Barrio Sésamo i les lliçons magistrals que rebíem de petits per fer-nos saber el que era dalt o baix, endavant o darrera, esquerra o dreta...
Potser sí que em sento una mica així, com si no hagués crescut, com si els coneixements adquirits haguessin desaparegut de cop i volta o com si els estaments públics ens prenguessin per imbècils...directament.
I penso així, després de veure com un govern que s'anomena d'esquerres, ha pres moltes decisions que no s'ajusten al que fins ara concebia que eren els partits d'esquerres.
Només n'anomenaré dues, però amb aquestes ja n'hi suficient per fotre's a jaure i engegar-los a prendre pel sac a tots plegats.
1. En plena crisi econòmica mundial, provocada en part per les grans entitats financeres americanes i en plena crisi econòmica europea i nacional...deixem estar els qui han ajudat a aprofundir-la encara més en el nostre país. Bé doncs, la gran idea i el millor que se'ls acut, és injectar diner públic a les butxaques de la gran banca. En teoria, diners que han d'arribar a la gent del carrer, diners que han de ser per reactivar l'economia del país i perquè això sigui així, han d'arribar a les nostres butxaques. Diners per poder fer hipoteques, per comprar cotxes, per arreglar la façana de casa o per canviar els electrodomèstics...Què il·lusos! Innocents!
No cal dir que res d'això ha passat i que la gran banca té més calers dels que tenia abans de la crisi i a sobre els diners que van rebre de les nostres butxaques els han fet servir per fer gran inversions i aconseguir més guanys a mitjà termini...és a dir, han anat al casino i al bingo i a més han aconseguit dissimular els vergonyosos i milionaris resultats de les entitats.
2. Amb quasi un 20% de gent aturada, la gent amb por d'invertir i de gastar el poc que té... L'altre gran idea dels grans il·luminats, és la d'apujar els impostos. En concret l'IVA, un parell de puntets de no res. Qui els va arribar a parir!!! Això si que està bé. Mal parits de merda. Ara ens tocarà pagar a tots plegats el que ja hem deixat als banquers dels pebrots...és a dir que ho pagarem dos cops. Si és que som així de desgraciats...la frase de sempre paguem els mateixos és la més certa que he sentit a dir mai.
Qui ho entén tot plegat? No és més lògic que en moments de gran crisi en ajustem tots el cinturó, però en proporció a qui som i al que tenim? No seria del tot lògic que qui més té més pagui? Almenys en aquestes situacions!!! I sort que els que han pres aquesta merda de decisions són socialistes!! No vull ni pensar que haurien fet el peperus?? Ups...ara que me n'adono...vés a saber...uis...quins mals pensaments que tinc....
En fi...no segueixo que m'encendré i no en tinc ganes...el que sí que puc dir és que ja no sé on tinc la dreta i on tinc l'esquerra.
Salut!
Potser sí que em sento una mica així, com si no hagués crescut, com si els coneixements adquirits haguessin desaparegut de cop i volta o com si els estaments públics ens prenguessin per imbècils...directament.
I penso així, després de veure com un govern que s'anomena d'esquerres, ha pres moltes decisions que no s'ajusten al que fins ara concebia que eren els partits d'esquerres.
Només n'anomenaré dues, però amb aquestes ja n'hi suficient per fotre's a jaure i engegar-los a prendre pel sac a tots plegats.
1. En plena crisi econòmica mundial, provocada en part per les grans entitats financeres americanes i en plena crisi econòmica europea i nacional...deixem estar els qui han ajudat a aprofundir-la encara més en el nostre país. Bé doncs, la gran idea i el millor que se'ls acut, és injectar diner públic a les butxaques de la gran banca. En teoria, diners que han d'arribar a la gent del carrer, diners que han de ser per reactivar l'economia del país i perquè això sigui així, han d'arribar a les nostres butxaques. Diners per poder fer hipoteques, per comprar cotxes, per arreglar la façana de casa o per canviar els electrodomèstics...Què il·lusos! Innocents!
No cal dir que res d'això ha passat i que la gran banca té més calers dels que tenia abans de la crisi i a sobre els diners que van rebre de les nostres butxaques els han fet servir per fer gran inversions i aconseguir més guanys a mitjà termini...és a dir, han anat al casino i al bingo i a més han aconseguit dissimular els vergonyosos i milionaris resultats de les entitats.
2. Amb quasi un 20% de gent aturada, la gent amb por d'invertir i de gastar el poc que té... L'altre gran idea dels grans il·luminats, és la d'apujar els impostos. En concret l'IVA, un parell de puntets de no res. Qui els va arribar a parir!!! Això si que està bé. Mal parits de merda. Ara ens tocarà pagar a tots plegats el que ja hem deixat als banquers dels pebrots...és a dir que ho pagarem dos cops. Si és que som així de desgraciats...la frase de sempre paguem els mateixos és la més certa que he sentit a dir mai.
Qui ho entén tot plegat? No és més lògic que en moments de gran crisi en ajustem tots el cinturó, però en proporció a qui som i al que tenim? No seria del tot lògic que qui més té més pagui? Almenys en aquestes situacions!!! I sort que els que han pres aquesta merda de decisions són socialistes!! No vull ni pensar que haurien fet el peperus?? Ups...ara que me n'adono...vés a saber...uis...quins mals pensaments que tinc....
En fi...no segueixo que m'encendré i no en tinc ganes...el que sí que puc dir és que ja no sé on tinc la dreta i on tinc l'esquerra.
Salut!
dilluns, 28 de desembre del 2009
Els Nois del Baix Gaià
Després de molts dies de converses i reunions d'amagades entre els dirigents de les dues colles del Baix Gaià (Nois de la Torre i Castellers d'Altafulla), s’ha pres la decisió de fusionar ambdues entitats. La Colla resultant rep el nom de Nois del Baix Gaià i seguirà amb el color blau cel dels Nois de la torre. Els assajos es realitzaran a cavall de Torredembarra i Altafulla, en els locals socials dels ja antics Nois de la Torre i Castellers d’Altafulla.
La notícia ha esclatat com una bomba dins els col·lectius d’ambdues colles i ja s’han demanat per part del dels castellers unes reunions extraordinàries per aclarir els fets.
Sembla ser que la idea va sorgir del nostre estimat Salvador Cañellas després de buscar amb altres companys de colla un possible revulsiu, per aconseguir fer de vuit la colla torrenca.
Finalment, hem aconseguit saber que el conegut altafullenc Eloi Calvet, ha declinat la tasca de ser segon cap de colla dels Xiquets de Tarragona i molts ja ho veuen com el pas previ a portar les regnes de la nova colla castellera.
La notícia ha esclatat com una bomba dins els col·lectius d’ambdues colles i ja s’han demanat per part del dels castellers unes reunions extraordinàries per aclarir els fets.
Sembla ser que la idea va sorgir del nostre estimat Salvador Cañellas després de buscar amb altres companys de colla un possible revulsiu, per aconseguir fer de vuit la colla torrenca.
Finalment, hem aconseguit saber que el conegut altafullenc Eloi Calvet, ha declinat la tasca de ser segon cap de colla dels Xiquets de Tarragona i molts ja ho veuen com el pas previ a portar les regnes de la nova colla castellera.
Us agrairé de bona manera qualssevol aclariment que feu d'aquesta impactant notícia de les nostres comarques.
Salut!
diumenge, 15 de novembre del 2009
Per fi, ja ha arribat. Benvinguda Estel !!!
Les primeres rialles 
Els primers segons de vida amb la mama i el papa
dimecres, 4 de novembre del 2009
dimarts, 3 de novembre del 2009
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Ja queda poquet.
L'Estel ja fa 8 mesos que és al ventre de la Montse i ara ja no para ni un instant. Tot són patadetes i cops de puny d'una banda a l'altre de la panxa. És molt gratificant poder seguir l'evolució de la teva filla i notar, des de ja fa uns mesos, com va movent-se i fent la seva per allà dins. Aquest mes que queda es farà llarg. Ja tinc ganes de veure-la i la Montse encara més! :-)
dimecres, 14 d’octubre del 2009
El mal perdre del Joan Albert Blanch
En la darrera emissió del programa de ràdio d’Altafulla “pilar de vuit”(el podeu escoltar aquí http://pilardevuit.blogspot.com/), el Sr. Joan Albert Blanch, membre dels castellers d'Altafulla, ex cap de colla...i graller (juas Vadó) es va quedar a gust. Va dir literalment, que el concurset estava fet a mida de la colla organitzadora, és a dir dels Nois de la Torre. Tot envoltat d'una gran dosi de raonament (juas)...que si... “cóm és que el pilar de cinc val més que la torre de sis?” (Ein? Mande? On viu aquest?) És clar Joan Albert, valtros teniu una gran torre i la nostre fa figa per tot arreu...per això puntuem més el pilar de cinc que la torre de sis...juasjuasjuas. I tu ets el que dius (amb el Calvet) que naltros estem pendents d'Altafulla? Ja veus, fins aquests extrems arribem... Tot gira al voltant dels castellers d'Altafulla, tot el concurset es fa perque els Nois de la Torre surtin victoriosos davant els tafullencs. Quin fart de riure txec. Saps? Ja hem decidit que al proper concurset les demés colles tindran dues rondes, mentre que naltros en tindrem quatre i, naturalment, totes puntuables...així tindràs raons per dir que ens el fem a mida. Un altre... "cóm pot ser que no hi hagi quarta ronda per millorar? Està fet a la seva mida i després les coses van com van." És a dir, que hi ha tongo, fem trampes, i ho tenim tot ben preparat a la nostra conveniència. T’has lluït paio. T’has quedat a gust. Després del rampell sobre els talivans del Fontxo, ara surts tu per petaneres. Que no teníeu les bases com els demés? Que dius que què, que volíeu fer el pilar de cinc en tercera ronda i en quarta el tres de set amb el pilar? Ahhh...és clar...és per culpa d'això, de l'estratègia que no el vau poder fer. En fi...per partir-se la caixa tot plegat.
Mira, el que ha passat és que no heu aconseguit les vostres fites i has de buscar excuses barates, perquè no assimiles haver quedat per darrera els Nois. Que no pots dormir per les nits? Txec, després de tants anys encara estem així? Encara no t’has acostumat? Si porteu tota la vida al nostre darrera! Però lo d’aquest any ha fet pupa oi? Ho vau tenir a tocar, però noi…les coses són així. Tens molt mal perdre. Què vol dir això que els Nois vam saludar als d'Altafulla perquè vam guanyar i que si no hagués estat així no ho hauríem fet? Mare meva... Sort que les teves rabietes no tenen res a veure amb el gran nivell i exquisit comportament que tenen el Manolín (cap de colla) i l’Artur (segon cap de colla). En fi…si et pica, et rasques o…que s'hi posi fulles com deia aquell.
Naltros vam aconseguir la millor actuació després de vint-i-tres anys i ho vam cel·lebrar...i tant que ho vam cel·lebrar...no saps com va córrer el cava a la plaça de la Font per la tarda. Ah si, també insinuen que no vam ser prou respectuosos perquè ho vam cel·lebrar fins a tres cops abans que els Castellers d'Altafulla peparessin la seva pinya...i??? Au va Eloi! Tant et pica a tu també aquest tema? Doncs rasca't també ;-)
Mira, el que ha passat és que no heu aconseguit les vostres fites i has de buscar excuses barates, perquè no assimiles haver quedat per darrera els Nois. Que no pots dormir per les nits? Txec, després de tants anys encara estem així? Encara no t’has acostumat? Si porteu tota la vida al nostre darrera! Però lo d’aquest any ha fet pupa oi? Ho vau tenir a tocar, però noi…les coses són així. Tens molt mal perdre. Què vol dir això que els Nois vam saludar als d'Altafulla perquè vam guanyar i que si no hagués estat així no ho hauríem fet? Mare meva... Sort que les teves rabietes no tenen res a veure amb el gran nivell i exquisit comportament que tenen el Manolín (cap de colla) i l’Artur (segon cap de colla). En fi…si et pica, et rasques o…que s'hi posi fulles com deia aquell.
Naltros vam aconseguir la millor actuació després de vint-i-tres anys i ho vam cel·lebrar...i tant que ho vam cel·lebrar...no saps com va córrer el cava a la plaça de la Font per la tarda. Ah si, també insinuen que no vam ser prou respectuosos perquè ho vam cel·lebrar fins a tres cops abans que els Castellers d'Altafulla peparessin la seva pinya...i??? Au va Eloi! Tant et pica a tu també aquest tema? Doncs rasca't també ;-)
Organitzar el millor concurset de les set edicions i quedar en quarta posició es fantàstic, però fer el tres de set amb l’agulla i quedar per davant dels castallers d’Altafulla:” NO TIENE PRECIO”.
divendres, 9 d’octubre del 2009
dimarts, 6 d’octubre del 2009
Un 10 per l'organització i els col·laboradors.
En referència al concurset en general, ha estat tot un èxit de participació, col·laboració torrenca i d'exhició castellera de les colles. El nivell casteller ha estat el mateix que han exhibit els organitzadors del concurset. Moltes felicitats a la Junta directiva dels Nois, al Lluis Suñé i tots els col·laboradors que han fet possible aquest gran esdeveniment per Torredembarra.
“Ha estat un gran concurs, no ha durat més del necessàri, gairebé sense llenyes, el que si que s'ha vist la diferència entre les colles de 7 i les de 6.Però molt més emocionant, l'organització exquisita, també.I per part de Matossers, un gran cap de setmana .”
“Felicitats per l'organització i felicitats a totes les colles participants.Bons castells, molt bon ambient i gran matinal casteller.Felicitats a tots.”
Opinions extretes del foro casteller La pinya.
“Hem qualificat de Gran el Concur-Set d’aquest 2009. Per ritme de rondes i de construccions, per emoció i per la millora general de nivell en relació a edicions anteriors.”
Extret de l’article del Foncho Blanc. Lleigiu-lo complert aquí, no té desperdici :-)
http://paualtafulla.blogspot.com/
"Gran concurset, grans construccions, molts amics i un ambient immillorable."
Extret de la web dels Salats de Súria.
“La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.”
Extret de La malla. Aquí l’article complert: http://www.lamalla.cat/castellers/croniques/article?id=296367
“Ha estat un gran concurs, no ha durat més del necessàri, gairebé sense llenyes, el que si que s'ha vist la diferència entre les colles de 7 i les de 6.Però molt més emocionant, l'organització exquisita, també.I per part de Matossers, un gran cap de setmana .”
“Felicitats per l'organització i felicitats a totes les colles participants.Bons castells, molt bon ambient i gran matinal casteller.Felicitats a tots.”
Opinions extretes del foro casteller La pinya.
“Hem qualificat de Gran el Concur-Set d’aquest 2009. Per ritme de rondes i de construccions, per emoció i per la millora general de nivell en relació a edicions anteriors.”
Extret de l’article del Foncho Blanc. Lleigiu-lo complert aquí, no té desperdici :-)
http://paualtafulla.blogspot.com/
"Gran concurset, grans construccions, molts amics i un ambient immillorable."
Extret de la web dels Salats de Súria.
“La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.”
Extret de La malla. Aquí l’article complert: http://www.lamalla.cat/castellers/croniques/article?id=296367
dilluns, 5 d’octubre del 2009
Concurset 2009 o la canica de la Mireia. La crònica.
No sé per on començar. El que es va viure ahir a la Plaça del Castell és molt GRAN. MOLT GRAN per nosaltres, el Nois de la Torre. Ahir, vam fer història. Després de 23 anys, que està molt aviat dit, vam descarregar altre vegada un castell de set i mig. El tres de set amb l’agulla, castell molt difícil per nosaltres. Hi hem posat moltes hores i molta il•lusió i hem rebut la nostra recompensa. Treball i més treball als assajos. Problemes a l’hora de preparar la pinya, per evitar que es desfigurés... Però cada dia que passava, les coses sortien una mica millor, cada dia que marxava de l’assaig me n’adonava que anàvem progressant... Molta gent que s’ha implicat en aquesta recta final de temporada. Increïble la feina feta per tots, des del Cap de colla fins a la darrera persona del cordó. Hem lluitat moltíssim i ens ho mereixem!
Sento molt d’orgull de pertànyer a aquesta colla. Molt d’orgull de portar la camisa blau cel i de que Torredembarra torni a ser notícia gràcies als castells. Molt d’orgull d’haver participat en aquest cosncurset, sense cap mena de dubte el millor dels set que s’han fet. Molt d’orgull d’aportar el meu granet de sorra a la meva colla, d’haver contribuït com molts d’altres, a poder arribar a on som avui, cinc d’octubre del dos mil nou. Aquest castell és de TOTS, també de molts que han estat treballant durant anys i que han permès que seguíssim vius en aquesta selva castellera. I també, com no, molt d’orgull del meu cognom i de poder dedicar aquesta gran gesta a la memòria del meu pare. Sempre hi somiava, que algun dia poguéssim fer algo GRAN per poder pensar en ell... i ahir va poder ser.
El que no sabeu molts, és que tot el que es va fer ahir, va ser gràcies a una canica...si, sí...la canica de la Mireia. Després del despenjament de la Mireia el dia abans en el tres de sis net amb l’agulla, la nena no estava tranqui-la i va buscar refugi en el seu gran talismà. Va parlar amb la seva mare, la Iolanda i li va dir que se la posaria a la butxaca, perquè li portava molt bona sort. Així doncs, va ser gràcies a la Mireia i a la seva canica que tot va ser possible ahir!! Jajajajajaja. Petonetssssssssss
Sento molt d’orgull de pertànyer a aquesta colla. Molt d’orgull de portar la camisa blau cel i de que Torredembarra torni a ser notícia gràcies als castells. Molt d’orgull d’haver participat en aquest cosncurset, sense cap mena de dubte el millor dels set que s’han fet. Molt d’orgull d’aportar el meu granet de sorra a la meva colla, d’haver contribuït com molts d’altres, a poder arribar a on som avui, cinc d’octubre del dos mil nou. Aquest castell és de TOTS, també de molts que han estat treballant durant anys i que han permès que seguíssim vius en aquesta selva castellera. I també, com no, molt d’orgull del meu cognom i de poder dedicar aquesta gran gesta a la memòria del meu pare. Sempre hi somiava, que algun dia poguéssim fer algo GRAN per poder pensar en ell... i ahir va poder ser.
El que no sabeu molts, és que tot el que es va fer ahir, va ser gràcies a una canica...si, sí...la canica de la Mireia. Després del despenjament de la Mireia el dia abans en el tres de sis net amb l’agulla, la nena no estava tranqui-la i va buscar refugi en el seu gran talismà. Va parlar amb la seva mare, la Iolanda i li va dir que se la posaria a la butxaca, perquè li portava molt bona sort. Així doncs, va ser gràcies a la Mireia i a la seva canica que tot va ser possible ahir!! Jajajajajaja. Petonetssssssssss
dimecres, 30 de setembre del 2009
No se'n poden estar
Finalitzant un article sobre les festes de Santa Tecla, en Xavier Brotons, no s’ha pogut aguantar. Igual que molts altres anomenats periodistes castellers, agafa la mala costum de voler: encaminar el fet casteller, organitzar-lo, crear unes directrius, normes de comportament, etc.
De fet l’article exposa, sense més, els castells aconseguits per les colles de Tarragona durant el primer diumenge de festes i la diada de Santa Tecla. Tot correcte. Aiiiii....però no es podia acabar així la cosa, perquè llavors hagués estat una article més...i no, no s’ho pot permetre. Les tres darreres ratlles de l’article diuen així:
“Per acabar, la nota negativa han estat algunes provocacions i botifarres que hem vist. En aquest sentit s’agrairia que les juntes directives de les colles hi fessin alguna cosa: ja cansa tanta rucada”.
Buenuuu...ara ja estem d’estat policial dins l’àmbit casteller, de pam pam al culet, de portat bé o no tindràs postres, o de comporteu-vos que hi ha unes normes que ni els castellers es poden saltar.
Què és el que han de fer les Juntes? Donar un toc d’atenció? Portar al racó de pensar als que han fet les botifarres? Aconsellar-los que passin pel confessionari? Multar-los? Suposo que el que voldria en Xavier és qualsevol cosa que quedés políticament correcte, com fan tots els polítics mediocres d’aquest país. Doncs prefereixo veure una botifarra en un moment d’excitació que ser un fals i un mediocre.
En fi, a mi el que em cansa són aquestes ganes de liderar un no sé què, per posar-nos a tots els castellers en cintura. Trobo que sooobren aquestes ratlles, si més no, la darrera frase. I ara que ningú vingui a dir que jo estic d’acord amb les botifarres i les males maneres, no. Si algú em vol entendre ja m’entendrà. Prou de voler donar lliçons de política barata i de comportament. Prou de voler fer de gos de tura per portar-nos a tots al corral. Això si que cansa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
.jpg){kind=link}