En temps de crisi...

...la matèria primera es treu d'on faci falta...juasjuasjuasjausjaus ;-)

Causa i efecte

Sóc a la plaça de la font, a Tarragona, a les festes de Santa Tecla. Fa un dia perfecte. No fa ni una gota d’aire, el cel és completament blau i tot i que al sol la calor apreta força, una cervesa gelada em refrigera i em fa sentir molt més a gust. Els matalassers són a punt de fer un intent de 3 de 9 amb folre. Amb els terços ja agafats i els quarts col·locats sonen les gralles i el castell tira amunt… Tot va com s’espera, una mica de bellugueig al començament però poc a poc el castell s’assenta i agafa una figura prou maca… L’acotxador s’enxarranca damunt els dosos i l’enxaneta és apunt de fer les tres passes…la primera, la segona i quan comença la tercera per traspassar el castell i fer l’aleta, s’endú tot el pom de dalt i la rebrincada fa que la resta del 3 cedeixi i caigui. Per Sant Magí l’havien descarregat després de molts anys de no fer-ho i tot prometia que aquesta temporada fos molt exitosa. Aquesta caiguda però, farà que les expectatives quedin estroncades i tot comenci a anar malament…
Què ha passat? Mala sort? excés de confiança? La pressió i responsabilitat davant els seus rivals directes els ha passat factura?
A l’laltre banda de la plaça de la font també hi són presents els baietes, que després d’un desafortunat Sant Magí amb caiguda inclosa de 4 de 9 amb folre, afronten Santa Tecla amb les esperances renovades…Descarreguen el 3 de 9 amb folre i carreguen el 5 de 8. De manera inversemblant, es capgiren els papers respecte a Sant Magí i els baietes acabaran fent una gran temporada, tornant a descarregar el 3 de 9 amb folre pel Concurs i descarregant el 5 de 8 a El Vendrell.
Qué ha passat? Bona sort? Molta feina als assajos que ha donat el seu fruit? La pressió i les ganes de revenja els ha ajudat a recuperar-se i a no defallir?
Deixo caure un got i es trenca en mil bocins. Cada bocí té el seu lloc i no un altre. He deixat caure el got amb una inclinació, força, etc. determinades, que han produït una ruptura determinada del got. Si el mateix got el pogués deixar caure variant la inclinació o la força, etc de manera infinitament minúscula, el resultat hagués estat diferent, els bocins haguessin tingut un lloc diferent al terra de la cuina.
Tots el que succeix en el nostre entorn és efecte d’una causa anterior. Un efecte pot estar vinculat a dues causes, a deu causes, a mil causes, a milions de causes, etc.
El 3 de 9 dels matalassers va caure, va ser l’efecte, esdevingut per moltíssimes causes que van provocar que l’enxaneta s’endués el pom de dalt. Aquest és un dels casos més enrebessats que podría trobar per tal de justificar que el destí ja està predeterminat per una o unes causes primeres que han provocat una serie d’esdeveniments que alhora han estat efectes de la causa final que és la caiguda del castell.
Les nostres accions diaries, com ara anar a comprar el pa, rascarme el cap, o menjar també són producte de causes que esdevenen efectes.
El meu parer és que tot plegat ja té un final i que per molt que ens sembli que dominem el que fem, això no és cert. És una il·lusió que tenim i necessitem per no caure en el derrotisme i la depressió que això ens comportaria.
Estic escrivint aquest article perquè vull? No, ho vaig per una sèrie d’esdeveniments/causes que han provocat aquest efecte final.
I podria seguir tot el dia…Quicir…

Avui fa 16 anys...

...que no el tinc per poder parlar, riure, jugar, discutir, enfadar-m'hi. No ha pogut gaudir del 4d9 ni de la Td8 de Vilafranca...encara recordo un dels primeríssims intents de la torre de nou amb folre i "ajuts" (perquè allò no eren manilles ni res que s'hi assemblés) i la cara del meu pare desfigurada mentre remugaba: "Estan bojos aquests..." Per cert, aquest any han tornat a guanyar el Concurs, van sobrats... Ai Joan M. si veiéssis el que els meu ulls han pogut veure... Em sento privilegiat dels moments castellers que m'ha tocat viure...I tu? Em diries que estic ben sonat si et pogués explicar tota aquesta bogeria... Si tingués uns segons per parlar-te, ho faria de castells, segur, del que va ser la teva il·lusió i et donava ganes de viure. Et contaria que aquest any hem recuperat el tres de set després d'anys de no aconseguir-lo i que he tingut l'honor de fer-lo a segons...et posaries les mans al cap mig molest, però te n'alegraries i em voldries donar lliçons del que hauríem de fer per recuperar l'estatus que en els teus dies vam tenir. Et recordaria que els meus ulls s'humitegen quan em venen a la memòria les imatges d'aquell 4d9 amb folre de Santa Úrsula l'any 1981, amb tu al meu costat... Què donaria per explicar-te que aquella colla de Terrassa, no els Castellers... l'altre, els Minyons, s'han posicionat al davant del panorama casteller i ens fan morir d'enveja a molts de nosaltres...aquest any han fet el 3d9 amb folre i agulla. Només sentir-ho te n'enfotries...ho sé, però ara les coses són molt diferents... Si se'm permetés veure't un sol cop...em vestiria de "gala" amb la camisa blau cel dels Nois de la Torre i et diria que molta gent et recorda en el món dels castells i que a La Torre segueixes sent "el Cap de Colla".

Cada setmana fem un progama de ràdio anomenat "La Torre... de set", és una tertúlia castellera on hi diem la nostra...segur que t'hauria agradat participar-hi...la teva ironia, el teu sarcasme, els teus coneixements castellers i la teva intel·ligència haurien estat un ingredient genial. On siguis mira d'escoltar-lo i així estaràs al dia del que anem fent i es fa en aquest Món nostre...

Vas marxar quan més interessant eres per mi, quan més m'hauries pogut ensenyar...sovint hi penso i em fa ràbia no tenier-te aprop per poder-te preguntar, per anar plegats a Sant Fèlix, a Santa Úrsula, al Concurs... ens ho passaríem tan bé... Malgrat tot, et vull dir que el teu amor pels castells perdura en mi, estigues tranquil.

El 12 d 7!!

Per aquells incrèdols que posaben en dubte les possibilitats de fer un 6, amb el 4 com a base...i per mostrar-vos que les prediccions del 12 de....no eren cap bogeria, aquí teniu aquest regalet de la Joves de Valls.

El tercer 3d7, aquest cop carregat.

Bona actuació a Cerdanyola amb el tercer 3d7 de la temporada, aquest cop carregat. va saltar el pom de dalt just quan sortia l'enxaneta. Potser un pèl descompensat d'alçades a nivell de quarts, es va tancar excessivament a nivell de dosos, cosa que feia pràcticament impossible el pas de la Jessica. Tot i aquests inconvenients, va aconseguir carregar-lo. Felicitats a tota la colla i en especial a la valenta enxaneta que tenim, laJessica! La caiguda, encara que espectacular, no ha provocat cap baixa. Algunaa contusió que altre i ràbia per no haber-lo descarregat.

De nou el Jordi va prendre les decissions correctes en els moments adients. Després de descarregar en primera ronda la Td6 (millor que les 2 darreres, tot i que treballada) i de carregar l'esmentat 3d7, va decidir apostar pel 4d6, deixant aparcat per l'any vinent el 4d7. Un 4d6 que no es va moure i es va agafar perfecte de mides...i que ens va transmetre molt bones vibracions. Per acabar l'enèssim Pd5 que no va presentar més problemes dels previstos. Ah...i també fer esment dels dos Pd4 de la Joana i l'Àxel com a segons...molt bona notícia d'aquests dos craks amb un gran futur casteller davant seu.

Tota la colla va demostrar molta alegria per aquest final de temporada, per les nostres actuacions i també pel fet que el nostre rival directe no aconseguís ni de bon troç els objectius que s'havia plantejat.

Ha acabat la temporada, també els assajos. Ara, estem tots convocats per una xerrada del cap de colla el divendres 28, al local...Ens hi veiem!

Quanta raó tens Lluís!

Fa dies que el Lluís Suñé ha "capat" l'accés a comentar els escrits del seu bloc. És de suposar que fart d'haver de llegir segons quines xufles cap a la seva persona, o pensant en la possiblitat de l'aparició de certs incendiaris després de tot el que ha passat, hagi pres la decissió d'escriure el que pensa i prou. És una pena perquè ens veiem privats d'aplaudir escrits com els d'avui...

Penso fil per randa el mateix que hi diu...el paga i calla, està a l'ordre del dia.

Lluís, permètem que faci meu també el teu escrit i el traslladi aquí perquè tothom que ho vulgui et pugui felicitar pel que hi dius...

Per la meva part, el comentari seria: PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS PLAS

"L’estat que ja no parla del finançament de Catalunya, -amb la complicitat i silenci de la majoria dels partits polítics catalans-. La gallina dels ous d’or –la construcció- ja s’acabat, els serveis bàsics cap a la ciutadania comencen a perillar, els diners dels ciutadans utilitzats per “aguantar el sistema capitalista”, donant-los als bancs i caixes per que puguin continuar cedint diners a canvi d’espectaculars guanys, les hipotèques de 750 euros, fa 5 anys, s’han convertit en 1.200 (en els millors dels casos). L’atur, les pensions, la sanitat... i a casa pugem els impostos. Per que sí, per que tenim que continuar mantenint la casa gran a qualsevol preu. Importa ben poc les necessitats d’aquella persona o familia, paga!. Es el sistema, no n’hi ha d’altre, paga o t’embarguem, paga ho sortiràs a la llista de morosos de no se on, paga, o et deixarem sense habitatge, paga!
I els polítics ens dediquem a collonades d’interès estratosfèric, un exemple, de que collons serveix l’Oficina d’habitatge jove que gestiona el Departament de Joventut de la Generalitat?, per que?, algú m’ho pot dir?, es que avui l’accés a l’habitatge no es un problema quant tens 50 anys, o 30, o 80?. I el pensionista? Amb la miserable paga mensual que rep a final de mes, que deu pensar de tot plegat?. A Euskadi ja fa 15 anys que fan polítiques d’habitatge, fomentant el lloguer per damunt de la compra, facilitant així la garantia al dret de l’habitatge.
Vivim de l’il·lusionisme més estèril, hem viscut les eleccions dels Estats Units com si fossin les del nostre poble, -Osama, Osama, hem cridat tots- però no qüestionem el sistema, no qüestionem que aquest bon home per arribar al poder a tingut que acceptar els diners dels poderosos per finançar la seva campanya, diners que hauran de ser recompensats amb escreixos per part del candidat guanyador, però de moment ja tenim un conill de txistera per anar tirant, per anat tapant les indecències de la política i dels seus gestors.
La gallina dels ous d’or s’acabat, el finaçament just per Catalunya no serà mai una realitat...
Però les administracions ja tenen la sol·lució per continuar finançant les seves pròpies misèries, paga i calla!"

“Quina merda d’organització!!!” Juasssss :-P (El sopar)

Semblava que la pluja ens havia d’espatllar tots els actes de la Diada però gràcies a Déu no va ser així. Després d’una estona de relaxació al sofà de casa, el temps es va tirar a sobre i sense adonar-nos-en es va fer l’hora del sopar. Tothom més o menys ben arreglat, fent-la petar i esperant que donessin el permís per poder accedir al restaurant Clamar… N’hi havia que miràvem de reüll l’anyorat Long Play per si reneixia de les seves cendres… Fins i tot el Jordi Cañellas em recordaba els temps passats del Còmik i m’indicava la possibilitat de que li servís una copa després del sopar ;-).
Aproximadament 140 comensals, no tants com camises a la plaça… A la taula presidencial a més del cap de colla i membres de la junta, la Susana Navarro i la Rosa M. Guasch, ambdues compartint la responsabilitat de la regidoria de l’Ajuntament de la que hem depès durant aquest any. El Pere Font, com a casteller i com a representant de l’alcalde que no hi va ser present.
La Montse i jo vam seure en un dels extrems d’una de les llargues taules, compartint tertúlia amb l’Angel Oriol (gràcies pel pin) i la Trini; el Marcos i la Pepita; El Joan M. Busquets i el Tony de l’àncora (parella de fet d’aquella nit) i l’Eloi Riudeubas, que s’ho beu i fuma tot.
Molt agradable tot el sopar, xerrant d’això i d’allò…i bevent bastant…jejeje. Tothom va estar al seu lloc i no es va haver de lamentar cap sortida de tó ni cap bestiesa de ningú.
A l’hora del cafè, es va dur a terme una de les noves iniciatives que cal remarcar: l’elecció del casteller/a de l’any. Molt bona iniciativa, veient el casteller en qüestió recompensat l’esforç de tot l’any amb la votació cap a la seva persona dels seus companys de “lluita”. Moments de gloria davant de la Colla que aquest any van recaure damunt la IRIS, que es va quedar sense paraules quan el Salvador Cañellas, mestre de cerimònies, li va apropar el micròfon. De fet però, va anar tot molt igualat entre ella, el CALVO i la MARIA…i durant tot el recompte, els tres, van rebre el recolzament de la Colla.
Tot seguit, els habituals parlaments per part de polítics i dirigents de la Colla. Estrany en mi, però hauré de dir que tots van estar a l’alçada. Com he comentat a l’anterior post, l’Enric Gibert, va fer esment a la tasca de l’anterior junta, sense la qual no s’haurien aconseguit els èxits de la present temporada.

De totes maneres, el que va exaltar més al públic i fins i tot als màxims representants de l’entitat, va ser l’anunci de la visita a Altafulla l’any vinent, així com l’”apretada” a la regidora, fent-li saber les mancança de lloc d’assaig que tenim… Crits joiosos de satisfacció i també de molltes ganes de veure’ns les cares amb els nostres rivals més directes i a casa seva…després de la desil·lusió viscuda aquest any. Dedicatòria per part del Jordi Cañellas a tota la colla dels 3d7 aconseguits aquest any i moltes ganes de seguir la tasca començada l’any que ve.
I la grata sorpresa, el discurs de la Rosa M. Guasch il·lusionant a tota la Colla amb la proximitat d’un nou local pels Nois de la Torre…sincerament, espero que no hagi estat una estrategia política per surtir del pas.
Tot el que he explicat, regat amb cava i unes copetes de licor…Poc després uns gin-tònics per ballar una mica a la pista improvisada que hi havien preparat els del Clamar i per aguantar fins a les 6 a la Masia…no recordo l’últim cop que hi havia posat els peus, però no ha canviat gens. No cal dir que l’endemà ni la Montse ni jo valíem per res, però ens ho vam passar de muerte…a que sí cari??

“Quina merda d’organització!!!” Juassss :-P

Frase ja mítica i que no té res a veure amb el desenvolupament de la nostra diada. He de dir que un 10 sobre 10. Moltes felicitats a les dues juntes, la tècnica i la directiva per l’èxit obtingut aquesta temporada.
Ens hem de felicitar per l’actuació castellera d’ahir a la plaça de la vila amb els castellers de Cerdanyola. Des de les 8 del matí, amb les matinades, tots els actes van anar sortint d’allò més bé. L’esmorzar per agafar forces, tot just acabar les matinades; la visita al cementeri amb els tradicionals pilars i la missa castellera amb el també tradicional pilar. En surtir de l’església l’acte principal amb l’actuació esmentada. Vam realitzar la Td6, 4d6a, 5d6 i Pd5. Vam patir més del compte amb la torre. Va anar exactament igual que la de Caldes... la mateixa xurriacada a la sotida de la canalla, però aquest cop la vaig poder salvar tot i que amb patiment. Cert és que em fa una mica de ràbia perquè tenim una torre preciosa i no hauríem de patir el més mínim. Cal dir, que personalment crec que eren els castells que havíem de fer amb la gent que hi havia a plaça; ja no pel tronc, que hi era tot, sinó per la pinya que podíem aconseguir, insuficient per fer un castell de set. Felicito al Jordi per estar tranquil i no calentar-se amb els rumors veïns sobre cincs de set i d’altres barbaritats que s’anuncien per Sant Martí, que sens dubte només son això, rumors…ells sabran el que es fan.
Seguidament el vermut popular i els jocs i cucanyes…Va estar molt bé, molt distret i participatiu, per part de la nostra canalla i també de la colla convidada. Menció a part ha de tenir el divertimento de tota la colla deixant en ridícul a uns quants castellers, fent-nos trencar l’olla…fent-se un fart de riure tots plegats de la poca punteria que teníem a l’hora d’encertar a trencar-la amb el bastó que portàvem. Un servidor va haver de patir les riotes d’uns quants…sigui dit que tot plegat amb molt d’humor ;-). Vam acabar estirant la corda homes contra dones i marxant a dinar pasades les tres. L’ambient va ser molt distés i em va donar la sensació que la gent no hagués marxat i ho hagués fet durar molta més estona…el que deia al començar l’escrit un 10.
Dit això, em faig resó d’una part del discurs del president durant el festiu sopar de dissabte que també faig meu, on va fer referència al necessari reconeixement de la tasca realitzada per les anteriors juntes. Els mals moments son necessaris de vegades per aconseguir arribar a d’altres de bons. El mantenir el vaixell dels Nois surant sense permetre que s’enfonsés, ha estat la desagraïda tasca que ha realitzat durant aquests anys la junta sortint. Per tant cal felicitar-los tant o més que a l’actual i saber apreciar tot l’esforç que han fet…sense cap embut dir-los que les alegries d’avui són en gran part gràcies a ells. Lluís Escuredo i Josep Roig, com a caps visibles i també a la resta de castellers que els heu envoltat…el tres de set també és vostre!! ;-)
Eiii…ja sé que falta el sopar…jejeje. Ara m’hi poso ;-)

La meva camisa és blau cel.

L’any 2000 jo era cap de colla dels Nois de la Torre. Feia un parell d’anys havia conegut al Raúl Martin al servei d’urgències de Joan XXIII; ja que la seva dona i la meva estaven embaraçades i per motius mèdics erem allà. M’hi vaig atençar i vam començar a parlar de seguida de castells i de la diada de Santa Úrsula que s’acostava.
La casualitat ens va portar a tots dos al front de la tècnica de les nostres respectives colles (els Nois de la Torre i la Colla Vella dels Xiquets de Valls) i això ho vam voler aprofitar per fer un intercanvi d’ajuts per surtir-ne tots beneficiats. Aquests van consistir, per part nostra en fer-los costat en el darrer assaig i en el mateix dia del Concurs de Castells de Tarragona de l’any 2000. A canvi, tant el Raúl com altres membres de la colla Vella van assistir a un parell d’assajos nostres per tal de fer correccions i recolzar-nos en la nostra difícil tasca. Entre d’altres hi recordo al dos actuals quarts de la Td9fm, per exemple... Va ser l’inici del que volíem que fos una relació més dinàmica amb la Colla Vella, que ens hauria pogut dur molts beneficis…però part de la nostra colla no ho va veure així. Dic que “volíem”, perquè llavors la cara visible de la directiva era el “Pitu” (Josep M. Cortés) i en això tots dos vam estar molt d’acord i ens vam fer costat. No ha estat del tot valorat el “Pitu”…ni jo ni molts altres no vam saber veure en el seu moment l’empenta que estava donant desde la directiva (potser en parlaré en un altre post). Parlem de l’any 2000…ja ha plogut força i el temps va passant. És una asignatura pendent nostra, el ser més humils i saber aprendre. No en sabem tant com molts es pensen i ens quedarem estancats, sense evolucionar, si no busquem ajuts i recolzaments d’altres.
Dit això, qui em coneix sap que no soporto veure a companys meus de Colla amb un altre camisa. Aquest any s’ha posat encara més de moda i crec que tant la tècnica com la directiva haurien de començar a prendre alguna mesura. No crec que ens hagin d’identificar als Nois de la Torre amb la Colla de Sant Pere i Sant Pau (dit clarament i sense embuts i amb tot el respecte cap aquesta colla que no en té cap culpa del que parlo) ni amb cap altre. Tothom pot fer el que vol és clar…ho sé…però aquest desviure que tenen alguns castellers de mirar d’implicar a d’altres, no el comparteixo i crec que no s’hauria de permetre. Frases que he hagut d’escoltar com “Em tracten millor els de SP i SP que els de la meva colla” que després es dediquen a escampar per fer nous “reclutes” ens fan molt de mal. Demano reflexió sobre el tema.
Amb tot això vull dir que col·laboració i intercanvi d’ajuts amb d’altres colles, sí…tot el que faci falta i més…és necessari i imprescindible. Ara bé, la subordinació i el reclutament deixem-lo per l’exèrcit…

A Ona La Torre: "La Torre...de set"

He tancat l'enquesta sobre el nom que li havíem de posar al programa d'Ona La Torre sobre castells. Finalment ha quedat així la votació:

La Torre...de set---> 18 vots
Pilar de sis----> 5 vots

Així doncs, ja tenim el títol escollit: La Torre...de set ;-)
Gràcies a tots els que heu votat per la vostra col·laboració.

Recordeu que avui és OBLIGATÒRIA l'assistència a l'assaig! :-P
Ens veiem al vespre...Salut companys!

El fill de puta del jutge de l'audiència nacional...

Llibertat pels companys que van cremar les fotos de l'innominable ara fa un any...
D'aquí una estona m'hi poso...ara tinc feina. A més estic en calent i encara em fotrien a la garjola segons el que digués....grrrrrrrr

Segueixo en calent, però algo hauré d'escriure...juas.

El tal Vazquez Honrubia es va quedar a gust fent mofa del nostre idioma durant el judici que es va cel·lebrar ahir a l'audiència nacional. Finalment es va veure forçat a absoldre tots els acusats; ja que el fiscal va rebaixar les acusacions a desordre públic i pel que sembla l'audiència no és competent de jutjar aquests càrrecs...

El prepotent jutge, no se'n va estar ni un moment d'enriurese'n de tot allò que fes referència al català...tant a l'hora de fer servir un intèrpret com a l'hora d'enfotrese'n de la nostra sort de ser bilingües quan es parla de català-castellà. El paio es sentia com el Rei Salomó em fa l'efecte...El sujetu aquest estava rabiós, doncs se li feia repetir el judici que ja havia realitzat per no deixar parlar als nois en el seu/nostre idioma.

Vaig sentir diversos talls per la ràdio i em van venir basques. Quina angúnia de tio!! La veritat es que em van venir ganes d'inflar-lo a òsties...juas. Gent així et fan bullir la sang i després passa el que passa...

En fi, crec que el gobern català no hauria de permetre que això quedés així...que s'hauria de fer sentir la protesta del poble català davant personatges tant patètics com el jutge en qüestió. Exigir-li les diculpes pertinents així com les de l'estat espanyol que és a qui representa i així de passada, com el qui no vol la cosa i aprofitant la vinantesa que ens deixin ser un poble lliure d'una vegada...no?

Els castells part de la cultura catalana? De què?

Escric aquest post, arran de diverses afirmacions i comentaris de molts que ara s'omplen la boca amb els castells com a gran vaixell insigne de la cultura catalana i se n'obliden que fa quatre dies del llobregat en amunt (com alguns diuen) ningú ens tenia per res.

Content de que cada dia es conegui més el fet casteller, sí. Content que es valorin cada cop més els castells, sí. Era i és l'obligació dels polítics de fer-ho i ha estat una mancança des que en tinc record. Ara bé, em desmarco i mostro la meva repulsa cap els polítics que se n'aprofiten per fer-los seus i per convertir-los en catalans i projectar-los com a cultura catalana...mai ho han estat. Són part de la cultura del camp de Tarragona, baix i alt penedès i poc més...tots sabem quina és la zona tradicional dels castells. Sabem on anàven els nostres avis, besavis i rebesavis a fer-los, caminant o amb carros...

Ara, s'ha extès la coneixença del que són; hi han colles castelleres per tot Catalunya; tothom en parla i se'n fa l'entès; fan programes de televisió de les diades; el fet mediàtic està engolint la tradició...però d'aquí a que els fiambreres també es vulguin apropiar del fet casteller com a part de la seva cultura, n'hi va un troç... Algú em dirà ranci, i? Potser he de reconèixer que amb la tradició ho sóc i molt, i miraré de defensar amb totes les meves forces el que en part considero "meu".

Ja el tenim aquí...

Per fi ha nascut el Marc. El Marc Caixal Huguet. El meu nebot i el meu fillol. El dia 22 d'Octubre del 2008, a les 13 hores i 17 minuts...després de sortir de contes i mirar de provocar-li el part a la Montse, el metge va decidir de fer una cesària. La mare està bé, una mica nerviosa per tot plegat i adolorida de l'operació i dels punts...El pare aprenent les primeres lliçons que li donem els no-novells, sobre com canviar al nen, com agafar-lo per fer el rotet sense que semblis un babau,et. Aviat se'n podran anar a caseta i poder gaudir d'aquests moments inoblidables. Aisssssssssssss

ES SUSPEN LA SORTIDA A ALTAFULLA PER SAN MARTÍ

Per motius que no cal entrar a qüestionar, sembla ser que la sortida a Altafulla per San Martí ha estat suspesa... Amb les ganes que teníem d'anar-hi! Les dues colles estem en un bon moment i hagués estat molt interessant i atractiva aquesta diada...que hi farem!

Gràcies a tots per la vostra participació a l'enquesta sobre els castells que hi havíem de fer. Els resultats han estat:

3d7,4d7,Td6,Pd5...TOMAAA-----> 12 vots
3d7,Td6,5d6,Pd5...MODERACIÓ SI US PLAU-----> 5 vots
3d6, 4d6,Td6,Pd4...PASSOTISME------> 3 vots

Doncs això, que tanco l'enquesta aquesta. Apretem fort que queda molt poc per acabar la temporada... i encara ens queden reptes per complir companys!

Salut!

...i en van 2!

La fi del Món i el començament del Big Ban

L'11 de setembre no només el recordarem d'ara en endavant per ser la nostra Diada Nacional i per ser l'aniversari del malaurat atemptat de les torres bessones... ara també hi haurem d'afegir el dia en que una fallada elèctrica va evitar (de moment) la desaparició de la nostra estimada Terra i de part de l'Univers conegut.


Notícies extretes de diferents noticiaris i revistes:

"...L'Alba i el Dídac, dos científics catalans d'entre els deu mil que treballaven al CERN, miraven d'impedir que l'inmens colapsador de partícules es posés en funcionament després dels seus darrers experiments. Aquests donaven per certa la teoria que preveia l'aparició d'un forat negre al seu interior, el qual engolliria en un no res el nostre planeta... http://www.youtube.com/watch?v=E96RRHzg13Q" Extreta el quinze de setembre del 2008 del Cientifical and Universal newspaper.

"Instants després d'haver-se iniciat amb èxit la posada en marxa del colapsador, (i de que el món sencer es quedés meravellat amb les explicacions científiques sobre les possibles obtencions d'informació de l'origen de l'univers) aquest es va parar. Es sospita que s'ha boicotejat l'experiment de manera malintencionada i flagrant desde el mateix CERN..." Extreta el setze de setembre del 2008 de la prestigiosa revista The future is now.


"Ara, cinquanta anys després, sabem que no hi seríem si no hagués estat per la desobediència i rebel·lió dels dos agoserats científics catalans, que van acabar donant la seva vida i salvant la de mils de milions de terrícoles..." Extret l'onze de setembre del 2058 de la prestigiosa revista científica de casa nostra Científics d'ara i sempre.




Salut i llarga vida al nostre planeta ;-)

Senyor metge, tinc esquizofrènia castellera?

Torredembarra, 11 d'octubre de 2008.

Senyor metge, li escric aquesta carta, perquè sé que vosté m'entendrà. Aquests metges d'avui no els puc explicar el que em passa, perquè em prendrien per boig... però vosté que ha viscut els castells amb la força i el sentiment que ho va fer el meu pare, vostè que en sap tant del que li parlo...segur que em sabrà dir què he de fer...almenys és el que espero i pensar-ho em reconforta.

Sap qùe passa? Que darrerament, el que jo creia inamobible està canviant...els meus pensaments i fonaments castellers sembla que variin per moments. M'en vaig adonar l'altre dia, al concurs de Tarragona, sap?

Jo sempre hi he anat al concurs, be com espectador, be com a casteller...sempre me l'he estimat el concurs de Tarragona. I ara, sembla com si s'allunyés de mi...

Ho vaig trobar tot molt estrany. Només entrar a la plaça de "torus" ja vaig sentir una veu estrident que donava la benvinguda a les colles...on era aquella veu segura i també castellera del meu "conceller en cap"? Més aviat em va semblar entrar al pavelló d'esports a veure un partit de bàsquet o a una retransmisió d'aquell programa que tot el dia veu el meu fill Joan M...com es diu? Ah sí, el "pressing cach" dels pebrots! Doncs així d'estrany em vaig sentir...veient durant les 5 hores de castells les bufandes, pitos, i banderes gegants de l'afecció dels Castellers de Vilafrana; les barres inflables de la colla Vella...

Hi va haver tan sols un moment senyor metge, que em va recordar temps passats, quan la plaça sencera es va posar en tensió durant 5 minuts, tot esperant que el jurat decidís si la torre de vuit de Vilafranca era carregada o no...Aquells moments de crits, xiulades i posicionament divers de la gent va ser memorable...els uns per voler sentenciar el Concurs 2008 i els altres pequè no volíem de cap de les maneres que allò s'acabés en aquells instants com així va ser.

Tinc unes sensacions estranyes doctor...perquè per altre banda, em fa ràbia tot el que hi vaig veure allà...tot aquell ambient del grans esports de competició. Aquelles pantalles gegants (on hi vèiem la repetició dels moments més importants del castell), més pròpies dels grans espectacles musicals...Aiii senyor doctor que ara em roda el cap!

Sóc en part culpable d'arrivar on hem arrivat? Jo no ho vull això pels meus castells. L'altre dia em vaig emocionar veient una foto d'un 3 de 7 "net" que van fer dels Castellers de Vilafranca per la cel·lebració dels 60è aniversari de la colla i conmemorant la foto del mateix castell que van bastir el Xiquets de Valls al segle XIX.

Senyor metge, a mi m'emocionaria més tornar a veure fer el pilar de cinc amb el porró, sap? M'agradaria veure com alguna colla gosa fer un pilar de set amb folre a La Torre i alhora s'atreveix a fer 14 passes caminant. Gaudeixo anant a esmorzar una butifarra amb mogetes o una espineta amb caragolins quan toca, en comptes de mejar cereals com aconsellen avui en dia...

Senyor metge, no sé on soc! Els meus companys em diuen que això és imparable...els pseudoperiodistes només burxen per aconseguir que tot el que envolta els castells sigui més mediàtic, volen globalitzar els castells i que se'n facin d'una punta a l'altre del món...i jo no ho vull això tampoc. On puc veure un ambient millor...? A quina plaça no puc estar més a gust veient una diada castellera sino és a Valls i a la plaça del Blat? Recordo el que deia el Sr. Mañé i Flaquer... aquell periodista del meu poble, que escrivia cròniques castelleres el segle XIX pel Brusi i que després en va ser director...sap de qui li parlo oi? Doncs ell li comentava al seu superior que el millor lloc per veure un gran "corrida de toros" era a Sevilla i que pel mateix, els castells s'havien de veure al camp de Tarragona.

Voldria que les grans colles castelleres del meu País tornessin a fer els més grans castells a la meva "plaça de la verdura", al meu poble que tants i tans castells ha vist en els darrers dos-cents anys...

Senyor metge, jo que no podia ni veure als Minyons, jo que els tenia per uns superbs, que despreciaven la zona històrica i tradicional castellera...ara...m'identifico amb molts dels seus postulats i m'agraden i em reconforten moltes de les seves opinions...És normal això que em passa senyor metge? Esteu segur que no tinc una esquizofrènia castellera? I si no és així, que em passa? Diguim alguna cosa alego, perquè els castells són la meva passió i sense ells no sabria viure... El que sí que li dic és que me'ls estimo molt i no deixaré que ningú me'ls prengui.

Rebi les meves salutacions mentre espero una resposta el més breu possible.

Joan M. Huguet

ONA LA TORRE

Ja fa temps que se'n parla de fer un programa de castells per la ràdio i sembla que finalment el podrem dur a terme. El Tony "de l'àncora" ens ha donat l'última empenteta i la cosa ja és un fet.

Ahir ens vam aplegar a l'emisora de ràdio local, el Jordi Cañellas (cap de colla dels Nois), el Salvador Cañellas (cap de pinya), el Guillem Bargalló i jo mateix per fer un col·loqui, tertúlia o com en volgueu dir. Aquest cop vam parlar principalment del Concurs de Tarragona i de la propera sortida que tenim els Nois de la Torre a Caldes de Montbui. Sembla ser que l'emisió serà els diumenges, però encara s'ha de confirmar el dia i hora exacta en que finalment s'emetrà el programa. La intenció és de fer-lo cada setmana i de ganes no ens en falten. Esperem que serveixi per difondre el fet casteller a La Torre, per explicar als torrencs qui sóm i què fem, i sobretot per acostar el nostre poble i la nostre gent a la SEVA colla...volem que s'acostin al carrer freginal i ens ajudin a que la colla sigui cada dia més gran i tots ens en poguem sentir encara més orgullosos.

Quan ja marxàvem, vam sortir a la conversa el nom que hauria de tenir el programa...se'n van dir uns quants...sembla que els que ens van agradar més van ser: La TORRE...DE SET i PILAR DE SIS... El primer amb connotacions castelleres i també amb referències clares al nom del nostre poble i el segon com a castell emblemàtic dels Nois de la Torre i també fent l'ullet al programa emès per la ràdio d'Altafulla "Pilar de vuit". Perquè ens ajudeu a poder-ho decidir, enceto una enquesta on espero que hi digueu la vostra.

Raul: "A la Vella les "locures" es van acabar amb mi".

Va ser la seva resposta quan li vaig dir: Ara per collons heu d'anar a per la Td9f, oi?

Ja s'ha dit tot el que s'havia de dir dels Concurs 2008. Castellers de Vilafranca van estar immensos, insuperables i ho van donar tot. Van fer més del que havien de fer i això és d'agraïr...

Comentaré un parell de coses que m'han vingut al cap, una conseqüència de l'altre...i són:

- L'"esportarització" del fet casteller. Ho hem vist sobretot en els afeccionats vilfranquins. Bufandes, grans banderes que desplegaven per damunt els caps...només hi faltaven les trompetes aquelles d'aire comprimit...jejeje. És ben lloable i fins i tot envejable una afecció tan entregada com la vilafranquina. El que no m'ha agradat és el que cada any s'hagi vist més l'espectacle casteller com un partit de futbol entre dues afeccions, la vilafranquina i la vallenca. Aquesta bipolarització no és bona de cap de les maneres. Que l'essència del fet casteller com a tradició, folclore...es perdi en favor de l'espectacle de l'esport. Em temo que d'aquí no res es parli de la profesionalització dels castels i tot...:-P

- A ran d'això, m'ha sobtat l'article que el Carles feiner ha publicat en el seu bloc i on promou un debat a fons en el sí dels Minyons per una possible assistència al concurs del 2010. Just ara, que les bases del fonament casteller s'estan diluint en el concurs i tendeixen a anar cap un esport pur i dur, ens surt amb que els Minyos no han de perdre el carro del món casteller... Ara, que jo, defensor del concurs a mort i detractor dels innovadors i menyspreadors de la tradició castellera com son els Minyons... Ara, que començava a entendre una mica el posicionament de Minyons per no acudir a Tarragona cada dos anys, em surt "el negre" amb aquestes.... Parla fins i tot de la rivalitat castellera com mai havia sentit parlar a un minyó, de fet, podria semblar que parla algú de la Vella, en sèrio! El motiu real però, d'anar al concurs és, segons ell, per no perdre el fil del món casteller; per estar davant dels qui han de dir com i què són els castells; ser liders junt amb els que faran de "l'ortoxia castellera" (com ell diu), una ciència... El que jo en trec, és que vol ser-hi per poder fer política...Minyons no poden ser menys que Vilafranca o la Vella.... A més, això de predre el tren i no poder manar deu fer molta ràbia.

El sis de...

Al darrer assaig, parlàvem el Lluís Batet, el Jordi Cañellas i jo, de l'estructura de sis...de com devia ser, de si era un quatre amb una torre; una torre amb dues torres més afegides (a l'estil del cinc), de com es posoven els dosos, etc.

He trobat aquest sis de set fet pels castellers de Vilafranca el 21 de gener del 1997. Segons sembla, és l'unic del que es té constància... Com podeu comprobar, la torre central no porta ni acotxador ni enxaneta... Molt a discutir, no?

El que jo crec és que els dosos de la torre central hi sobren. Els dosos de les dues torres de "fora" haurien d'anar lligats a la torre del mig amb un dels dos "obert", com en el nou ded la Vella... Tot això, si seguim l'estructura que han fet els Castellers de Vilafranca. Ara que, si jo l'hagués de dur a terme, el faria amb un quatre i una torre enganxada...com ho veieu valtros?