On és la dreta? On és l'esquerra?

Més d'un ja deu estar pensant en el Barrio Sésamo i les lliçons magistrals que rebíem de petits per fer-nos saber el que era dalt o baix, endavant o darrera, esquerra o dreta...
Potser sí que em sento una mica així, com si no hagués crescut, com si els coneixements adquirits haguessin desaparegut de cop i volta o com si els estaments públics ens prenguessin per imbècils...directament.
I penso així, després de veure com un govern que s'anomena d'esquerres, ha pres moltes decisions que no s'ajusten al que fins ara concebia que eren els partits d'esquerres.
Només n'anomenaré dues, però amb aquestes ja n'hi suficient per fotre's a jaure i engegar-los a prendre pel sac a tots plegats.
1. En plena crisi econòmica mundial, provocada en part per les grans entitats financeres americanes i en plena crisi econòmica europea i nacional...deixem estar els qui han ajudat a aprofundir-la encara més en el nostre país. Bé doncs, la gran idea i el millor que se'ls acut, és injectar diner públic a les butxaques de la gran banca. En teoria, diners que han d'arribar a la gent del carrer, diners que han de ser per reactivar l'economia del país i perquè això sigui així, han d'arribar a les nostres butxaques. Diners per poder fer hipoteques, per comprar cotxes, per arreglar la façana de casa o per canviar els electrodomèstics...Què il·lusos! Innocents!
No cal dir que res d'això ha passat i que la gran banca té més calers dels que tenia abans de la crisi i a sobre els diners que van rebre de les nostres butxaques els han fet servir per fer gran inversions i aconseguir més guanys a mitjà termini...és a dir, han anat al casino i al bingo i a més han aconseguit dissimular els vergonyosos i milionaris resultats de les entitats.

2. Amb quasi un 20% de gent aturada, la gent amb por d'invertir i de gastar el poc que té... L'altre gran idea dels grans il·luminats, és la d'apujar els impostos. En concret l'IVA, un parell de puntets de no res. Qui els va arribar a parir!!! Això si que està bé. Mal parits de merda. Ara ens tocarà pagar a tots plegats el que ja hem deixat als banquers dels pebrots...és a dir que ho pagarem dos cops. Si és que som així de desgraciats...la frase de sempre paguem els mateixos és la més certa que he sentit a dir mai.

Qui ho entén tot plegat? No és més lògic que en moments de gran crisi en ajustem tots el cinturó, però en proporció a qui som i al que tenim? No seria del tot lògic que qui més té més pagui? Almenys en aquestes situacions!!! I sort que els que han pres aquesta merda de decisions són socialistes!! No vull ni pensar que haurien fet el peperus?? Ups...ara que me n'adono...vés a saber...uis...quins mals pensaments que tinc....

En fi...no segueixo que m'encendré i no en tinc ganes...el que sí que puc dir és que ja no sé on tinc la dreta i on tinc l'esquerra.

Salut!

Els Nois del Baix Gaià

Després de molts dies de converses i reunions d'amagades entre els dirigents de les dues colles del Baix Gaià (Nois de la Torre i Castellers d'Altafulla), s’ha pres la decisió de fusionar ambdues entitats. La Colla resultant rep el nom de Nois del Baix Gaià i seguirà amb el color blau cel dels Nois de la torre. Els assajos es realitzaran a cavall de Torredembarra i Altafulla, en els locals socials dels ja antics Nois de la Torre i Castellers d’Altafulla.
La notícia ha esclatat com una bomba dins els col·lectius d’ambdues colles i ja s’han demanat per part del dels castellers unes reunions extraordinàries per aclarir els fets.
Sembla ser que la idea va sorgir del nostre estimat Salvador Cañellas després de buscar amb altres companys de colla un possible revulsiu, per aconseguir fer de vuit la colla torrenca.
Finalment, hem aconseguit saber que el conegut altafullenc Eloi Calvet, ha declinat la tasca de ser segon cap de colla dels Xiquets de Tarragona i molts ja ho veuen com el pas previ a portar les regnes de la nova colla castellera.

Us agrairé de bona manera qualssevol aclariment que feu d'aquesta impactant notícia de les nostres comarques.

Salut!

Per fi, ja ha arribat. Benvinguda Estel !!!

Les primeres rialles

Els primers segons de vida amb la mama i el papa

Tertúlia castellera de l'110809

Tertúlia castellera del 05082009

Tertúlia castellera del 28072009

Tertúlia castellera del 21072009

Tertúlia castellera del 16072009

Ja queda poquet.

L'Estel ja fa 8 mesos que és al ventre de la Montse i ara ja no para ni un instant. Tot són patadetes i cops de puny d'una banda a l'altre de la panxa. És molt gratificant poder seguir l'evolució de la teva filla i notar, des de ja fa uns mesos, com va movent-se i fent la seva per allà dins. Aquest mes que queda es farà llarg. Ja tinc ganes de veure-la i la Montse encara més! :-)

El mal perdre del Joan Albert Blanch

En la darrera emissió del programa de ràdio d’Altafulla “pilar de vuit”(el podeu escoltar aquí http://pilardevuit.blogspot.com/), el Sr. Joan Albert Blanch, membre dels castellers d'Altafulla, ex cap de colla...i graller (juas Vadó) es va quedar a gust. Va dir literalment, que el concurset estava fet a mida de la colla organitzadora, és a dir dels Nois de la Torre. Tot envoltat d'una gran dosi de raonament (juas)...que si... “cóm és que el pilar de cinc val més que la torre de sis?” (Ein? Mande? On viu aquest?) És clar Joan Albert, valtros teniu una gran torre i la nostre fa figa per tot arreu...per això puntuem més el pilar de cinc que la torre de sis...juasjuasjuas. I tu ets el que dius (amb el Calvet) que naltros estem pendents d'Altafulla? Ja veus, fins aquests extrems arribem... Tot gira al voltant dels castellers d'Altafulla, tot el concurset es fa perque els Nois de la Torre surtin victoriosos davant els tafullencs. Quin fart de riure txec. Saps? Ja hem decidit que al proper concurset les demés colles tindran dues rondes, mentre que naltros en tindrem quatre i, naturalment, totes puntuables...així tindràs raons per dir que ens el fem a mida. Un altre... "cóm pot ser que no hi hagi quarta ronda per millorar? Està fet a la seva mida i després les coses van com van." És a dir, que hi ha tongo, fem trampes, i ho tenim tot ben preparat a la nostra conveniència. T’has lluït paio. T’has quedat a gust. Després del rampell sobre els talivans del Fontxo, ara surts tu per petaneres. Que no teníeu les bases com els demés? Que dius que què, que volíeu fer el pilar de cinc en tercera ronda i en quarta el tres de set amb el pilar? Ahhh...és clar...és per culpa d'això, de l'estratègia que no el vau poder fer. En fi...per partir-se la caixa tot plegat.
Mira, el que ha passat és que no heu aconseguit les vostres fites i has de buscar excuses barates, perquè no assimiles haver quedat per darrera els Nois. Que no pots dormir per les nits? Txec, després de tants anys encara estem així? Encara no t’has acostumat? Si porteu tota la vida al nostre darrera! Però lo d’aquest any ha fet pupa oi? Ho vau tenir a tocar, però noi…les coses són així. Tens molt mal perdre. Què vol dir això que els Nois vam saludar als d'Altafulla perquè vam guanyar i que si no hagués estat així no ho hauríem fet? Mare meva... Sort que les teves rabietes no tenen res a veure amb el gran nivell i exquisit comportament que tenen el Manolín (cap de colla) i l’Artur (segon cap de colla). En fi…si et pica, et rasques o…que s'hi posi fulles com deia aquell.
Naltros vam aconseguir la millor actuació després de vint-i-tres anys i ho vam cel·lebrar...i tant que ho vam cel·lebrar...no saps com va córrer el cava a la plaça de la Font per la tarda. Ah si, també insinuen que no vam ser prou respectuosos perquè ho vam cel·lebrar fins a tres cops abans que els Castellers d'Altafulla peparessin la seva pinya...i??? Au va Eloi! Tant et pica a tu també aquest tema? Doncs rasca't també ;-)

Organitzar el millor concurset de les set edicions i quedar en quarta posició es fantàstic, però fer el tres de set amb l’agulla i quedar per davant dels castallers d’Altafulla:” NO TIENE PRECIO”.

Nou logo Madrid 2020

Juasjuasjuasjuasjuasjuasjuasjuasjuasssssssssssssssssssss

Un 10 per l'organització i els col·laboradors.

En referència al concurset en general, ha estat tot un èxit de participació, col·laboració torrenca i d'exhició castellera de les colles. El nivell casteller ha estat el mateix que han exhibit els organitzadors del concurset. Moltes felicitats a la Junta directiva dels Nois, al Lluis Suñé i tots els col·laboradors que han fet possible aquest gran esdeveniment per Torredembarra.


“Ha estat un gran concurs, no ha durat més del necessàri, gairebé sense llenyes, el que si que s'ha vist la diferència entre les colles de 7 i les de 6.Però molt més emocionant, l'organització exquisita, també.I per part de Matossers, un gran cap de setmana .”

“Felicitats per l'organització i felicitats a totes les colles participants.Bons castells, molt bon ambient i gran matinal casteller.Felicitats a tots.”

Opinions extretes del foro casteller La pinya.

“Hem qualificat de Gran el Concur-Set d’aquest 2009. Per ritme de rondes i de construccions, per emoció i per la millora general de nivell en relació a edicions anteriors.”

Extret de l’article del Foncho Blanc. Lleigiu-lo complert aquí, no té desperdici :-)
http://paualtafulla.blogspot.com/

"Gran concurset, grans construccions, molts amics i un ambient immillorable."

Extret de la web dels Salats de Súria.

“La dels Nois de la Torre va ser una de les colles a destacar al seu nivell. Van triar el quatre de set com a primer castell i el van descarregar tot i deformar-se i patir en una de les rengles a l’alçada de terços. La segona construcció, també de set pisos, era tot just la quarta de la temporada, en aquest cas el tres, que es descarregà sense grans complicacions tot i que no deixà de remoure durant tota l’execució. Però lluny de conformar-se, els local van voler posar-hi la cirereta descarregant un tres de set amb agulla treballat, el pis de segons del qual va donar-ho tot per superar la falta de comoditat inicial.”

Extret de La malla. Aquí l’article complert: http://www.lamalla.cat/castellers/croniques/article?id=296367

Concurset 2009 o la canica de la Mireia. La crònica.

No sé per on començar. El que es va viure ahir a la Plaça del Castell és molt GRAN. MOLT GRAN per nosaltres, el Nois de la Torre. Ahir, vam fer història. Després de 23 anys, que està molt aviat dit, vam descarregar altre vegada un castell de set i mig. El tres de set amb l’agulla, castell molt difícil per nosaltres. Hi hem posat moltes hores i molta il•lusió i hem rebut la nostra recompensa. Treball i més treball als assajos. Problemes a l’hora de preparar la pinya, per evitar que es desfigurés... Però cada dia que passava, les coses sortien una mica millor, cada dia que marxava de l’assaig me n’adonava que anàvem progressant... Molta gent que s’ha implicat en aquesta recta final de temporada. Increïble la feina feta per tots, des del Cap de colla fins a la darrera persona del cordó. Hem lluitat moltíssim i ens ho mereixem!
Sento molt d’orgull de pertànyer a aquesta colla. Molt d’orgull de portar la camisa blau cel i de que Torredembarra torni a ser notícia gràcies als castells. Molt d’orgull d’haver participat en aquest cosncurset, sense cap mena de dubte el millor dels set que s’han fet. Molt d’orgull d’aportar el meu granet de sorra a la meva colla, d’haver contribuït com molts d’altres, a poder arribar a on som avui, cinc d’octubre del dos mil nou. Aquest castell és de TOTS, també de molts que han estat treballant durant anys i que han permès que seguíssim vius en aquesta selva castellera. I també, com no, molt d’orgull del meu cognom i de poder dedicar aquesta gran gesta a la memòria del meu pare. Sempre hi somiava, que algun dia poguéssim fer algo GRAN per poder pensar en ell... i ahir va poder ser.

El que no sabeu molts, és que tot el que es va fer ahir, va ser gràcies a una canica...si, sí...la canica de la Mireia. Després del despenjament de la Mireia el dia abans en el tres de sis net amb l’agulla, la nena no estava tranqui-la i va buscar refugi en el seu gran talismà. Va parlar amb la seva mare, la Iolanda i li va dir que se la posaria a la butxaca, perquè li portava molt bona sort. Així doncs, va ser gràcies a la Mireia i a la seva canica que tot va ser possible ahir!! Jajajajajaja. Petonetssssssssss

Concurset 2009 o la canica de la Mireia

No se'n poden estar

Finalitzant un article sobre les festes de Santa Tecla, en Xavier Brotons, no s’ha pogut aguantar. Igual que molts altres anomenats periodistes castellers, agafa la mala costum de voler: encaminar el fet casteller, organitzar-lo, crear unes directrius, normes de comportament, etc.
De fet l’article exposa, sense més, els castells aconseguits per les colles de Tarragona durant el primer diumenge de festes i la diada de Santa Tecla. Tot correcte. Aiiiii....però no es podia acabar així la cosa, perquè llavors hagués estat una article més...i no, no s’ho pot permetre. Les tres darreres ratlles de l’article diuen així:
“Per acabar, la nota negativa han estat algunes provocacions i botifarres que hem vist. En aquest sentit s’agrairia que les juntes directives de les colles hi fessin alguna cosa: ja cansa tanta rucada”.
Buenuuu...ara ja estem d’estat policial dins l’àmbit casteller, de pam pam al culet, de portat bé o no tindràs postres, o de comporteu-vos que hi ha unes normes que ni els castellers es poden saltar.
Què és el que han de fer les Juntes? Donar un toc d’atenció? Portar al racó de pensar als que han fet les botifarres? Aconsellar-los que passin pel confessionari? Multar-los? Suposo que el que voldria en Xavier és qualsevol cosa que quedés políticament correcte, com fan tots els polítics mediocres d’aquest país. Doncs prefereixo veure una botifarra en un moment d’excitació que ser un fals i un mediocre.
En fi, a mi el que em cansa són aquestes ganes de liderar un no sé què, per posar-nos a tots els castellers en cintura. Trobo que sooobren aquestes ratlles, si més no, la darrera frase. I ara que ningú vingui a dir que jo estic d’acord amb les botifarres i les males maneres, no. Si algú em vol entendre ja m’entendrà. Prou de voler donar lliçons de política barata i de comportament. Prou de voler fer de gos de tura per portar-nos a tots al corral. Això si que cansa.

D'inútils i torrecollons el món n'està ple.

El senador per Tarragona, Josep Maldonado, ha remés a la portaveu del Grup Parlamentari Socialista de la Cambra Alta, Carmen Silva, una carta de protesta en la que exigeix "una rectificació pública" al senador del PSOE Francisco Javier Sanz per associar "els castellers amb el maltractament a les persones". Maldonado ha subratllat que aquestes declaracions suposen “una falta de respecte cap al poble català” perquè els Castellers són una “expressió cultural i folklòrica de Catalunya”. Les declaracions de Sanz es van produir ahir en el transcurs del debat d’una iniciativa al ple de la Cambra en la que es demanava la retirada de la categoria d’Interès Turístic en aquelles festes en les que es produís algun tipus de maltractament cap als animals o cap a les persones.

Get Lucky

Knopfler ja té nou disc. Lluny de l’estereotip que molt dels seus fans li volen penjar, de persona vaga i falta d’idees, treu a la llum el sisè disc en solitari.
El segell Knopfler segueix vigent en aquest nou treball i s’endinsa en sons folk i blues amb tocs de música celta que sempre l’han atret. No es tracta d’un disc amb característiques celtes molt marcades com va ser Golden Heart, però sí que hi estan presents en distintes introduccions que s’amanyaguen amb la resta de la composició. Ressaltaria temes com Border Reiver, You can’t beat the house o la grandíssima Piper to the end, on Knopfler fa gala del do especial que té per comunicar-se amb la guitarra.
Es tracte d’un disc tranquil, per escoltar al sofà de casa amb un whisky de Malta a la mà.
Lluny de les faraòniques gires a les que ens tenia acostumats amb Dire Straits, Knopfler comença la seva gira per acabar-la prop de les nostres contrades. De fet, hi ha previstos de moment fins a cinc concerts a l’estat espanyol, sent una de les ciutats agraciades Badalona, on ja hi va ser present l’any 2001 durant la gira de Sailing to Philadelphia.
Knopfler també està a la moda i ens trobem amb la possibilitat de baixar-nos des de iTunes i amazon dues cançons extra, Early Bird i Time in the sun. També podem trobar el disc a Spotify.
Després d’haver escoltat el disc un parell de cops, he de dir que no m’ha decepcionat de cap de les maneres. Evidentment que no té res a veure amb composicions mítiques com Sultans of Swing, Telegraph road, Brothers in arms, o el més proper Speedwat at Nazareth, però l’he trobat molt complert i on els fans de knopfler podem gaudir de moments que enyoràvem. Us el recomano.

El passat dia 09 de setembre, Knopfler va està present en el Pricess Trust. Aquí teniu una gravació no professional del tema que dona títol al disc. Espero que us agradi.

I ara què?

Doncs més del mateix.

1. La nostra actuació, molt fluixa. És cert que els assajos després de les festes del Quadre han estat patètics. Falta de gent, desgana, sortides per anar a passar l’estona (alguna anul•lada per falta de gent), etc. A més, hi hem de sumar la falta d’entesa entre la tècnica i la directiva que ha arribat en el pitjor moment. Tot plegat ha creat desencís, preocupació i desunió dins la colla. Resultat: l’actuació de Santa Rosalia. No hem donat la talla i punt. I això no vol dir que podíem haver fet més, no. Vol dir el que he dit, que no hem estat a l’alçada pels motius que siguin. El que resta de temporada, tenint com a horitzó el Concurs, no ens podem permetre més badades, ni més disputes, ni esquivar responsabilitats... Ara mateix tenim el que tenim perquè ens ho hem guanyat a pols. Entre tots hem de tirar endavant aquesta situació. No tinc cap dubte que donarem la talla el dia 4 d’octubre i tornarem a ser on ens toca.

2. La Colla Vella, segueix pel mateix camí. Després del punt anterior, sembla que una crítica cap a la Vella, no tindria massa sentit, però em sento amb el dret i el deure de poder-la fer. De la mateixa manera que sóc crític amb la meva colla i amb tot el que està passant, també ho seré amb una colla que sense cap mena de dubte, fa uns anys que ha baixat el llistó a La Torre. No pertanyo ni a la Junta directiva ni a la tècnica, per això crec que és responsabilitat seva tenir una diada de Santa Rosalia equiparable a la del Quadre i pel que sembla, la colla Vella “no está por la labor”. S’han de buscar solucions i alternatives.

3. Molt bé Castellers de Barcelona. Després de les vacances del mes d’agost era tota una incògnita el seu rendiment. Van portar a plaça el màxim que tenen en aquests moments, és a dir, que han seguit la mateixa línea que abans de començar les vacances. Remarcar un grandíssim pilar de sis que no tardarem massa a veure’l dalt d’un folre. Des del meu punt de vista, això no vol dir que el buit deixat pels Xiquets estigui cobert, ni molt menys.

4. Buf...Tenim una feinada que fa por. Aquest any per arreglar els problemes interns que tenim d’una vegada i aconseguir el nivell que tots desitgem pel Concurs. I de cara a l’any vinent, aconseguir una Festa Major de Santa Rosalia com la Torre es mereix.

Dia 6: La diada castellera