dimecres, 29 d’octubre del 2008

El fill de puta del jutge de l'audiència nacional...


Llibertat pels companys que van cremar les fotos de l'innominable ara fa un any...
D'aquí una estona m'hi poso...ara tinc feina. A més estic en calent i encara em fotrien a la garjola segons el que digués....grrrrrrrr

Segueixo en calent, però algo hauré d'escriure...juas.

El tal Vazquez Honrubia es va quedar a gust fent mofa del nostre idioma durant el judici que es va cel·lebrar ahir a l'audiència nacional. Finalment es va veure forçat a absoldre tots els acusats; ja que el fiscal va rebaixar les acusacions a desordre públic i pel que sembla l'audiència no és competent de jutjar aquests càrrecs...

El prepotent jutge, no se'n va estar ni un moment d'enriurese'n de tot allò que fes referència al català...tant a l'hora de fer servir un intèrpret com a l'hora d'enfotrese'n de la nostra sort de ser bilingües quan es parla de català-castellà. El paio es sentia com el Rei Salomó em fa l'efecte...El sujetu aquest estava rabiós, doncs se li feia repetir el judici que ja havia realitzat per no deixar parlar als nois en el seu/nostre idioma.

Vaig sentir diversos talls per la ràdio i em van venir basques. Quina angúnia de tio!! La veritat es que em van venir ganes d'inflar-lo a òsties...juas. Gent així et fan bullir la sang i després passa el que passa...
En fi, crec que el gobern català no hauria de permetre que això quedés així...que s'hauria de fer sentir la protesta del poble català davant personatges tant patètics com el jutge en qüestió. Exigir-li les diculpes pertinents així com les de l'estat espanyol que és a qui representa i així de passada, com el qui no vol la cosa i aprofitant la vinantesa que ens deixin ser un poble lliure d'una vegada...no?

dimarts, 28 d’octubre del 2008

Els castells part de la cultura catalana? De què?

Escric aquest post, arran de diverses afirmacions i comentaris de molts que ara s'omplen la boca amb els castells com a gran vaixell insigne de la cultura catalana i se n'obliden que fa quatre dies del llobregat en amunt (com alguns diuen) ningú ens tenia per res.
Content de que cada dia es conegui més el fet casteller, sí. Content que es valorin cada cop més els castells, sí. Era i és l'obligació dels polítics de fer-ho i ha estat una mancança des que en tinc record. Ara bé, em desmarco i mostro la meva repulsa cap els polítics que se n'aprofiten per fer-los seus i per convertir-los en catalans i projectar-los com a cultura catalana...mai ho han estat. Són part de la cultura del camp de Tarragona, baix i alt penedès i poc més...tots sabem quina és la zona tradicional dels castells. Sabem on anàven els nostres avis, besavis i rebesavis a fer-los, caminant o amb carros...
Ara, s'ha extès la coneixença del que són; hi han colles castelleres per tot Catalunya; tothom en parla i se'n fa l'entès; fan programes de televisió de les diades; el fet mediàtic està engolint la tradició...però d'aquí a que els fiambreres també es vulguin apropiar del fet casteller com a part de la seva cultura, n'hi va un troç... Algú em dirà ranci, i? Potser he de reconèixer que amb la tradició ho sóc i molt, i miraré de defensar amb totes les meves forces el que en part considero "meu".

dijous, 23 d’octubre del 2008

Ja el tenim aquí...


Per fi ha nascut el Marc. El Marc Caixal Huguet. El meu nebot i el meu fillol. El dia 22 d'Octubre del 2008, a les 13 hores i 17 minuts...després de sortir de contes i mirar de provocar-li el part a la Montse, el metge va decidir de fer una cesària. La mare està bé, una mica nerviosa per tot plegat i adolorida de l'operació i dels punts...El pare aprenent les primeres lliçons que li donem els no-novells, sobre com canviar al nen, com agafar-lo per fer el rotet sense que semblis un babau,et. Aviat se'n podran anar a caseta i poder gaudir d'aquests moments inoblidables. Aisssssssssssss

dilluns, 20 d’octubre del 2008

ES SUSPEN LA SORTIDA A ALTAFULLA PER SAN MARTÍ

Per motius que no cal entrar a qüestionar, sembla ser que la sortida a Altafulla per San Martí ha estat suspesa... Amb les ganes que teníem d'anar-hi! Les dues colles estem en un bon moment i hagués estat molt interessant i atractiva aquesta diada...que hi farem!
Gràcies a tots per la vostra participació a l'enquesta sobre els castells que hi havíem de fer. Els resultats han estat:

3d7,4d7,Td6,Pd5...TOMAAA-----> 12 vots
3d7,Td6,5d6,Pd5...MODERACIÓ SI US PLAU-----> 5 vots
3d6, 4d6,Td6,Pd4...PASSOTISME------> 3 vots

Doncs això, que tanco l'enquesta aquesta. Apretem fort que queda molt poc per acabar la temporada... i encara ens queden reptes per complir companys!
Salut!

...i en van 2!

dissabte, 18 d’octubre del 2008

La fi del Món i el començament del Big Ban



L'11 de setembre no només el recordarem d'ara en endavant per ser la nostra Diada Nacional i per ser l'aniversari del malaurat atemptat de les torres bessones... ara també hi haurem d'afegir el dia en que una fallada elèctrica va evitar (de moment) la desaparició de la nostra estimada Terra i de part de l'Univers conegut.


Notícies extretes de diferents noticiaris i revistes:

"...L'Alba i el Dídac, dos científics catalans d'entre els deu mil que treballaven al CERN, miraven d'impedir que l'inmens colapsador de partícules es posés en funcionament després dels seus darrers experiments. Aquests donaven per certa la teoria que preveia l'aparició d'un forat negre al seu interior, el qual engolliria en un no res el nostre planeta... http://www.youtube.com/watch?v=E96RRHzg13Q" Extreta el quinze de setembre del 2008 del Cientifical and Universal newspaper.

"Instants després d'haver-se iniciat amb èxit la posada en marxa del colapsador, (i de que el món sencer es quedés meravellat amb les explicacions científiques sobre les possibles obtencions d'informació de l'origen de l'univers) aquest es va parar. Es sospita que s'ha boicotejat l'experiment de manera malintencionada i flagrant desde el mateix CERN..." Extreta el setze de setembre del 2008 de la prestigiosa revista The future is now.


"Ara, cinquanta anys després, sabem que no hi seríem si no hagués estat per la desobediència i rebel·lió dels dos agoserats científics catalans, que van acabar donant la seva vida i salvant la de mils de milions de terrícoles..." Extret l'onze de setembre del 2058 de la prestigiosa revista científica de casa nostra Científics d'ara i sempre.




Salut i llarga vida al nostre planeta ;-)

dissabte, 11 d’octubre del 2008

Senyor metge, tinc esquizofrènia castellera?

Torredembarra, 11 d'octubre de 2008.
Senyor metge, li escric aquesta carta, perquè sé que vosté m'entendrà. Aquests metges d'avui no els puc explicar el que em passa, perquè em prendrien per boig... però vosté que ha viscut els castells amb la força i el sentiment que ho va fer el meu pare, vostè que en sap tant del que li parlo...segur que em sabrà dir què he de fer...almenys és el que espero i pensar-ho em reconforta.
Sap qùe passa? Que darrerament, el que jo creia inamobible està canviant...els meus pensaments i fonaments castellers sembla que variin per moments. M'en vaig adonar l'altre dia, al concurs de Tarragona, sap?
Jo sempre hi he anat al concurs, be com espectador, be com a casteller...sempre me l'he estimat el concurs de Tarragona. I ara, sembla com si s'allunyés de mi...
Ho vaig trobar tot molt estrany. Només entrar a la plaça de "torus" ja vaig sentir una veu estrident que donava la benvinguda a les colles...on era aquella veu segura i també castellera del meu "conceller en cap"? Més aviat em va semblar entrar al pavelló d'esports a veure un partit de bàsquet o a una retransmisió d'aquell programa que tot el dia veu el meu fill Joan M...com es diu? Ah sí, el "pressing cach" dels pebrots! Doncs així d'estrany em vaig sentir...veient durant les 5 hores de castells les bufandes, pitos, i banderes gegants de l'afecció dels Castellers de Vilafrana; les barres inflables de la colla Vella...
Hi va haver tan sols un moment senyor metge, que em va recordar temps passats, quan la plaça sencera es va posar en tensió durant 5 minuts, tot esperant que el jurat decidís si la torre de vuit de Vilafranca era carregada o no...Aquells moments de crits, xiulades i posicionament divers de la gent va ser memorable...els uns per voler sentenciar el Concurs 2008 i els altres pequè no volíem de cap de les maneres que allò s'acabés en aquells instants com així va ser.
Tinc unes sensacions estranyes doctor...perquè per altre banda, em fa ràbia tot el que hi vaig veure allà...tot aquell ambient del grans esports de competició. Aquelles pantalles gegants (on hi vèiem la repetició dels moments més importants del castell), més pròpies dels grans espectacles musicals...Aiii senyor doctor que ara em roda el cap!
Sóc en part culpable d'arrivar on hem arrivat? Jo no ho vull això pels meus castells. L'altre dia em vaig emocionar veient una foto d'un 3 de 7 "net" que van fer dels Castellers de Vilafranca per la cel·lebració dels 60è aniversari de la colla i conmemorant la foto del mateix castell que van bastir el Xiquets de Valls al segle XIX.
Senyor metge, a mi m'emocionaria més tornar a veure fer el pilar de cinc amb el porró, sap? M'agradaria veure com alguna colla gosa fer un pilar de set amb folre a La Torre i alhora s'atreveix a fer 14 passes caminant. Gaudeixo anant a esmorzar una butifarra amb mogetes o una espineta amb caragolins quan toca, en comptes de mejar cereals com aconsellen avui en dia...
Senyor metge, no sé on soc! Els meus companys em diuen que això és imparable...els pseudoperiodistes només burxen per aconseguir que tot el que envolta els castells sigui més mediàtic, volen globalitzar els castells i que se'n facin d'una punta a l'altre del món...i jo no ho vull això tampoc. On puc veure un ambient millor...? A quina plaça no puc estar més a gust veient una diada castellera sino és a Valls i a la plaça del Blat? Recordo el que deia el Sr. Mañé i Flaquer... aquell periodista del meu poble, que escrivia cròniques castelleres el segle XIX pel Brusi i que després en va ser director...sap de qui li parlo oi? Doncs ell li comentava al seu superior que el millor lloc per veure un gran "corrida de toros" era a Sevilla i que pel mateix, els castells s'havien de veure al camp de Tarragona.
Voldria que les grans colles castelleres del meu País tornessin a fer els més grans castells a la meva "plaça de la verdura", al meu poble que tants i tans castells ha vist en els darrers dos-cents anys...
Senyor metge, jo que no podia ni veure als Minyons, jo que els tenia per uns superbs, que despreciaven la zona històrica i tradicional castellera...ara...m'identifico amb molts dels seus postulats i m'agraden i em reconforten moltes de les seves opinions...És normal això que em passa senyor metge? Esteu segur que no tinc una esquizofrènia castellera? I si no és així, que em passa? Diguim alguna cosa alego, perquè els castells són la meva passió i sense ells no sabria viure... El que sí que li dic és que me'ls estimo molt i no deixaré que ningú me'ls prengui.
Rebi les meves salutacions mentre espero una resposta el més breu possible.
Joan M. Huguet

divendres, 10 d’octubre del 2008

ONA LA TORRE

Ja fa temps que se'n parla de fer un programa de castells per la ràdio i sembla que finalment el podrem dur a terme. El Tony "de l'àncora" ens ha donat l'última empenteta i la cosa ja és un fet.
Ahir ens vam aplegar a l'emisora de ràdio local, el Jordi Cañellas (cap de colla dels Nois), el Salvador Cañellas (cap de pinya), el Guillem Bargalló i jo mateix per fer un col·loqui, tertúlia o com en volgueu dir. Aquest cop vam parlar principalment del Concurs de Tarragona i de la propera sortida que tenim els Nois de la Torre a Caldes de Montbui. Sembla ser que l'emisió serà els diumenges, però encara s'ha de confirmar el dia i hora exacta en que finalment s'emetrà el programa. La intenció és de fer-lo cada setmana i de ganes no ens en falten. Esperem que serveixi per difondre el fet casteller a La Torre, per explicar als torrencs qui sóm i què fem, i sobretot per acostar el nostre poble i la nostre gent a la SEVA colla...volem que s'acostin al carrer freginal i ens ajudin a que la colla sigui cada dia més gran i tots ens en poguem sentir encara més orgullosos.
Quan ja marxàvem, vam sortir a la conversa el nom que hauria de tenir el programa...se'n van dir uns quants...sembla que els que ens van agradar més van ser: La TORRE...DE SET i PILAR DE SIS... El primer amb connotacions castelleres i també amb referències clares al nom del nostre poble i el segon com a castell emblemàtic dels Nois de la Torre i també fent l'ullet al programa emès per la ràdio d'Altafulla "Pilar de vuit". Perquè ens ajudeu a poder-ho decidir, enceto una enquesta on espero que hi digueu la vostra.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

Raul: "A la Vella les "locures" es van acabar amb mi".


Va ser la seva resposta quan li vaig dir: Ara per collons heu d'anar a per la Td9f, oi?

Ja s'ha dit tot el que s'havia de dir dels Concurs 2008. Castellers de Vilafranca van estar immensos, insuperables i ho van donar tot. Van fer més del que havien de fer i això és d'agraïr...


Comentaré un parell de coses que m'han vingut al cap, una conseqüència de l'altre...i són:

- L'"esportarització" del fet casteller. Ho hem vist sobretot en els afeccionats vilfranquins. Bufandes, grans banderes que desplegaven per damunt els caps...només hi faltaven les trompetes aquelles d'aire comprimit...jejeje. És ben lloable i fins i tot envejable una afecció tan entregada com la vilafranquina. El que no m'ha agradat és el que cada any s'hagi vist més l'espectacle casteller com un partit de futbol entre dues afeccions, la vilafranquina i la vallenca. Aquesta bipolarització no és bona de cap de les maneres. Que l'essència del fet casteller com a tradició, folclore...es perdi en favor de l'espectacle de l'esport. Em temo que d'aquí no res es parli de la profesionalització dels castels i tot...:-P

- A ran d'això, m'ha sobtat l'article que el Carles feiner ha publicat en el seu bloc i on promou un debat a fons en el sí dels Minyons per una possible assistència al concurs del 2010. Just ara, que les bases del fonament casteller s'estan diluint en el concurs i tendeixen a anar cap un esport pur i dur, ens surt amb que els Minyos no han de perdre el carro del món casteller... Ara, que jo, defensor del concurs a mort i detractor dels innovadors i menyspreadors de la tradició castellera com son els Minyons... Ara, que començava a entendre una mica el posicionament de Minyons per no acudir a Tarragona cada dos anys, em surt "el negre" amb aquestes.... Parla fins i tot de la rivalitat castellera com mai havia sentit parlar a un minyó, de fet, podria semblar que parla algú de la Vella, en sèrio! El motiu real però, d'anar al concurs és, segons ell, per no perdre el fil del món casteller; per estar davant dels qui han de dir com i què són els castells; ser liders junt amb els que faran de "l'ortoxia castellera" (com ell diu), una ciència... El que jo en trec, és que vol ser-hi per poder fer política...Minyons no poden ser menys que Vilafranca o la Vella.... A més, això de predre el tren i no poder manar deu fer molta ràbia.

divendres, 3 d’octubre del 2008

El sis de...

Al darrer assaig, parlàvem el Lluís Batet, el Jordi Cañellas i jo, de l'estructura de sis...de com devia ser, de si era un quatre amb una torre; una torre amb dues torres més afegides (a l'estil del cinc), de com es posoven els dosos, etc.

He trobat aquest sis de set fet pels castellers de Vilafranca el 21 de gener del 1997. Segons sembla, és l'unic del que es té constància... Com podeu comprobar, la torre central no porta ni acotxador ni enxaneta... Molt a discutir, no?

El que jo crec és que els dosos de la torre central hi sobren. Els dosos de les dues torres de "fora" haurien d'anar lligats a la torre del mig amb un dels dos "obert", com en el nou ded la Vella... Tot això, si seguim l'estructura que han fet els Castellers de Vilafranca. Ara que, si jo l'hagués de dur a terme, el faria amb un quatre i una torre enganxada...com ho veieu valtros?

dijous, 2 d’octubre del 2008

L'assaig de la Colla Vella.


S'acosta el Concurs...de fet ja no queda res. Ahir vaig anar al local de la colla Vella amb la Montse i la meva germana Susana. No hi havia molta gent, bueno, no hi havia la gent per poder fer folres i manilles i tal...ja voldria jo que els Nois tinguessim cada divendres a l'assaig la meitat de gent que hi havia ahir al local de la vella :-P. Estava una mica intrigat per veure per on anaven els trets i més o menys vaig poder veure les proves que m'esperava...de Td8, de 5d9f, de 3d9fa, de 4d9fa i de pd8fm. Què em va semblar? Molt interessant. Tot i que podria opinar amb molta més coherència després de l'assaig de divendres, em va sorprendre molt gratament l'assaig de Td8. Respecte la Td8 anterior, un canvi destacable a nivell de terços, deixant el Raul el lloc al seu germà Alexis. Els castell baixa de pes i no va semblar que perdés seguretat. De totes maneres no sé si el canvi és definitiu. La prova va ser de Td7 neta amb acotxador posat. Aquí us deixo una foto d'una prova de Td8, que he trobat pel món virtual i on es diu que és de l'assaig de diumenge passat.

Pel que vaig poder copsar amb alguna conversa amb algun membre de la colla, sembla que la sortida és de pd8fm en primera ronda i de 5d9f en segona. La tercera, seria la determinant i en funció de com anessin les altres colles suposo. Allò que algú deia de 3d10fm...ni es planteja...

Ara, nervis fins diumenge...

dimarts, 30 de setembre del 2008

S. XIX versus S. XXI

La pell de gallina. Sense paraules... Felicitats Castellers de Vilafranca!



dilluns, 29 de setembre del 2008

El Mundo Deportivo de l'Espanyol? juasjuasjuas

Fa molt temps ja, que passo bastant dels diaris esportius. De tant en tant encara en fullejo algun, però de cap manera amb el delit que ho feia fa vint anys. Hi va haver un temps que es deia que l'Sport era del Barça i El mundo deportivo era de l'Espanyol. Si en tenia algun dubte, diumenge se'm va esvaïr del tot. Després de la mala llet que portava després del derbi de dissabte, només em va faltar veure les 3 primeres planes del diari en qüestió...

Diumenge al matí vam anar a pedalar una estona pel passeig, amb bici, el Joan M., la Montse i jo. La Gemma va fer la mandrosa per variar i es va quedar amb la seva àvia, ajudant-la segons ella, a fer els preparatius del típic dinar familiar dels diumenges. Més tard ens vam trobar al bodegón amb les meves germanes, cunyats, neboda, mare i filla. La Sussana, el Joan i la Paula havien arribat feia unes horetes de Disneyland-París amb tren. El Joan és una apassionat del futbol i un forofo del Barça (per tant un torrecollons) i llegia El Mundo deportivo per assabantar-se dels fets del partit de dissabte, ja que no el va poder veure. Després de les típiques pica-baralles entre culé i periquito, viag voler fullejar el diari per veure, sobretot, el que se'n deia dels incidents deplorables que van provocar els boixos nois a l'Estadi de Montjuich. Bé doncs, va ser depriment per mi veure que les fotos principals eren les que tenien com a protagonistes els seguidors de l'espanyol trencant les tanques o rodejats de bengales (sense saber d'on procedien). La foto d'una bengala creuant el cel en direcció als afeccionats pericos, va ser situada en un racó de la primera plana i en un format ben petit. L'estructura de la notícia fullejant les tres primeres planes, era la de: "que brètols els periquitos trencant les tanques de protecció"...ho vaig comentar indignat als meus dos cunyats i es van posar a riure, assentint i donant-me la raó.
Pos eso, que els del Mundo deportivo, del Barça un bon rato; manipuladors de notícies, un bon rato; però de l'Espanyol res de res.

dijous, 25 de setembre del 2008

Llinxaments públics

L'altre dia mentre donaven la notícia de l'accident d'autobús a Barcelona, i miraven de trobar el culpable de la dona i la nena mortes, pensava en la necessitat que tenim els ciutadans de trobar sempre el responsable del fet en qüestió per poder-lo llinxar davant tothom. Em va venir a la memòria aquest pensament, no ja per aquesta situació en concret del conductor de l'autobús; sinó per moltes altres situacions que cada dia podem copsar en qualsevol mitja de comunicació...sense anar més lluny, el llinxament públic que se li va fer al company Luís Suñe i que de ben segur encara no ha acabat. Avui, les coses ja no passen perquè sí, o per mala sort, o per accident, no, sempre hi ha d'haver un culpable que pagui els plats trencats, algú sobre el qui poguem avocar tota la merda que portem dins.
Si be és cert que la persona, família o gent propera a l'afectat sempre té la reacció impulsiva lògica del moment i a la qual té dret, la societat, en principi, hauria de ser molt més il·lustrada i freda en aquest sentit. Hi ha fets que passen i punt, però acostumats com estem a demanar responsabilitats en tots els aspectes i situacions de la vida, en moltes ocasions volem disfressar de dimonis a simples mortals com nosaltres.

dissabte, 20 de setembre del 2008

Santa Tecla (I)

14 de setembre. El primer diumenge de festes. Vella de Valls, Castellers de Vilafranca, Xiquets i Jove de Tarragona...la cosa promet.

Parlo amb els nens per veure les ganes que tenen d'anar-hi i copso, sorprenentment en ells, la il·lusió que poques vegades els castells han provocat. Després d'esmorzar i estar llestos per marxar, em ve al cap que la Montse havía de trucar a l'Isa perquè fes cap a la Plaça de la Font amb els seus fills i entenc d'on venen les espectatives que la Gemma i el Joan Maria han posat en aquesta sortideta a Tarragona.
És un quart de dotze i Tarragona estar a petar...veuràs tu per aparcar! Entro pel portal de Sant Antoni i tiro amunt i trobo un lloc solitari davant la Universitat. És meu! Ufff...hem estat de sort. Au anem! Ara tot és baixada cap a la plaça de la font. Hi arribem just quan entra a plaça la colla vella...entrem amb ells. Trobo al "Melo" de la Pobla. Tinc la sensació que no hi ha massa ambient a la plaça...Podem triar on posar-nos i ho fem a la nostre esquerra que és on hi tenim l'ombra. la vella al costadet, davant els xiquets i a l'altre banda Vilafranca i la jove.
La Montse s'ha posat en contacte amb l'Isa i sembla que no podrà venir amb els seus fills...la cara de la Gemma i el Joan Maria ha canviat, toca resignar-se. Comença la diada, ho fa la Jove, sona el toc de castell...



L'actuació.

Jove de Tarragona. Td8f, 3d9f, 5d8c, pd5.
Xiquets de Tarragona. Td8f, 3d9fc??, pd5.
Colla Vella. 3d9f, 5d8, 4d8a, pd7f.
Catellers de Vilafranca. 3d9f, 4d9f, 4d8a, pd7f.
Gran dia per la Jove. Al contrari que a Sant Magí, se'ls va veure molt segurs d'ells mateixos i van mostrar un gran poder de reacció. Tot i que només van carregar el 5d8, crec que tenen les 3 estructures que van fer molt ben treballades i poden donar més d'una sorpresa al Concurs. No m'estranyaria gens tornar a veure la mateixa actuació completa, el dia de Santa Tecla.

Rarament podem trobar-nos un dia on les dues colles castelleres "enemigues"desde el seu naixement surtin guanyadores de plaça i aquest cop no havia de ser diferent. Per Sant Magí uns triomfants xiquets sortien de la mítica plaça de les cols amb un 3d9f molt matiner i es prometien una Santa Tecla d'allò més exitosa. Sens dubte que hauria pogut ser així, però els nervis van fer una mala passada als matalassers, que després d'una terrible caiguda en el 3d9f, van decidir no actuar a la tercera ronda. Cal desitjar una pronta recuperació tant física com psicològica ja que el dia 23 tenen l'actuació pròpia de Santa Tecla i el Concurs està a dues passes.

La colla vella i vilafranca van estar molt insegures. No van venir tots els efectius que elles mateixes s'esperaven...en fi. Si haguéssim de fer cas d'aquesta actuació com a referència pel concurs no haniríem gens be, però tots sabem que no serà així. Deixeu-me que em torni a fer pesat amb la Td9fm...a que ve?? No ho entenc, de debó..digueu-me cegato, però no ho veig per cap lloc :-O. N'hi ha que potser pensin que són assajos de manilles per un possible 3d10fm pel concurs, però jo no ho crec.La Vella pefila el 5d9f com a castell pel concurs, així com el pd8fm. L'às sota la màniga, ha de ser el 3d9fa i també algun castell sense folre.


Vilafranca no està com altres anys. Pel que s'ha vist en aquesta actuació i pel que vaig poder veure a Sant Fèlix, el 4d9fa és segur pel concurs iel tenen impecable i també el pd8fm. El 3 no el tenen per tirar cohets, encara que la seva experiència els pot dur també a un possible 3d9fa. Crec també que aniran per algun castell sense folre.

Ara toca esperar al 23 per veure com ha anat la recuperació dels xiquets. Em preocupa l'estat anímic de la colla, però els encoratjo a tirar endavant i donar-ho tot en el que resta de temporada. Salut!

dijous, 18 de setembre del 2008

Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (III)

I ja per no ser pesat...aquest darrer text també extret del mateix lloc on després de la decadència dels castells, parla de la renaixença. Podeu veure la importància que torna a tenir La Torre, ja que la Nova de Valls hi carrega el primer 3d8 abans de la guerra i el primer 4d8 de la post-guerra.
A títol personal, us puc explicar que el meu avi, l'Esteve Huguet Viada, anava cada any a Vilafranca per Sant Fèlix i contractava les colles que havien de venir a La Torre (de la seva butxaca)...
Diguin el que diguin, Torredembarra ha estat sempre molt important dins el món casteller i per la meva part miraré de que ho segueixi sent i recuperi l'"estatus" que sempre havia tingut i mai hauria d'haver perdut. Salut!


La renaixença
A partir dels anys vint, s'entrelluca una certa voluntat de sortir d'aquest pou d'ensopiment casteller que havia caracteritzat els últims trenta anys. Una vegada més va ser la rivalitat el que va esperonar uns i altres. De primer, per Santa Úrsula del 1922 els Xiquets de Valls aconsegueixen el tres de set aixecat per sota, a més de tres i quatre de set i pilar de cinc. Tres anys més tard apareix una primerenca colla castellera a Tarragona i al 1926 succeeix el mateix al Vendrell, amb els Nens. Entre les dues de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, eren ja, doncs, quatre les colles existents i, és clar, tothom volia fer el castell més alt. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i les de Valls es fusionen durant un període de dos anys, quan es tornarien a divorciar. El 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella, i el 1932 es crea una tercera colla al Vendrell, els Nens. En tots aquests anys també hi va haver algun intent sense èxit de crear una colla a Vilafranca.D'aquests primers anys, doncs, se'n pot deduir que ni que no s'assolissin castells de massa volada, sí que s'havia recuperat la inquietud per fer castells, es veien unes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Amb l'estímul de tenir les colles del Vendrell i de Tarragona que els anaven al darrera, la Vella de Valls va ser la colla que primer va despuntar de les altres en carregar el primer carro gros de la nova època el 28 d'agost de 1932 a l'Arboç, a més de descarregar també la primera torre de set. S'havia encès la metxa de la recuperació: un any més tard la Nova de Valls descarregava el quatre de vuit per Sant Fèlix, i al 1934 un altre cop la Nova carregava el primer tres de vuit, a Torredembarra. La Guerra Civil, però, va truncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.

Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (II)

Text tret de "La Fura"...http://lafura.cat/suplements/castells/historia3.asp
Més o menys diu el mateix q l'anterior, però potser una mica més explítit...


Època d'or dels castells
L'època d'or dels castells engega, segons reconeixement popular, el 1851, quan es descarrega a Tarragona, per Santa Tecla, el primer castell de la història dels castells, el tres de nou amb folre. El primer intent d'aquest castell s'havia fet a Valls el 1845, i no va ser fins un any més tard que es va carregar. De fet, es té coneixement que el 1835 els vallencs ja van fer el tres de vuit i el pilar de set; i al 1841 es parla de dos Balls de Valencians que a Tarragona aconsegueixen el tres de vuit, la torre de vuit i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.El 1853 ja es parla d'una diada a Torredembarra amb tres i quatre de nou, torre de vuit, cinc de vuit, tres de vuit aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. Entre el 1851 i 1853 també hi ha referències al pilar de set net (sense folre), la torre de vuit aixecada per sota i el tres de nou net (Torredembarra, setembre del 1952). Després d'uns quants anys afectats per les epidèmies de còlera, es tornen a plantar castells de la màxima magnitud i amb una freqüència inusitada, per totes les viles del camp de Tarragona i també al Penedès. El 19 d'agost de 1958 es diu que una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll, i cinc dies més tard el basteix l'altra colla de l'Alt Camp a Alió. Recordem que en aquell temps únicament es comptaven com a vàlids els castells que es descarregaven; els carregats tan sols quedaven en anècdota i sovint ni es recollien a les cròniques castelleres.Una referència del 1873 esmenta que aquest any es podria haver plantat, possiblement a Tarragona, el quatre de nou amb agulla, tot i que no n'hi ha la certesa. Vilafranca, Valls, Tarragona, el Vendrell, Vallmoll, Alió, Torredembarra, el Catllar, Alcover, la Bisbal, l'Arboç, Montblanc, Igualada, en fi, a qualsevol de les poblacions que entraven dins el triangle que formaven Vilafranca, Tarragona i Valls, s'hi plantaven els castells de més entitat. És per això que aquestes terres són les considerades com a tradicionalment castelleres: les comarques de Tarragona i el Penedès

dimecres, 17 de setembre del 2008

Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (I)

Ei torrencs i demés gent que llegiu el meu bloc. Un article tret de la viquipèdia on es parla de l'època d'or dels castells. El primer d'uns quants que aniré penjant, perquè tots ens sentim ben orgullosos de la nostra plaça i del fet casteller a La Torre. Salut!

Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.

dimarts, 16 de setembre del 2008

Nova castellera a la famili??


L'altre dia a l'assaig el Guillem Bargalló em comentava que la tradició castellera de la família Huguet s'acabava amb mi...i té raó, no hi havia pensat. Per això encara em va fer més il·lusió que la meva neboda, la Paula, filla de la meva germana Susanna (castellera també en la seva infància), em digués que volia pujar als castells i que fes anar de corcoll a sa mare i son pare, per portar-la divendres per la tarda a casa desde El Vendrell per anar a l'assaig i després quedar-se a dormir a casa. I la veritat és que ens va sorprendre gratament a tots. Va fer algunes proves a terra d'acotxador i també alguns pilanets a terra amb el meu fill Joan Maria i al final de l'assaig li vaig comentar al Jordi per fer un pilar de quatre. Es va sorprendre una mica, però va ser dit i fet.
Ella primer es va quedar una mica parada quan va veure que jo pujava dalt la pinya, però ja no tenia marxa enrera i va pujar-hi...era el primer cop que ho feia.
Felicitats Paula!!

dilluns, 15 de setembre del 2008

Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (III). Les altres colles.

Xiquets.

3d8, maco. Seguint treballant el tronc pel 3d9f.

Td8fc, amb algun dubte. Cert que no hauria d'haver caigut...algun motiu hi deu haver.

5d7, també treball de tronc de cara al 5d8.

El que jo crec és que la parada de Sant Magí ha passat factura. Pot ser que sigui la parada, així com un excès de confiança. Com diuen ells, als baietes, l'excés de confiança i la prepotència els va portar un temps al "racó de pensar", espero que no caiguin a la mateixa errada.

Vella.

5d8 de la Vella. Pensant en el 5d9f pel concurs.

Td8f. Pensant en què? No entenc quina mania tenen amb la Td9fm...perquè torno a dir que al concurs no servirà de res, a més de que és un castell de molt alt risc per la Vella. En fi...

4d8. Sense comentaris.

Pobre actuació. A la Vella se li paga com a colla de nou i com a colla de primeríssima línea que és. Com a mínim haurien d'haver provat de fer un castell de nou i més encara en any de Concurs. La falta de camises no és excusa.



Sincerament crec que s'ha de parlar seriosament amb les dues colles. Santa Rosalia és una diada molt important en el Món Casteller. Sempre ho ha estat i volem que ho segueixi sent durant molt anys. Les colles que venen a la Torre, coneixen la nostra plaça i el "pedigrí" que té. Ara no és qüestió de començar a explicar la història de la Plaça de la Verdura, però si cal, ho faré.

Senyors dels Xiquets! A la Torre no s'hi va de vacances. Si realment penseu que la Torre és la plaça més important que teniu fora de Tarragona, no vingueu sense rodatge, sense haver assajat el que tocaba. Quan una colla ho dona tot, no es pot exigir més, però quan s'hi va de passeig, els torrencs com jo ens emprenyem i molt.
A totes dues, però en molt més grau de responsabilitat a la Colla Vella:
1. A La Torre s'hi va amb les camises que toca i no amb les justetes per cumplir!!!
2. Santa Rosalia seguirà sent una Festa Major de renom, gràcies entres d'altres coses als castells. Ho ha estat en els moments difícils de la història castellera i ara ho ha de ser encara més per mèrits propis. La Plaça de la Verdura no ha de tenir menys importància per colles com les vostres que la que té La Bisbal, L'Arboç, El Catllar o El Vendrell... Entre tots volem portar la nostra plaça al lloc que es mereix...hi heu estat convidades, no ens falleu!
Salut!

I made this widget at MyFlashFetish.com.