dissabte, 11 d’octubre del 2008
Senyor metge, tinc esquizofrènia castellera?
divendres, 10 d’octubre del 2008
ONA LA TORRE
dilluns, 6 d’octubre del 2008
Raul: "A la Vella les "locures" es van acabar amb mi".
Ja s'ha dit tot el que s'havia de dir dels Concurs 2008. Castellers de Vilafranca van estar immensos, insuperables i ho van donar tot. Van fer més del que havien de fer i això és d'agraïr...
Comentaré un parell de coses que m'han vingut al cap, una conseqüència de l'altre...i són:
- L'"esportarització" del fet casteller. Ho hem vist sobretot en els afeccionats vilfranquins. Bufandes, grans banderes que desplegaven per damunt els caps...només hi faltaven les trompetes aquelles d'aire comprimit...jejeje. És ben lloable i fins i tot envejable una afecció tan entregada com la vilafranquina. El que no m'ha agradat és el que cada any s'hagi vist més l'espectacle casteller com un partit de futbol entre dues afeccions, la vilafranquina i la vallenca. Aquesta bipolarització no és bona de cap de les maneres. Que l'essència del fet casteller com a tradició, folclore...es perdi en favor de l'espectacle de l'esport. Em temo que d'aquí no res es parli de la profesionalització dels castels i tot...:-P
divendres, 3 d’octubre del 2008
El sis de...
Al darrer assaig, parlàvem el Lluís Batet, el Jordi Cañellas i jo, de l'estructura de sis...de com devia ser, de si era un quatre amb una torre; una torre amb dues torres més afegides (a l'estil del cinc), de com es posoven els dosos, etc.dijous, 2 d’octubre del 2008
L'assaig de la Colla Vella.

dimarts, 30 de setembre del 2008
dilluns, 29 de setembre del 2008
El Mundo Deportivo de l'Espanyol? juasjuasjuas
dijous, 25 de setembre del 2008
Llinxaments públics
dissabte, 20 de setembre del 2008
Santa Tecla (I)
dijous, 18 de setembre del 2008
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (III)
A títol personal, us puc explicar que el meu avi, l'Esteve Huguet Viada, anava cada any a Vilafranca per Sant Fèlix i contractava les colles que havien de venir a La Torre (de la seva butxaca)...
Diguin el que diguin, Torredembarra ha estat sempre molt important dins el món casteller i per la meva part miraré de que ho segueixi sent i recuperi l'"estatus" que sempre havia tingut i mai hauria d'haver perdut. Salut!
La renaixença
A partir dels anys vint, s'entrelluca una certa voluntat de sortir d'aquest pou d'ensopiment casteller que havia caracteritzat els últims trenta anys. Una vegada més va ser la rivalitat el que va esperonar uns i altres. De primer, per Santa Úrsula del 1922 els Xiquets de Valls aconsegueixen el tres de set aixecat per sota, a més de tres i quatre de set i pilar de cinc. Tres anys més tard apareix una primerenca colla castellera a Tarragona i al 1926 succeeix el mateix al Vendrell, amb els Nens. Entre les dues de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, eren ja, doncs, quatre les colles existents i, és clar, tothom volia fer el castell més alt. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i les de Valls es fusionen durant un període de dos anys, quan es tornarien a divorciar. El 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella, i el 1932 es crea una tercera colla al Vendrell, els Nens. En tots aquests anys també hi va haver algun intent sense èxit de crear una colla a Vilafranca.D'aquests primers anys, doncs, se'n pot deduir que ni que no s'assolissin castells de massa volada, sí que s'havia recuperat la inquietud per fer castells, es veien unes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Amb l'estímul de tenir les colles del Vendrell i de Tarragona que els anaven al darrera, la Vella de Valls va ser la colla que primer va despuntar de les altres en carregar el primer carro gros de la nova època el 28 d'agost de 1932 a l'Arboç, a més de descarregar també la primera torre de set. S'havia encès la metxa de la recuperació: un any més tard la Nova de Valls descarregava el quatre de vuit per Sant Fèlix, i al 1934 un altre cop la Nova carregava el primer tres de vuit, a Torredembarra. La Guerra Civil, però, va truncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.La recuperació, però, era imparable, i al mateix 1939 es tornen a formar la colla de Valls, la de Tarragona i la del Vendrell, aquest cop reagrupades. I va ser novament Torredembarra el poble que va tenir el privilegi de viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que van aconseguir els Xiquets de Valls el 4 de setembre de 1939. Els Nens el van descarregar per primer cop el 1946 i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aleshores es veurien quatres de vuit amb certa regularitat. Un altre fet destacable d'aquell temps va ser l'aparició el 1948 d'una colla castellera pròpia a Vilafranca, que de fet no agafaria cos plenament fins al 1957, després d'haver superat dos anys de desaparició.
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (II)
Més o menys diu el mateix q l'anterior, però potser una mica més explítit...
Època d'or dels castells
L'època d'or dels castells engega, segons reconeixement popular, el 1851, quan es descarrega a Tarragona, per Santa Tecla, el primer castell de la història dels castells, el tres de nou amb folre. El primer intent d'aquest castell s'havia fet a Valls el 1845, i no va ser fins un any més tard que es va carregar. De fet, es té coneixement que el 1835 els vallencs ja van fer el tres de vuit i el pilar de set; i al 1841 es parla de dos Balls de Valencians que a Tarragona aconsegueixen el tres de vuit, la torre de vuit i el pilar de cinc pujat per les escales de la Catedral.El 1853 ja es parla d'una diada a Torredembarra amb tres i quatre de nou, torre de vuit, cinc de vuit, tres de vuit aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. Entre el 1851 i 1853 també hi ha referències al pilar de set net (sense folre), la torre de vuit aixecada per sota i el tres de nou net (Torredembarra, setembre del 1952). Després d'uns quants anys afectats per les epidèmies de còlera, es tornen a plantar castells de la màxima magnitud i amb una freqüència inusitada, per totes les viles del camp de Tarragona i també al Penedès. El 19 d'agost de 1958 es diu que una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll, i cinc dies més tard el basteix l'altra colla de l'Alt Camp a Alió. Recordem que en aquell temps únicament es comptaven com a vàlids els castells que es descarregaven; els carregats tan sols quedaven en anècdota i sovint ni es recollien a les cròniques castelleres.Una referència del 1873 esmenta que aquest any es podria haver plantat, possiblement a Tarragona, el quatre de nou amb agulla, tot i que no n'hi ha la certesa. Vilafranca, Valls, Tarragona, el Vendrell, Vallmoll, Alió, Torredembarra, el Catllar, Alcover, la Bisbal, l'Arboç, Montblanc, Igualada, en fi, a qualsevol de les poblacions que entraven dins el triangle que formaven Vilafranca, Tarragona i Valls, s'hi plantaven els castells de més entitat. És per això que aquestes terres són les considerades com a tradicionalment castelleres: les comarques de Tarragona i el Penedès
dimecres, 17 de setembre del 2008
Torredembarra i els castells. Culturilla castellera (I)
Primera època d'or 1851-1889
Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set i al 1845 es va intentar per primer el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.
La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quant durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vagada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica Diario de Barcelona una crònica sobre la actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat. En aquests primer anys hi ha altres referències que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9.
Afectada temporalment part de la població catalana per la còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això son considerades encara avui dia com les zones tradicionals de castells.
L'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme inparable. Al 1877 a Altafulla i 1878 les dues colles de valls fan pilar de 8 amb folre i manilles. Un any mes tard al 1879 de nou a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al 1879 per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9, 4 de 9, 5 de 8, pilar de 7 folre, 2 de 8, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881, hi han escrits de la millor actuació de tots els temps, les dues colles de Valls van descarregar la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella l'únic 4 de 9 net mai aconseguit. Aquest castell net també va ser carregat per l'altre colla de valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar.
Per Sant Fèlix, les colles alcen 3 i 4 de 9, 2 de 8, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les festes de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una moment històric: les dues colles de valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que ja s'havia intentat vint anys abans sense èxit. En el primer intent la vella el va "carregar", la Nova va quedar en un intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta. Per la seva part la Vella finalment va assolir aquest gran castell al tercer intent.
Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les mateixes festes de Santa Tecla de l'any 1889, compta amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit, nou i deu pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants; en aquells anys sols es comptaven com vàlids els castells descarregats, els carregats molt cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser de poques, d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que algunes de les actuacions dutes en aquests temps siguin encara discutides.
dimarts, 16 de setembre del 2008
Nova castellera a la famili??
dilluns, 15 de setembre del 2008
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (III). Les altres colles.
3d8, maco. Seguint treballant el tronc pel 3d9f.
Td8fc, amb algun dubte. Cert que no hauria d'haver caigut...algun motiu hi deu haver.
5d7, també treball de tronc de cara al 5d8.
Vella.
5d8 de la Vella. Pensant en el 5d9f pel concurs.
4d8. Sense comentaris.
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (II).
divendres, 12 de setembre del 2008
Robant cotxes
dilluns, 8 de setembre del 2008
Orgasme casteller a la Plaça de la Verdura (I).
dilluns, 1 de setembre del 2008
Sant Fèlix 2008


Sortida a Albinyana i Les Peces.
A la setmana següent van avisar-nos per anar a Les Peces, una barriada d'Albinyana, per actuar-hi també amb els Nens del Vendrell. Ja portàvem uns quants assajos amb les probes del 3d7 i el cap de colla va decicir tirar-lo. Va ser el primer castell de la nit. El vam agafar bé de mides. Ningú va patir més del compte, almenys és el que he copsat després de parlar amb bona part del tronc i de la pinya. Hi havia gent que ni se n'havia adonat que estàvem tirant de 7. De totes maneres, les indecissions de la canalla, van fer que hi hagués més d'una rebrincada que va fer caure el castell abans que es carregués. La caiguda, no va ser dolenta. Sembla que ningú va prendre mal, tot i que la Patty es va endur un fort cop al peu.
En ronda de repetició, la Td6. Pels nervis de la canalla, va quedar en intent desmuntat i vam perdre ronda. En segona ronda 4d6a i en tercera 3d6. Per acabar pd5.
Podem treure la conclusió de que va ser una proba molt seriosa. S'haurà de fer un canvi a nivell de quarts que pot fer variar una mica l'estructura del 3. Pel demés, es va veure que és un castell que tenim plenament a l'abast i que hem des descarregar per Santa Rosalia. Aquesta setmana anirem a tope: dijous Festa Major, divendres assaig general amb ajuda dels diables i tothom que ens vulgui venir a fer un cop de mà, dissabte sortida al camping Barà que ens permetrà fer les darreres probes pel diumenge. Actuarem a la nostra plaça, tindrem moltes mans i pinya...és el dia per donar-ho tot i callar boques! Nois...apretem!!! Salut!!










